La llei d’en Murphy a Gredos
El cel és net i clar. D’un blau intens sobre el qual es retallen els cims i les crestes que ens envolten. Cims nevats, amb blanques parets on es dibuixen les ombres d’altres cims projectades pel sol que aquest matí neix punyent.
Cavalquem sobre els nostres esquís deixant enrera el refugi. La neu encara és dura, del fred de la nit, i les nostres passes no deixen cap empremta damunt el mantell nival.
Després de travessar el llac guanyem alçada pels pendissos de la dreta fins arribar al coll, a 2258m.
Som al Circ de Gredos, la setmana santa del 2003. Avui és el millor dia de tots per a fer muntanya. Però no podrà ser. Ens en tornem cap a casa.
Després de quelcom més de 800km, que hem estroncat aturant-nos a Àvila, a visitar les seves muralles i a passar-hi la nit, arribem al darrer poble –Hoyos del Espino- abans de prendre la carretera que ens durà a La Plataforma, 1780m. Un indret que honora el seu topònim en forma de gran esplanada asfaltada i que no és sinó un aparcament. Aquí deixarem els cotxes i des d’aquí començarem la nostra excursió per aquesta zona del Sistema Central de la península.
El Circ de Gredos és una zona d’alta muntanya que malgrat les seves alçades relativament baixes –la cota màxima són els 2592m del Pico Almanzor- ofereix moltes possibilitats d’activitats hivernals gràcies al seu microclima, amb temperatures molt baixes i força acumulació de neu.
Un únic refugi dóna servei a la zona. El Refugio Elola, 1950m, situat a l’extrem sud de la Laguna Grande, pertany a la “Junta de Castilla y León”. Té 65 places de capacitat i és obert tots els caps de setmana.
Les distàncies i els desnivells des del refugi són curts i faciliten les ascensions i travessies pel circ. No obstant això, no s’han de menysprear les dificultats tècniques que presenten algunes de les seves muntanyes, així com les derivades de les inclemències meteorològiques.
Divendres, 18/04. A La Plataforma no hi ha ni una engruna de neu, així que quan tenim preparades les motxilles els hi afegim els esquís. Caminem per una mena de pista empredada, barrejats amb els nombrosos turistes que hi passegen. L’itinerari normal per anar al refugi passa pel Prado de las Pozas, s’enfila a Los Barrerones i baixa fins la Laguna Grande.
Nosaltres, però, aprofitarem l’aproximació per a fer un cim. Quan arribem al pluviòmetre girem cap al sud com si volguéssim anar a Prao Puerto. De seguida veiem i anem cap la caseta d’un vell i rudimentari telesquí. Som a 1880m i a partir d’aquí ja tenim neu. Així, doncs, ens posem els esquís.
Comencem a remuntar la Cuerda del Refugio (es refereix al Refugio del Rey, absolutament en ruïnes) cap a Navasomera. A la nostra dreta tenim, al fons el riu de Las Pozas, i a l’altre costat de la vall la cresta-llom dels Morezón. L’anem a buscar quan el terreny ens permet fer-ho sense perdre ni un metre de desnivell.
En aquest punt giren cua uns natius que també van amb esquís i a qui no els fa cap gràcia els núvols i les boires que comencen a colgar els cims.
Quan arribem al cim del Morezón, 2393m, ho fem enmig d’aquestes boires que a penes ens han deixat veure per un instant el refugi, 440m per sota nostre.
Per unes espectaculars canals iniciem el descens, netament a l’oest, fins a la Laguna Grande. Ja som al Refugio Elola.
Dissabte, 19/04. La pluja que va començar a caure ahir a la tarda es va convertir en neu a la nit. I neu ha continuat caient durant bona part del dia. Les hores es fan llargues i lentes quan no pots fer res més que esperar. Quan per la tarda sembla que afluixa una miqueta, sortim a prendre l’aire i a fer quatre pràctiques d’ARVA.
