Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.
SALUT i MUNTANYES //*//
Ramon.
divendres, 8 de febrer del 2008
embolica, que fa fort...
què en penses?
les veritats fan perdre les amistats?
per participar-hi, si no estàs registrat a Blogger, pots contestar com a anònim. això sí, sisplau, signa el teu comentari... si vols... gràcies. Ramon.
11 comentaris:
Anònim
ha dit...
Deu n'hi do, Ramon ho has farcit molt rapidament.
Les veritats solament es poden deixar sentir entre veritables amics, perquè de vegades mai se sap amb quina intenció es diuen certes coses o per una altre banda es pot caure en la mala educació.
El meu ultim alies, Roseadas, que utilitzo per a jugar. Espero que esbrinis qui soc. Si ho fas et convido a un sopar.
les veritats no, no separen a ningú, al contrari! són la base de la confiança. Has de ser ben tonto de sentir-te ofès per una veritat, això sí, s'han de saber dir (o callar) amb respecte. El que separa amistats i parelles són les mentides; sobretot perquè si et coneixes a fons, les descobreixes ben ràpid i... tururut! ja t'han pescat.
Jo si em descobreixes, com que és molt fàcil, només et convido a un cafè. Això sí, ha de ser en un lloc sense fum, que hi càpiguen cotxets, i a poder ser amb un parc infantil al davant...
renoi... veritat? amistat? sembla un post de 'coaching' ;)
Un altre dia m'enrotllo amb això de l'amistat o prenem una cervesa i en parlem... ara només volia felicitar-te pel Bloc: l'anirem seguint segur. Bones traces!!!
Si són amistats de veritat és dificl que les perdis.
Les veritats s'han de poder dir i aquesta part és la més complicada de totes ja que malgrat es tingui el millor lèxic no vol dir que utilitzis les millors paraules.
Hi ha comentaris que els trobo molt encertats i estic d'acord, no fa falta repetir, però, sobre les mentides no crec amb elles ni petites ni grans.
dona, Anna, com tu saps molt bé, la meva opinió es basa en fets reals, com diuen en algunes pel·lícules, i de sobres coneguts. o sia, SÍ. sense més. el que també queda clar és que llavors, d'amistats, res de res. salut. pd: com es dirà el teu Blog?
El que potser passa és que una veritat mai és absoluta, només és un punt de vista...no? I com més lluny un punt de vista de l'altre, més fàcil és perdre l'amistat, a no ser que els dos implicats estiguin disposats a parlar molt llargament sobre els seus diferents punt de vista. Jo també et convido a un sopar.
11 comentaris:
Deu n'hi do, Ramon ho has farcit molt rapidament.
Les veritats solament es poden deixar sentir entre veritables amics, perquè de vegades mai se sap amb quina intenció es diuen certes coses o per una altre banda es pot caure en la mala educació.
El meu ultim alies, Roseadas, que utilitzo per a jugar. Espero que esbrinis qui soc. Si ho fas et convido a un sopar.
Una abraçada
les veritats no, no separen a ningú, al contrari! són la base de la confiança. Has de ser ben tonto de sentir-te ofès per una veritat, això sí, s'han de saber dir (o callar) amb respecte.
El que separa amistats i parelles són les mentides; sobretot perquè si et coneixes a fons, les descobreixes ben ràpid i... tururut! ja t'han pescat.
Jo si em descobreixes, com que és molt fàcil, només et convido a un cafè. Això sí, ha de ser en un lloc sense fum, que hi càpiguen cotxets, i a poder ser amb un parc infantil al davant...
Ramonet,quantes amistats hauràs perdut per dir la bri tat ? potser el mes important sigui no dir grans mentides....
Alfons
renoi... veritat? amistat? sembla un post de 'coaching' ;)
Un altre dia m'enrotllo amb això de l'amistat o prenem una cervesa i en parlem... ara només volia felicitar-te pel Bloc: l'anirem seguint segur.
Bones traces!!!
de moment, Roseadas, només he trobat això:
http://www.tv.com/users/roseadas/profile.php
alguna pista?
El millor es posar-se a la pell de l'altre. Segur que es veu diferent!
Si són amistats de veritat és dificl que les perdis.
Les veritats s'han de poder dir i aquesta part és la més complicada de totes ja que malgrat es tingui el millor lèxic no vol dir que utilitzis les millors paraules.
Hi ha comentaris que els trobo molt encertats i estic d'acord, no fa falta repetir, però, sobre les mentides no crec amb elles ni petites ni grans.
Ei!! i tu que n'opines?
dona, Anna, com tu saps molt bé, la meva opinió es basa en fets reals, com diuen en algunes pel·lícules, i de sobres coneguts.
o sia, SÍ. sense més.
el que també queda clar és que llavors, d'amistats, res de res.
salut.
pd: com es dirà el teu Blog?
Ja diuen que els amics de veritat es poden comptar amb els dits d'una ma... i encara en sobren
Sobre le Blog: ni idea, tinc temps per anar pensant
El que potser passa és que una veritat mai és absoluta, només és un punt de vista...no? I com més lluny un punt de vista de l'altre, més fàcil és perdre l'amistat, a no ser que els dos implicats estiguin disposats a parlar molt llargament sobre els seus diferents punt de vista. Jo també et convido a un sopar.
Publica un comentari a l'entrada