Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dilluns, 31 de març del 2008

embolica, que fa fort...

què en penses?

la gelosia, és una qüestió genètica o cultural?


Som esclaus de la nostra cultura, d'una moral ancorada en el passat?
o és el nostre mapa genètic que ens predisposa, pel sentit possessiu, a sentir gelos?
al Carib, o a l'Àfrica Central, el sentiment de gelosia s'allunya força del concepte que en tenim a les nostres latituds...

5 comentaris:

miscel·lAnna ha dit...

Perdona el meu desconeixement, però, quin concepte tenen sobre la gelosia a l'Àfrica Central i el Carib?
Penso que els sentiments són emocions i formen part dels instints innats de les persones, és un impuls intern no controlable.
Altre cosa és la reacció que tinguem davant dels sentiments o emocions, que sí, te a veure la cultura occidental en general, l'educació que hem rebut i l'entorn en que vivim ens ha influenciat en la resposta racional que donem a les emocions.

La raó, oposada a l'emoció, és la resposta que donem davant dels sentiments, més o menys assenyada. D'acord a la informació que hem rebut i com valorem aquesta informació i la utilitzem, actuarem.

Però, malgrat ser racionals, continuem sent animals... les reaccions primitives sempre hi seran i, en un primer moment, el sentit possessiu sorgirà encara que després "racionalitzem".

Les criatures petites, que no tenen la raó "manipulada" i funcionen per instints la gelosia i possessió segons quins moments són molt evidents...et deixo que vaig a resoldre un conflicte d'aquests.

Ramon. ha dit...

joooodeeerrr...

miscel·lAnna ha dit...

Com a mínim he conseguit que contestessis alguna cosa...

Ramon. ha dit...

bueno, és que jo sóc com els entrevistadors; pregunto, però no opino...

Anònim ha dit...

Anna, jo també m' alegro de saber du tu...