Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimecres, 31 de desembre del 2008

curiositats

.


L'Home dels Nassos, com molts/tes de vosaltres sabeu, sortirà avui, 31 de desembre, a passejar pels nostres carrers.


El reconeixereu perquè té tants nassos com dies té l'any. Així que us serà molt fàcil de trobar.
Teniu tota la jornada per veure'l.


No dubteu a sortir de casa amb la càmera de fotos, perquè no el tornareu a veure fins d'aquí a un any.



BON ANY 2009 !!!!

dimecres, 24 de desembre del 2008

bon nadal

.

B
O
N
N
A
D
A
L

diumenge, 14 de desembre del 2008

la meva bso (la vida és un videoclip)


Deuria ser l'any 86 quan em vaig comprar el primer reproductor de CD, i el primer CD que hi vaig escoltar fou la meravella de la banda sonora de Blade Runner, de Vangelis.
La pel·li l'he vista tres o quatre cops, i la música no em canso d'escoltar-la.

Blade Runner-Love Theme-Full version


.

divendres, 12 de desembre del 2008

embolica, que fa fort...


Català per a estrangers.

És un mal costum.

M'hi vaig fixar el darrer cap de setmana, en què dos dels nostres companys muntanyencs eren estrangers. Un francès, que porta deu anys a Barcelona, i un belga (francòfon) que en porta tres. Gairebé tothom, parlo de nosaltres, els parlava en castellà.

Ningú no els va demanar si entenien el castellà, però tothom va donar per fet que no entendrien el català.
Per què? És que el català és menys entenidor que el castellà per a persones francòfones?
O era perquè ells s'expressaven en castellà?

Alguns de nosaltres els parlàvem en català i ells ho feien en castellà, i no hi havia cap problema de comunicació.

Aquesta actitud d'autoinfravaloració de la nostra cultura -en tots els aspectes i àmbits- no ajuda en absolut a la preservació de la nostra identitat.

És com quan estereotipem individus i pel fet de ser policies, ferroviaris, sanitaris, o de qualsevol servei públic, ja canviem el xip i ens hi dirigim en castellà.
I ja no diguem als turistes. Un "guiri" ens demana quelcom en la seva llengua i si no en som coneixedors els contestem en castellà perquè el català ja ni ens surt.

Crec fermament que cal que ens reeduquem i "aprenguem" a viure en català a casa nostra. Els de fora no ens ho demanaran, en castellà ja s'hi troben bé.

No s'hi val carregar contra els de sempre si nosaltres no ens hi posem per davant.


pd: de por !!!! a l'alberg Era Garona, de Salardú, el castellà és l'idioma oficial.


dimecres, 10 de desembre del 2008

tres pics... i repicó


Tuc de la Cigalera 2502m.

El baixar mitja hora més tard a esmorzar ens penalitza amb no poder acomiadar-nos de l'Úrsula Pueyo(http://paper.avui.cat/article/esports/112792/sense/mirar/enrere.html), una eixerida mallorquina, esquiadora de competició, que s'entrena a Vaquèira i amb qui hem compartit el menjador cada dia a dos quarts de set del matí.


Avui és dia de "tocata y fuga". No volem temptar la sort i per no encallar-nos a la carretera elaborem un pla de fugida de l'Aran, no sense abans fer alguna activitat d'una certa dignitat.

Un cop consolidada la dispersió del grup en diferents subgrups i indrets, nosaltres triem el Port de la Bonaigua 2072m.
Arribats abans no obren l'estació, encetem l'ascensió quan els "pisters" tot just acaben de condicionar el pont nevat que travessa la carretera.


Aprofitem el traçat de la ratrac que en direcció NE aixafa la neu que colga l'itinerari de la coma que va a la Colhada de Montanhon 2420m.
Mentre consultem el mapa, un nadiu que estrena la pista ens demana i ens indica on anem.











Deixem la coma i afrontem l'ascensió amb una llarga diagonal per la fonda neu de la cara W del tuc. El darrer tram es complica i l'hem de salvar amb ganivetes, o girant cap al N. Les dues opcions ens deixen al llom i ja només ens cal seguir-lo fins al cim. Tuc de la Cigalera 2502m.

