Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


diumenge, 23 d’octubre de 2011

dimecres, 12 d’octubre de 2011

three weeks ago

Quan el juliol de l'any passat vam anar a fer la travessia dels Frondellas, a part de la nuvolada que se'ns acostava, vam topar amb la peculiar descripció de l'itinerari per part del Capdevila. No hase falta desir nada más.

L'opció encertada va ser rapelar per allà on el Capdevila baixa com la Heidi arrossegant la cadira de rodes de la Clara.

Ens va quedar pendent el Frondella SW i vam dir de tornar-hi, més endavant. Va ser el mes passat, per l'Aresta Robach.


Volíem evitar la feixuga pujada als llacs d'Arriel i per això vam anar a dormir al refugi Respomuso, per agafar, l'endemà, el camí dels llacs. Contrastem la informació trobada al Desnivel amb el guarda del refu i ens confirma la possibilitat d'accedir a la cresta des del vessant S.


Passem el contrafort Ledormeur i quan la vista ja no té impediments per albirar l'aresta, deixem el camí i ens dirigim per terreny pedregós i tarterós, cap a cercar la bretxa. N'hi ha dues de bretxes, triem la de l'esquerra i l'encertem.


Situats a l'Aresta Robach, ens equipem i iniciem el seu recorregut seguint més la intuïció que la ressenya, més aviat escassa. A l'ensamble, anem fent per trams aeris i descompostos, però sense dificultat tècnica.


Cavalquem per l'Aresta, amb bones condicions de méteo, tot i l'anunciat canvi de temps per a la tarda.

Amb els primers núvols, arribem al pas clau de l'aresta. Catalogat de IV per algun desaprenssiu, tenim informació que l'han hagut de passat amb estreps. Una placa força vertical i llisa amb una fissura, també vertical, a la seva dreta on s'hi pot posar un allien petit i una altra a l'esquerra on el Jordi hi posa un tasconet.


Amb l'únic parell de peus de gat que portem, el Jordi negocia amb èxit aquest pas que podem dir tranquil·lament, de V. Jo, amb les botes, haig de pujar a pols per les cordes. No hi ha manera que se m'arrapin.

Superat el pas maleït, continuem per l'aresta, més eixerits, a veure si arribem al cim abans que la nuvolada.

Passo un tram curt però especialment descompost, una pedrota se me'n va dels peus i ataca com un projectil esmicolat al Jordi; per sort sense punteria.


Ens desencordem per atansar caminant el cim del Frondella SW 3004m.

Però encara no hem acabat la feina. Ara hem de trobar la manera de fotre el camp d'aquí. Hi ha una "normal" descrita com a complicada. No volem complicacions i ens busquem la vida per rapelar pel vessant NW.

No ens costa gaire trobar un bon lloc per a instal·lar-hi les cordes, dos cordinos de 30 ens deixen a la base de la paret; però se'ns complica la vida en recuperar-les. Malgrat totes les precaucions, el nus es traba i no hi ha manera que les cordes baixin.


Intentem pujar per les cordes, autoassegurat amb el shunt, però la paret desploma una mica i ja només pensem en sortir d'aquí al més aviat possible. Ens queda molt per arribar a La Sarra. Renunciem. Les deixem lligades a la base. Qui necessiti rapelar, que ho faci, però que no se les emportin per la cara.


Després de l'infinit pedregam d'Arriel, arribem als llacs i prenem el camí, ja era hora. Just arribem al trencant de La Sarra, ens cau una bona tamborinada. Estàvem avisats.

Passada la tempesta, fem via cap a La Sarra, contents per l'aresta i amb un cert mal regust per haver-hi deixat les cordes. Fou un mal menor.


22 i 23 de setembre, 2011

Aresta Robach al Frondella SW 3004m

Jordi, Ramon.


https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/FrondellaSW22I230911

.

dijous, 6 d’octubre de 2011

JA N'HI HA PROU !!!!


