Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


diumenge, 28 de juny del 2009

embolica, que fa fort...


Increïble però cert
, la SGAE ens té agafats pels ous.

"http://www.perdidoeneldesie... presenta este vídeo en el que el abogado David Bravo hace un test, en el que compara varios delitos, viendo cuales seria más graves según la SGAE."

dimarts, 23 de juny del 2009

una de cinema...


quina por... !!!! :-/


tot i que en realitat, més que de por, és una història d'amor; això sí, una mica complexa i ben farcida d 'estereotips que no molesten, però.

divendres, 19 de juny del 2009

de mudança...


bueno, després de cinc mesos de rebre l'avís que havia de deixar el pis on he viscut els darrers deu anys i mig, fins avui, demà ja dormiré al pis nou.



Ja hi tinc telèfon i Internet, quan estigui mitjanament instal·lat, ja us enviaré les noves dades.

Després d'empaquetar tot allò que he pogut, l'empresa de mudances que he contractat vindrà el dissabte a quarts de nou del matí.
Ara, quan acabi de penjar aquest post al Blog, apagaré el PC i ho desconnectaré tot.

Apa doncs, espero que fins demà o diumenge.

Oración, despedida y cierre... piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii...

dimecres, 17 de juny del 2009

Corpus de pedra i sol


Midi d'Ossau, per la normal
.

al sol del Midi d’Ossau

Hi ha muntanyes que per la seva especial i característica bellesa t’atrauen més que no pas d’altres.
El Midi n’és una.

Solcat per tots els seus vessants i farcides de vies les seves parets, aquest antic volcà d’andesita, amb símptomes de “tresmil”, eleva els seus 2884m d’alçada vers el cel amb una elegància extrema.

Així que no puc, ni vull, dir que no a la proposta d’ascendir-lo.

Una assolellada tarda de Corpus, que amb el seu divendres col·lateral em prenc manllevat per afegir-ho al cap de setmana, deixem el cotxe a l’aparcament de la carretera que ve del Portalet.

Carregats amb el material que creiem imprescindible, i que ho serà, encetem el camí ben fressat que zigzagueja d’un costat a l’altre del vessant per enganyar el fort pendent que ens separa del Coll de Pombie 2118m.
En arribar-hi, el Midi ens dóna la benvinguda i ens convida a acostar-nos al seu refugi, el de Pombie 2032m.



Aquest festiu dia feiner no hi ha fet cap gaire gent i s’hi està ben confortable. La Karine, guarda del refugi, dona que impressiona per la seva grandària, ens fa sentir com a casa.

Un esplèndid divendres d’estiu se’ns ofereix amb generositat, i la poca gent que hi ha es dispersa per la paret; nosaltres anem sols cap al Coll de Suzon 2127m, punt de partida de la via normal al Midi.
En aquest punt abandonem el camí principal i n’agafem un de secundari que en direcció SW s’acosta a la base de la paret i inici de la grimpada.

Aquesta via Normal combina de forma força equilibrada el caminar i el grimpar. Tres xemeneies de diferent dificultat i separades entre elles per terreny descompost però accessible, conformen l’itinerari menys dificultós del pic.

El fet d’estar sols a la via ens dóna la tranquil·litat que ningú no en farà caure pedres, principal problema en un diumenge qualsevol.

Així doncs, just on s’acaba el camí que ve del coll, iniciem la grimpada de la primera xemeneia pel punt més evident.
La roca es mostra una mica polida, però les preses són bones. Només cal fer atenció quan una gran roca ens barra el pas i ens cal fugir per l’esquerra per un curt pany de paret més polit encara, però amb dues estaques de ferro que si convé et fan passar la por. Més amunt hi trobem una instal·lació de ràpel.



Els guardes ens han dit que a partir de la segona xemeneia hi trobarem neu. De fet, portem piolet i grampons, per si de cas.

Sortim de la primera xemeneia cap a la dreta i seguim les fites vers una llunyana canal plena de neu que identifiquem com a la segona xemeneia. Comencem a envoltar la muntanya.

Però ni nosaltres ni els guardes l’hem encertada. La canal no és la xemeneia, i la xemeneia no té neu.
Abans d’arribar a la canal veiem una entrada a mà esquerra molt més factible i lògica. Provem sort i l’encertem, més fàcil que l’anterior, també disposa d’una bona instal·lació de ràpel que ens confirma l’itinerari.
A la baixada hi posem una gran fita.

Ara fem un tros més llarg de camí, sempre cap al Nord, a la recerca de la tercera xemeneia. Però aquest nom no li escau gaire i en no conèixer-la ens la passem de llarg anant a cercar una altra entrada més amunt, més a l’esquerra i més semblant al que entenem per xemeneia i que, aquest cop sí, és ben blanca de neu.

Escometem l’entrada de la suposada xemeneia amb piolet i grampons, imprescindibles, per un pendent prou rost (+/-30º) i en fem la primera meitat, uns 30 metres, fins arribar a un tram rocós.



En no trobar cap signe de pas evident, deduïm que no anem bé i abandonem la canal cap a la dreta, per la roca, i cap amunt.
Anem a parar a la Creu del Pas del Portillon 2657m, sortida de la tercera xemeneia.