La millor méteo del pont ens regala més meravelloses vistes encara, i convida a romandre al cim cómodament. Però hem de tornar a la realitat i, descartant la idea primera d'enllaçar amb el Muntanyó d'Àrreu, ens llancem per la neu verge dels pendents SW fins l'aparcament.

A les 12:00h en punt iniciem el descens de la Bonaigua cap al Pallars, ja motoritzats.


A Bellcaire fem la darrera aturada del cap de setmana abans de tornar a casa.

Tuc de la Cigalera 2502m.
Gregory, Marc, Xavi, Yann, Ramon.
8 de desembre, 2008

fotos del cap de setmana: http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/AranDes08
més piulades del pont a: http://cegesqui.blogspot.com/

dijous, 4 de desembre del 2008

fes-te seguidor/a del meu Blog


Fa poc que ho he descobert. Ara et pots fer seguidor/a del meu Blog.

Què vol dir això? Doncs poc més que una curiositat per a omplir la "sidebar" (la columna lateral) de "pijadetes".
I com es fa? doncs cerca allà on diu "de fora vingueren" i clica "segueix aquest Blog". Si ets Blogista només ho has de confirmar i hi sortirà la teva imatge. Si no ho ets... doncs no ho sé. Fes la prova, a veure què passa.

Gràcies per la teva col·laboració.

pd: i de manies com anem? només dues em semblen molt poques...

dilluns, 1 de desembre del 2008

manies o costums?


Quina mania tens?

Mentre el mal temps no em permeti piular activitats, rumio a veure què puc penjar al Blog per a donar-li "vidilla", i se m'ha ocorregut -gens original, eh, que això ja ho fan a la ràdio i a la tele- pensar en les meves manies i en les vostres.

Vés a saber si són manies perquè sí, o per supersticions, o, senzillament, costums adquirits. En qualsevol cas, de ben segur que tots en tenim alguna i que poden ser ben curioses.

De les meves us en puc fer cinc cèntims, com ara: posar-me sempre primer la sabata esquerra, portar el rellotge a la dreta, dur coses a la motxilla per si de cas, o no contestar mai el mòbil si la trucada no s'identifica o no en conec el número que truca.

Ara és el vostre torn, perquè no serà que no en teniu cap, oi?

Clica "comentaris" i deixa't anar.

dimecres, 26 de novembre del 2008

embolica, que fa fort...


Els botiflers del segle XXI
són tres catalans, dos Jordis i un Joan, que s'han venut la dignitat per un plat de macarrons.
http://www.seleccions.cat/noticies/noticies.asp?id=606

Gràcies a ells, la Selecció Catalana de curses de muntanya se n'anirà en orris en favor de l'espanyola, que serà "una, grande y libre" i s'alimentarà dels campions del món, catalans ells, "para mayor gloria de la nación española".

El paper de la FEEC en aquesta història també és per a posar-se a plorar; és paper de vàter.
http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=4454

Quanta cagalera !!!! per no deixar anar les cadires, eh nois...

.

embolica, que fa fort...


Per si algú té dubtes
sobre la degradació del llenguatge, aquí sota en teniu una mostra. Aquest text és la descripció d'una sortida de muntanya, publicada en un fòrum del gremi.

"varem pujar per on ariba el desenbragable i despres a buska laresta la pala de baixada estava mes aviat dura pero es feia bei avia alguna acumolacio cap a baix de tot pero be pots aprofita la pista ja k la neu es troba a on i a el bosc de pins au k vagi be"

A primer cop d'ull sembla escrit per algú bregat en l'ús dels "SMS" com a vehicle exclusiu de comunicació.


Us imagineu un metge del segle XXI fent un informe d'algun pacient, usant aquest tipus de llenguatge?
O un polític, adreçant un comunicat de premsa als periodistes, fet d'aquesta mena?
O el Ban d'un batlle...?

Els exemples són infinits.


La pena que em fa, encara ho és més.

