Tot i que les pistes d'esquí d'Arêches-Beaufort han tancat una setmana abans d'hora, com que ja tenim la reserva feta a La Grange aux Loups, de Queige, hi anem confiats que, tirant de cotxe, podrem atansar-nos a la neu.
El que no sabem és que les carreteres que porten a les zones innivades, estan barrades per obres de manteniment. Així doncs, davant la impossibilitat de fer res amb esquís, fora del Grand Mont, que no ens dedicarem a repetir, cerquem una alternativa "que ens vingui de pas" i, sobretot, amb opcions d'aprofitar els dies.
El lloc trobat és a menys de 100km d'Albertville. Al Refugi de Prariond, a la Vanoise, hi accedim des de Val d'Isère, pel Pont de St. Charles. Allà hi romandrem la resta de dies, amb una molt bona acollida d'en Laurent (el guarda) i el seu equip.
La neu envolta el refugi i emblaqueix els cims de la vall. La méteo rebat les prediccions de l'home (o la dona) del temps i ens complica una mica la vida a les altures, però, en conjunt, l'estada i descoberta de la zona, es molt positiva.
Beaufortin:
Dilluns, 25 d'abril. Grand Mont d'Arêches 2686m.
Des d'Arêches prenem la carretera cap a Les Envers que més amunt es converteix en una pista un xic atrotinada. Arribem al refugi de L'Alpage 1980m on deixarem el cotxe i, molt a prop, ens calçarem els esquís.
És prou tard per a que la neu ja estigui feta una sopa. Trobar el lloc ens ha dut més temps de l'esperat. Amb l'altura, va canviant la qualitat de la neu i fins i tot hi ha un curt flanqueig susceptible de ser passat amb ganivetes. Anem a buscar el Coll de la Forclaz 2374m i allunyant-nos de la pista fem un bonic recorregut fins el cim del Grand Mont d'Arêches.
No hi romanem més temps del que cal per la foto i la transició. Uns núvols tan negres com propers ens conviden a tocar el dos al més aviat possible. El descens l'acabem just per sota del telesquí; la neu, treballada, encara conserva la cohesió de la Ratrac i en facilita la baixada. La part final, així i tot, és de pena.
Altrament, el territori presenta un aspecte desolador quant a la presència de neu per sota dels 2000m.
Dimarts, 26 d'abril. A la cerca de la neu perduda.
Volem anar al Cormet de Roselend a fer la volta a l'Aiguille du Grand Fond. Passat el Coll du Pré, iniciem la baixada cap al barratge de Roselend i en sortir de l'últim revolt hem de frenar de cop per a no menjar-nos una barrera de formigó. La carretera és tancada per obres de la presa.
No hem llegit els cartells que, força quilòmetes abans, avisen de la desfeta. Ho intentem per una altra carretera tortuosa; tampoc. El temps corre i les nostres il·lusions es fonen més ràpid que la neu. Si a St. Guérin 1559m tampoc no s'hi arriba (per anar al Cormet d'Arêches), on nassos anirem a fer esquí de muntanya?
Amb la cua entre cames tornem a Queige. És clar que hem de canviar d'escenari; Internet serà l'eina que ens traurà de l'embolic. Tafanejant blogs i webs diversos, ens decidim per la Vanoise. Una telefonada i reservem a Prariond. Ha estat un matí de frustracions i nervis. Anem a passejar per Chamonix, que, lluny de l'època romàntica del segle passat, ja no és el que era.
La Vanoise:
Dimecres, 27 d'abril. Refugi de Prariond 2324m.
Les Gorges du Malpasset ja no permeten el seu pas. Sortim del Pont de St. Charles 2094m pel camí d'estiu, esquís a l'esquena. Encara no una hora i quan albirem el refugi ja ens calcem les fustes per a fer el darrer quart d'hora.
Ens espantem de la gentada qui hi ha a la seva terrassa, dinant. Però en acabar marxen tots. Són "pisteros" que vénen del coll de l'Iseran per un itinerari fora pista. Endrapen i guitllen. A sopar només en som cinc. S'hi està de conya, al refugi.
Dijous, 28 d'abril. Pointe du Gros Caval 3285m.
