Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dissabte, 28 de maig del 2011

embolica que fa fort...

Molt bé, i ara què?

Després de la fatxenderia dels Mossos, vés a saber amb quines consignes els han rentat el cervell (bé, cervell no pot ser, aquests animals no en tenen de cervell) per actuar d'aquesta manera desmesurada, què s'ha aconseguit? RES !!!! RES !!!! i RES !!!!

O sí; s'ha aconseguit multiplicar el suport als INDIGNATS. INDIGNAR els qui encara no ho estaven. I multiplicar la INDIGNACIÓ dels qui ja ho estàvem.

Era evident que si la Policia entrava a la Plaça, passaria el que ha passat.



Durant tots els dies d'acampada no hi ha hagut cap aldarull; però, ara que ja han passat les eleccions i les han guanyat, els Convergents se senten amb més força, no només per seguir retallant a tort i a dret (encara que no a tothom per igual), sinó també per a disfressar-se de "jo sóc més xulo que un vuit" i, amb l'excusa del futbol (que pobra), han volgut "netejar" la Plaça i han PROVOCAT (sí, el Felip Puig, conseller d'Interior, ha provocat) els disturbis tan desmesurats i injustificables com greus.

Qui ha estat l'il·luminat que ha "pensat" en enviar els antiavalots a la Plaça Catalunya? Què es pensava que aconseguiria, sinó el que ha passat?

I després de repartir llenya indiscriminadament, han hagut de marxar amb la cua entre cames perquè els "jerifaldes" ja s'ensumaven que la història se'ls escapava de les mans. I la Plaça s'ha tornat a omplir, amb més i més gent encara i tot ha tornat a l'estadi anterior a l'arribada de la puta pasma.

Així doncs, per a què tanta faramalla i tanta garrotada sense mirar prim?

I ara, esclar, tot es justifica i el Puig, que no plegarà ni que el ventin, diu que els Mossos s'han defensat... Defensat de qui? Si la gent era asseguda al terra i els fills de puta del Gossos d'Esquadra han anat a menjar-se'ls vius...


Què cony hi tenen sota la closca aquests individus que són capaços d'estomacar amb ràbia i insolència gent que no els ha fet absolutament res?

Qui tria aquests gamarusos i què se'ls exigeix? Què se li exigeix a qui tria aquests pallusos?

Molt bé, doncs ara MÉS INDIGNACIÓ, MÉS RÀBIA per la impotència, MÉS MALA LLET contra els polítics...

.

divendres, 27 de maig del 2011

embolica que fa fort...

COM EN ELS MILLORS TEMPS, EL FUTBOL ÉS LA MILLOR EXCUSA PER A EMBOIRAR LA POLÍTICA...


quina vergonya el desallotjament de la Pl. Catalunya de Barna i la Pl. Ricard Vinyes de Lleida.

i ara, esclar, no plegarà ningú i tot estarà justificat.

per què collons, la pasma roba els estris personals i els ordinadors dels acampats?

però en quin país vivim? !!!!

MERDA de POLÍTICA.
MERDA de POLÍTICS. FÀSTIC... !!!!

V E R G O N Y A    !!!!




.

dimecres, 25 de maig del 2011

una temporada estranya

Mentre a Sierra Nevada encara hi ha tres metres de neu, per sobre de la cota 2800, aquí ja fa uns dies que he penjat els esquís aquesta temporada.

Enguany hi ha la mateixa escassedat de neu ara que a finals de juny d'un hivern normal. I la necessitat de matinar molt i d'arrossegar molta estona els esquís a l'esquena, no és precisament encisadora

Si compto que la primera sortida la vaig fer el febrer (a part d'una el 10-12/12/10), no es pot dir que s'hagi allargat gaire la temporada.

Que lluny queda la tradició de començar per la Puríssima i acabar per St. Joan. Però, per això, a més de neu, també cal gent.

Ara fa quatre temporades, després d'una llarga travessia pel desert, vaig anar a parar a un grup força dinàmic. Tot i tenir-hi un clar lligam amb un club, Internet n'és l'eina vertebradora, amb un actiu Blog.

A l'inici, tot van ser flors i violes, amb sortides als Alps i a llocs més "exòtics". Però la primera temporada va ser un miratge. La segona, la meva participació va ser més minsa, en part per no coincidir-ne les agendes. I la tercera...

Aquest hivern, després de la sortida del desembre, res més.  Aquest hivern, a part  de les respectives agendes, propostes silenciades, silencis per resposta i respostes a misses dites, han estat, clarament, els impediments per poder participar de les seves activitats.

El Blog només m'ha servit per veure'n les cròniques i les floretes que es llancen entre ells, en un autocomplaent exercici de narcisisme.

