Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dissabte, 24 de desembre de 2011

divendres, 23 de desembre de 2011

Llocs per a gaudir

Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa, li darem un tall...

Aquestes vacances de Nadal, qui les tingui, poden ser una bona ocasió per a gaudir, a les nostres muntanyes, d'un parell d'establiments on allotjar-se i passar-hi uns dies en perfecta comunió amb la natura.


A l'Aran, al petit i tranquil poble de Casau, hi ha l'Hostal Era Verneda on la Maria i l'Ernest us faran sentir com a casa. Prou lluny i prou a prop de Vielha per a no sentir el seu brogit o per anar a fer-hi un tomb o a prendre una xocolata a Eth Brèç.

A la Cerdanya, quasi 1000 metres més alt que Casau, passat el poble de Lles, hi ha el refugi de Cap del Rec en què l'Adolf i la Montse tindran cura de la vostra estada i notareu que sou en un refugi diferent.


Amb el Cadí present a tothora en pantalla panoràmica, podeu fer ascensions pels cims que envolten el refugi i la seva àrea d'influència, fins els Estanys de la Pera. O, simplement, passejar pels seus boscos.

Doncs ja ho sabeu, si en teniu l'oportunitat, no la deixeu escapar.

Bones vacances.

.

dilluns, 19 de desembre de 2011

Neva al Pirineu !!!!

Amb els esquís amagats dins del cotxe, faig cap a Estana. Només hi vaig a fer el cafè amb els companys del CEG que han anat a tombar per allí.

Plegats, fem via a Cap del Rec. Una fina capa de neu enfarina la carretera i hi posa un pèl d'emoció als revolts.

Feia força temps que no hi pujava a Cap del Rec 1960m i, ves per on, hi trobo vells coneguts al càrrec del refugi. Després de les salutacions ens posem al dia.


La tranquil·litat dels refugis quan hi ha poca gent, és impagable. Si a sobre et tracten bé, és collonut.

No tinc intenció de treure els esquís del seu amagatall. Botes de caminar i paraneus, ben abrigats, ens endinsem al bosc per encetar l'ascensió de la Tossa Plana. La passejada fins el Refugi del Pradell discorre per un paisatge bucòlic d'arbres curulls de neu que ens protegeixen del vent del Nord.


Obrim traça per un mantell de neu molt irregular, amb importants acumulacions o clapes de herba a la part baixa i clapes de neu molt dura a la part alta.

El vent enforteix el fred i ens abriguem per a l'ocasió: tres capes, gorra, caputxa, guants i manyoples. Paciència i cap amunt. Quan vénen les ràfegues ens hem de girar d'esquena al vent i esperar que passin.


Sense aturar-nos per res més, arribem a la Tossa Plana de Lles 2916m on només hi romanem per trepitjar el cim i donar mitja volta. Ni foto de cim. Cames ajudeu-me cap avall que fa baixada.


Perdent metres, recuperem, de mica en mica, el confort i tornem a passejar amb tranquil·litat per tornar al refugi. Dinem i cap a casa.

17 i 18 de desembre, 2011

Tossa Plana de Lles 2916m
Maria, Xavi, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/TossaPlana181211
https://picasaweb.google.com/113029430959211501160/201112TossaPlanaIPratDeCadi

.

Bon vent i... cava i torró

Ja no vaig arribar a Ull de Ter; l'Albert em va trucar, el fortíssim vent hi feia impossible qualsevol activitat.

Ens vam trobar a St. Pau de Segúries després que ell i el Rafa se les veiessin per baixar des de l'aparcament de l'estació de Vallter, amb cadenes i esquivant els cotxes que s'atravessaven a la carretera.


Esquís i raquetes es van quedar al cotxe per una altra ocasió. Anem cap a Alpens. Cava i torró a la motxilla, passegem fins el Puig Cornador per a donar l'entrada a la temporada d'hivern del C.E.Rubí.

Ara, només hi falta la neu, que aquest any ve amb retard.

Doncs, Salut i muntanyes.

17 de desembre, 2011

Puig Cornador
Albert, Jordi, Jordi, Montse, Orland, Rafa, Rosa... (no recordo tots els noms), Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/PuigCornador171211

.

diumenge, 11 de desembre de 2011

Estem arreglats...

Mentre els polítics s'instal·len al luxe de la Conferència sobre el Canvi Climàtic a Durban, per no arribar a cap acord per salvar el medi ambient, el Pirineu presenta la seva pitjor imatge al començament de desembre.

Mai un pont de la puríssima i immaculada constitució espanyola havia negat la possibilitat d'estrenar la temporada d'esquí amb dignitat. Aquest any, però, la neu està de vaga. Potser és que el Govern li ha abaixat el sou...

Llegint les cròniques dels més agosarats, queda clar que l'opció més viable és el Pirineu Oriental. Ja ho veurem. Per a no trobar-hi massa gent, sortim de dilluns a divendres, evitant els caps de setmana.

Dia 5: Refresquem la tècnica fent unes baixades amb forfet de migdia a Vallter. La darrera pujada la fem amb les motxilles per baixar cap al Refugi d'Ull de Ter 2235m on amb prou feines arribem a la dotzena d'hostes. La cosa està més fotuda que no em pensava.


Dia 6: És difícil fugir de les clàssiques repeticions a la zona d'Ull de Ter. Triem a la baixa i anem a buscar el Coll de la Geganta 2611m per anar cap al Bacivers. La previsió de la méteo dóna vents de 60km/h.

El sol lluu al cel que les ventisques tenyeixen del blanc del polsim de la neu. En treure el nas al coll, el vent ens rep amb la mateixa força que arrossega els núvols i ens foragita sense contemplacions.


Esvaïts els dubtes, no ens estem per històries i ho deixem estar. No ha estat gaire reeixit l'inici de la temporada. Fotem el camp.

Dia 7: A La Tor de Querol, a l'Alta Cerdanya (Catalunya Nord), hi trobem allotjament al Village Club d'Yravals, ben situat respecte de Puigcerdà, per anar a sopar, i dels objectius muntanyencs susceptibles de ser abordats amb sanes intencions.

Dia 8: Quan arribem al Coll de Pimorèn 1920m tinc la impressió que haurem de marxar amb una mà al davant i una al darrere. Però la crònica del Xavif parla de la pista que s'enfila per la Coma d'en Garcia.


Ens hi endinsem amb el cotxe fins els 2140m en què comença la neu. Caminem cinc minuts i ens calcem els esquís. La neu presenta bones condicions. Compartim l'itinerari amb d'altres esquiadors àvids de neu.


Assolim la Portella de la Coma d'en Garcia 2534m i seguim fins el cim del Puig de Coma d'Or 2826m. Tornem per on hem vingut.

Dia 9: Descartem el Puigmal per no haver de traginar els esquís a l'esquena -20 minuts diuen-. Amb poques esperances enfilem cap a Andorra. El Pedrons no és cap excepció i la cota de neu s'eleva més enllà d'allò raonable per anar a cercar-la.

Pelegrinem pel Pas de la Casa i Grau Roig sense trobar-hi cap motivació engrescadora. Es confirmen les pitjors previsions. La neu és escassa i està molt alta.


Fugim d'Andorra i la bogeria que l'acompanya, amb neu o sense. El magnetisme d'aquest país sobre la massa consumidora, és tot un misteri per a mi. No em quedaré a esbrinar el per què.


5 al 9 de desembre, 2011

Ull de Ter.
Puig de Coma d'Or 2826m

Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/UllDeTer5I61211
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/PicComaDOr081211

.

dijous, 1 de desembre de 2011

ensaïmada de sobrassada

Des de les meves primeres visites a Mallorca, tenia interès per recórrer la Serra de Tramuntana. Per això, calia trobar el moment i disposar dels dies necessaris. Aplegats els dos primers assumptes, ens llancem a l' "aventura" a mans del tercer element: la méteo.

La travessia sencera ocupa vuit jornades que no farem. Ens fem la ruta a mida i, cercant la comoditat, reduïm la travessia a cinc dies, de refugi a refugi. D'Esporles a Pollença. És el tram senyalitzat i amb refugis oberts i guardats. I quan menys gent hi trobarem.

En aquest cas, el mot refugi és ben bé un eufemisme. Els refugis del Consell de Mallorca són establiments que ofereixen un confort i un servei que supera el que s'espera d'un refugi convencional. Per molts anys !!!!


Després de setmanes de no caure ni una gota i d'un diumenge més que calorós, el dilluns arriba una borrasca que obre l'aixeta i ens té tres dies condicionats.

Així doncs, sense pressa per començar a caminar, aprofito per passar-me per Fora Corda a comprar-me uns pantalons per fer la ruta, me'ls he deixat a casa...

Dilluns 21: A l'Estació Intermodal -Pl. Espanya- prenem el bus que ens deixarà a Deià i ja no hi caminarem des d'Esporles.

Refugi de Can Boi

Dimarts 22: Els núvols ens ofereixen una treva-trampa. Sortim cap a la Cala Deià i després seguim l'itinerari del GR221. Al cap d'una estona comença a ploure i ho farà de forma intermitent fins que arribem al refugi Muleta, a prop del Port de Sóller.

Far de Cap Gros

En tornar de fer-hi un tomb, trobem un grup d'illencs i madrilenys amb qui coincidirem la resta de les etapes.

Dimecres 23: Amb el tramvia de Sóller escurcem l'inici d'etapa per anar a Biniaraix. Abans d'arribar-hi, però, la pluja ens torna a fer la guitza. Busquem alternativa en el bus L354, sense sort amb els horaris. Entre quatre hores sota la pluja o 27,00€ de taxi, ens inclinem per la segona opció per anar a l'Embassament de Cúber i arribar al refugi Tossals Verds, ara plou, ara no plou...

Tramvia de Sóller

Aquí hi retrobem la parella "british".

Dijous 24: Es consolida el bon temps arribat ahir a la tarda i ens posem en marxa amb normalitat. Ja era hora. Pugem cap al Coll del Telègraf i ens ve a rebre la boira. És que té collons la cosa. Per no deixar passar l'oportunitat, pugem l'únic cim de la travessia: Puig d'en Galileu 1181m i iniciem la baixada cap al Santuari de Lluc i el refugi Son Amer.

Santuari de Lluc

Havent dinat, anem a sentir cantar "Els Blauets" a la Basílica del Santuari de Lluc.

Sopar de germanor amb el queda del grup illenc-madrileny i amb els "british". Demà darrera etapa.

Divendres 25: Igual que ocorre amb el GR20, la darrera etapa del GR221 no té cap lògica i és per dir que arribes fins a l'altre extrem de l'illa. Després d'una lleugera pujada cap al Coll Pelat i el Coll des Pedregaret, comencem la davallada final per pistes i carreteres. Arribats a la Ma-10 fem autostop fins a Pollença, donant per acabada la travessia a la plaça del poble.

Pollença

Posats a fer consideracions, llevat que la darrera etapa seria més elegant si acabés a LLuc, és un tipus de recorregut de baixa i mitja muntanya, amb terreny molt pedregós que rellisca molt quan està mullat. L'etapa més interessant és la pujada al Barranc de Biniaraix, que no vam poder fer per la pluja.


21 al 25 de novembre, 2011

Serra de Tramuntana. Mallorca
Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Tramuntana21251111

.

divendres, 11 de novembre de 2011

retorn als orígens

Quan arribem a l'aparcament del Prat de Peiró, l'agent rural (o similar) que ens rep ens avisa que el llac de Sant Maurici l'han buidat per a fer-hi obres de manteniment i que el trobarem com era abans de construir-hi la presa, sembla que l'any 1954.

Així doncs, aquest lloc tan conegut ens ofereix un petit incentiu afegit a la seva bellesa natural.


Per no contribuir a l'escalfament del planeta, i per imperatiu legal, deixem el cotxe i prenem el camí de l'Isard, en el seu primer tram, artificial. En un passeig compartit amb visitants furtius fem via al refugi Mallafré 1930m, on l'Helena ja ens espera. L'estufa escaliva el seu petit habitacle, tot fent-lo acollidor. A mi és que m'agraden més els refugis "d'abans".


Per atapeir la tarda estirem les cames fins el Portarró d'Espot. En guanyar altura descobrim una petita part de la història d'aquest racó del Pirineu. Veiem com era el llac de Sant Maurici. També veiem els efectes de més de cinquanta anys d'embassament. Testimonis muts, els Encantats s'abillen amb les primeres neus de la temporada.


Mentre rumiem la resposta a la pregunta d'uns israelians, de com aconseguirem la independència, anem prenent posicions al dormitori i a les taules que ja no abandonarem fins haver sopat. Amb el canvi d'hora la sobretaula s'estira més enllà del reglament.


Uns quants cafès amb llet després de quarts de vuit sortim del refu camí del Subenuix. Repetim una petita part del camí d'ahir i prenem la seva desviació, a bastament indicada. Ens endinsem en la Vall de Subenuix, que transiciona de la terra a la neu per un infinit laberint de roca arrebossada.


Un rost blanc i tou ens mena al collet SE del Subenuix 2900m des d'on albirem, en primer terme, l'altre Pallars i algun dels seus llacs. Cinquanta metres de menys a més entretinguts ens situen a l'estret cim del Pic de Subenuix 2949m. Fem equilibris per a la foto de grup.


La baixada es desenvolupa sota una lleugera anarquia allà on el terreny ho permet. Més endavant preval l'ordre establert, tothom passa per l'adreçador del camí traçat. Una mica dispersos anem arribant al refugi. Recollim els estris que hi hem deixat i fem una cerveseta.