Retrobat el camí original, ja només ens queda ascendir per corriols, pedrots i algun tramet de neu els 200 metres i escaig que ens separen del cim.



Assaborim els imponents 2884m del Midi d’Ossau enmig d’un silenci captivador i com a mirador excepcional de muntanyes incògnites i d’altres no tant.

Ara ja sens dubtes, tot i la proliferació de fites, comencem a baixar a buscar la Creu del Pas del Portillon i, ara sí, ens endinsem en la tercera xemeneia, que es desgrimpa fàcilment. Quan l’espai es fa més ample i costerut, hi trobem un ràpel que ens estalvia tornar a posar els grampons.

Tot i alguna petita marrada, desfem el trajecte amb comoditat i optem per rapelar, i no complicar-nos la vida, les altres dues xemeneies.

El pernil i el formatge ens demanen a crits que els alliberem de les bosses al buit. No ens fem pregar i el seu delit és el nostre plaer.


11, 12 i 13 de juny, 2009
Pic del Midi d’Ossau 2884m
Carmen, Ramon.

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/MidiDOssauJuny09


dilluns, 8 de juny del 2009

tres pics... i repicó


No només de futbol viu l'home...


I és que els catalans de Perpinyà també estan de celebracions, amb la seva USAP http://www.usap.fr/ca/ , equip de rugbi que té L'Estaca, d'en Llach, com a himne.

El Castellet http://www.mairie-perpignan.fr/index.php?np=134&lg=CA , l'equivalent a la nostra Canaletes, va acollir la festa rossellonenca de celebració del títol de Lliga francesa de rugbi, que no aconseguien des de feia 54 anys.

Doncs Visca la USAP !!!!

http://www.tv3.cat/videos/1282759
.

dimecres, 3 de juny del 2009

embolica, que fa fort...


El camí cap a la Independència està servit
.

"Món i política

Catalans, bascos i gallecs són grups ètnics, segons la diplomàcia nord-americana
La pàgina web del departament d'Estat de la Diplomàcia marca l'espanyol com a única llengua oficial de l'Estat

article publicat a l'AVUI.cat

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/06/catalans_bascos_i_gallecs_son_grups_etnics_segons_la_diplomacia_nord_americana_61144.php

El departament d'Estat de la Diplomàcia dels Estats Units afirma en la seva pàgina web que a l'Estat espanyol "hi ha diversos grups ètnics: els bascos, els catalans i els gallecs.

Aquesta informació apareix al principi del perfil de l'Estat espanyol, concretament a l'apartat on es parla de la "gent" que configura Espanya. En aquest apartat es fa referència al nombre d'habitants que hi ha al país, com es diuen, al creixement anual, a les religions predominants i fins a quina edat és obligatòria l'educació."



"També hi destaca la menció que fa a les llengües que s'hi parlen. Esmenta l'espanyol, que marca com a llengua oficial i que segons la pàgina web el parlen un 74% de la població, el català-valencià que l'utilitzen un 17% de la població, el gallec, un 7% i el basc, un 2%. Totes tres com a llengües no oficials.

En un altre apartat on parla del govern, esmenta com a principals partits polítics el PSOE, el PP i la coal·lició IU. Afegeix com a partits "regionals clau", CiU a Catalunya i el PNB al País Basc.

També s'anomena com a grups ètnics els anglesos, els irlandesos i els sud-asiàtics al perfil del Regne Unit, i francesos, italians i monegascos al perfil de Mònaco."

La qüestió és: en prendran nota el PSOE i el PP?, fidels admiradors ianquis...
.

dimarts, 2 de juny del 2009

tornada a la quotidianitat


la Montse, la Magda, i quatre (+1) més

Ens trobem a ¼ de 10 davant del camp de futbol de Monistrol, cal pujar d’hora a Montserrat si vols aparcar amb comoditat.

Abans d’agafar el funi que ens pujarà a St. Joan, ens cruspim uns bons entrepans de salsitxes, bons però lluny dels de botifarra de Calaf del Bar Anna, d’El Bruc...

Barrejats amb els guiris prenem el camí de St. Jeroni fins la desviació cap a les escales de Jacob.
Ja hi trobem gent a la Rataplan.

Seguim cap a la Miranda de Sta. Magdalena. Allà n’hi ha per a donar i vendre. Hi triem vies per a passar-ho bé i no complicar-nos la vida, que és del que es tracta.



Un ventet suau i prou agradable alleugereix la caloreta d’un sol amb força ambicions estiuenques i fa que l’estada a la paret només sigui mortificada pels gats, que estrenyen d’allò més.



Quan ja en tenim prou fem un bon mos per recuperar forces i encarar la caminadeta que fem, voltant pel Pla dels Ocells i el Pas dels Francesos, camí del Monestir.



I de postres, coca de Montserrat.

Miranda de Santa Magdalena
DOKPAS L1: 20 mts. IV L2 : 20 mts. IV
NIAGARA FALLS L1 : 20 mts. IV- L2: 20 mts. IV-
ILBERA L1: 30 mts. V- L2: 30 mts. IV+
CANALETA DE LAS NINFAS L1: 30 mts. IV+ L2: 30 mts. V-

30 de maig, 2009
Carmen, Cèsar, Dani, Ramon (i la Branca)


les fotos:
.

gladiator

.