En Laurent ens recomana, per la previsió de la méteo, el cim més proper. De pujada força directa, fem algunes marrades per evitar el màxim pendent. Amb les ganivetes des de molt avall, anem a cercar el pas per entrar al Glacier du Gros Caval. Els darrers 50 metres, del collet al cim, els fem a peu.
La boira vol posar-s'hi però no s'acaba de decidir. Enmig dels seus dubtes, trepitgem la Pointe du Gros Caval. Tampoc aquí ens hi entretenim gaire per no perdre de vista els esquís, clavats a la neu. I per gaudir de la boníssima neu que, glacera avall, ens regala un descens per col·leccionar.
El refugi s'ha animat una mica amb l'arribada d'un parell de grups. Avui en serem catorze a taula.
Divendres, 29 d'abril. Intent de la Grande Aiguille Rousse.
Avui és el dia indicat per a intentar assolir el cim més alt i més allunyat del refugi. En principi, la previsió de la méteo dóna "orage à la mi-journée", així que, anem fent via mirant-nos el cel de cua d'ull.
La neu, després de la nevada d'ahir al vespre, està profunda però no massa pesada, tret d'algunes acumulacions puntuals. Quasi sap greu esqueixar la uniformitat del macfarlan blanc que abriga el Glacier des Sources de l'Isère, una llarga graonada que escala el cim culminant.
La boira inicia els preàmbuls del joc. Ens acostem mútuament i estrenem els primers frecs; tímids, al principi i més decidits, després. Sense miraments, ja, ens barregem amb determinació. Perdem el món de vista i ens lliurem a la festa.
Després de creuar una esquerda impressionant, ens aturem a la cota 3200m. Tot és blanc al nostre entorn. Ens esperem una estona i decidim girar cua abans no s'esborri la traça que ens haurà de tornar al refugi.
L'encertem de ple. Es desferma una tempesta de neu que ens acompanya tot el precari descens, per l'absoluta manca de visibilitat.
La "mi-journée" s'ha presentat abans d'hora.
Dissabte, 30 d'abril. Intent de la Pointe de la Galise.
El servei de previsió meteorològica de la Vanoise no fila gaire prim. Quina part de la definició de "belle jour" que ens prometien per al matí no s'ha entés? Mentre a la vall lluu un esplèndid sol, els cims que ens envolten encara no s'han tret el barret de dormir.
Amb una certa recança iniciem la curta però tan rostada com estreta pujada que neix al costat mateix del refugi. Al final, ens traiem els esquís per a fer més via fins l'entrada de la vall de Niolet.
Anem seguint una traça de dos xicots que ens van al davant. Els veiem negociant l'entrada al Glacier de Bassagne; sembla que el terreny s'ha de treballar. Quan hi arribem nosaltres, ens trobem el pa que s'hi dóna.
Un flanqueig i una posterior col·lecció de ziga-zagues, penjats de les ganivetes, per un pendent considerable, ens acosta a una còmoda plataforma a 2900m, just a sota de l'entrada de la glacera. És el moment en què valorant el "belle jour" que amaga els cims propers de la resta del món, decidim que fins aquí hem arribat.
Sense ganes d'haver d'endevinar per on no ens la fotrem a la baixada, donem per acabada la descoberta d'aquesta zona tan interessant. Tornem al refugi i, després d'un mos, recollim per seguir cap al Pont de St. Charles.
Ens acomiadem d'en Laurent, Isabelle i companyia. De ben segur que hi tornarem. Els cims, les glaceres i l'acollida dels guardes, s'ho mereix. Nosaltres, també.
24 al 30 d'abril, 2011
Beaufortin: Grand Mont d'Arêches.
La Vanoise: Pointe du Gros Caval i d'altres recorreguts.
Carmen, Ramon.
https://picasaweb.google.com/ramon.aymami/BeaufortinVanoise24300411
.
2 comentaris:
Ei!! Nosaltres vam estar per aquí fa uns anys, saltant cap al Ref. Benevolo a la part italiana. Molt maca la zona, llàstima de les condicions.
Salut
hola Albert,
jo, al Benevolo, Hi vaig anar la setmana santa del 2001. Aquell any vam tenir més sort amb la méteo.
Una zona força interessant, realment.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada