Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimarts, 25 de gener del 2011

Puigsacalm inèdit

Mentre esperem que nevi i que no faci tant de fred per a escalar o anar amb bici, ens busquem excursions per a distreure'ns. Un bon consell m'apunta el Puigsacalm, cim que evoca els meus inicis excursionistes, ai!! quins records.

El que no vull, però, és repetir l'itinerari clàssic per Vidrà, que ja el conec força. Així doncs, tafanejo per Internet i hi trobo el que cercava. A l' Engarrista proposen una ruta circular que em fa peça.

Els famosos Túnels de Bracons, enllacen en un tres i no res l'Osona i La Garrotxa. Algú dels opositors d'aquesta vital ruta per a la comunicació entre aquestes dues comarques, m'hauria d'explicar per què no la volien. Ara mateix, l'antiga carretera Vic-Olot és un càstig diví.

Abans d'arribar a Les Preses hi ha la desviació cap a Joanetes, però primer anirem a esmorzar al Bar Vertisol, a Les Preses; a Joanetes no hi ha bar.


Iniciem el recorregut deixant a les nostres esquenes la façana principal de la preciosa església de Sant Romà. "L'edifici més vistós i representatiu de Joanetes és la seva església. Consagrada a Sant Romà, es troba documentada el segle XII. L'estil romànic d'aquest temple és un dels més interessants de la Vall. Malgrat els desperfectes que va patir a conseqüència dels terratrèmols del segle XV, se'n conserven originalment la façana, els arcs torals i la pica baptismal." Enfilem el carrer de dret, passant per davant del "Cuartel entre Oeste y Norte", fins que arribem a una cruïlla en què hi trobem un indicador cap a Santa Magdalena.

Prenem aquest ample camí i seguim els seus senyals grocs. Passem el mas abandonat de Sant Romà i més endavant el Mas Poc, també deixat de la mà de Déu. Arribats a una bifurcació, deixem a la dreta el camí de Sta. Magdalena per Les Olletes i prenem, a l'esquerra, el de Santa Magdalena per Can Guilla.


Sortim del bosc en una mena de collet (recordeu aquest collet per a la tornada), a la carena, i ja veiem a la nostra dreta cap a on anirem. Retrobem i seguim senyals grocs i un camí evident cap a la paret del Puig Corneli. "El Barret" diu una gran pintada en un roc; a la dreta fem el camí que va cap a les instal·lacions (escales, baranes, graons) del Camí Nou, per on pujarem de manera ben costuruda i distreta fins al costat mateix del Puig Corneli.


Veiem i anem cap a l'església de Santa Magdalena i el seu mas. Situada en un lloc privilegiat, és un excel·lent mirador cap a la plana d'Olot i el Pirineu. Cap a l'esquerra, agafem una pista fins una bifurcació, seguim cap al Puigsacalm. De seguida arribem al Coll de Joanetes i a la dreta hi trobem una nova bifurcació. Ara seguim cap al Puig dels Llops per un camí amb senyals de color blau i vermell.

Sortim de la fageda i tenim just al davant la rampa que mena al cim del Puig dels Llops 1486m. Tenim el Puigsacalm 1513m. a tocar i ens hi plantem en un tres i no res. EL sol apaivaga una miqueta el rigorós fred hivernal. El Pirineu està desconegut, amb només una lleugera enfarinada, recorda més l'inici de la tardor que no pas l'època en què som.


Per continuar la nostra ruta, deixem el cim cap al coll de Clivillers. Hi trobem una cruïlla ben senyalitzada d'on triem el camí del Pas dels Burros. Es tracta de donar la volta per sota del Puigsacalm i el Puig dels Llops per tornar fins el Coll de Joanetes, també anomenat Coll de Santa Magdalena.

Per aquí ja hi hem passat a la pujada. Prenem el camí que va en direcció al Puig Corneli, amatents de trobar, ben aviat, la fita que assenyala el camí dels Ganxos Vells. Iniciem el descens per aquesta canal, per un camí ben fressat, també equipat, com el seu nom indica, amb alguna instal·lació de baranes, esglaons, cordes i cadenes. Quan sortim de la canal flanquegem fins El Barret, on tanquem la volta.


Ara ja és tot cap avall. Quan fem cap al collet de la carena, deixem a  l'esquerra el camí per on hi hem arribat al matí i seguim de dret a trobar el camí, amb senyals grocs, que ens menarà de nou, el darrer tram camp a través, al Mas de St. Romà.

Ja només ens quedarà arribar, còmodament, a Joanetes.

Molt maca i entretinguda excursió amb un desnivell acumulat de 1150m. Espectaculars vistes cap al Pirineu, des del Canigó fins el Cadí i Pedraforca i més enllà... Un encert.

http://picasaweb.google.com/ramon.aymami/PuigsacalmInedit220111

.

dijous, 20 de gener del 2011

al Pirineu hi ha la meitat de neu que l'any passat... :-(

Quan surto de casa per anar a buscar el tren, tinc la sensació que faré curt de roba. Amb el temps que està fent aquests dies, potser no he filat prim.

La boira amaga les muntanyes de la Plana; però, la deixem avall quan ens anem enfilant cap a L'Esquirol.

A tres quarts de dotze ja fa una estona que hem acabat d'esmorzar, potser ens hauríem de posar en marxa, no?

Doncs el solet ja escalfa prou per poder anar amb la màniga curta que m'he posat aquest matí. No semblava pas que podés ser.

Sortim de L'Esquirol en direcció a la Cavorca per anar a cercar i remuntar el Serrat del Feu en direcció a Cabrera.


Algun rampot, curt però intens, em trenca el ritme que no tinc amb la bici. En Jordi em va esperant. Per sort, em recupero ràpidament.

Abans d'arribar al coll del Vidrier, al paratge de Plan ses-lloses, ens desviem en baixada a la pista del Serrat de la Cadena.


De seguida agafem el trencall de Can Poca Roba, anem seguint la pista atrotinada que segueix la corba de nivell fins Sant Andreu de la Vola.

Anem a cercar la carretera vella al coll de Bracons, remuntem una mica cap al coll i a l'alçada de Pigallem agafem la pista que ens durà al Pla de les Enfores i remuntarem el serrat de la Cadena fins trobar-nos una altra vegada al Plan-ses-lloses.




















Ara anem al coll del Vidrier, direcció a Sant Julià, a l'alçada de la Massallera trenquem a esquerres cap al Farigoler. Arribats a la carretera, baixem 5 km cap a L'Esquirol.


Diumenge espectacular, malauradament, perquè el Pirineu està que fa pena. Si no neva aviat i amb força, aquesta no serà l'única sortida amb BTT de la temporada.

Tot plegat, 30,76km en 2h:23':49" Potser no haurem cremat el llom amb formatge de l'esmorzar. Malgrat tot, anem a dinar. Què hem de fer si no?

16 de gener, 2011
BTT al Collsacabra
 
Jordi, Ramon.
 
 
.

dimarts, 18 de gener del 2011

embolica que fa fort...

Res que no se sàpiga... o no és així? I doncs... "El Club de la Comedia" no el van inventar les teles privades...

Conferència d'Arcadi Oliveres, economista català i reconegut activista per la justícia social i la pau.


.

dimecres, 12 de gener del 2011

embolica que fa fort

El 'lipdub' per la independència ja supera el milió de visionats a Youtube.
El vídeo ha tingut un gran ressò a la xarxa després que es convertís en rècord mundial de participació, amb 5.771 persones.



.

dimarts, 11 de gener del 2011

embolica que fa fort...

perdoneu, però algú ho havia de dir...



.