Diumenge, 20/04. La previsió dóna un marge de bon temps pel matí. Amb intenció d’aprofitar-lo al màxim sortim del refugi amb l’Almanzor com a objectiu.
Prenem direcció sud-oest, cap al fons de la vall. A buscar la coma acanalada que puja cap a la Portilla Bermeja. Abans d’arribar-hi ja es comença a tapar el cel, però de moment seguim. Encara és molt d’hora i sempre som a temps de tornar enrera.
Per assolir la Portilla Bermeja, 2418m, ens hem de treure els esquís. El terreny es redreça molt, la neu és molt fonda i, a més, cal trencar una mica de cornisa que ens barra el pas.
La temperatura ha baixat notablement, fa vent, i les boires ens mullen i ens dificulten la visibilitat. Deixem els esquís i en aquestes condicions continuem fins la Portilla del Crampón, 2538m. Som a 54m del cim. Per assolir l’Almanzor cal fer una grimpada curta però exposada, que les circumstàncies meteorològiques no afavoreixen.
Decidim deixar-ho per a un altre moment i tornem al refugi enmig del mal temps.
Per la tarda s’asserena una mica i anem a provar sort cap al coll del Venteadero. Una sort que no tindrem i que ens farà renunciar un cop més.
Dilluns, 21/04. Avui és l’últim dia de vacances. Unes vacances curtes i guarnides amb mal temps, però que malgrat això no ens ha impedit conèixer, encara que de forma limitada, una nova zona. Voldríem haver intentat, també, el pic de La Galana. I haver fet la travessia de Las Cinco Lagunas. Potser l’any que ve. El lloc s’ho mereix.
Ara acabem de recollir tots els estris. Ens acomiadem del guarda i ens preparem per a marxar.
El cel és net i clar. D’un blau intens sobre el qual es retallen els cims i les crestes...
El cel és net i clar. D’un blau intens sobre el qual es retallen els cims i les crestes que ens envolten. Cims nevats, amb blanques parets on es dibuixen les ombres d’altres cims projectades pel sol que aquest matí neix punyent.
Cavalquem sobre els nostres esquís deixant enrera el refugi. La neu encara és dura, del fred de la nit, i les nostres passes no deixen cap empremta damunt el mantell nival.
Després de travessar el llac guanyem alçada pels pendissos de la dreta fins arribar al coll, a 2258m.
Som al Circ de Gredos, la setmana santa del 2003. Avui és el millor dia de tots per a fer muntanya. Però no podrà ser. Ens en tornem cap a casa.
Després de quelcom més de 800km, que hem estroncat aturant-nos a Àvila, a visitar les seves muralles i a passar-hi la nit, arribem al darrer poble –Hoyos del Espino- abans de prendre la carretera que ens durà a La Plataforma, 1780m. Un indret que honora el seu topònim en forma de gran esplanada asfaltada i que no és sinó un aparcament. Aquí deixarem els cotxes i des d’aquí començarem la nostra excursió per aquesta zona del Sistema Central de la península.
El Circ de Gredos és una zona d’alta muntanya que malgrat les seves alçades relativament baixes –la cota màxima són els 2592m del Pico Almanzor- ofereix moltes possibilitats d’activitats hivernals gràcies al seu microclima, amb temperatures molt baixes i força acumulació de neu.
Un únic refugi dóna servei a la zona. El Refugio Elola, 1950m, situat a l’extrem sud de la Laguna Grande, pertany a la “Junta de Castilla y León”. Té 65 places de capacitat i és obert tots els caps de setmana.
Les distàncies i els desnivells des del refugi són curts i faciliten les ascensions i travessies pel circ. No obstant això, no s’han de menysprear les dificultats tècniques que presenten algunes de les seves muntanyes, així com les derivades de les inclemències meteorològiques.
