Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimecres, 28 de juliol de 2010

embolica, que fa fort...

Avui, el Parlament Català ha prohibit les corrides de toros per majoria absoluta en una votació que ha despertat molta expectació pertot arreu. Els polítics de la dreta feixista i intolerant s'han encarregat d'enverinar aquest assumpte, que va néixer d'una ILP dels antitaurins i defensors dels animals, convertint-lo en una qüestió més per atacar Catalunya, que ara està molt de moda i deu de ser molt rendible electoralment.

El PP ja ha anunciat que portarà aquesta llei al Congreso per anul·lar la prohibició de les corrides de toros a Catalunya.

Novament la demagògia i hipocresia pepera, que es va desenvolupar a tota màquina amb l'Estatut recorrent al TC articles que a Andalucia votava a favor, es desferma en contra de Catalunya per una situació que a les Canarias existeix des de l'any 1991 sense que el PP dels collons n'hagi dit mai res de res al respecte.

No trobo paraules per dir el que en penso d'aquests individus sense haver-los d'insultar de la manera més barroera.

I no entenc com hi ha gent que es deixa enganyar d'aquesta forma.

La capacitat d'indignació és increïblement infinita...





.

divendres, 23 de juliol de 2010

embolica, que fa fort...

... i ja sabeu allò que diuen, que la realitat sempre supera la ficció.


HitMani
Cargado por elblocdelbixo. - Ver más videos de comedia.

.

dimecres, 21 de juliol de 2010

embolica, que fa fort...

La dignitat existeix, encara que no sigui patrimoni dels nostres actuals polítics.



.

dissabte, 17 de juliol de 2010

travessia de la Cresta dels Frondella

El feble embolcall de cel•lofana es va desfent a trenc d’alba i des de la balconada del refugi podem veure com el dia es va traient la mandra del damunt. Els primers núvols malden per fer-se un lloc al cel mentre els mosquits que nien en la humitat de l’ indret estan desconcertats davant de tants cm2 de pell nua, susceptible de ser travessada per buscar-hi aliment.

L’esmorzar del refugi de Respomuso és tan escadusser com curt i poc elaborat ho va ser el sopar. Una màquina de fer diners estiuencs on el servei i la fidelització són conceptes imprevistos per innecessaris. Això sí, una clara costa 3,40€



El sol de tarda no té intenció d’afluixar i les anunciades 2h30 des de La Sarra fins el refugi es fan tan feixugues com les motxilles que arrosseguem, plenes de “per-si-de-cas”. Hi ha molta neu encara i haurem de rapelar amb seguretat.

La méteo segons el models numèrics HIRLAM i CEPPM sembla que ens donarà el marge necessari per a la llarga travessia de la Cresta dels Frondella, objectiu alternatiu a la més llarga de Salenques, que hem deixat per a més endavant, quan hagi minvat la neu.

Sortim pel camí més trillat de la zona, que mena a la Bretxa Latour i on hi va la majoria de gent per a pujar el Balaitús, que no és el tresmil més occidental del Pirineu, al contrari del que creu molta gent.

Ens avança un grup de quatre persones amb només una motxilla comunitària. O ells van curts o nosaltres som uns exagerats...

Mentre el nòvio de la Montse l’escridassa perquè ell l’hi ha dit que anés per l’esquerra i ella ha tirat per la dreta i s’està encigalant per la paret SE del Balaitús, nosaltres ja gramponem cap a l’W a buscar la cara Sud de l’Agulla Cadier. Deixem la motxilla i els grampons i grimpem fins els 3022m del seu cim.




Recuperem el material i ens tornem a calçar els grampons per a travessar el coll fins a sota del primer Frondella. Ara ja per terreny rocós i descompost anem fent fins el cim del Frondella Nord 3062m i ens atansem al proper Pico de la Frondella 3071m on ens aturem a omplir el pap i fer passar els primers símptomes de gana.



Fins la Frondella Central 3055m el camí discorre per l’ample llom pedregós sense més complicacions.

Al Balaitús encara hi queda gent, i de la Montse i el seu nòvio no en sabem res més.

Ara la cresta es torna més afilada i entretinguda, de manera que cal anar més amb compte. És la part més exigent de la cresta, pugem i baixem, fem passatges amb bona presa, molt aeris i exposats, alguna bavaresa i passets de cavall; l’ambient ja no és el d’una ascensió habitual. És el tram que més m’agrada.



El temps passa amb una rapidesa excepcional i els núvols, tossuts ells, han fet valer la seva caparrudesa i han pres possessió del cel. De tant en tant se n’escapa alguna gota que ens provoca un principi de neguit.

