Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimecres, 24 de setembre del 2008

gràcies Mercè


Camí dels Enginyers

Saludable caminada pel Ripollès sota l’amenaça del MeteoCat de ser lleument remullats, que finalment no s’ha acomplert.

Sortim de Queralbs, del Pont de Daió 1184m, al costat de la Central Elèctrica, i remuntem el camí de les Gorges del Freser fins la cota 2070m per baixar al refugi de Coma de Vaca 1995m, que és tancat.

Hi trobem el pastor que, des de Tregurà, hi ha fet cap per a controlar el ramat. El van pujar el 27 de juny i, just tres mesos després, el 27 de setembre el baixen. S’acosta el fred. De fet, no l’hi sobrava pas la samarra.
Ens convida a un trago de bon vi, més rosat que no pas negre. Boníssim.

Ens diu que el bestiar ja té ganes de baixar, que nota el mal temps, que està per ploure.
Ben tintats de negre, s’acosta un manyoc de núvols intimidadors que acceleren la nostra partida cap a Núria pel Camí dels Enginyers, camí que va néixer per un projecte d'una central elèctrica que havia de tancar la Coma de Vaca amb una presa constituint un llac artificial.

Amb un recorregut espectacular, penjat sobre les Gorges que hem pujat per l’altre costat, anem vorejant l’orografia del terreny, feréstega de mena.
Dos o tres trams de cable protegeixen la part més exposada, i dos graons de plàstic dur, encastats a la roca, ajuden a salvar un parell de metres llisos i dretots.
Altrament no té cap dificultat afegida, que no sigui el seu caràcter trencacames –ara puja, ara baixa- fins a la seva meitat.
El seu punt més alt és, si no m’erro, el Coll dels Homes 2138m.

Avui, la boira s’alia amb les capritxoses formes rocoses per a donar-l’hi, encara, un aire més fantàstic.

En una intensa activitat faunística, vaques, cavalls, isards i ovelles, han farcit el silenci que acompanya, d’habitud, aquest itinerari.

I amb tot plegat arribem al punt on s’albira Núria 1964m i ens hi deixem anar pendís avall amb el pensament de seguir fent via cap a Queralbs.
Però, ai las, ho canviem per uns entrepans calents al Bar Finestrelles, on ens serveix un eixerit cambrer amb trets pakistanesos, que acaba totes les frases amb un amable sisplau.

El Cremallera de les 4 ens comença a acostar cap a casa.


Camí dels Enginyers
24 de setembre, 2008
Oana, Ramon.