.

dimecres, 19 de novembre del 2008

om mani padme hum / la meva bso (la vida és un videoclip)


Om maņi padme hum.Mahājñāna cittotpāda,cittasya na-vitarka,sarvārtha bhūri siddhaka,na-purāņa na-pratyutpanna.Namo Lokeśvarāya svāhā.




http://fr.wikipedia.org/wiki/Mani_(mantra)
http://es.wikipedia.org/wiki/Om_mani_padme_hum

Mantra - Om mani padme hum

dijous, 13 de novembre del 2008

escalant a la Noguera i al Pallars



A St. Llorenç de Montgai la boira va anar marxant lentament i va deixar pas al Solet que ens va escalfar i ens va ajudar a escalar amb comoditat a la Paret de la Formiguera, a les vies Normal i Martinetti.

De tornada al cotxe ens vam anar cruspint la boníssima coca de cabell d'àngel que ens havíem regalat a Camarasa.

A sopar i dormir hi vam anar a l'alberg de Cellers.


2a tirada de la Martinetti

Però a Terradets no vam tenir la mateixa sort, i tot i que ens vam penjar a la Cade amb l'esperança que el Sol s'obrís pas, la densa boira no ho va permetre. Això amanit amb un ventet prou fred va ajudar-me a convèncer el Cèsar que, arribats a la Falsa Feixa, era el moment de tocar el dos.


Paret de les Bagasses 5a. tirada de la Cade

10 i 11 de novembre, 2008

Paret de la Formiguera
vies Normal i Martinetti
Paret de les Bagasses
via Cade (fins la falsa feixa)

amb el Cèsar

fotos: http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/StLlorenTerradetsNov08

dilluns, 10 de novembre del 2008

estrenem la temporada d'Esquí de Muntanya


Impressionant inici de temporada
d'esquí de muntanya amb dues ascensions a la Val d'Aran.

El dissabte 8 fem el Tuc dera Pincèla, per Bagergue, entrant amb el cotxe (4x4) fins la Bòrda de Lassús.





i el diumenge 9 pugem el Tuc deth Pòrt de Vielha des de la Boca Nord del Túnel de Vielha.
Ambdues ascensions amb molta neu i en general de bona qualitat.
Esperem que aquesta estrena de temporada sigui un bon presagi fins a St. Joan.

n'érem uns quants: Bernat, Carles, Carme, David, Glòria, Jaume, Jordi, Manel, Ricard, Rosa, Xavi, Ramon, i un parell més dels que no en recordo els noms (sorry).



http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/IniciTemporada0809AranNov08


dijous, 6 de novembre del 2008

Montserrat. El clot de la Mònica.


Avui el cel estava enteranyinat a Montserrat, però el Sol ha pogut traure el nas a estones mentre feiem la via Funció Clorofíl·lica ( http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=109 ) a la paret de La Pastereta, d'El clot de la Mònica.

amb el Cèsar.

dimarts, 4 de novembre del 2008

la meva bso (la vida és un videoclip) Serrat a Montserrat


avui, mentre escalava amb el Cèsar a Montserrat (via Bego-Miguel-Kush a l'Agulla de Can Jorba http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=505 ), m'ha vingut al cap una cançó del Serrat que sempre m'ha agradat, i que em ve al cap, també, quan vull escriure quelcom i no m'inspiro.

no hago otra cosa que pensar en ti / Serrat

dilluns, 3 de novembre del 2008

les fotos del Nepal...



...ja les tenim aquí.

he fet diverses seleccions de les fotos en varis àlbums temàtics. així doncs, una foto pot estar en més d'un àlbum.
si teniu temps i ganes les podeu veure totes, i si no, per entregues.

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/NepalDe400A3360mOct08
Tumlingtar - KattikeGaht - Ghote Bazar - Salpa Phedi - Ghorase

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/NepalDe3360A4900mOct08
Ghorase - Gudel - Khiraule - Cholam - Khola Karka - Khote - Tangnag - Khare (Camp Base)

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/NepalDe4900A6461IALuklaOct08
Khare (Camp Base) - Camp 1 - cim del Mera Peak Central - Khare - Khote - Thuli Karka - Lukla

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/NepalNepaliPeopleOct08
les cares del Nepal

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/NepalSanga_GroupOct08
les nostres cares

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/NepalUrbsOct08
gent diversa als carrers

espero que us agradin. properament hi haurà la crònica.



dijous, 30 d’octubre del 2008

la meva bso (la vida és un videoclip)

i en tornant de les vacances, la cançó més popular del Nepal...

