Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimarts, 25 de maig de 2010

quan la info no té res a veure amb la realitat

Després de les darreres nevades de fa un parell de setmanes, em vaig animar a fer un recorregut amb esquís per la zona del refu Josep Ma. Blanc; per això vaig estar seguint totes les infos de què disposava.

La idea era sortir de les pistes d'Espot per anar a buscar el coll del Muntanyó. L'única webcam d'Espot mostrava una imatge (ara ja no és el cas) que feia ser massa optimista quant a la neu que hi podríem trobar. Per assegurar-me vaig trucar a la Casa del Parc de Sant Maurici, on em van dir que hi havia "molta neu" per anar al coll del Muntanyó.

Amb tot plegat, carrego els esquís al cotxe i anem cap a l'alberg Les Daines, situat a peu de pistes d'Espot i per tant, un bon punt de partida.

Amb els esquís i les botes penjats a la motxilla, i les raquetes en el cas de la Carmen, arribem a l'estació intermitja d'Espot-Esquí suant la gota de la calor que fa. Som al lloc on hi ha la càmera. La Pala de Leixa té, si fa no fa, la mateixa neu, però el que no es veu a la càmera, cap a la Coma dels Estanyets, està més pelat que el cul d'un nadó. Només es manté la neu al vessant Nord de la coma, amb això no fem res de res.

Hem pujat uns 600m, fins els 2100m, i el panorama és desolador, tant que girem cua i canviem els plans. Tornem a Espot per anar al Josep Ma. Blanc per baix. Hi hem trucat i la noia m'ha dit que tot pelat fins el refu i d'aquí per amunt que depèn de què volguem fer.



A la Casa del Parc llogo unes raquetes per si de cas; no estic per carregar durant tres hores més els estris a la motxilla i menys sense saber què hi trobarem.

Tot just sortim de l'aparcament del Pierró que ens trobem quatre optimistes que carreguen esquís i botes cap al Blanc. Els demano que si saben com està el pati i em diuen que a la "Central de reserves" (no sé quina) els han dit que la neu comença als 1800m. Els dono la meva info i decideixen seguir amunt: tres hores fins al refu amb l'armari a tope. Compartim el camí.



Mentre ens cruspim la teca al menjador del refugi, regada amb una clara com cal, fem càbales de què farem l'endemà. Només de pensar en haver de tornar per la pista dels Estanys em surt una mena d'urticària. La neu envolta, ara sí, els estanys encara feblement glaçats i les muntanyes de l'entorn. La millor opció de retorn és, doncs, voltar pel coll de Monastero i baixar cap a Sant Maurici i el Mallafré.



A les set ja s'hi pot esmorzar, bufet lliure amb dolç i salat, i gairebé tothom matina per sortir al més aviat possible. Els quatre esquiadors fan la mateixa ruta que nosaltres. Malament rai per anar amb raquetes; els pendents força inclinats fan insegur el seu ús en els flanqueigs i impossible en les pujades. Acabem carregant-les a la motxilla i seguint una traça d'infanteria amb la nostra aportació, arribem a la Collada de Monastero 2715m amb la incertesa de no saber què ens trobarem a l'altre costat.



No tenim ganes de pujar cap cim i deixem orfes el Peguera i el Monastero. El dia és com el d'ahir, espectacular i engrescador, però nosaltres, avui, depenem del rellotge i amb el mal rotllo de la pringada nivosa no estem per gaire hòsties. Així que, observem la davallada i l'iniciem sense perdre més temps, mentre els esquiadors es planyen del que els hi ve al damunt, el fons de la vall de Monastero està ben pelat i volen anar fins Amitges...

Novament, ens enfonsem en la traça de neu podrida per arribar al fons de la vall, on als 2200m ja trepitgem terra ferma.



Seguim el descens, encara hi trobem trams nevats, fins el refu de Sant Maurici i després de gratificar-nos amb un bon pernil i una clara, seguim fins l'aparcament del Pierró.

Sensacions a part, la reflexió és: a aquestes alçades del nivell tecnològic, és acceptable que la info donada per les entitats que la gestionen sigui tan poc real i comporti, per tant, decisions equivocades...?


21, 22 i 23 de maig, 2010
Volta pel Parc de St. Maurici

Carmen, Ramon.

http://picasaweb.google.es/CarmenReyMoral/Aigues_Tortes?authkey=Gv1sRgCOj5076TpNSG2QE
http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/RefuJosepMaBlanc22I230510

.

divendres, 14 de maig de 2010

deformació professional

Ja em perdonareu, però és que m'agrada aquest anunci, tot i ser de la competència...



.

diumenge, 9 de maig de 2010

canvi de plans

Havíem quedat per anar a esquiar, després d'un llarg procés de convenciment del Llobarro per llevar-li la mandra, però la méteo no semblava afavorir els nostres objectius blancs i a darrera hora vaig rebre una trucada en què se'm feia avinent que canviàvem les botes i els esquís per les cordes i els peus de gat.

Els núvols ens acompanyen des de primera hora a Can Massana, on deixem la furgo després de passar pel Bruc a cruspir-nos la botifarra reglamentària.

De Can Massana, doncs, agafem el camí del Coll de Guirló; ens aturem a contemplar la biga dels cursets d'escalada. D'aquesta biga es deixava caure una roda de camió farcida de formigó, simulant la caiguda d'un escalador, i s'havia d'aturar el "saque".

Anem fent fins el Coll de Porc i baixem fins el refugi Vicenç Barbé. Encara que portem els estris d'escalar, també volem donar un tomb per la muntanya abans de penjar-nos.

Anem cap a l'Agulla de l'Arbret on, acollonits pel molest i fred vent, ens abriguem amb tot el que tenim per estar el més còmodes possible a la paret.

La veritat és que el vent emprenya més a baix que a dalt. El corrent d'aire s'arrossega pel terra i nosaltres ja l'hem deixat una mica avall. Som a l'Agulla de l'Arbret, a la seva Aresta Brucs.



Escalo amb el Llobarro per primera vegada, molt bé; mentre anem guanyant metres passem dels silencis dels passos més drets a les rialles descarregadores d'adrenalina.






















Rapelem la via i, un cop endreçat el material, tornem cap el refu, on fem un mos. Baixem fins a Can Massana i ens aixopluguem al cotxe de la tempesta que s'enceta en aquest precís moment.

Un, dos, tres, salvats !!!!

9 de maig, 2010
Montserrat
Agulla de l'Arbret, via Aresta Brucs.

Cèsar, Dani, Jordi, Ramon.

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/MontserratArbret090510
http://picasaweb.google.es/cesarmartinezisert/MontserratArestaArbret?authkey=Gv1sRgCO-Mzqf32-CKlwE&feat=email
http://picasaweb.google.es/104228584162005788695/ActualitzatRecentment?authkey=Gv1sRgCLvk2cvxyuuzTg&feat=email

.

dissabte, 8 de maig de 2010

embolica, que fa fort...

Les coses clares i la xocolata espessa...



.

dimecres, 5 de maig de 2010

de l'arròs al cocido...

... o de Madrid al cielo :-)   ;-)

si tens un quart lliure, inverteix-lo en aquesta troballa recomanada per un amic.



.