Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimecres, 8 de setembre del 2010

digue'm agosarat

En la meva dèria per assolir els tresmils del Pirineu, vaig ensopegant amb els ossos que se'm resisteixen. El Pico de la Rimaya i el Gendarme Schmidt-Endell, al massís de la Maladeta, són d'aquells que s'hi ha d'anar expressament. Vull dir que no són de fàcil accés i cal anar a buscar-los i no passejant, precisament.

Així que em vaig plantejar -que no inventar- intentar fer una travessia de crestes en què poguéssim assolir, entre d'altres, aquests dos cims, de manera que des del Cuello de Alba faríem les Maladetes Occidentals i seguiríem pel Pico de la Rimaya cap a la Maladeta Oriental. Baixaríem al Collado Maldito i ascendiríem el Gendarme Schmidt-Endell per fer la Cresta del Medio i cap avall.



Mentre dinem a Benasque, sentim la conversa de dos xicots que parlen de fer la segona part del nostre objectiu. Per això aniran a bivaquejar al Portillón. Nosaltres també hem previst fer un bivac. D'entrada havia pensat en fer-lo allà on ens enxampés, però això volia dir arrossegar l'armari durant tota la travessia. Una altra opinió més encertada proposa de fer el bivac al Llac de Paderna, deixar-hi els estris allí i recollir-los en tornar. Així ho farem.

Les restriccions de trànsit estiuenques ens obliguen a agafar el bus per anar a La Besurta 1900m. Només de posar la motxilla al portaequipatges d'aquest bus, ja ens fem una idea del que ens espera... mama por...

Escapolits de l'amenaça del cap de setmana més calorós d'aquest estiu, suem sota l'armari bivaco-escalador camí del nostre allotjament. En passar per La Renclusa 2140m podem copsar-hi l'ambient més significatiu d'un cap de setmana d'estiu al cim més alt del Pirineu.

Al costat del Llac de Paderna 2240m, doncs, hi trobem un magnífic lloc, arrecerats en un racó al costat d'uns blocs de pedra, on posar-hi les màrfegues.





















Fent temps per al sopar, fem un escampall de material i preparem les motxilles per a l'endemà. Potser n'hem fet un gra massa, però no se'ns acut què hi podem deixar que no ens calgui. Així que la motxilla s'omple de tots els per-si-de-cas necessaris per a l'empresa que ens empeny.

Amagat dins del sac amb només un foradet per a respirar, obro els ulls als suggeriments explícits del Cèsar per a que ens llevem. Recoi, quina mandra!! Un colacao i dos donuts omplen d'energia la maquinària muntanyenca.

La manca absoluta de neu deixa al descobert els infumables pedregams que conformen la muntanya i que haurem d'anar travessant, alguns trams amb més pena que glòria, fins que no arribem al Cuello de Alba 3081m.




















Acabada l'aproximació, ens atansem fins la carena i pugem el primer cim, el Pico Mir 3184m. Però en un error d'interpretació el confonem amb la Punta Delmás, de manera que els següents cims tampoc són els que ens pensem. Així, quan creiem que som al Sayó, en realitat som al Cordier. No és fins al cap d'una bona estona que en un moment d'inspiració, reinterpretem el mapa, donant sentit a allò que veiem i que no ens quadrava.

Per tant, després del Mir, hem fet el Pico Sayó 3211m i el Pico Cordier 3263m. Donades les circumstàncies i veient el que ens queda per davant, reordenem les nostres expectatives, baixant dels núvols i tocant de peus a terra. Ens vestim d'escalacrestes i deixem la resta de material (bastons, piolet, grampons, roba, etc.) al Cordier amb intenció d'abordar el Pico de la Rimaya i tornar.




















Hi anem i tornem, però sense haver arribat al maleït cim, que sembla que quan més ens hi acostem, més s'allunya. Malgrat disposar de la millor méteo possible, d'altres factors ens fan deixar-ho estar per a una altra ocasió. Tornar al Llac de Paderna i baixar fins a La Besurta, a esperar el bus, ens tindrà entrentinguts una bona estona.

Tres tristos tresmils semblen poca cosa davant les honestes, però potser desmesurades, intencions inicials.

A l'alberg del Càmping Aneto hi trobem lloc per a dormir.




















El diumenge optem per estirar les cames amb una motxilla lleugera. Pugem la Tuca de Salbaguardia 2738m i passem el Portillón de Benás 2444m per baixar al refugi francès de Vénasque 2250m (ells ho escriuen així). Tornem a La Besurta i cap avall. Impressionant espectacle muntanyós allà on arriba la vista. Magnífic.

A la tercera anirà la vençuda al Pico de la Rimaya? I del Gendarme Schmidt-Endell ja en parlarem...

27 al 29 d'agost, 2010
Pics Mir, Sayó i Cordier.
Tuca de Salbaguardia.

Cèsar, Ramon.

http://picasaweb.google.es/ramon.aymami/Maladeta27290810
http://picasaweb.google.es/cesarmartinezisert/Maladetes?authkey=Gv1sRgCMjgjLqlkKrdlAE&feat=email

.