Resam Piriri


dijous, 2 d’octubre del 2008

vacances






tancat
per
vacances
del 3
al 29
d'octubre




dimarts, 30 de setembre del 2008

fotopiulada


Besiberri Sud 3030m

en arribar a Conangles, l'aparcament és ben ple.

pugem acollonits, a veure si haurem de dormir al ras...

de moment, a l'estany de Besiberri n'hi ha uns quants.

i al refu només quatre... buf...

sopem rovellons de la terra.

i l'endemà, xino-xano cap amunt.

el coll d'Avellaners.

un dia esplèndit al cim del Besiberri Sud 3030m.

amb magnífiques vistes.

i ara, cap a casa, contents i satisfets.

Besiberri Sud
27 i 28 de setembre, 2008
amb el Ricard

més fotos: http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/BesiberriSudSet08

dimecres, 24 de setembre del 2008

la meva bso (la vida és un videoclip)


Senzillament, GENIAL !!!!

Pink Floyd - Another Brick in the Wall

gràcies Mercè


Camí dels Enginyers

Saludable caminada pel Ripollès sota l’amenaça del MeteoCat de ser lleument remullats, que finalment no s’ha acomplert.

Sortim de Queralbs, del Pont de Daió 1184m, al costat de la Central Elèctrica, i remuntem el camí de les Gorges del Freser fins la cota 2070m per baixar al refugi de Coma de Vaca 1995m, que és tancat.

Hi trobem el pastor que, des de Tregurà, hi ha fet cap per a controlar el ramat. El van pujar el 27 de juny i, just tres mesos després, el 27 de setembre el baixen. S’acosta el fred. De fet, no l’hi sobrava pas la samarra.
Ens convida a un trago de bon vi, més rosat que no pas negre. Boníssim.

Ens diu que el bestiar ja té ganes de baixar, que nota el mal temps, que està per ploure.
Ben tintats de negre, s’acosta un manyoc de núvols intimidadors que acceleren la nostra partida cap a Núria pel Camí dels Enginyers, camí que va néixer per un projecte d'una central elèctrica que havia de tancar la Coma de Vaca amb una presa constituint un llac artificial.

Amb un recorregut espectacular, penjat sobre les Gorges que hem pujat per l’altre costat, anem vorejant l’orografia del terreny, feréstega de mena.
Dos o tres trams de cable protegeixen la part més exposada, i dos graons de plàstic dur, encastats a la roca, ajuden a salvar un parell de metres llisos i dretots.
Altrament no té cap dificultat afegida, que no sigui el seu caràcter trencacames –ara puja, ara baixa- fins a la seva meitat.
El seu punt més alt és, si no m’erro, el Coll dels Homes 2138m.

Avui, la boira s’alia amb les capritxoses formes rocoses per a donar-l’hi, encara, un aire més fantàstic.

En una intensa activitat faunística, vaques, cavalls, isards i ovelles, han farcit el silenci que acompanya, d’habitud, aquest itinerari.

I amb tot plegat arribem al punt on s’albira Núria 1964m i ens hi deixem anar pendís avall amb el pensament de seguir fent via cap a Queralbs.
Però, ai las, ho canviem per uns entrepans calents al Bar Finestrelles, on ens serveix un eixerit cambrer amb trets pakistanesos, que acaba totes les frases amb un amable sisplau.

El Cremallera de les 4 ens comença a acostar cap a casa.


Camí dels Enginyers
24 de setembre, 2008
Oana, Ramon.

dijous, 18 de setembre del 2008

roda el món i torna al Born


Volta al Bachimala

Mentre fem un mos a fora de la cabana de pastors Jean Forgues, tancada per a l’ús excursionista, la negror dels núvols se’ns acosta des del sud a gran velocitat.
Els trons triguen a sonar després dels llamps, i això ens dóna un petit marge de temps. Però encara hem de córrer a posar-nos les capelines sense poder evitar les primeres i grosses gotes. Esclata la tempesta.

El camí, ben fressat, davalla cap al NE a buscar el sender que de Pont du Prat puja cap al refugi de La Soula 1690m serpentejant entre el bosc abans d’endinsar-se a les Gorges de Clarabide.

