Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dijous, 26 d’agost de 2010

una ruta llicenciada

De camí cap a la Vall de Ribes ens aturem a Sant Quirze amb intenció d'esmorzar, però ens trobem amb la desagradable sorpresa que el Bar Sport és tancat per vacances. Quan vegi a la mestressa ja li demanaré on ha estat.

Seguim fins a Ribes i esmorzem allí abans d'anar a Queralbs, a deixar el cotxe a l'estació del Cremallera. Però no l'agafem el tren de Núria; fem el tram de carretera fins la Central de Daió de Baix, on començarem l'excursió que ens portarà al Camí dels Enginyers.

Molts cotxes aparcats als marges de la carretera i al costat de la Central testimonien que un dissabte en època de vacances hi ha gent per a donar i vendre. El riu, amb formoses gorgues que conviden al bany refrescant i el Salt del Grill acaparen molts d'aquests usuaris de la natura.



Nosaltres ens endinsem en la part més espessa del camí de les Gorges del Freser. La part que comença al Pont de Daió discorre per dins d'un dens bosc calorós i humit, per on gairebé no corre l'aire. No és fins que creuem el riu pel pont de la Molsor, a prop de la Font de la Costa Rubí, que guanyant altura pel marge esquerre de les Gorges gaudim d'una millor ventilació i ens sentim més còmodes.



Caminem per la part pedregosa, granítica ella, més alts que el refugi de Coma de Vaca, abans de baixar al Planell a fer una aturadeta al costat del refu. També aquí hi ha força gent. Fins i tot m'he trobat un "jefe" pel camí.



Podem dir que som a la meitat psicològica de l'itinerari. El Camí dels Enginyers, que diuen que va ser construït per facilitar la feina als enginyers que estudiaven la possibilitat de fer un embassament entre els rius Coma de Vaca i Freser, surt de darrere del refugi i s'enfila en un joc de muntanyes russes que segueix transversalment, per un vertiginós recorregut, l'orografia que mena dels Torreneules i els seus torrents, abocats als abismes de les Gorges del Freser, que ara tenim a l'altre costat.



Tot d'una, el camí s'ajau i manté la seva planada fins a passar per sota de l'Alberg de Núria, on decidim pujar-hi a prendre el telecabina per baixar a Núria. Per avui ja hem caminat prou.

El viatge en el Cremallera fins a Queralbs ens oferirà un punt de vista diferent del recorregut per on hem trescat aquest calorós dissabte estiuenc.


21 d'agost, 2010
Queralbs - Coma de Vaca - Núria

Carmen, Ramon.

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/CamiDelsEnginyers210810

.

dimarts, 17 d’agost de 2010

de les d'abans

En Llobarro vol fer de primer i em fa una proposta combinada de caminar i escalar, per dir-ho d'alguna manera, a l'antiga. Res d'acostar-se a l'agulla amb el mínim esforç. Ben al contrari, sortirem del poble, farem el camí, escalarem i cap avall.

Així doncs, ben esmorzats, amb la solitud d'un divendres d'estiu, enfilem el Camí de les Bateries des de Collbató. Ben senyalitzat i amb traces d'haver estat arranjat no fa pas gaire, el camí Vell de Collbató a Montserrat és un recorregut distret i amb molt bones vistes que es fa amb comoditat.

En arribar al trencant de St. Joan, el prenem per pujar-hi. Ara el recorregut es torna més rost i pedregós. Passem per l'estació superior del funi de St. Joan i prenem el camí de St. Jeroni fins passada la Gorra Frígia. Just on el camí comença una baixadeta hi ha una clariana de roca a ma esquerra, amb l'espàrrec d'un parabolt clavat, per la que cal enfilar-s'hi i de seguida hi trobem un corriol que passat un collet ens menarà al peu de via.



L-1 40 mt 10 Bolts dificultat . . . III+ /I V / III
L-2 25 mt 06 Bolts dificultat . . . III / IV / III
L-3 25 mt 03 Bolts dificultat . . . III / II
L-4 35 mt 04 Bolts dificultat . . . II / I
L-5 38 mt 10 Bolts dificultat . . . Ae (6a) / IV+

Per no allargar-me, diré que el company s'ho va currar de valent i amb molta dignitat.

Després del relax inigualable del fet de treure'ns els peus de gat, baixem per la normal, penjats de cables i cadenes i lliscant pel fang de la canal; què hi farem...

Reprenem la part clàssica de la sortida i des de St. Joan baixem fins el Pla de les Taràntules per escometre l'altre costat del Camí de les Bateries i tornar a Collbató.

Una clareta i unes patates per fer passar la gana, i cap a casa.

13 d'agost, 2010
Camí de les Bateries
Gorra Frígia
via Lo Tio Gos

Llobarro, Ramon.

.

dijous, 5 d’agost de 2010

la meva bso (la vida és un videoclip)

Doncs diria que jo tenia 17 anys quan vaig sentir per primer cop aquests pioners de la música electrònica. Em van enganxar des del primer moment i els vaig anar seguint d'acord a les possibilitats de l'època...



.