Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dijous, 30 de juliol de 2009

embolica, que fa fort...


senyores i senyors, la polèmica està servida:


El Periódico de Catalunya 30/7/2009
PLA CONTRA LES NEGLIGÈNCIES AL MAR I LA MUNTANYA

Interior cobrarà el rescat als imprudents des de l’octubre

• Les sancions per als excursionistes irresponsables van de 300 a 70.000 €

La Conselleria d’Interior feia anys que anava avisant que les imprudències al mar i la muntanya s’acabarien pagant. I així serà a partir del mes d’octubre: les persones que actuïn de manera negligent i per aquest motiu hagin de ser rescatades pels equips de salvament de la Generalitat hauran d’abonar el cost dels treballs de rescat.

El secretari general d’Interior, Joan Boada, va aclarir ahir al presentar la mesura que «tothom [que tingui un accident a l’aigua o a la muntanya] serà rescatat». Amb tot, els que hagin tingut un comportament irresponsable hauran de fer front a les despeses, que podran anar des dels «barats» 300 euros fins als considerables 70.000, segons va detallar la directora general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Olga Lanau.

EL COST DELS EQUIPS / No hi ha una mitjana exacta del que pot arribar a costar una d’aquestes actuacions, ja que engloben diverses possibilitats i accidents. Amb tot, sí que està estipulat l’import que suposa mobilitzar tot l’equip humà i material per a una d’aquestes operacions. Un membre de la patrulla de rescat: 30 euros per hora. Un vehicle terrestre: 39 euros. Un mitjà aeri: 2.271 euros per hora.

El que no té preu són les vides dels professionals que arrisquen el físic per salvar els altres. Per això Boada va insistir a reclamar «consciència» i «responsabilitat» als excursionistes. Especialment als que no hi estan acostumats i decideixen aventurar-se al mar o la muntanya de manera excepcional.

568 INTERVENCIONS EL 2008 / «L’any passat –va informar el número dos d’Interior– els especialistes de la Generalitat van efectuar 568 rescats i recerques» en boscos, rius, mars i fins i tot arran d’activitats aèries. D’aquestes intervencions, moltes degudes a negligències, 67 es van portar a terme a l’agost (56 a la muntanya i 11 en entorns aquàtics).

El mes que ve serà, si les dades d’anys anteriors es tornen a complir, el més pròdig en incidents d’aquest tipus. Després cedirà el pas a la tardor i l’hivern, dues estacions en què proliferen dos clars perfils de potencials muntanyencs irresponsables: el boletaire que es perd entre els arbres sense avisar ningú d’on va (a vegades, expressament per no descobrir la seva rovellonera), i l’esquiador que pretén demostrar la seva habilitat llançant-se per pistes verges i perillosos vessants.

ELS BOMBERS DECIDIRAN / ¿Però com es decidirà si hi ha negligència o es tracta d’un accident? Boada i Lanau van matisar que seran els experts dels bombers els que s’encarregaran d’elaborar l’informe i dictaminar si la persona rescatada ha comès una imprudència. ¿Però basant-se en quins criteris? Els responsables d’Interior van comentar que encara s’estan acabant de perfilar alguns aspectes, però van apuntar tres elements clau que seran tinguts molt en compte.

El primer consisteix a no portar la roba, el calçat ni el material adequat per fer una determinada activitat (no és el mateix passejar per una pineda que intentar escalar un pic). El segon es refereix al cas omís que algunes persones puguin fer al veure un senyal que indica perill o prohibició. I el tercer tracta del mal ús dels serveis d’emergències (avisar per telèfon als bombers quan la situació no ho requereix, per exemple), tot i que la conselleria admet que sobre aquest punt encara falten serrells per tancar perquè hi ha falses alarmes que en un principi sí que podrien haver suposat un problema per a qui les emet.

SUÏSSA NOMÉS RESCATA FEDERATS /Boada va insistir que darrere d’aquesta mesura no hi ha «cap afany recaptatori», mentre que el vicepresident de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Jordi Merino, va recordar que països com Suïssa només rescaten una persona, hagi comès o no una negligència, si està federada en una organització d’aquesta mena.

.

dilluns, 27 de juliol de 2009

el Medi natural, preservació o negoci ?


Onades de pedra


A les 7 del matí surt de Nerín el bus, de l'ajuntament de Fanlo, "dels muntanyencs" que recorre fins a Bacarizuala-Comariceto 11km de la pista, prohibida als vehicles particulars, que va fins a Torla. La tornada és a les 8 del vespre.

