bon Nadal
i
bon Any Nou 2010
dilluns, 28 de desembre del 2009
dissabte, 19 de desembre del 2009
tens 10 minuts per riure?
ho he trobat genial i m'he pixat de riure. i és real com la vida mateixa...
passa-t'ho bé.
passa-t'ho bé.
dilluns, 14 de desembre del 2009
Una altra Àfrica
Trescant per La Palma
Mentre la neu es debat entre el ser o no ser d’aquest, de moment, sec prehivern, marxem cap al Sud a caminar pels corriols de l’anomenada Isla Bonita.
Sobrerament situat a l’alçada del continent africà, l’arxipèlag canari és el territori de què forma part la petita illa palmera. Farcida de camins que recorren la totalitat del seu territori, pot ser una bona alternativa per a una setmaneta diferent.
Així doncs, la volcànica illa de La Palma, amb la Caldera de Taburiente com a estrella principal i el Roque de los Muchachos com a sostre d’altitud, ofereix innombrables possibilitats d’itineraris de tota mena i varietat.
Nosaltres utilitzem la versió en castellà de la guia “La Palma” editada per l’alemanya Rother, amb tota mena de detalls. Aquesta illa és una destinació amb un elevat índex de visitants germànics.
Les rutes realitzades per nosaltres van ser:
• Ruta de los Volcanes: Refugio del Pilar 1440m – Cráter del Hoyo Negro – Volcán de La Deseada 1945m – Volcán Martín 1529m – Los Canarios (Fuencaliente) 722m.
• Roque de los Muchachos: Degollada de Franceses 2297m – Pico de Fuente Nueva 2366m – Roque de los Muchachos 2426m – Degollada de Franceses – Pico de la Cruz 2351m – Degollada de Franceses.
6 al 13 de desembre, 2009
Mentre la neu es debat entre el ser o no ser d’aquest, de moment, sec prehivern, marxem cap al Sud a caminar pels corriols de l’anomenada Isla Bonita.
Sobrerament situat a l’alçada del continent africà, l’arxipèlag canari és el territori de què forma part la petita illa palmera. Farcida de camins que recorren la totalitat del seu territori, pot ser una bona alternativa per a una setmaneta diferent.
Així doncs, la volcànica illa de La Palma, amb la Caldera de Taburiente com a estrella principal i el Roque de los Muchachos com a sostre d’altitud, ofereix innombrables possibilitats d’itineraris de tota mena i varietat.
La capital, Santa Cruz, és el millor lloc per a establir la base de les excursions. El sistema de transport públic de l’illa, les anomenades “guaguas”, fa recomanable el llogar un cotxe per arribar a tots els indrets i no dependre d’uns horaris amb molt baixa freqüència.
Les curtes distàncies fan que els desplaçaments tinguin poca incidència en la tria dels recorreguts; no obstant, cal tenir en compte que les carreteres són força revoltades.Nosaltres utilitzem la versió en castellà de la guia “La Palma” editada per l’alemanya Rother, amb tota mena de detalls. Aquesta illa és una destinació amb un elevat índex de visitants germànics.
Les rutes realitzades per nosaltres van ser:
• Ruta de los Volcanes: Refugio del Pilar 1440m – Cráter del Hoyo Negro – Volcán de La Deseada 1945m – Volcán Martín 1529m – Los Canarios (Fuencaliente) 722m.
• De Los Tilos a los Nacientes de Cordero: Los Tilos 500m – Espigón Atravesado – Nacientes de Cordero 1410m – Nacientes de Marcos – 13 túnels de la canalització de les aigües – Casa del Monte 1300m – pista forestal – Espigón Atravesado – Los Tilos.
• Pico Bejenado: El Barrial 1150m – Tamarahoya – El Rodeo – Pico Bejenado 1854m – El Rodeo – Roque de los Cuervos – El Barrial.
A més vam visitar els volcans Teneguía i San Antonio i el Faro de Fuencaliente; el poblet de Santo Domingo de Garafía, i vam gaudir de la bellesa del Roque de Santo Domingo i el Roque de las Tabaidas.
La Palma
Carmen, Ramon.
dimarts, 1 de desembre del 2009
Snow Forecast 1 - Aemet 0
Pico de Baciás 2760m.
Durant tota la setmana vaig estar seguint la previsió de la méteo per a la zona de Panticosa.
Havia intentat un parell de cops, a l’estiu i a l’hivern, el Pico Baciás i no me n’havia sortit pel mal temps. A l’estiu per una megatempesta quan ja era al Cuello Alto de Brazato, pujant des de la vall de l’Ara; i a l’hivern, des de Baños de Panticosa, per l’enorme quantitat de neu acabada de caure la nit abans, i que no deixava progressar amb fluïdesa.
Doncs la méteo, us deia, pintava magra o no, en funció de qui era l’informador.
L’AEMET pronosticava 90% de probabilitats de precipitacions per al dissabte, amb la cota de neu als 1400m. Baños és a 1636m.
L’Snow Forecast pintava un sol lluent i punyent.
Així que sense un punt mig de consens, ens encomanem a St. Pere i decidim no anul•lar la reserva a la Casa de Piedra.
Per cert, les obres faraòniques que s’han carregat, sense cap mena de mirament ni respecte pel medi, una bona part de l’encant de Baños de Panticosa, estan aturades per efecte de la crisi.
Tot potes enlaire, com a la vall de Filià.
Quina pena.
El contrapunt a aquest desgavell és que, ara per ara, la continuïtat del refugi Casa de Piedra sembla que s’allargarà, perquè l’altra part no ha complert el contracte.
Altrament, la construcció del refugi de Bachimaña segueix endavant.
Bé, al tema.
El divendres sopem sols al refugi; quina sensació tan estranya tenir aquest refugi tan gran tot sencer per a nosaltres.
El dissabte es treu les lleganyes amb un cel net i clar i el sol aviat il•lumina els pics més alts de la zona, sobrers dels tres mil metres.
De moment, doncs, la cosa pinta bé.
Esmorzem i enfilem el GR11 cap als Ibons de Brazato; zigzaguegem pel bosc de roures amb el camí entapissat de fulles tacades de negre.
Trobem clapes aïllades de neu, i cap als 1900 ja hi ha una certa continuïtat de la neu, bastant dura, a la zona més obaga.
En sortir del bosc el sol ens dóna la benvinguda amb una càlida abraçada.
Una traça soliua esquinça la virginitat del mantell blanc que folra el sender dels Ibons.
El voregem un tros pel Nord mentre guanyem alçada cap als Ibones Altos de Brazato 2480, i des del Cuello Alto de Brazato 2578m ens dirigim cap al S-SE a buscar l’aresta del Baciás.
Acabem de fer el llom fins el Pico de Baciás 2760m acaronats per un fort vent que ens gela de valent. També la càmera es queda garratibada i no podem immortalitzar les magnífiques vistes del Pirineu, patrocinades per Snow Forecast.
Aviat iniciem el descens sota l’amenaça d’una negra nuvolada que tímidament es va acostant.
Quan marxem cap a Boltaña, després de cruspir-nos l’embotit ben còmodament al refu, encara no cau ni una gota.
A l’allotjament de Boltaña ens desperta el soroll de la pluja, esmorteït pels gruixuts vidres de les finestres.
Baixem a esmorzar al bufet lliure i feina tenim a destriar la gana de la golafreria; però això ja és una altra història.
27 i 28 de novembre
Pico de Baciás 2760m
Carmen, Ramon.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)