L’edifici del refugi és veí del de la Central Elèctrica, força més gran. Hi arribem a les cinc, la mateixa hora en que té prevista l’arribada el seu guarda, segons hi ha escrit en una petita pissarra.
Es diu Patrice, això ho sabrem més endavant, i d’entrada ens sembla una mica esquerp. Però segons les piulades del llibre registre, en Patrice és força amable i un excel·lent cuiner. Potser té un mal dia...

Hem començat la nostra travessia -Volta al Bachimala- al Puen de Tabernés 1710m, on un indicador assenyala, en forma de PR, el camí a seguir.
La llarga vall del Zinqueta de la Pez es recorre sense cap problema fins la seva capçalera, moment en què el corriol s’enfila, de cop i volta, cap al Puerto de la Pez 2458m.
La boira ha escampat al nostre pas, deixant-nos veure un magnífic panorama a ambdós costats del port.

El PR s’acaba on un curt cable assegura el primer pas del vertiginós descens cap a la Vallée de la Pez; hem creuat la frontera.
La baixada al fons de la vall és entretinguda i cal fer atenció a no patir una ensopegada.
Quan el rost s’ajeu, s’enceta una llarga planura que s’estira fins el refugi de pastors Jean Forgues 1540m.
Ens hi aturem a dinar.

La Laia ens diu com no pot ni veure les llenties quan en Patrice ens porta l’olla amb el primer plat del sopar... llenties!!!! Realment no és la millor dieta abans d’anar a dormir. Els espagueti i la carn que vénen després, posen remei a la situació.

Els de la méteo l’han clavada. Romanem al refugi veient com plou fins a migdia; avorrits, quan afluixa sortim a fer una caminadeta fins el Llac de Caillauas 2158m. La boira no ens deixa veure-hi l’aigua. La cabana propera al barratge està en pèssimes condicions, però així i tot ens aixopluga.
Les primeres i tímides volves de neu cauen quan iniciem el retorn a La Soula.

Al soterrani hi ha les dutxes i uns passadissos de pel·lícula de por. En qualsevol moment se’ns apareixerà el Jack Nicholson d’El Resplandor.

La relació amb en Patrice millora acceptablement. L’arribada de dos pastors, vells coneguts seus, sembla que l’ha animat.
Ens ratifica que la cota de neu pot baixar fins els 1800m.

Adaptem els plans a les circumstàncies i decidim que l’endemà farem el recorregut cap a Biadós. Si la cosa pinta magre, encara tindrem un dia de coll.


Prenem el camí del llac de Pouchergues fins la Cabana de Prat de Caseneuve 2045m (un excel·lent refugi lliure) i l’abandonem per entrar al Vallon d’Aigües Tortes.
Ens creuem amb un belga que no entenem d’on diu que ve; ha dormit al costat d’uns llacs...

Al cap d’una estona ja comencem a trepitjar neu. I més amunt hi trobem boira, però prou transparent per orientar-nos i seguir les fites, algunes camuflades de blanc, fins el Port de Aigües Tortes 2690m.

Iniciem el descens cap a la Bal d’Añes Cruzes. El camí és còmode al principi, malgrat la neu, però més avall, on el riu s’engorja, s’ha d’anar amb compte; és una mica penjat sobre el torrent, encara que en un tram curt.

S’acaben els equilibris i ja tresquem com si no res per camins de terra, vall avall, a trobar el GR11 que ve del Puerto de Chistau.

Amb el sentinella Posets traient el seu emblanquinat nas enmig de les boires, fem via fins les Granges de Biadós i ens instal·lem al seu refugi 1740m.

La família Cazcarra segueix, incombustible, allotjant muntanyencs i altres espècies en el seu conegut i prou acollidor refugi.
Ens donen una habitació per als quatre, amb un llit gran i dos menuts. La resolució del “conflicte”, a les fotos...

Feta la travessia, el diumenge ens gratifiquem amb una excursió de propina. Pugem pel camí del Collado d’Eriste fins a l’Ibón de Millás (o Millars) 2353m.


Excel·lent i exigent, per les condicions, recorregut al voltant del massís del Bachimala, que no es va deixar veure en cap moment, degudament recompensat amb les estades a La Soula i Biadós i el dinar al poble de Gistaín.