Potser, aquesta opinió no agradarà a algú. No escric això per regalar les orelles de ningú. Els fets parlen per sí sols, i amb llum i taquígrafs han quedat registrats.

L'experiència sempre és bona. Ja m'he posat el barret, les ulleres de sol i molta protecció solar. El desert se'm presenta infinit al meu davant.

Perdoneu, però algú (jo) ho havia de dir.

.

dimarts, 24 de maig del 2011

embolica que fa fort...

A data de 26 de maig, l'hem recuperat...


SPAIN'S SECRET CONFLICT from Jordi SF on Vimeo.

El video que explica les veritats d'Espanya, que no interessen a segons qui, ja ha estat fulminat per la censura:

"Sorry, "SPAIN'S SECRET CONFLICT" was deleted at 9:12:04 Wed May 25, 2011. We have no more information about it on our mainframe or elsewhere."



.

dissabte, 21 de maig del 2011

sense el mestre

Els dos alumnes avantatjats s'escapen de la tutoria i campen allerats cap a les muntanyes màgiques de Montserrat. Emocionats davant l'aventura de gosadia i llibertat que estan a punt d'encetar, s' "obliden" les càmeres i no en deixen testimoni gràfic de les seves escomeses.

Diuen que han pujat la RATAPLAN de la Magdalena inf., però ningú no els ha vist. Tampoc al funi de St. Joan, perquè han pujat i baixat a peu, diuen que per estalviar...


I això que han esmorzat a l'Autoservei del Monestir, envoltats dels pencaires de les reformes, però els manobres no s'hi han fixat en ells.

Ni els ocupants de l'UM de TV3 aparcada al Pla de les Taràntules en saben res d'aquest parell.

Però al bar de St. Boi, on s'han trobat... tampoc.

No sé, no sé... i ells encaparrats en que s'han fet la via teva-meva... Haurà de venir la Miss Hawley, que els faci un tercer grau, a veure si se'n surten...

La RATAPLAN, aquests dos sols, sí home...

18 de maig, 2011

Montserrat
Gorros / Magdalena Inferior
via RATAPLAN

Jordi, Ramon.

.

divendres, 20 de maig del 2011

sense final feliç

Avui fa una setmana que anava per l'A-2, amb l'aire condicionat posat i amb 29º a l'exterior. Amb els esquís al cotxe, anava cap a l'Aneto.

Les darreres cròniques llegides a l'esquidemuntanya.com i les imatges proporcionades per la webcam de La Renclusa no em feien ser gaire optimista quant a la neu que hi trobaríem, però en cap cas m'esperava haver de pujar 100 metres amb els esquís a l'esquena, per sobre de La Renclusa.

Però, la primera sorpresa va ser no trobar cap cotxe a La Besurta, bé, a la part ampla de La Besurta; abans hi havia mitja dotzena de cotxes, molt ben aparcadets, davant del bar.


De la mateixa manera, al refugi no hi havia gaire gent i l'acollida, el tracte, el tiberi i la dormida van ser d'un nivell mai vist en aquest refugi. Sense desmerèixer, el fet que fos divendres hi tindria alguna cosa a veure.

Veníem d'una setmana anticiclònica i la méteo del dissabte anunciava un 50% de probabilitats de precipitacions. Res no ho feia pensar en sortir del refugi; esquís al coll, no ens els vam calçar fins la cota 2240.


Feia mitja hora que havíem passat el Portillon Superior quan van començar a caure les primeres volves; testimonialment al principi, i amb força virulència al cap d'una estona. El cel estava totalment cobert i els núvols amagaven els cims.

Després d'un temps mort, sense que res ens fes pensar en que escampés, vam prendre la decisió de renunciar. En arribar de nou al Portillon, el temps va tornar a canviar, però ja ho vam deixar estar. Ens quedàrem sense saber si als cims s'havien esvaït les boires.


Mentre a La Renclusa ens cruspíem el pernil reglamentari, va caure una bona tamborinada que ens alleugerí la sensació de no haver tingut prou paciència.

Vam tenir el temps just d'arribar al cotxe, La Besurta ja més plena, abans no tornés a ploure.

S'ha acabat la temporada, una temporada un pèl estranya. D'això ja en parlaré més endavant.

13 i 14 de maig, 2011

intent Aneto
Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/ramon.aymami/MalTempsALAneto13I140511

.

diumenge, 15 de maig del 2011

després d'un mes

Torno a la roca després d'un mes força esquiador, que no ho ha estat més per la calor fora de temps que està fent.

