Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimarts, 15 d’abril del 2008

no hi vam trobar l'Aurora

Tuc del Rosari 2594m

Com que al Rosta no els agrada matinar, vam quedar que ens deixaven l'esmorzar preparat. Nosaltres sí que volíem, o millor dit, havíem de matinar. En aquesta època ja se sap; i a 1/4 de 7 els mòbils van començar a donar la tabarra cada cinc minuts, fins que en vam fer cas.

D'un article del Vèrtex 203 vam triar el Bargadèra, però no va poder ser. Amb el cotxe vam fer tota la pista, senyal que la neu era força amunt. Ho vam deixar estar i vam canviar d'aires. Cap a l'Orri hi falta gent.

coll dels Estanys i Tuc del Rosari

No vam ser gaire originals amb la tria, i a l'aparcament del Pla de l'Orri 1850m, a 2/4 de 9 (hauríem pogut dormir una hora més...) s'hi concentrava tota l'activitat d'esquí de muntanya de la vall. Unes quantes cares conegudes on poder posar noms van fer amena la coincidència.

encetant l'itinerari de romeria

Iniciats, iniciadors i debutants ens vam anar fent companyia en un recorregut que convida a fer-la petar mentre es va guanyant alçada, no pas la d'un campanar...
La méteo, aquest cop, va fer cas del guió escrit per la Mònica Lòpez, i els núvols no van aparèixer fins el migdia, així que ningú no ens va fer ombra sota el solet dominical.

traça compartida

L'últim tram, del coll en amunt, presentava símptomes d'haver estat castigat pels darrers vendavals. Tot i així, es podia apurar amb esquís sense problemes fins dalt.
Com que els més "agonies" ja havien marxat, vam disposar de força espai vital al cim.

Ramon, Ricard, Glòria i Manel, al Tuc del Rosari 2594m

A l'hora de baixar, i per donar-li un toc de "distinció" a la jornada, ho vam fer per les pales orientades a Sud, cap a l'estany de Garrabea 2160m sense acabar d'arribar-hi; i llavors, amb pells, remuntàrem fins la Forqueta d'Arreu 2402m.
Fora pells i cap avall que fa baixada !!!! Bueno, i alguna remadeta, que aquest itinerari ja ho té això.

Al Pla de l'Orri, ara, tocaven l'hora dels adéus. Petons, encaixades i arreveures van deixar en la més absoluta solitud aquell espai, desert d'asfalt amb arbres metàl·lics.

Potser llavors hi va treure el nas l'Aurora...

Tuc del Rosari
13 d'abril, 2008
Glòria, Manel, Ricard, Ramon.