Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


diumenge, 27 de febrer del 2011

Abans no torna l'hivern...

Després d'uns dies de l'enèssima onada de massa bona méteo i abans no arriba el pronosticat canvi de temps, fem cap a l'estació de Portè Pimorèn. Aquesta zona no està tan carregada de neu i t'hi pots moure amb més tranquil·litat que més cap a l'W.

Malgrat sortir de la mateixa estació, de l'aparcament de La Vinyola, no cal trepitjar-ne les pistes en cap moment. Això allibera una mica de la sempre estranya sensació de fer ascensions en zones "okupades".

Coma d'en Garcia

Així doncs, comencem l'ascensió pel marge esquerre del torrent i per sota del Coll de Pimorèn. D'allà es desplacen diferents grups amb el mateix objectiu que nosaltres, i uns i altres l'hi donem un aspecte familiar i conciliador a l'itinerari.

Arribem a un refugi que no trobo al mapa, d'on acaba de sortir un grup de Rubí que fan curset; raquetes i esquís a l'hora.

refugi lliure

Seguim en direcció W-SW a cercar l'ample i llarg llom que baixa del cim i el comencem a remuntar alleugerits de la calor de la coma. Al collet NW del cim hem de deixar els esquís. Abans de seguir fem un mos i mentre fem el recés arriben la Concep i el Koki.




















Tots plegats ens atansem al proper Pic de la Mina 2683m des d'on ja veiem acostar-se la borrasca. Quatre fotos i tornem al collet des d'on encetem un bonic i còmode descens, amb alguna rascada sense importància a la primera pala.

al Pic de la Mina 2683m.

Al Coll de Pimorèn fem un dinaret a la furgo d'en Koki i la Concep. Cauen les primeres volves. Ells s'hi queden. Nosaltres tornem cap a casa. L'endemà no convida a festes.

26 de febrer, 2011
Pic de la Mina

Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/ramon.aymami/PicDeLaMina260211

.

dos x tres o tres x dos

El Cèsar hi va anar amb un col·lega seu i l'hi va agradar molt. Ens la va proposar al Llobarro i a mi i vam anar a provar-la. Però el dimarts 22 bufava un vent molt fort a Montserrat, bé, a molts llocs. Així que vam canviar d'opinió i per aprofitar el matí vam fer una caminadeta fins a St. Jeroni.

Tres dies després, el Llobarro no va poder venir i hi vam anar només nosaltres dos. No feia vent i al solet s'hi estava de pel·lícula a la Miranda del Pas dels Francesos on vam fer la segona part de la via Camí de l'Alsina.


(22) i 25 de febrer, 2011
Miranda del Pas dels Francesos
via Camí de l'Alsina

(Llobarro), Cèsar, Ramon.

https://picasaweb.google.com/ramon.aymami/VentAMontserrat220211
https://picasaweb.google.com/cesarmartinezisert/MirandaDelPasDelsFrancesos?authkey=Gv1sRgCIiSqc3766TxXA&feat=email
https://picasaweb.google.com/ramon.aymami/CamiDeLAlsina250211

.

dijous, 17 de febrer del 2011

d'això ja fa uns dies

Breu crònica de la sortida a la Coma del Forn.

En aquestes que llegint cròniques i comentaris diversos, em faig a la idea que a Tavascan potser hi ha neu. Amb aquesta il·lusió fem la corresponent cua per accedir a la Ronda Litoral i, passat el tràngol, enfilem cap al Pallars.

Havent sopat a Cellers, fem cap a la Pleta del Prat 1720m. De nit, no veiem la neu que no hi ha.

Després de dormir com a soques, esmorzem el bufet lliure del refugi i ens abillem per a l'ascensió.

Sortim per la pista d'esquí, òrfena encara de multituds, a buscar la Vall de Mascarida. La neu està prou bé i pronostica un bon descens. de moment, però, anem fent metres amunt. Entrem a la Vall de Mascarida i per comes i llomades arribem fins el cim de la Coma del Forn 2685m.


Malgrat l'esplendor del dia, el molest vent fa que no ens entretinguem gaire i aviat anem per feina.

La neu es deixa esquiar prou bé en el seu conjunt. Ja la trobem transformada.

Variem una mica l'itinerari de pujada per evitar haver de remar, això implica algun flanqueig sacrificant un millor aprofitament dels pendents. Però, quina mandra això de remar...

Finalment, arribats de nou a les pistes, gaudim d'una curta baixada per neu treballada; res que no sapigueu.

Fem la cervesa a La Pleta del Prat amb els companys de batalletes que ens hi trobem. I cap a casa.

4 i 5 de febrer, 2011
Pic de la Coma del Forn

Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/ramon.aymami/ComaDelForn4I50211

.

dilluns, 7 de febrer del 2011

darreres activitats

Escalada

Repetim a La Codolosa.


4 de febrer, 2011
Montserrat
La Codolosa
via La Rampa

Cèsar, Ramon.


Escalada

Una matinal montserratina abans d'anar a treballar. Anem a Collbató a esmorzar, però el bar Muntanya és tancat. Sembla ser que no té un calendari d'obertura massa concret. Anem a El Bruc... clara, botifarra i tallat.

Tornem a Collbató per acostar-nos a la Paret de La Codolosa, una zona excepcional per a escalar a l'hivern.


2 de febrer, 2011
Montserrat
La Codolosa
via Josep Monistrol

Cèsar, Ramon.


Esquí de Muntanya

Amb la solitud del corredor de fons, pujo la Tossa d'Alp per les pistes de Masella. Els 30cm de neu caiguts els darrers dies, donen una falsa imatge del Pirineu Oriental, molt mancat de neu en aquesta època de l'any.

Al Niu de l'Àliga, com un ritual que es repeteix cada any, em prenc un cafè amb llet ben calentó abans d'iniciar el descens. Es nota, sota la neu pols que els snowborders s'encarreguen d'escampar, la duresa del sòl amb algunes clapes de gel.

Per estirar les cames, i cap a casa.

30 de gener, 2011
Tossa d'Alp

.