Aquest bus, a part de l'horari muntanyenc, té l'horari anomenat "turístic" amb dues sortides més, per fer la "Ruta de los Miradores".
El preu és de prop de 20€ i hi caben 35 persones. A més, disposen de furgonetes de 8 persones que també fan aquests recorreguts. Feu números.


D'acord que evitar que hi pugin tants cotxes com vulguin, preserva el medi. Però un servei ofert per un ajuntament, s'ha de considerar i costar com a turístic, o alternatiu i a preu de cost?

Bacarizuela-Comariceto 2175m és el punt on s'inicia l'itinerari alternatiu a la vall d'Ordesa per anar cap a Góriz. Es passa pel Cuello Gordo 2185m i se segueix per sota de la Sierra Custodia, guaitant a vol d'ocell la vall d'Arazas i la Cola de Caballo.


Abans d'arribar al refugi, on hi va tothom, trobem el GR-11 i el seguim netament cap a l'E fins el Collado Superior de Góriz 2343m. En aquest coll el GR es bifurca per anar, per dos recorreguts diferents, al coll d'Añisclo.
A nosaltres ens interessa el que va en direcció ENE, a buscar la llomada SE de la Punta de las Olas.

A la cota 2700 la uniformitat del cingle que fa estona que voregem per la seva base presenta un tall en què s'hi enfila el camí bastit al pedregam de las Olas.
Hi remuntem els 300m que ens separen del cim de la Punta de las Olas 3022m.


Aquesta muntanya és pas obligat per fer via cap als tresmils més orientals del massís del Perdut, inclòs aquest mateix.

Un servidor, il·lusionat per assolir tots els tresmils del Pirineu, havia triat acostar-me als Baudrimont, i cap allà que hi anem.

A primer cop d'ull, el camí cap al proper Baudrimont SE és força evident. Seguim, doncs, la lògica del terreny i fent una diagonal per la base de la seva paret Sud, ens enfilem fins els seus 3026m sense més complicacions.


Tenim al davant el seu germà gran, però la seva proximitat linial es veu escapçada per un vertiginós precipici que ens obliga , ja ho sabíem, a fer una bona marrada per atansar-nos-hi.

Guanyat el desnivell en què superem l'alçada del Baudrimont NW, ara cal baixar fins l'inici de la seva Aresta W que es recorre amb una senzilla grimpada fins el seu cim, 3045m.

Si haguéssim trobat lloc a Góriz, ara seria el moment de triar per quin camí anar-hi, però això és una utopia si no es truca amb mesos d'antelació, i nosaltres no ho hem fet.
Així que hem de tornar a buscar el bus de Nerín, i per això ens cal tornar a passar per la Punta de las Olas.

Desfet el camí, a l'alçada de Gòriz, on ja deixem el GR-11, ens aturem a fer un mos per omplir una mica el dipòsit, el mínim per arribar a la parada del bus.

Haurà estat una jornada tan llarga com assolellada i ben aprofitada.

A Sarvisé ens espera una bona dutxa i un millor sopar, recompensa merescuda a l'esforç esmerçat.


18 de juliol, 2009

Punta de las Olas 3022m
Baudrimont SE 3026m
Baudrimont NW 3045m

Carmen, Ramon.


http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/PuntaDeLasOlasBaudrimontsJuliol09

dijous, 23 de juliol de 2009

la vida / embolica, que fa fort...

.


Quan algú tria una professió en què, com a servidor públic, s'hi ha de jugar la pell per a protegir-ne la dels altres, només es pot sentir un profund i impagable agraïment.

Quan algú(ns) d'aquests professionals dóna la seva vida en l'exercici de la seva feina, difícilment se'n pot estar a l'alçada.

Des d'aquest Blog vull aportar el meu granet de sorra en l'homenatge, senzill però sentit, a totes aquestes persones dels cossos de Bombers que ens guarden la terra i ens salven la vida.

El meu condol als seus familiars, amics i companys.

I vull criticar la deplorable actitud dels politics que, sense respectar ni el dol per les morts d'aquests Bombers a l'incendi d'Els Ports, ja busquen raons per a treure'n rendiment polític. Fan fàstic.

dilluns, 20 de juliol de 2009

a la lluna de València


Jo tenia nou anys i estava de colonies a un poblet de Guadalajara que no recordo si era Corduente o Cifuentes.
Eren temps del dictador, del NO-DO, dels himnes i de la "una, grande y libre".

Ho vaig veure a la tele, però no en tinc cap record especial d'aquella data.

Aquí, com a tot el món, se'n va fer un seguiment excepcional. El Jesús Hermida ho va explicar en blanc i negre a aquells afortunats que ja tenien televisor.
I després en van sortir nombrosos reportatges.

Els astronautes van voltar el món explicant la seva gesta, i van passar per Madrid. En la recepció no hi van faltar els tòpics.

I tu, on eres?

dilluns, 13 de juliol de 2009

sempre em truca a la mateixa hora


Carlit, un pic ecològic

El so del mòbil em treu del son a poc a poc, quan encara no estic prou desvetllat agafo, maldestre, l’aparell i hi miro la pantalla.
Hi diu “Alarma”... qui és Alarma? No conec ningú amb aquest nom; no sé si és noi o noia, i com és que té el meu número de telèfon...?

Alarma... Alarma...
Cada dia em truca a la mateixa hora i quan intento despenjar i saber qui és, em penja...

El cas és que llavors ja no em torno a dormir i em poso a fer les meves coses, bàsicament abillar-me per anar a la feina, ara que treballo pel matí.

Alarma...
Però d’on ha tret el meu número?

M’abillo per anar a caminar, avui és festa.

La Catalunya Nord, passant el coll de la Perxa, canvia la Cerdanya pel Conflent, i dóna pas al Capcir, allà hi ha un dels cims més coneguts del Pirineu català, el Carlit.


Per atansar-s’hi cal anar a La Bollosa, un estany de 149Ha contingut per un barratge.
A l’època estival en tanquen la carretera de 7 a 19 i hi posen una “navette” que pel mòdic preu de 5€ et puja i et baixa. La freqüència és de cada 15 minuts.
Muntanya ecològica, si més no, 12 hores al dia.

Creuem la presa de La Bollosa 2000m i prenem el camí que forma part de l’HRP i de la ruta dels estanys del Carlit.
Exageradament marcat amb senyals de color groc, recorre l’anomenat Desert del Carlit i els seus nombrosos i blaus estanys, a joc amb el blau del cel i el verd del seu entorn.


A una hora poc alpinística, 2/4 de 12, ens hem posat en marxa per un camí molt freqüentat per visitants, pescadors i passejants ocasionals. Els que fan l’excursió al cim, tot i que en quedem alguns ressaguers, ja fa estona que hi tresquen.

Al principi no es guanya gaire desnivell i els primers 300 metres s’estiren al llarg de la zona lacustre.
Passem a frec o albirem els estanys Negre, Sec, la Comassa, Llat, Long i Balleil, abans de començar a enfilar-nos amb més determinació pel llom que en direcció Est-W ens aproxima al cim.

En travessar el torrent que desguassa un estanyol encara mig cobert per la neu, ens creuem amb una munió de gent que ja torna cap a la vall.


El viarany es va estrenyent i fent-se pendís fins que cal emprar les mans per avançar-hi, res intricat, però.


I ja només queda guanyar el coll que ens menaria cap a l’estany de Lanós. Des del coll pugem a l’esquerra, al ja proper cim del Carlit 2921m.

El pujar-hi tard té la recompensa de la quasi solitud dalt de la muntanya i del tranquil, doncs, gaudi de l’espai i el seu entorn infinit allà on arriba la vista i es perd el so.

Aquí hi tenim una precisa i preciosa vista de tot el recorregut de l’excursió. De per on hem vingut i de per on tornarem.


Per no repetir, i aprofitant allò que ens ve donat, de baixada farem el corriol que, més al Nord, volta pels estanys Sobirans, Trébens, Casteilla, Dougnes i Viver, fent així dos itineraris en un.

A la terrassa del refugi del CAF, fem un mos i una clareta tot esperant la “navette” que ens tornarà avall.


L’endemà he quedat amb el Cèsar i la Dani per anar a escalar a Montserrat.
Abans d’aixecar-me em torna a sonar el telèfon; ja m’ho esperava i per això dormia amb un ull obert.
Amb el dit prest, guaito la pantalla i tot just s’encén hi llegeixo el seu nom: Alarma, un altre cop.
No tinc temps de demanar qui coi és que ja m’ha penjat.

Alarma...
Però d’on ha tret el meu número?


11 de juliol, 2009
Pic del Carlit 2921m

Carmen, Ramon.


http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/CarlitJuliol09

dilluns, 6 de juliol de 2009

la meva bso (la vida és un videoclip...)


I és que sempre m'han agradat més
els temes instrumentals que no pas les peces cantades, tot i les molt bones veus que corren pel món...