Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimarts, 28 de setembre de 2010

embolica que fa fort...

els colombians copien els alemanys...



.

dilluns, 27 de setembre de 2010

embolica que fa fort...

Qui gosarà posar en qüestió el seny dels alemanys...?



.

dimecres, 22 de setembre de 2010

travessia de crestes

Mentre el Posets es veu ple de gent, al cim del Pavots només hi ha tres persones quan hi arribem. Ens demanen d'on venim i s'estranyen una mica quan els diem que del Collado de Grist. I més quan els fem saber que anem al Posets. Ells vénen directament de la Vall de Llardaneta. Nosaltres venim de la mateixa vall, més concretament, del refugi Ángel Orús 2115m, on hem passat la nit.


Ahir vam fer cap al poble d'Eriste per pujar fins a l'aparcament de la Pleta de l'Estallo. Pujaríem al refugi Ángel Orús per l'agradable camí que surt del Puen d'Espigantosa. L'estada en aquest macroedifici, amb força ocupants, es pot considerar correcte.

A les sis del matí ja som a taula per esmorzar al més aviat possible; encara farem les primeres passes amb la llum dels frontals, però aviat clarejarà. Hem de sortir d'hora perquè la nostra empresa d'avui és de llarg abast, volem fer la Cresta Espadas-Posets.


Seguim la Vall de Llardaneta, rere tots els que van directament al Posets. Quan arribem a l'altura de la Canal Fonda, la seva via normal, ens quedem sols al camí que mena a l'Ibón de Llardaneta. Anem guanyant altura en diagonal per atansar el Collado de Grist 2864m. Dues persones ens vénen al darrere, però creuaran el coll i seguiran cap a Biadós.

Nosaltres encetem la grimpada per la cresta que ja no deixarem fins al seu darrer cim. Així, amb passatges entretinguts però no pas difícils, anem guanyant metres fins que sortim al tram superior de la carena per on caminem fins el primer cim de la jornada: Diente Royo 3010m.


La méteo, element important en una travessia d'aquesta mena, es mostra impecable. Ni un núvol i només un lleugeret vent que es desdibuixa contra el folre polar prim.

Aviat arribem al cim veí per l'aresta, més fàcil que no sembla a la vista. Al Pavots 3124m és on trobem les úniques persones en tota la cresta. Quan els diem que anem cap al Posets, els sembla que és massa lluny, tot i tenir un amplíssim marge d'hores de llum.


Ara ens enfrontem al tram més llarg entre cims, amb un ambient força alpí, passatges molt aeris, encara que sense dificultat. Fins que arribem als Picos de Las Espadas 3332m. Fem una paradeta de cinc minuts abans de fer cap a l'anomenat "Paso de Caballo"; un estret llom amb uns impressionants estimballs a ambdós costats, però que es pot passar caminant, malgrat que és l'únic lloc on ens encordem per pura precaució. Precisament, l'accés a aquest pas és força més exposat que el passatge en sí.


Ens enfilem a la Tuca de Llardaneta 3311m i ens relaxem tot caminant fins la Tuqueta Roya 3273m. Des del Collado Jean Arlaud veiem, amb prou feina, la sortida del corredor que puja de la Glacera de Llardana.

Cent quinze metres ens separen del final de la cresta, o millor dit, del seu darrer cim i el més alt: el Posets 3375m. Encara ens faltarà crestejar, de baixada, per l'ampli llom i posterior pala fins el Collado del Diente.


Al Posets no hi queda ningú i en podem gaudir amb merescuda tranquil·litat. Ni el vol d'un planejador sense motor interromp la mitja horeta que ens regalem com a premi, mentre ens cruspim uns talls de pernil del bo.

Del Collado del Diente ens endinsem a la Canal Fonda on ens cal posar els grampons per a fer els seus darrers metres, just abans de retrobar el camí que ens menarà al refugi Ángel Orús.


Fem un glop i hi recollim un parell de coses que no hem carregat abans de desfer el camí d'Espigantosa.

No passem de Graus que ens hem d'aturar a sopar, la gana no ens deixa esperar més...


4 i 5 de setembre, 2010
Cresta Espadas-Posets
Diente Royo 3010m - Pavots 3124m - Espadas 3332m - Tuca de Llardaneta 3311m - Tuqueta Roya 3273m - Posets 3375m.

Carmen, Ramon.

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/EspadasPosets4I50910

.

divendres, 17 de setembre de 2010

dissabte, 11 de setembre de 2010

dimecres, 8 de setembre de 2010

digue'm agosarat

En la meva dèria per assolir els tresmils del Pirineu, vaig ensopegant amb els ossos que se'm resisteixen. El Pico de la Rimaya i el Gendarme Schmidt-Endell, al massís de la Maladeta, són d'aquells que s'hi ha d'anar expressament. Vull dir que no són de fàcil accés i cal anar a buscar-los i no passejant, precisament.

