Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimecres, 29 d’abril de 2009

cada cop més globals


M'han enviat aquesta fantàstica virgueria que no puc deixar de compartir amb vosaltres.

(Gràcies Anna Serrahima)


http://vimeo.com/moogaloop.swf?clip_id=2539741

.

dijous, 23 d’abril de 2009

St. Jordi

.
LLEGENDA DE SANT JORDI

Llegenda popular catalana.

Un drac, un enorme i ferotge drac, es presenta a les portes de la vila amurallada de Montblanc. El drac de fètid i emmetzinat alè, mata i s'engoleix tot el que té al seu abast. Ramats d'ovelles, bous i cavalls han de ser tancats dintre del clos murallat de la vila. Davant del terror que el drac imposa a la vila i a tota la comarca, el rei convoca a tot el poble per prendre una determinació, i acorden lliurar a la voracitat de la bèstia, la més bella donzella de la vila: que és la filla del rei.

Ella s'acomiada sense vacil.lacions del pare, de la gent de la cort i del poble, i se'n va cap al bosc.

De cop i volta es troba un jove caballer, armat de cap a peus, portant una llança punxaguda i cavalcant un cavall blanc com una tofa de neu.

Ella va témer per ell, que si el drac sortia, l'esmicolaria, i així li advertí, però el cavaller no tenia por del drac.

En aquell punt, un esbufec del drac entemordí la princesa mentre el jove cavaller envestia la fera ferint-la per tots costats amb la seva llança, podent a la fi, ferir-la sota l'ala esquerra, on tenia el cor. Amb un altre cop de llança, rematà el drac, que en morir es va fer fonedís dins la terra davant dels ulls admirats de la princesa. On el drac va desaparèixer va néixer un roser de roses roges com la sang.

FELIÇ DIADA de SANT JORDI

dijous, 16 d’abril de 2009

el Sud també existeix


Trescant pel Marroc

Ens havíem llevat amb temps suficient per a esmorzar, carregar el cotxe i començar el llarg viatge de retorn a casa.
En una primera etapa havíem d’arribar fins Algeciras, i per això teníem un bitllet per al ferri de Sebta de 2/4 de 7 del vespre.
Eren 2/4 de 8 del matí i llavors vam caure en les dues hores de diferència horària entre el Marroc i Espanya. Els 2/4 de 7 del vespre s’havien convertit en 2/4 de 5.

De sobte es va fondre l’assossec amb què enfrontàvem la jornada. Quasi 700km per davant; a les 8 en punt travessàvem els carrers de Marrakech en direcció Nord i ja només teníem 8 hores per arribar a la cua del vaixell. I això comptant amb que havíem de passar la frontera el dia de l’operació retorn.

Però a Marrakech hi havíem arribat el divendres 3 d’abril, en un periple més calmat; hi passaríem de llarg, camí d’Imlil, punt de partida de la nostra miniexpe.


Havent dormit a Imlil 1740m al refugi del CAF, l’endemà contractem el mulater i els traginers que ens duran les motxilles grans fins el nou refugi Mouflon 3175m, al costat del Netler de tota la vida, base de les ascensions als cims del Massís del Toubkal, a l’Alt Atlas.


L’Abderrahim, l’amable guarda del refugi Mouflon, ens deixa triar en quina habitació volem dormir. Hi ha 160 places, i a diferència del Netler aquest està bastant buit. Més endavant s’anirà omplint, però sense arribar a fer-se inhòspit.

És diumenge 5, donada la bona climatologia ens decidim pel Toubkal i així assegurar-nos el principal objectiu.
Amb els grampons atenyem la vall de l’Ikhibi Sud i la recorrem tota fins el Tizi n’Toubkal, coll a 3971m des d’on escometre la darrera part de l’ascensió del cim més alt del Nord d’Àfrica, el Toubkal 4167m.




La gran piràmide metàl·lica que assenyala el cim es converteix en mut testimoni d’alegries estrangeres i queda immortalitzada en innombrables fotos de tots els que hi fem cap.

Abans de retornar al refugi ens acostem fins el proper Toubkal W 4030m.

El dilluns 6 s’enceta amb alguns núvols enteranyinant el cel. Per això canviem d’objectiu i ens decidim pels més allunyats però més fàcils cims de la zona d’Ouanoukrim.

Netament cap al Sud, resseguim la vall principal fins el Tizi n’Ouagane 3750m, aquí ens enfilem per l’aresta W del Ras per abandonar-la en direcció al collet que separa els dos cims d’aquest grup.





Ascendim primer al Timesguida 4089m i tot seguit al Ras Ouanoukrim 4083m.
El retorn el fem baixant la Canal NE del Ras (35º/45º) que l’hi dóna una mica d’emoció al recorregut i ens estalvia un bon tomb camí del refu.
Cauen tímides volves de neu.

L’Abderrahim ens diu “halufo no bueno” en veure’ns cruspir-nos una bona ració de pernil ibèric. Ai, les incompatibilitats entre la religió i la gastronomia, dues filosofies ben allunyades.

Un cel serè però empolvorat d’una matinadora calitja guarneix el naixement del dimarts 7. Les condicions són òptimes per al darrer objectiu alpinístic.
La Gorja d’Amrharas n’Iglioua ens mena a la vall que remuntarem fins la Bretxa NW de l’Akioud.




Passem al vessant Sud, girem per darrera de l’espatlla del cim i ens enfilem per un rost de neu força dura fins l’aresta i el pic de l’Akioud N 4030m.
Gaudim de les millors vistes del massís.
El vent ens foragita més aviat del que voldríem.

A la tarda, havent dinat, refem les motxilles grans. Demà retornem a Imlil. Hem quedat amb en Yussef on s’acaba la neu per a que ens baixi el bagatge amb la mula.

Ens fem una foto amb l’Abderrahim i ens n’acomiadem abans no marxem cap avall.
Molta gent puja a passar els dies de setmana santa als refugis del Toubkal. Nosaltres anem a l’inrevés; així hem estat més tranquils.



A Imlil també hi ha més moviment, hi ha molts turistes que vénen a fer la visita des de Marrakech.
Nosaltres dormirem de nou al refugi del CAF i el dijous 9 anirem cap a Marrakech, on hi romandrem tres dies fent el guiri.

Només vam aturar-nos a fer gas-oil i a pixar. El neguit ens va robar la gana, i vam frisar quan un gendarme ens va demanar la paperassa del cotxe entre comentaris del 4 – 0 del Barça al Bayern.
Els nervis ens van trair i vam sortir de l’autopista, per dues vegades, on no tocava. Un ralli per una carretera en deconstrucció ens va acostar al camí bo que ens menaria a Sebta.

La cua a la frontera i duana marroquina va ser tolerablement raonable, més que no pas a l’espanyola.

Vam estacionar el cotxe a la cua d’embarcament del ferri quan encara mancava una hora per a la sortida i per fi ens vam poder relaxar després de set hores i mitja de viatge contra el temps.

Un entrepà i una cerveseta donaven un toc d’alegria a una jornada en què se'ns van escapar dues hores de vida...


2 al 13 d’abril, 2009
Toubkal, Toubkal W, Timesguida, Ras N’Ouanoukrim, Akioud N.
Carmen, Ramon.

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/ToubkalMarrakechAbril09

la meva bso (la vida és un videoclip)


dimecres, 1 d’abril de 2009

.


Blog

tancat per vacances


de setmana santa,

de l'1 al 15 d'abril