Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dijous, 18 de setembre del 2008

roda el món i torna al Born


Volta al Bachimala

Mentre fem un mos a fora de la cabana de pastors Jean Forgues, tancada per a l’ús excursionista, la negror dels núvols se’ns acosta des del sud a gran velocitat.
Els trons triguen a sonar després dels llamps, i això ens dóna un petit marge de temps. Però encara hem de córrer a posar-nos les capelines sense poder evitar les primeres i grosses gotes. Esclata la tempesta.

El camí, ben fressat, davalla cap al NE a buscar el sender que de Pont du Prat puja cap al refugi de La Soula 1690m serpentejant entre el bosc abans d’endinsar-se a les Gorges de Clarabide.

L’edifici del refugi és veí del de la Central Elèctrica, força més gran. Hi arribem a les cinc, la mateixa hora en que té prevista l’arribada el seu guarda, segons hi ha escrit en una petita pissarra.
Es diu Patrice, això ho sabrem més endavant, i d’entrada ens sembla una mica esquerp. Però segons les piulades del llibre registre, en Patrice és força amable i un excel·lent cuiner. Potser té un mal dia...

Hem començat la nostra travessia -Volta al Bachimala- al Puen de Tabernés 1710m, on un indicador assenyala, en forma de PR, el camí a seguir.
La llarga vall del Zinqueta de la Pez es recorre sense cap problema fins la seva capçalera, moment en què el corriol s’enfila, de cop i volta, cap al Puerto de la Pez 2458m.
La boira ha escampat al nostre pas, deixant-nos veure un magnífic panorama a ambdós costats del port.

El PR s’acaba on un curt cable assegura el primer pas del vertiginós descens cap a la Vallée de la Pez; hem creuat la frontera.
La baixada al fons de la vall és entretinguda i cal fer atenció a no patir una ensopegada.
Quan el rost s’ajeu, s’enceta una llarga planura que s’estira fins el refugi de pastors Jean Forgues 1540m.
Ens hi aturem a dinar.

La Laia ens diu com no pot ni veure les llenties quan en Patrice ens porta l’olla amb el primer plat del sopar... llenties!!!! Realment no és la millor dieta abans d’anar a dormir. Els espagueti i la carn que vénen després, posen remei a la situació.

Els de la méteo l’han clavada. Romanem al refugi veient com plou fins a migdia; avorrits, quan afluixa sortim a fer una caminadeta fins el Llac de Caillauas 2158m. La boira no ens deixa veure-hi l’aigua. La cabana propera al barratge està en pèssimes condicions, però així i tot ens aixopluga.
Les primeres i tímides volves de neu cauen quan iniciem el retorn a La Soula.

Al soterrani hi ha les dutxes i uns passadissos de pel·lícula de por. En qualsevol moment se’ns apareixerà el Jack Nicholson d’El Resplandor.

La relació amb en Patrice millora acceptablement. L’arribada de dos pastors, vells coneguts seus, sembla que l’ha animat.
Ens ratifica que la cota de neu pot baixar fins els 1800m.

Adaptem els plans a les circumstàncies i decidim que l’endemà farem el recorregut cap a Biadós. Si la cosa pinta magre, encara tindrem un dia de coll.


Prenem el camí del llac de Pouchergues fins la Cabana de Prat de Caseneuve 2045m (un excel·lent refugi lliure) i l’abandonem per entrar al Vallon d’Aigües Tortes.
Ens creuem amb un belga que no entenem d’on diu que ve; ha dormit al costat d’uns llacs...

Al cap d’una estona ja comencem a trepitjar neu. I més amunt hi trobem boira, però prou transparent per orientar-nos i seguir les fites, algunes camuflades de blanc, fins el Port de Aigües Tortes 2690m.

Iniciem el descens cap a la Bal d’Añes Cruzes. El camí és còmode al principi, malgrat la neu, però més avall, on el riu s’engorja, s’ha d’anar amb compte; és una mica penjat sobre el torrent, encara que en un tram curt.

S’acaben els equilibris i ja tresquem com si no res per camins de terra, vall avall, a trobar el GR11 que ve del Puerto de Chistau.

Amb el sentinella Posets traient el seu emblanquinat nas enmig de les boires, fem via fins les Granges de Biadós i ens instal·lem al seu refugi 1740m.

La família Cazcarra segueix, incombustible, allotjant muntanyencs i altres espècies en el seu conegut i prou acollidor refugi.
Ens donen una habitació per als quatre, amb un llit gran i dos menuts. La resolució del “conflicte”, a les fotos...

Feta la travessia, el diumenge ens gratifiquem amb una excursió de propina. Pugem pel camí del Collado d’Eriste fins a l’Ibón de Millás (o Millars) 2353m.


Excel·lent i exigent, per les condicions, recorregut al voltant del massís del Bachimala, que no es va deixar veure en cap moment, degudament recompensat amb les estades a La Soula i Biadós i el dinar al poble de Gistaín.


Volta al Bachimala
Carles, Laia, Pedro, Ramon.
11 al 14 de setembre, 2008

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/VoltaAlBachimalaSet08