Volta al Bachimala
Carles, Laia, Pedro, Ramon.
11 al 14 de setembre, 2008

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/VoltaAlBachimalaSet08

dijous, 11 de setembre del 2008

dimarts, 9 de setembre del 2008

curta història d'una llarga ascensió



Punta de las Olas 3022m.

Com que la méteo del dissabte no era gaire bona, vam pensar en una activitat dominical. Així és que vam anar a dormir al refugi de Pineta, on s'hi arriba en cotxe.


Per al diumenge donaven bon temps, i així va ser.


Per no haver de muntar el número creuant el riu descalços, pugem amb el cotxe fins el Càmping de Pineta 1250m i anem a buscar el camí que s'enfila fins el Coll d'Añisclo 2453m.


Mare de Déu Senyor !!!! quina megapujada; i amb el Mitx estirant del carro... encara suo.

Del Coll seguim el GR11 cap a l'W, i en arribar a les cadenes el deixem i ens enfilem tot seguint unes fites, a buscar el llom de la carena cimera.


A la Punta de las Olas 3022m hi arribem enmig d'una freda boira, i amb això i el cansament decidim girar cua. Per avui ja n'hi ha hagut prou. Prou? encara ens queda la baixada del Coll...


Tot i la gelor de l'aigua que surt pel doll de la dutxa del càmping, ens quedem ben relaxats; a punt d'encetar el viatge cap a casa.

Punta de las Olas 3022m
7 de setembre, 08
amb el Mitx




http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/PuntaDeLasOlasSetembre2008

dimarts, 26 d’agost del 2008

l'última de l'estiu


S'acaba l'agost, i amb ell el meu torn que m'ha permès escapar-me amb el Cèsar a Montserrat (via El Bruc) tant en feiners com en festius (avui he fet festa).
Avui hem fet sessió doble i ens hem penjat, enmig de la boira, a la Magdalena Inferior. Primer ha estat la Rataplan (V-) i després la Walt Disney (IV). Totes dues per a gaudir-ne.

Aquí sota us poso les ressenyes i l'enllaç a les fotos.

I els caps de setmana del setembre a caminar pel Pirineu, a veure si "tatxo" algun tresmil...


Rataplan__________________________________Walt Disney

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/RataplanWaltDisney26DAgost2008

divendres, 22 d’agost del 2008

Montserrat entre setmana


Boy-Roca a l'Elefant, 21.08.08




Amb el Cèsar, i després del ritual de Calaf (cruspir-se un bocata de botifarra al bar Anna, d'El Bruc), anem a St. Benet per escalar la via Boy-Roca, a la trompa de l'Elefant.
Des que vaig començar a escalar, i d'això ja en fa molt, que volia fer aquesta via, i mai no n'havia tingut l'oportunitat.
Com diuen al país veí: "nunca es tarde si la dicha es buena".

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/BoyRocaALElefant21DAgost2008

dimarts, 19 d’agost del 2008

la meva bso (la vida és un videoclip)


No tenia ni 15 anyets
quan estava de moda allò que en deien "so de Philadelphia", i el Barry White n'era un dels seus exponents.

Ell i la seva orquestra, la generosa "Love Unlimited Orchestra", causaven sensació i la seva música no parava de sonar a les FM de l'època, sobretot Ràdio Barcelona FM i RJ 2 (Ràdio Joventut).

Tot això us sona a "xino", no?
Doncs escolteu això, a veure a què us sona. I no us perdeu el tall de 5 segons al minut 0:29 de l'enregistrament.

Barry White - Love's theme


dimarts, 12 d’agost del 2008

per St. Llorenç vés al Puigmal


nit estel·lar al Puigmal


Data interestel·lar 16300910082008, el teletransportador de l’Enterprise ens deixa en un lloc conegut com a Vall de Núria, a 1964m sobre el nivell del mar a Alacant.
Els nostres sensors identifiquen nombrosos humans en actitud distesa; en el passat això era “estar de cap de setmana”.