Tornem al cotxe. Ens aturarem a sopar a Tremp i enfilarem Comiols de tornada cap a casa, camí d'un merescut descans.


29 i 30 d'octubre, 2011
Pic de Subenuix 2949m

Albert, Àlex, Alfred, Consol, Enric, Ester, Josep, Josep Ma, Maria, Maribel, Mireia, Mònica, Núria, Ricard, Xavi, Ramon.


Fotos: Enric Ester Josep Mònica Xavi Ramon

.

dijous, 3 de novembre de 2011

breument i amb retard

La darrera setmana de vacances vaig tornar al Pirineu aragonès.

Primer, al refugi de La Renclusa, del 25 al 28. I després, del 28 al 30, la Volta al Posets.

Aquesta va ser, breument descrita, l'activitat:
  • diumenge 25: BCN - La Renclusa
  • dilluns 26: intent a l'Agulla Schmitd Endell; faig el Pico del Medio 3346m i la Punta Astorg 3355m. No sé si faig el Madito...
  • dimarts 27: el tresmil dubtós, Torre Cordier 3052m
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Vac11Benasque_02250911
  • dimecres 28: La Renclusa - La Besurta. Enllaç en cotxe fins la vall d'Estós. Estós - Biadós
  • dijous 29: Biadós - Ángel Orús
  • divendres 30: Ángel Orús - Estós - BCN
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Subenuix29I301011

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, les vacances d'estiu ja fa un mes que s'han acabat...

.

diumenge, 23 d’octubre de 2011

dimecres, 12 d’octubre de 2011

three weeks ago

Quan el juliol de l'any passat vam anar a fer la travessia dels Frondellas, a part de la nuvolada que se'ns acostava, vam topar amb la peculiar descripció de l'itinerari per part del Capdevila. No hase falta desir nada más.

L'opció encertada va ser rapelar per allà on el Capdevila baixa com la Heidi arrossegant la cadira de rodes de la Clara.

Ens va quedar pendent el Frondella SW i vam dir de tornar-hi, més endavant. Va ser el mes passat, per l'Aresta Robach.


Volíem evitar la feixuga pujada als llacs d'Arriel i per això vam anar a dormir al refugi Respomuso, per agafar, l'endemà, el camí dels llacs. Contrastem la informació trobada al Desnivel amb el guarda del refu i ens confirma la possibilitat d'accedir a la cresta des del vessant S.


Passem el contrafort Ledormeur i quan la vista ja no té impediments per albirar l'aresta, deixem el camí i ens dirigim per terreny pedregós i tarterós, cap a cercar la bretxa. N'hi ha dues de bretxes, triem la de l'esquerra i l'encertem.


Situats a l'Aresta Robach, ens equipem i iniciem el seu recorregut seguint més la intuïció que la ressenya, més aviat escassa. A l'ensamble, anem fent per trams aeris i descompostos, però sense dificultat tècnica.


Cavalquem per l'Aresta, amb bones condicions de méteo, tot i l'anunciat canvi de temps per a la tarda.

Amb els primers núvols, arribem al pas clau de l'aresta. Catalogat de IV per algun desaprenssiu, tenim informació que l'han hagut de passat amb estreps. Una placa força vertical i llisa amb una fissura, també vertical, a la seva dreta on s'hi pot posar un allien petit i una altra a l'esquerra on el Jordi hi posa un tasconet.


Amb l'únic parell de peus de gat que portem, el Jordi negocia amb èxit aquest pas que podem dir tranquil·lament, de V. Jo, amb les botes, haig de pujar a pols per les cordes. No hi ha manera que se m'arrapin.

Superat el pas maleït, continuem per l'aresta, més eixerits, a veure si arribem al cim abans que la nuvolada.

Passo un tram curt però especialment descompost, una pedrota se me'n va dels peus i ataca com un projectil esmicolat al Jordi; per sort sense punteria.


Ens desencordem per atansar caminant el cim del Frondella SW 3004m.

Però encara no hem acabat la feina. Ara hem de trobar la manera de fotre el camp d'aquí. Hi ha una "normal" descrita com a complicada. No volem complicacions i ens busquem la vida per rapelar pel vessant NW.

No ens costa gaire trobar un bon lloc per a instal·lar-hi les cordes, dos cordinos de 30 ens deixen a la base de la paret; però se'ns complica la vida en recuperar-les. Malgrat totes les precaucions, el nus es traba i no hi ha manera que les cordes baixin.