Després d'esmorzar a l'autoservei del Monestir, res a veure amb Ca l'Anna i la Mercè, no cal que ens juguem als xinos qui pujarà amb el funi de St. Joan, amb les tres motxilles, mentre els altres dos hi pugen a peu. Les retallades també arriben a la muntanya.


Reunits al Pla de les Taràntules, d'on marxen unes quantes guiris rosses fent fotos a tort i a dret, fem camí cap a la Magdalena Superior on ens hi pengem sense que tampoc no ens calgui jugar-nos als xinos qui es currarà les tirades de V+

La tornada a casa s'envolta d'un punt d'estrès quan només tinc el temps just de dutxar-me i sortir rabent cap a la feina, sense dinar. I és que no pot ser tot...

11 de maig, 2011

Montserrat
Magdalena Superior
via Ignasi Jorba

Jordi, Cèsar, Ramon.

https://picasaweb.google.com/cesarmartinezisert/0511MagdalenaSupIgnasiJorba?authkey=Gv1sRgCNHXn5zNiNjJxwE&feat=email
https://picasaweb.google.com/104228584162005788695/Montserrat1152001?authkey=Gv1sRgCP6S7OTUrLj5aA&feat=email

.

divendres, 6 de maig del 2011

rectificar és de savis...

L'hivern més sec dels darrers quaranta anys als Alps del Nord, no és la millor condició per anar a fer esquí de muntanya a finals d'abril, quan el sol ja torra els guiris més matiners a la Costa Brava.

Tot i que les pistes d'esquí d'Arêches-Beaufort han tancat una setmana abans d'hora, com que ja tenim la reserva feta a La Grange aux Loups, de Queige, hi anem confiats que, tirant de cotxe, podrem atansar-nos a la neu.


El que no sabem és que les carreteres que porten a les zones innivades, estan barrades per obres de manteniment. Així doncs, davant la impossibilitat de fer res amb esquís, fora del Grand Mont, que no ens dedicarem a repetir, cerquem una alternativa "que ens vingui de pas" i, sobretot, amb opcions d'aprofitar els dies.


El lloc trobat és a menys de 100km d'Albertville. Al Refugi de Prariond, a la Vanoise, hi accedim des de Val d'Isère, pel Pont de St. Charles. Allà hi romandrem la resta de dies, amb una molt bona acollida d'en Laurent (el guarda) i el seu equip.

La neu envolta el refugi i emblaqueix els cims de la vall. La méteo rebat les prediccions de l'home (o la dona) del temps i ens complica una mica la vida a les altures, però, en conjunt, l'estada i descoberta de la zona, es molt positiva.

Beaufortin:

Dilluns, 25 d'abril. Grand Mont d'Arêches 2686m.

Des d'Arêches prenem la carretera cap a Les Envers que més amunt es converteix en una pista un xic atrotinada. Arribem al refugi de L'Alpage 1980m on deixarem el cotxe i, molt a prop, ens calçarem els esquís.

És prou tard per a que la neu ja estigui feta una sopa. Trobar el lloc ens ha dut més temps de l'esperat. Amb l'altura, va canviant la qualitat de la neu i fins i tot hi ha un curt flanqueig susceptible de ser passat amb ganivetes. Anem a buscar el Coll de la Forclaz 2374m i allunyant-nos de la pista fem un bonic recorregut fins el cim del Grand Mont d'Arêches.



















No hi romanem més temps del que cal per la foto i la transició. Uns núvols tan negres com propers ens conviden a tocar el dos al més aviat possible. El descens l'acabem just per sota del telesquí; la neu, treballada, encara conserva la cohesió de la Ratrac i en facilita la baixada. La part final, així i tot, és de pena.

Altrament, el territori presenta un aspecte desolador quant a la presència de neu per sota dels 2000m.


Dimarts, 26 d'abril. A la cerca de la neu perduda.

Volem anar al Cormet de Roselend a fer la volta a l'Aiguille du Grand Fond. Passat el Coll du Pré, iniciem la baixada cap al barratge de Roselend i en sortir de l'últim revolt hem de frenar de cop per a no menjar-nos una barrera de formigó. La carretera és tancada per obres de la presa.

No hem llegit els cartells que, força quilòmetes abans, avisen de la desfeta. Ho intentem per una altra carretera tortuosa; tampoc. El temps corre i les nostres il·lusions es fonen més ràpid que la neu. Si a St. Guérin 1559m tampoc no s'hi arriba (per anar al Cormet d'Arêches), on nassos anirem a fer esquí de muntanya?


Amb la cua entre cames tornem a Queige. És clar que hem de canviar d'escenari; Internet serà l'eina que ens traurà de l'embolic. Tafanejant blogs i webs diversos, ens decidim per la Vanoise. Una telefonada i reservem a Prariond. Ha estat un matí de frustracions i nervis. Anem a passejar per Chamonix, que, lluny de l'època romàntica del segle passat, ja no és el que era.