Un error en les coordenades integrades a l’ordinador de bord ens obliga a caminar carregats amb el feixuc equip de supervivència fins a trobar l’elevat punt d’observació, a 2913m conegut com a Puigmal.
És l’indret més alt de la zona i un bon mirador per a guaitar el fenomen de la constel·lació de Perseu.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Perseu_(constel%C2%B7laci%C3%B3)

El senyor Spock ens ha fet la “pirula” amb el material, i un de nosaltres no porta màrfega. Però solidaris com som de mena, ens apliquem aquella dita dels nostres rebesavis: “on en caben tres, en caben quatre”; de costat, però, això sí.

Consultem l’ordinador i verifiquem que els éssers que veiem córrer nus i de quatre grapes són isards. Es mouen en grup i no se’ns acosten ni per la foto.

Ens instal·lem en una de les nombroses parcel·les que van quedar buides quan la crisi de les hipoteques va sacsejar el món del totxo, allà per l’inici del XXI.
Mentre que no es fa fosc, preparem la darrera ingesta diària i ens la cruspim a l’estil alpinista; això és: tirats pel terra i intercanviant els àpats.

Sincronitzem l’alarma de l’alertador de trencament de la normalitat (altrament conegut com a despertador) a les 23000910082008 i ens abandonem a la contemplació del firmament.

Malgrat el quart creixent de lluna, el cel es farceix de milions d’estels. St. Llorenç no deu d’estar gaire trist, de moment el Barça ho va guanyant tot, i només deixa caure alguna llagrimeta de tant en tant.

A l’hora convinguda entre nosaltres, i al marge dels plans d’en Kirk per a la missió, ens ventilem les galetes i el moscatell comprats d’estranquis en un lloc nadiu anomenat “Super”... tres?

Cadascú a la seva, l’un allibera l’esguard més enllà de lluny, l’altre dormisqueja, l’altra fa fotos, l’altre pensa en la putada de l’Spock...

0223+10910082008 Morfeu interromp la seva activitat i ens despertem sobtats per uns alienígens que vaguen sense rumb per l’espai i no tenen on caure morts.
No se’ls acut res més que ocupar la parcel·la veïna, i fent veure que no hi som es dediquen a donar pel sac.
Això ho tornaran a fer (donar pel sac), a les 0615+10910082008 i fins les 0830+10910082008
Almenys, entremig hem pogut oblidar-los.

L’alferes Pavel Chekov, substituint l’Spock (o potser per ordre seva) ha alterat la programació de la ruta de tornada esborrant les dades, i no podem tornar enrera.
Des de l’Enterprise es fan l’orni i ens surt que “está apagado o fuera de cobertura en este momento”.
Això comença a fer pudor...

L’única manera de tornar a casa, doncs, és anant cap a endavant. L’ordinameipGPS ens mostra una ruta alternativa, encara que més llarga.
Així pugem i baixem la carena i passem per llocs humanament coneguts i on els seus habitants hi passegen i s’asseuen a fer fotos i a descansar.

Puigmal 2913m – Coll d’Er 2760m – Puigmal petit de Segre 2810m – Segre 2843m – Coll de Finestrelles 2604m – Finestrelles 2828m – Pic de Núria 2794m – Pic del Coll d’Eina 2771m – Coll d’Eina 2682m – Eina 2789m – Noufonts 2861m – Coll de Noufonts 2651m.

Per la Coma de Noufonts baixem, ara sí, cap al lloc on vam iniciar la missió; Núria.

Amb una mirada tan ràpida com furtiva de tots quatre alhora ens intercomuniquem i comprenem que, renoi, aquí no s’hi està pas malament.
Que els donin als de l’Enterprise !!!! I a la missió, també.

A les quatre de la tarda, hora d’aquí, surt un Cremallera. “Donde fueres, haz lo que vieres”. Ens fem passar per nadius i baixem en un vehicle de ferro, llarg com un cuc, ple d’individus fent fotos d’allò que ja han degut de veure a la pujada...

A Ribes prenem un aliment anomenat entrepà, bevem clara i piquem olives...
Decididament, aquí no s’hi està gens malament !!!!


Olla de Núria (menys una nansa)
9 i 10 d’agost, 2008

Jordi, Manel, Rita, Ramon.


les afotos: http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/NitEstelLarAlPuigmalAgost08
les de la Rita: http://picasaweb.google.com/RitaUdina/BivacAlPuigmal