Divendres, 18/04. A La Plataforma no hi ha ni una engruna de neu, així que quan tenim preparades les motxilles els hi afegim els esquís. Caminem per una mena de pista empredada, barrejats amb els nombrosos turistes que hi passegen. L’itinerari normal per anar al refugi passa pel Prado de las Pozas, s’enfila a Los Barrerones i baixa fins la Laguna Grande.
Nosaltres, però, aprofitarem l’aproximació per a fer un cim. Quan arribem al pluviòmetre girem cap al sud com si volguéssim anar a Prao Puerto. De seguida veiem i anem cap la caseta d’un vell i rudimentari telesquí. Som a 1880m i a partir d’aquí ja tenim neu. Així, doncs, ens posem els esquís.
Comencem a remuntar la Cuerda del Refugio (es refereix al Refugio del Rey, absolutament en ruïnes) cap a Navasomera. A la nostra dreta tenim, al fons el riu de Las Pozas, i a l’altre costat de la vall la cresta-llom dels Morezón. L’anem a buscar quan el terreny ens permet fer-ho sense perdre ni un metre de desnivell.
En aquest punt giren cua uns natius que també van amb esquís i a qui no els fa cap gràcia els núvols i les boires que comencen a colgar els cims.
Quan arribem al cim del Morezón, 2393m, ho fem enmig d’aquestes boires que a penes ens han deixat veure per un instant el refugi, 440m per sota nostre.
Per unes espectaculars canals iniciem el descens, netament a l’oest, fins a la Laguna Grande. Ja som al Refugio Elola.
Dissabte, 19/04. La pluja que va començar a caure ahir a la tarda es va convertir en neu a la nit. I neu ha continuat caient durant bona part del dia. Les hores es fan llargues i lentes quan no pots fer res més que esperar. Quan per la tarda sembla que afluixa una miqueta, sortim a prendre l’aire i a fer quatre pràctiques d’ARVA.
Diumenge, 20/04. La previsió dóna un marge de bon temps pel matí. Amb intenció d’aprofitar-lo al màxim sortim del refugi amb l’Almanzor com a objectiu.
Prenem direcció sud-oest, cap al fons de la vall. A buscar la coma acanalada que puja cap a la Portilla Bermeja. Abans d’arribar-hi ja es comença a tapar el cel, però de moment seguim. Encara és molt d’hora i sempre som a temps de tornar enrera.
Per assolir la Portilla Bermeja, 2418m, ens hem de treure els esquís. El terreny es redreça molt, la neu és molt fonda i, a més, cal trencar una mica de cornisa que ens barra el pas.
La temperatura ha baixat notablement, fa vent, i les boires ens mullen i ens dificulten la visibilitat. Deixem els esquís i en aquestes condicions continuem fins la Portilla del Crampón, 2538m. Som a 54m del cim. Per assolir l’Almanzor cal fer una grimpada curta però exposada, que les circumstàncies meteorològiques no afavoreixen.
Decidim deixar-ho per a un altre moment i tornem al refugi enmig del mal temps.
Per la tarda s’asserena una mica i anem a provar sort cap al coll del Venteadero. Una sort que no tindrem i que ens farà renunciar un cop més.
Dilluns, 21/04. Avui és l’últim dia de vacances. Unes vacances curtes i guarnides amb mal temps, però que malgrat això no ens ha impedit conèixer, encara que de forma limitada, una nova zona. Voldríem haver intentat, també, el pic de La Galana. I haver fet la travessia de Las Cinco Lagunas. Potser l’any que ve. El lloc s’ho mereix.
Ara acabem de recollir tots els estris. Ens acomiadem del guarda i ens preparem per a marxar.
El cel és net i clar. D’un blau intens sobre el qual es retallen els cims i les crestes...
1 comentari:
Ja fa cinc anys!!!!... buff!,
però encara resta pendent conèixer la zona.
Ara, el que es diu ara no puc, però més endavant no en faria res tornar-hi, la zona s'ho val, de moment esperarem.
petons.
Publica un comentari a l'entrada