La Vanoise:

Dimecres, 27 d'abril. Refugi de Prariond 2324m.

Les Gorges du Malpasset ja no permeten el seu pas. Sortim del Pont de St. Charles 2094m pel camí d'estiu, esquís a l'esquena. Encara no una hora i quan albirem el refugi ja ens calcem les fustes per a fer el darrer quart d'hora.


Ens espantem de la gentada qui hi ha a la seva terrassa, dinant. Però en acabar marxen tots. Són "pisteros" que vénen del coll de l'Iseran per un itinerari fora pista. Endrapen i guitllen. A sopar només en som cinc. S'hi està de conya, al refugi.

Dijous, 28 d'abril. Pointe du Gros Caval 3285m.

En Laurent ens recomana, per la previsió de la méteo, el cim més proper. De pujada força directa, fem algunes marrades per evitar el màxim pendent. Amb les ganivetes des de molt avall, anem a cercar el pas per entrar al Glacier du Gros Caval. Els darrers 50 metres, del collet al cim, els fem a peu.


La boira vol posar-s'hi però no s'acaba de decidir. Enmig dels seus dubtes, trepitgem la Pointe du Gros Caval. Tampoc aquí ens hi entretenim gaire per no perdre de vista els esquís, clavats a la neu. I per gaudir de la boníssima neu que, glacera avall, ens regala un descens per col·leccionar.

El refugi s'ha animat una mica amb l'arribada d'un parell de grups. Avui en serem catorze a taula.

Divendres, 29 d'abril. Intent de la Grande Aiguille Rousse.

Avui és el dia indicat per a intentar assolir el cim més alt i més allunyat del refugi. En principi, la previsió de la méteo dóna "orage à la mi-journée", així que, anem fent via mirant-nos el cel de cua d'ull.

La neu, després de la nevada d'ahir al vespre, està profunda però no massa pesada, tret d'algunes acumulacions puntuals. Quasi sap greu esqueixar la uniformitat del macfarlan blanc que abriga el Glacier des Sources de l'Isère, una llarga graonada que escala el cim culminant.


La boira inicia els preàmbuls del joc. Ens acostem mútuament i estrenem els primers frecs; tímids, al principi i més decidits, després. Sense miraments, ja, ens barregem amb determinació. Perdem el món de vista i ens lliurem a la festa.

Després de creuar una esquerda impressionant, ens aturem a la cota 3200m. Tot és blanc al nostre entorn. Ens esperem una estona i decidim girar cua abans no s'esborri la traça que ens haurà de tornar al refugi.


L'encertem de ple. Es desferma una tempesta de neu que ens acompanya tot el precari descens, per l'absoluta manca de visibilitat.

La "mi-journée" s'ha presentat abans d'hora.

Dissabte, 30 d'abril. Intent de la Pointe de la Galise.

El servei de previsió meteorològica de la Vanoise no fila gaire prim. Quina part de la definició de "belle jour" que ens prometien per al matí no s'ha entés? Mentre a la vall lluu un esplèndid sol, els cims que ens envolten encara no s'han tret el barret de dormir.

Amb una certa recança iniciem la curta però tan rostada com estreta pujada que neix al costat mateix del refugi. Al final, ens traiem els esquís per a fer més via fins l'entrada de la vall de Niolet.

Anem seguint una traça de dos xicots que ens van al davant. Els veiem negociant l'entrada al Glacier de Bassagne; sembla que el terreny s'ha de treballar. Quan hi arribem nosaltres, ens trobem el pa que s'hi dóna.


Un flanqueig i una posterior col·lecció de ziga-zagues, penjats de les ganivetes, per un pendent considerable, ens acosta a una còmoda plataforma a 2900m, just a sota de l'entrada de la glacera. És el moment en què valorant el "belle jour" que amaga els cims propers de la resta del món, decidim que fins aquí hem arribat.


Sense ganes d'haver d'endevinar per on no ens la fotrem a la baixada, donem per acabada la descoberta d'aquesta zona tan interessant. Tornem al refugi i, després d'un mos, recollim per seguir cap al Pont de St. Charles.

Ens acomiadem d'en Laurent, Isabelle i companyia. De ben segur que hi tornarem. Els cims, les glaceres i l'acollida dels guardes, s'ho mereix. Nosaltres, també.


24 al 30 d'abril, 2011

Beaufortin: Grand Mont d'Arêches.
La Vanoise: Pointe du Gros Caval i d'altres recorreguts.

Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/ramon.aymami/BeaufortinVanoise24300411

.