Intentem pujar per les cordes, autoassegurat amb el shunt, però la paret desploma una mica i ja només pensem en sortir d'aquí al més aviat possible. Ens queda molt per arribar a La Sarra. Renunciem. Les deixem lligades a la base. Qui necessiti rapelar, que ho faci, però que no se les emportin per la cara.


Després de l'infinit pedregam d'Arriel, arribem als llacs i prenem el camí, ja era hora. Just arribem al trencant de La Sarra, ens cau una bona tamborinada. Estàvem avisats.

Passada la tempesta, fem via cap a La Sarra, contents per l'aresta i amb un cert mal regust per haver-hi deixat les cordes. Fou un mal menor.


22 i 23 de setembre, 2011

Aresta Robach al Frondella SW 3004m

Jordi, Ramon.


https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/FrondellaSW22I230911

.

dijous, 6 d’octubre de 2011

JA N'HI HA PROU !!!!


Barcelona, 6 d’octubre de 2011


Ahir, el Govern va cedir a la pressió mediàtica i d’opinió pública i va afirmar que aquest any
cap Departament tindria lots de Nadal.


Aquesta va ser la resposta a la filtració –potser estratègicament estudiada- a la premsa de la
compra dels lots de Nadal per al personal actiu i jubilat d’FGC.


Es tracta d’una nova retallada, d’una nova agressió a les condicions laborals dels treballadors
d’FGC, en un clar incompliment d’aquestes, bé sigui per incompliment del Conveni Col·lectiu,

bé sigui per incompliment de beneficis socials que s’apliquen des dels orígens d’aquesta
empresa.


Tot plegat, forma part de l’àmplia criminalització del sector públic per part dels mitjans de
comunicació i de la mediatitzada opinió pública.


Des del mes de juny del 2010, la plantilla d’FGC pateix una retallada del 5% del seu sou, en un
clar incompliment del seu Conveni Col·lectiu. Aquest any 2011 s’hi ha d’afegir la congelació del
sou. Ningú no ha alçat la veu per defensar les condicions econòmiques d’aquests treballadors.
Al contrari.


Des de l’aplicació del mateix decret, la plantilla d’FGC s’ha anat reduint amb motiu de la
prohibició de contractar nou personal, augmentant les càrregues de feina dels treballadors
actuals.


La situació de greuge comparatiu amb d’altres empreses del sector i d’altres àmbits, ens deixa
en una clara posició de desavantatge econòmic i social davant d’aquestes altres empreses.
Renfe i TMB són massa potents per a que l’administració s’atreveixi a retallar-los les seves
condicions.


Amb tota aquesta situació de crisi global i particular, els treballadors d’FGC trobem a faltar, per
part de la Direcció, una actitud decidida en què defensi davant l’opinió pública la més que
provada professionalitat i dedicació dels seus treballadors, sotmesos a un esgotador i continu
linxament mediàtic.


Lluny d’aquesta mancança, la Direcció aprofita la conjuntura per collar en tot el que pot els
seus Agents, en qualsevol de les noves situacions de negociació que es donen, incomplint
acords, escrits o no, en una actitud desconeguda i desconcertant de la Direcció, carregant-se
sense miraments la pau social, raonablement instal·lada des dels temps a FGC.


El Govern ja “amenaça”, a través de la premsa, amb la retirada de la paga de Nadal a tots els
empleats públics i amb una nova retallada dels sous per situar-los al nivell de 2007. L’opinió
pública, en general, aplaudeix aquestes mesures amb una animadversió cap a l’empleat públic
que només s’entén des de pensaments retrògrads i d’enveja cap a condicions laborals
guanyades amb molts anys de lluita i també de sacrifici.


A l’opinió pública els demanem que quan agafin el tren en cap de setmana, els dies festius, el
Nadal o Cap d’any, per anar amb els seus amics i familiars, facin l’exercici de pensar que en
aquelles estacions i en aquells trens hi treballen persones que no podran fer el mateix.


A la premsa, els demanem un tractament més objectiu i realista de la situació dels treballadors
d’FGC, que eviti l’esmentat linxament social d’aquests treballadors, pel sol fet de ser-ho d’una
empresa pública.


A la Direcció de l’Empresa, els demanem que defensi fermament allà on toqui la
professionalitat i les condicions laborals i socials pactades, i que per tant, canviï la seva actitud
cap als treballadors.


Finalment, deixar clar que els treballadors d’FGC sempre hem estat sensibles a les situacions
socials i econòmiques que es viuen, i en especial, aquesta crisi salvatge que portem
arrossegant en els últims anys i per la qual cosa sempre hem actuat amb sentit comú davant
aquestes situacions.