Arribem a un ràpel instal•lat, amb maillon i tot. Serà el primer d’una sèrie de cinc. El fem i pugem la següent agulla d’on en penja un altre. Seguim la travessia i hi trobem els altres ràpels; primer dos de curts i finalment, plantejant-nos plegar per la méteo i l’hora que és, deixem per a un altre dia el Frondella SW, el tresmil més occidental del Pirineu, fem el darrer ràpel fins la rimaia a l’W de la cresta.



Canviem talabards i cordes per piolets i grampons per a descendir per la neu que sortosament encara amaga els insuportables blocs de pedra granítica que fan de la baixada un autèntic turment. La neu, però, és molt humida i tot i dur antiboots se’ns fan pans als grampons, provocant algun ensurt en forma de relliscada fortuïta.



Quan arribem als llacs d’Arriel, per terreny pedregós on la neu ja s’ha fos, ja prenem el camí senyalitzat que de manera interminable ens menarà al Paso del Pino, on enllacem amb l’etern GR11 que no s’acaba mai per arribar a La Sarra.

Una llarga i completa travessia circular, amb una mica de tot i quatre tresmils, no especialment difícil, però sí exigent per la seva durada. I sort que hi posem seny i pleguem a temps...



10 i 11 de juliol, 2010

Agulla Cadier 3022m
Frondella N 3069m
Pico de la Frondella 3071m
Frondella Central 3055m

Carmen, Cèsar, Llobarro, Ramon.
(i la companyia de la Dani i la Branca)

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/Frondellas10110710
http://picasaweb.google.es/104228584162005788695/Frondellas11072010?authkey=Gv1sRgCMn38cPjuKKXZQ&feat=email

.

embolica, que fa fort...

http://www.iltoscano.org/

Spagna campione del mondo… grazie alla Catalogna!


Ufficio Stampa


BARCELONA (Catalunya) – La Spagna è campione del mondo di calcio. Per la prima volta nella propria storia, le furie rosse vincono la massima competizione calcistica planetaria e bissano il successo agli Europei di due anni fa. Ma la vittoria è davvero spagnola? Ben cinque undicesimi degli uomini titolari di Del Bosque sono catalani, giocatori della Selecció. Puyol (nella foto), Busquets, Piqué, Capdevila, Xavi sono titolari inamovibili nelle furie rosse, ma anche nella nazionale del Principat. Sei undicesimi se consideriamo anche Raül Albiol che, come valenciano, rientra nei Paesi Catalani e, perciò, nella Selecció.


In panchina, ma non meno importanti, troviamo il portiere dell’Fc Barcelona Valdés e, soprattutto, Cesc Fàbregas.


Una squadra catalana al servizio della federazione spagnola. Una nazione catalana al servizio di uno Stato oppressivo come quello spagnolo. Sabato quasi due milioni di catalani sono scesi in piazza a difesa dello Statuto della Generalitat, bocciato fascisticamente dal governo iberico perché considerava nazione il popolo catalano e la llengua catalana prima lingua e il castigliano seconda, e chiedendo a gran voce l’indipendenza di questa terra oppressa da quasi tre secoli. Nessuno scontro, nessun ferito, nessun coro offensivo contro la Spagna, ma grida per la libertà di Catalunya. Nessuna bandiera spagnola bruciata.


Ieri notte, invece, 75mila tra spagnoli, turisti e catalani si sono ritrovati nelle varie piazze di Barcellona, chi a tifare per la Spagna, chi a ‘gufare’ contro le furie rosse. In 20mila hanno festeggiato la vittoria iberica, devastando il centro di Barcellona e procurando 74 feriti, di cui 22 in condizioni serie. 21 persone sono state arrestate. Bandiere catalane bruciate al grido ‘Puta Cataluña’. Questa è la grande differenza di civiltà tra i catalani e gli oppressori spagnoli.


Ma tornando al calcio, la scena più bella, a parte il bacio di Casillas alla fidanzata giornalista, è quella di Puyol con la senyera, la bandiera catalana, che canta Catalunya, Catalunya! mentre gli altri cantano per la Spagna e Xavi che segue il suo (nostro) capitano nel giro d’onore con la Coppa del Mondo abbracciata dalla senyera. La Spagna ha vinto grazie alla Catalogna. Quella di ieri è l’ennesima dimostrazione che senza la Catalogna la Spagna non sarebbe nulla. Nello sport, come nell’industria, nell’economia, in tutto. Senza Catalogna, la Spagna sarebbe un Paese in via di sviluppo.


Ma calcisticamente parlando, il ct della Selecció Johan Cruyff si starà già fregando le mani: tra le proprie dita ha un tesoro inequivocabile. E nel frattempo sul sito www.seleccions.cat è possibile partecipare alla petizione per richiedere alla Fifa di far partecipare la Catalogna alle qualificazioni mondiali in vista di Brasile 2014. Nosaltres som una nació, nosaltres decidim!

m.gargini@iltoscano.org

.

dijous, 8 de juliol de 2010

embolica, que fa fort...

l'última esperança no és blanca...