Barcelona, 6 d’octubre de 2011


Ahir, el Govern va cedir a la pressió mediàtica i d’opinió pública i va afirmar que aquest any
cap Departament tindria lots de Nadal.


Aquesta va ser la resposta a la filtració –potser estratègicament estudiada- a la premsa de la
compra dels lots de Nadal per al personal actiu i jubilat d’FGC.


Es tracta d’una nova retallada, d’una nova agressió a les condicions laborals dels treballadors
d’FGC, en un clar incompliment d’aquestes, bé sigui per incompliment del Conveni Col·lectiu,

bé sigui per incompliment de beneficis socials que s’apliquen des dels orígens d’aquesta
empresa.


Tot plegat, forma part de l’àmplia criminalització del sector públic per part dels mitjans de
comunicació i de la mediatitzada opinió pública.


Des del mes de juny del 2010, la plantilla d’FGC pateix una retallada del 5% del seu sou, en un
clar incompliment del seu Conveni Col·lectiu. Aquest any 2011 s’hi ha d’afegir la congelació del
sou. Ningú no ha alçat la veu per defensar les condicions econòmiques d’aquests treballadors.
Al contrari.


Des de l’aplicació del mateix decret, la plantilla d’FGC s’ha anat reduint amb motiu de la
prohibició de contractar nou personal, augmentant les càrregues de feina dels treballadors
actuals.


La situació de greuge comparatiu amb d’altres empreses del sector i d’altres àmbits, ens deixa
en una clara posició de desavantatge econòmic i social davant d’aquestes altres empreses.
Renfe i TMB són massa potents per a que l’administració s’atreveixi a retallar-los les seves
condicions.


Amb tota aquesta situació de crisi global i particular, els treballadors d’FGC trobem a faltar, per
part de la Direcció, una actitud decidida en què defensi davant l’opinió pública la més que
provada professionalitat i dedicació dels seus treballadors, sotmesos a un esgotador i continu
linxament mediàtic.


Lluny d’aquesta mancança, la Direcció aprofita la conjuntura per collar en tot el que pot els
seus Agents, en qualsevol de les noves situacions de negociació que es donen, incomplint
acords, escrits o no, en una actitud desconeguda i desconcertant de la Direcció, carregant-se
sense miraments la pau social, raonablement instal·lada des dels temps a FGC.


El Govern ja “amenaça”, a través de la premsa, amb la retirada de la paga de Nadal a tots els
empleats públics i amb una nova retallada dels sous per situar-los al nivell de 2007. L’opinió
pública, en general, aplaudeix aquestes mesures amb una animadversió cap a l’empleat públic
que només s’entén des de pensaments retrògrads i d’enveja cap a condicions laborals
guanyades amb molts anys de lluita i també de sacrifici.


A l’opinió pública els demanem que quan agafin el tren en cap de setmana, els dies festius, el
Nadal o Cap d’any, per anar amb els seus amics i familiars, facin l’exercici de pensar que en
aquelles estacions i en aquells trens hi treballen persones que no podran fer el mateix.


A la premsa, els demanem un tractament més objectiu i realista de la situació dels treballadors
d’FGC, que eviti l’esmentat linxament social d’aquests treballadors, pel sol fet de ser-ho d’una
empresa pública.


A la Direcció de l’Empresa, els demanem que defensi fermament allà on toqui la
professionalitat i les condicions laborals i socials pactades, i que per tant, canviï la seva actitud
cap als treballadors.


Finalment, deixar clar que els treballadors d’FGC sempre hem estat sensibles a les situacions
socials i econòmiques que es viuen, i en especial, aquesta crisi salvatge que portem
arrossegant en els últims anys i per la qual cosa sempre hem actuat amb sentit comú davant
aquestes situacions.


PER LA DEFENSA DE LA DIGNITAT DELS TREBALLADORS D’FGC !!!!