PER LA DEFENSA DE LA DIGNITAT DELS TREBALLADORS D’FGC !!!!

dissabte, 24 de setembre de 2011

cinc de deu amb folre (polar) i manilles

Lluny de d'intentar emular la Colla Jove dels Xiquets de Valls, aquestes vacances de caire domèstic -per manca de pressupost- han estat enfocades amb l'objectiu d'anar assolint el major nombre possible dels tresmils que em falten.

Si comptem la darrera cota tresmilera afegida a la llista del Juan Buyse, la Torre Cordier, dels 213 cims de més de tres mil metres que hi ha al Pirineu, me'n falten quinze.

Amb aquesta idea preparo un itinerari consistent en diferents "camps base" des dels quals anar intentant aquestes ascensions.


Gavarnie. Refugi La Grange de Holle.

dilluns 5, Pic de Pimené 2801m

Primer dia d'activitat que ha de servir de presa de contacte amb la muntanya. Des de Gavarnie, aquest cim, excel·lent mirador de tots els pics de la zona, presenta un desnivell gens menyspreable: 1435 metres.



dimarts 6, Grand Tapou 3150m. Punta Sup. del Tapou 3132m. Punta Inf. del Tapou 3124m. Pic de Milieu 3130m

Amb el rodatge del dia anterior, emprenem la llarga i a estones pesada aproximació a la zona del Tapou. Una incompleta informació, tant del mapa com de la guia, no planteja la possibilitat d'un camí més directe, que no obstant existeix. El trobarem a la baixada.

Així doncs, voltem el Pic Rond i el Pic Pointu per arribar als Llacs de Montferrat. Encara faltarà un bon tros per arribar, pel terreny pedregós i incòmode que ens acompanyarà totes les vacances, al cim del Tapou, les seves Puntes i el Milieu.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Vac11Gavarnie040911


Bujaruelo. Refugi de Bujaruelo.

dijous 8 i divendres 9, intent a l'Ag. Inf. del Clot de la Hount

Per la llarga i infinita vall de l'Ara pugem a dormir a la Cabana Cerbillona. Tenim sort, no hi ha ningú. La insolació diürna atempera de forma agradable el seu interior i la nit és ben acollidora.



Deixem el camí del Puerto de los Mulos en un punt des d'on ens sembla que podrem accedir al Barranc de Vignemale. Ho fem per un terreny absolutament inòspit, però seguint la lògica arribem on volem.

Trobem les agulles del Clot de la Hount, però no la manera de pujar-hi. Després de mirar-ho del dret i del revés ho deixem estar.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Vac11Bujaruelo070911


Ordesa. Refugi de Góriz.

diumenge 11, pujada al refugi

El darrer dia en què puja el bus d'Ordesa aquesta temporada ens n'assabentem que no en tindrem per baixar. No ens deixen pujar el cotxe; ens diuen que truquem un taxi des d'un lloc on només hi ha cobertura Movistar i molt justet. És molt demanar que les coses es facin amb sentit comú?

El refu és ple de gom a gom, com ho estarà cada dia. No obstant això, la gent que el porta ho fa com cal.

dilluns 12, Punta de las Escaleras 3027m. Monte Perdido 3355m. intent al Dedo del Monte Perdido, Pitón SW del Cilindro 3194m

En fer la ruta de Las Escaleras, només som tres persones. La resta de la humanitat puja per la ruta normal. Quina tranquil·litat.

En la interpretació que faig del mapa de l'Alpina no sé veure l'enorme bretxa que separa l'aresta del Dedo. La desfaig per res. Baixant per l'Escupidera me n'adono de l'error. M'acosto a la Bretxa Oriental del Dedo i no ho acabo de veure clar. Ho deixo córrer, que no vull prendre mal.

Sense la motxilla, m'estiro fins el Pitón SW.



dimarts 13, Punta de las Olas 3022m. Espalda d'Esparrets 3077m

Una llarga excursió per arribar al llunyà Esparrets que ens obliga a evitar una pala de neu força inclinada per una tartera no menys perillosa. Per baixar trobem una alternativa més "còmoda".

Poc m'hi tornaran a trobar per allí.

dimecres 14, Bretxa de Roland 2807m

Volíem anar fins la Bretxa i tornar per la carena fent els cims, però una anunciada depressió els embolcalla en la boira. Ho deixem en una jornada de "promenade". Feia molts anys que no passava per la prohibida Gruta de Casteret i pel Paso de los Sarrios, perfectament equipat.

Tornem pels Llanos de Millaris, sense arribar-hi, molt més passejable.