Així que em vaig plantejar -que no inventar- intentar fer una travessia de crestes en què poguéssim assolir, entre d'altres, aquests dos cims, de manera que des del Cuello de Alba faríem les Maladetes Occidentals i seguiríem pel Pico de la Rimaya cap a la Maladeta Oriental. Baixaríem al Collado Maldito i ascendiríem el Gendarme Schmidt-Endell per fer la Cresta del Medio i cap avall.



Mentre dinem a Benasque, sentim la conversa de dos xicots que parlen de fer la segona part del nostre objectiu. Per això aniran a bivaquejar al Portillón. Nosaltres també hem previst fer un bivac. D'entrada havia pensat en fer-lo allà on ens enxampés, però això volia dir arrossegar l'armari durant tota la travessia. Una altra opinió més encertada proposa de fer el bivac al Llac de Paderna, deixar-hi els estris allí i recollir-los en tornar. Així ho farem.

Les restriccions de trànsit estiuenques ens obliguen a agafar el bus per anar a La Besurta 1900m. Només de posar la motxilla al portaequipatges d'aquest bus, ja ens fem una idea del que ens espera... mama por...

Escapolits de l'amenaça del cap de setmana més calorós d'aquest estiu, suem sota l'armari bivaco-escalador camí del nostre allotjament. En passar per La Renclusa 2140m podem copsar-hi l'ambient més significatiu d'un cap de setmana d'estiu al cim més alt del Pirineu.

Al costat del Llac de Paderna 2240m, doncs, hi trobem un magnífic lloc, arrecerats en un racó al costat d'uns blocs de pedra, on posar-hi les màrfegues.





















Fent temps per al sopar, fem un escampall de material i preparem les motxilles per a l'endemà. Potser n'hem fet un gra massa, però no se'ns acut què hi podem deixar que no ens calgui. Així que la motxilla s'omple de tots els per-si-de-cas necessaris per a l'empresa que ens empeny.

Amagat dins del sac amb només un foradet per a respirar, obro els ulls als suggeriments explícits del Cèsar per a que ens llevem. Recoi, quina mandra!! Un colacao i dos donuts omplen d'energia la maquinària muntanyenca.

La manca absoluta de neu deixa al descobert els infumables pedregams que conformen la muntanya i que haurem d'anar travessant, alguns trams amb més pena que glòria, fins que no arribem al Cuello de Alba 3081m.




















Acabada l'aproximació, ens atansem fins la carena i pugem el primer cim, el Pico Mir 3184m. Però en un error d'interpretació el confonem amb la Punta Delmás, de manera que els següents cims tampoc són els que ens pensem. Així, quan creiem que som al Sayó, en realitat som al Cordier. No és fins al cap d'una bona estona que en un moment d'inspiració, reinterpretem el mapa, donant sentit a allò que veiem i que no ens quadrava.

Per tant, després del Mir, hem fet el Pico Sayó 3211m i el Pico Cordier 3263m. Donades les circumstàncies i veient el que ens queda per davant, reordenem les nostres expectatives, baixant dels núvols i tocant de peus a terra. Ens vestim d'escalacrestes i deixem la resta de material (bastons, piolet, grampons, roba, etc.) al Cordier amb intenció d'abordar el Pico de la Rimaya i tornar.




















Hi anem i tornem, però sense haver arribat al maleït cim, que sembla que quan més ens hi acostem, més s'allunya. Malgrat disposar de la millor méteo possible, d'altres factors ens fan deixar-ho estar per a una altra ocasió. Tornar al Llac de Paderna i baixar fins a La Besurta, a esperar el bus, ens tindrà entrentinguts una bona estona.

Tres tristos tresmils semblen poca cosa davant les honestes, però potser desmesurades, intencions inicials.

A l'alberg del Càmping Aneto hi trobem lloc per a dormir.




















El diumenge optem per estirar les cames amb una motxilla lleugera. Pugem la Tuca de Salbaguardia 2738m i passem el Portillón de Benás 2444m per baixar al refugi francès de Vénasque 2250m (ells ho escriuen així). Tornem a La Besurta i cap avall. Impressionant espectacle muntanyós allà on arriba la vista. Magnífic.

A la tercera anirà la vençuda al Pico de la Rimaya? I del Gendarme Schmidt-Endell ja en parlarem...

27 al 29 d'agost, 2010
Pics Mir, Sayó i Cordier.
Tuca de Salbaguardia.

Cèsar, Ramon.

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/Maladeta27290810
http://picasaweb.google.es/cesarmartinezisert/Maladetes?authkey=Gv1sRgCMjgjLqlkKrdlAE&feat=email

.