Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dijous, 31 de març de 2011

déjà vu

Com si fos el dia de la marmota, arribem al Monestir, veiem que a Gorros les parets estan xopes de la pluja de la matinada i donem mitja volta. Sortim abans no ens caduqui la mitja hora de franc d'aparcament i marxem cap a El Bruc; la Mercè de Ca l'Anna ens fa uns ous ferrats amb patates, que riu-te'n tu de la botifarra de Calaf.

Amb la panxa contenta anem cap a La Codolosa on ja podem escalar amb malles i màniga curta. Repetim una via assequible, per a no patir i riure amb les nostres tonteries de crios: L'Avi Trepador... (a qui es deu referir?)


Sense temps ni de rentar-nos les mans, brutes de remenar les cordes, correm A-2 cap avall (110km/h) hahaha... per a que jo pugui agafar el tren per anar a casa, canviar els estris i anar-me'n a treballar.

La jornada laboral s'encara d'una altra manera després d'una matinal com aquesta, divertits, ben tips i amb bona companyia.

30 de març, 2011

Montserrat
Collbató
La Codolosa
via de L'Avi Trepador

Cèsar, Jordi, Ramon.

https://picasaweb.google.com/cesarmartinezisert/LaCodolosaLAviTrepador?authkey=Gv1sRgCKH2zNDHgveMlAE&feat=email
https://picasaweb.google.com/104228584162005788695/LaCodolosa3032011?authkey=Gv1sRgCKmDrYXQofiiwgE&feat=email
.

diumenge, 27 de març de 2011

T'estimo mountain-forecast.com

No és la primera vegada que l'Snow-Forecast es queda sol en una previsió més optimista que la resta de serveis meteorològics... i l'encerta. Aquest cop ha estat la versió més muntanyenca d'aquesta pàgina.

I si diuen que la fe mou muntanyes, deu ser veritat, perquè avui, que he tingut fe en la méteo i he anat cap a Núria tot i les pluges matinals, he trobat que el Puigmal l'havien mogut. M'explico: que l'he trobat més lluny que de costum...

Surto de Núria amb un cert optimisme després d'haver vist una clariana ben blava enmig de tant de núvol. Fins i tot cauen quatre volves i les boires amaguen tots els cims.



















Després de la pallissa de bici que ahir em va fotre el Llobarro, avui em moc de forma feixuga; no és el meu millor dia. M'endinso a la Coma de l'Embut seguint velles traces mig escombrades per la pluja del dissabte. Davant meu hi puja un d'infanteria; m'explica que va cap al Puigmal -que originals som- i després cap a Fontalba. Malgrat la meva mala forma, els esquís m'allunyen d'ell.


A l'altura dels Pluviòmetres, deixo la Coma i començo a pujar els pendents del Puigmal. La boira va i ve i em deixa veure prou bé l'itinerari. Si l'encerto l'endevino i em planto al cim tot sol. No deixa de ser estrany que no hi hagi ningú al Puigmal un diumenge. Al cim no s'hi està pas malament.

En un atac d'optimisme, sens dubte encomanat pel "mountain-forecast", m'havia plantejat intentar fer l'Olla de Núria, bé, fins on arribés. Amb esquís ha de ser curiós, amb un munt de transicions i puja-baixa per les carenes. Al final, però només he fet una nansa (de l'olla).


La boira segueix embolcallant les muntanyes i tampoc el meu lamentable estat físic recomana res que no sigui baixar. Entre una clariana em llanço cap a Núria per una neu que es deixa fer molt bé. De cop i volta, hi ha una escampada general de núvols i el sol dóna el relleu que em cal per gaudir a fons del descens.

M'allunyo de la Coma de l'Embut per anar al Pla de l'Ortiga i baixar directe a Núria. Aquí la neu està molt transformada, massa. Em foto un parell d'hòsties considerables en clavar-se'm els esquís en sengles pedres vestides de blanc.

Arribo al Santuari barrejat amb els novells que s'inicien per una pista en què cal remar per poder baixar...

27 de març, 2011

Puigmal 2913m
Ramon.

https://picasaweb.google.com/ramon.aymami/Puigmal270311

.

dijous, 24 de març de 2011

parlant de tot

No és que sigui fosc, sinó que les cortines impedeixen que la llum entri a l'habitació. Amaguen, també, la intensa  nevada que cau des de primera hora de la matinada i que ha transformat el paisatge, vestint-lo de rigorós hivern en blanc i negre.

Poca cosa podrem fer avui llevat de contemplar la caiguda parsimoniosa dels gruixuts flocs que van alentint la vida.


Esmorzem tranquil·lament mentre la ràdio informa que la carretera de l'Ampriu està tallada i a Sarllé només s'hi pot pujar amb cadenes.

Davant d'aquest panomara ens veiem irremeiablement abocats a posar a prova la nostra resistència davant la dura temptació...

Som els primers a sortir de l'hostal. La carretera està coberta d'uns 40cm de neu que encara no ha estat retirada per la llevaneus. Obrim traça a poc a poc fins arribar a la carretera general on la neu torna a emblanquir l'asfalt que ja havia estat despullat per les màquines.


A Benás, la neu cobreix els carrers i es fa complicat caminar-hi sense mullar-se els peus. On podem anar si no és a un bar... entrem a Barrabés tot fent el cor fort...

El diumenge es rebel·la contra els homes del temps i es presenta serè i lluminós. La neu caiguda fins les 7 del vespre passat ha deixat un gruixut mantell de neu, susceptible de desfermar allaus i també molt pesat per obrir traça. Així doncs, anem a lo segur i aparquem a L'Ampriu 1900m per pujar el Pico Gallinero 2728m.

Mentre les llevaneus treballen durament per engrandir l'aparcament, ens untem de crema solar i ens protegim la closca del sol que lluu amb vocació clarament primaveral.


Sortim per les pistes cap al Coll de l'Ampriu, sense arribar-hi. Als 230m girem cap al Sud i anem a buscar una altra pista, tancada, per on no ha passat la ratrac i on obrir traça es converteix en una curta però dura tasca.

Ens creuem amb un solitari que ha matinat més que nosaltres i que ja ha desvirgat la pala del cim. Altrament, també n'ha obert la traça del últim tram fins al cim, cosa que agrairem d'allò més. Al cim del Gallinero hi arribem amb uns altres dos que han fet el mateix camí que nosaltres. No hi ha ningú més. S'hi está prou bé i abans que els núvols ens facin la guitza, podem veure l'Aneto i companyia.


Enllestim i preparem tanques i fixacions. El descens és un regal per compensar els moments de contenció passats a Barrabés. Una excel·lent neu pols ens deixa fer el que volem com si sabéssim esquiar molt bé. Més avall, ens endinsem a les pistes obertes i ens barregem amb "pisteros" i "snowborders".

Discretament, malgrat les motxilles, arribem a L'Ampriu i anem cap al cotxe. Un picolabis a Benás ens manté en condicions pel viatge de tornada.

11, 12 i 13 de març, 2011

Pico Gallinero 2728m
Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/ramon.aymami/BenasGallinero11Al130311

.