La dutxa és d'aigua freda, però, un cop superat el tràngol, s'agraeix d'allò més.

dimecres 15, Senda de los Cazadores

La darrera nit a Góriz és una tortura. Els roncs d'un individu fan tremolar el refugi més que els martells pneumàtics dels treballadors de l'ampliació. Quan ja no puc més, m'agafo un parell de mantes i baixo al menjador. N'hi ha un parell que se m'han avançat.

Tornem a la Pradera d'Ordesa per la Faja de Pelay, sobrevolant la vall 600 metres per damunt. Des del refugi i mirador de Calcilarruego baixem a sac per un camí trencagenolls. Els qui el pugen suen la cansalada.

El tan sa com antic costum de l'autostop ens resol el problema de transport cap a Torla. Sort, perquè no teníem cobertura.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Vac11Ordesa110911


Benás. La Renclusa

dissabte 17, Tuca de Salbaguardia 2738m

Des de Benás ja es pot pujar en cotxe a La Besurta. Abans d'arribar-hi ja hi trobem el camí, còmode i ben traçat, que mena al Portillón de Benasque 2444m i segueix fins al Salbaguardia.

De tornada passem el Portillón per baixar a fer un mos al refugi francès de Vénasque.

diumenge 18, Refugi La Renclusa

Tranquil·la jornada d'aproximació a La Renclusa. Arribem a temps que l'Antonio ens faci uns boníssims ous ferrats amb patates. Sense paraules.

A la tarda veiem com neva. Tot queda ben tapat.



dilluns 19, intent Torre Cordier i cap a casa

Sortim per no quedar-nos al refugi. Neva, hi ha boira, fa fred i vent i no és dia per anar a fer crestes. Triem el tresmil més jove, només cal caminar. Quan arribem a la cota 2715 ja n'estem tips del mal temps i fem mitja volta.

Cap grup ha fet l'Aneto, els que més, han passat el Portilló Sup.

Després de rumiar-ho força estona, veient la cresta nevada i amb la previsió de fred per a l'endemà, donem per acabat aquest tram de les vacances.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Vac11Benasque170911


Al capdavall cinc "nous" tresmils. Molta sola gastada per la duresa de les condicions de la muntanya. I la ja sabuda constatació que, més enllà del Monte Perdido i l'Aneto, gairebé no hi ha vida.


del 4 al 19 de setembre, 2011

Carmen, Ramon.

.

dijous, 1 de setembre de 2011

Crestes sense pollastre

Sort que érem els últims. Potser ens hagués tocat el rebre, però això ho contaré més tard.

El sopar del refugi Respomuso va ser tolerable, més que el de l'any passat quan vam anar als Frondellas, però no pas per tirar coets. Els de L'Ordal no devien tastar el del dia abans...

Aquest cop no hi havia mosquits i ens vam tapar amb la flassada per dormir. Però el que més ens va cridar l'atenció, va ser la manca de neu quasi absoluta. De fet, no calia grampons ni piolet.

Cresta de Costerillou

Amb tot això, ens acostem a sota l'Agulla d'Ussel per fer la Cresta de Costerillou. Abans de començar a pujar ens equipem, primer el casc, sobretot. Abillats com cal, inaugurem l'ascensió entrant per unes plaques inclinades cap a buscar unes terrassetes i després una canal-xemeneia que no cal arribar a trepitjar. Grimpem buscant el camí més fàcil i aviat arribem al cim de l'Agulla d'Ussel 3022m.

Pujant l'Agulla D'Ussel

Tot i el sol, un vent constant afavoreix que ens posem una segona capa; el polar 100 serà suficient. La visió de la cara Nord ens mostra una desoladora imatge del que en queda de la Glacera de les Neus. Aviat, els esquís de muntanya, seran un estri per guarnir l'habitació del material.

Inici de la Cresta

Refets de l'impacte, decidim encordar-nos per iniciar la cresta i progressar a l'ensamble mentre sigui possible. Tot i portar una ressenya -del Capdevila !!!!- anem seguint la lògica i ens en sortim més que bé. Només hem de recular en un lloc. Al tram que considerem més complex, ens posem els peus de gat. Jo aviat tinc un indescriptible desig de treure-me'ls. Quin mal...

Penjat sobre Les Neus

Sense saber-ho, per no llegir bé la ressenya, arribem a la Torre de Costerillou 3049m i sense parar esment munten el rapel per baixar a la bretxa i continuar la cresta. En recuperar la corda, es queda travada i per un instant se'ns complica la vida. El nus s'ha encallat i no podem pujar a treure'l. Si no ens en sortim l'haurem de tallar i seguir amb el que en quedi.

Ràpel de la Torre Costerillou

Per l'aresta que hem de seguir m'enfilo amb la corda lligada per mirar d'estirar-la horitzontalment. De primer no me'n surto, però després d'un moment de desesperació, sobtadament, cedeix i ens escapolim, sense saber-ho, de posteriors embulls.

Abans de desencordar-nos, però, encara tindrem un altre envitricoll amb la corda. Des del refugi se senten els meus crits adreçats al Jordi per a que la recuperi. Res a fer, al final surto a pèl i desentortolligo l'embolic. És el darrer tram encordats.

Balaitús

Uns bascos ens informen que la Torre de Costerillou ja l'hem passat. Ara ho entenem tot. Ens alliberem dels lligams i seguim caminant fins el Balaitús 3144m. Hi descansem una estona, ben sols. Tothom ja ha marxat del cim. Encara no sabem la sort que hem tingut.

La manca de neu fa que la canal de la Bretxa Latour estigui despullada i ens mostri les seves misèries. Haurem de fer quatre ràpels; si no haguéssim pogut recuperar les cordes al ràpel del Costerillou, potser hauríem tingut problemes per sortir-ne.

Canal de la bretxa Latour

En ser els últims ningú no ens llança pedres, però només de moure les cordes al rapelar, nosaltres mateixos ens les fotem per barret. La darrera, important, no ens caça perquè no tocava. Quina paranoia... Sort que érem els últims.

Al refugi ens hi aturem un quart, a fer un mos i avisar que baixarem tard. A La Sarra, ens espera la Miru, hi arribem amb la llum dels frontals.


27 i 28 d'agost, 2011

Cresta de Costerillou
Agulla d'Ussel 3022m
Torre de Costerillou 3049m
Balaitús 3144m

Jordi, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/CosterillouMegamix27I28082011

.

divendres, 26 d’agost de 2011

per la Sierra de Gredos أبو عامر محمد بن أبي عامر ابن عبد الله المعافري

Crònica de l'ascensió a la Plaza del Moro Almanzor.

Després de voltar la muralla d'Àvila i arribar a Hoyos del Espino, prenem la carretera de La Plataforma, indret que es deu anomenar així per l'exacte definició del lloc. Una esplanada asfaltada on es deixa el cotxe i on comença, salvada la temptació del bar, la Senda de Laguna Grande, el cami que ens menarà al refugi Elola.

Malgrat la fonètica àrab, l'empedrat que arrebossa el sender ens recorda les vies romanes. Massa pedra per al meu gust, millor els tous camins de terra.


Guanyem altura per arribar a Los Barrerones i tornar a descendre fins la Laguna Grande. Al seu extrem Sud hi trobem el refugi a la cota 1945.

Ja és massa tard per sopar de refugi. Ja ho sabíem, treiem la carmanyola i ens hi posem. Hi ha gent però no està ple, s'hi està còmode.

L'esmorzar, aquest sí del refugi, és una mica escàs. El cafè amb llet, dues llesques de pa sense torrar i quatre galetes per persona. És clar que l'ascensió és curta i no cal gaire combustible.


Als deu minuts ens en tornem al refugi. La tempesta que ens amenaçava ha arribat molt ràpid. El porxo del refugi ens acull al moment que l'aigua es deixa anar sense miraments. L'acústica del circ escampa el ressò dels trons.

Tant ràpid com ha vingut se'n va. El cel s'asserena i tornem a sortir. Com nosaltres, tots els que s'han aixoplugat més enllà del porxo.


Seguim les traces de camí i les fites allà on no n'hi ha. Cap al SW, com si anéssim a la Portilla Bermeja, sense arribar-hi, però. A l'altura d'El Nevero -hi deu ser tot l'estiu- girem al NW a cercar la Portilla del Crampón. A partir d'aquí, anem embolicant el cim en sentit horari fins que trobem el tram de grimpada previ a l'estret bloc que culmina el Pico Almanzor 2592m.


Més de quatre persones ja en són moltes, fem equilibris i torn per a les fotos i deixem lloc als que vénen darrere.

Des d'aquest mirador s'entén millor allò de "ancha es Castilla".


Al refugi només ens hi aturem a recollir les quatre coses que hi hem deixat. La clara i el pernil ens el fotem al bar de La Plataforma, impossible de resistir una nova temptació.

Però en superem una altra, no comprem Yemas de Santa Teresa...


17 i 18 d'agost, 2011

Circo de Gredos
Pico Almanzor 2592m

Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Gredos17I180811?authkey=Gv1sRgCM-bjdSg79PYIQ

.