Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.
SALUT i MUNTANYES //*//
Ramon.
diumenge, 23 d’octubre del 2011
dimecres, 12 d’octubre del 2011
three weeks ago
Quan el juliol de l'any passat vam anar a fer la travessia dels Frondellas, a part de la nuvolada que se'ns acostava, vam topar amb la peculiar descripció de l'itinerari per part del Capdevila. No hase falta desir nada más.
L'opció encertada va ser rapelar per allà on el Capdevila baixa com la Heidi arrossegant la cadira de rodes de la Clara.
Ens va quedar pendent el Frondella SW i vam dir de tornar-hi, més endavant. Va ser el mes passat, per l'Aresta Robach.
Volíem evitar la feixuga pujada als llacs d'Arriel i per això vam anar a dormir al refugi Respomuso, per agafar, l'endemà, el camí dels llacs. Contrastem la informació trobada al Desnivel amb el guarda del refu i ens confirma la possibilitat d'accedir a la cresta des del vessant S.
Passem el contrafort Ledormeur i quan la vista ja no té impediments per albirar l'aresta, deixem el camí i ens dirigim per terreny pedregós i tarterós, cap a cercar la bretxa. N'hi ha dues de bretxes, triem la de l'esquerra i l'encertem.
Situats a l'Aresta Robach, ens equipem i iniciem el seu recorregut seguint més la intuïció que la ressenya, més aviat escassa. A l'ensamble, anem fent per trams aeris i descompostos, però sense dificultat tècnica.
Cavalquem per l'Aresta, amb bones condicions de méteo, tot i l'anunciat canvi de temps per a la tarda.
Amb els primers núvols, arribem al pas clau de l'aresta. Catalogat de IV per algun desaprenssiu, tenim informació que l'han hagut de passat amb estreps. Una placa força vertical i llisa amb una fissura, també vertical, a la seva dreta on s'hi pot posar un allien petit i una altra a l'esquerra on el Jordi hi posa un tasconet.
Amb l'únic parell de peus de gat que portem, el Jordi negocia amb èxit aquest pas que podem dir tranquil·lament, de V. Jo, amb les botes, haig de pujar a pols per les cordes. No hi ha manera que se m'arrapin.
Superat el pas maleït, continuem per l'aresta, més eixerits, a veure si arribem al cim abans que la nuvolada.
Passo un tram curt però especialment descompost, una pedrota se me'n va dels peus i ataca com un projectil esmicolat al Jordi; per sort sense punteria.
Ens desencordem per atansar caminant el cim del Frondella SW 3004m.
Però encara no hem acabat la feina. Ara hem de trobar la manera de fotre el camp d'aquí. Hi ha una "normal" descrita com a complicada. No volem complicacions i ens busquem la vida per rapelar pel vessant NW.
No ens costa gaire trobar un bon lloc per a instal·lar-hi les cordes, dos cordinos de 30 ens deixen a la base de la paret; però se'ns complica la vida en recuperar-les. Malgrat totes les precaucions, el nus es traba i no hi ha manera que les cordes baixin.
Intentem pujar per les cordes, autoassegurat amb el shunt, però la paret desploma una mica i ja només pensem en sortir d'aquí al més aviat possible. Ens queda molt per arribar a La Sarra. Renunciem. Les deixem lligades a la base. Qui necessiti rapelar, que ho faci, però que no se les emportin per la cara.
Després de l'infinit pedregam d'Arriel, arribem als llacs i prenem el camí, ja era hora. Just arribem al trencant de La Sarra, ens cau una bona tamborinada. Estàvem avisats.
Passada la tempesta, fem via cap a La Sarra, contents per l'aresta i amb un cert mal regust per haver-hi deixat les cordes. Fou un mal menor.
22 i 23 de setembre, 2011
Aresta Robach al Frondella SW 3004m
Jordi, Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/FrondellaSW22I230911
.
L'opció encertada va ser rapelar per allà on el Capdevila baixa com la Heidi arrossegant la cadira de rodes de la Clara.
Ens va quedar pendent el Frondella SW i vam dir de tornar-hi, més endavant. Va ser el mes passat, per l'Aresta Robach.
Volíem evitar la feixuga pujada als llacs d'Arriel i per això vam anar a dormir al refugi Respomuso, per agafar, l'endemà, el camí dels llacs. Contrastem la informació trobada al Desnivel amb el guarda del refu i ens confirma la possibilitat d'accedir a la cresta des del vessant S.
Passem el contrafort Ledormeur i quan la vista ja no té impediments per albirar l'aresta, deixem el camí i ens dirigim per terreny pedregós i tarterós, cap a cercar la bretxa. N'hi ha dues de bretxes, triem la de l'esquerra i l'encertem.
Situats a l'Aresta Robach, ens equipem i iniciem el seu recorregut seguint més la intuïció que la ressenya, més aviat escassa. A l'ensamble, anem fent per trams aeris i descompostos, però sense dificultat tècnica.
Cavalquem per l'Aresta, amb bones condicions de méteo, tot i l'anunciat canvi de temps per a la tarda.
Amb els primers núvols, arribem al pas clau de l'aresta. Catalogat de IV per algun desaprenssiu, tenim informació que l'han hagut de passat amb estreps. Una placa força vertical i llisa amb una fissura, també vertical, a la seva dreta on s'hi pot posar un allien petit i una altra a l'esquerra on el Jordi hi posa un tasconet.
Amb l'únic parell de peus de gat que portem, el Jordi negocia amb èxit aquest pas que podem dir tranquil·lament, de V. Jo, amb les botes, haig de pujar a pols per les cordes. No hi ha manera que se m'arrapin.
Superat el pas maleït, continuem per l'aresta, més eixerits, a veure si arribem al cim abans que la nuvolada.
Passo un tram curt però especialment descompost, una pedrota se me'n va dels peus i ataca com un projectil esmicolat al Jordi; per sort sense punteria.
Ens desencordem per atansar caminant el cim del Frondella SW 3004m.
Però encara no hem acabat la feina. Ara hem de trobar la manera de fotre el camp d'aquí. Hi ha una "normal" descrita com a complicada. No volem complicacions i ens busquem la vida per rapelar pel vessant NW.
No ens costa gaire trobar un bon lloc per a instal·lar-hi les cordes, dos cordinos de 30 ens deixen a la base de la paret; però se'ns complica la vida en recuperar-les. Malgrat totes les precaucions, el nus es traba i no hi ha manera que les cordes baixin.
Intentem pujar per les cordes, autoassegurat amb el shunt, però la paret desploma una mica i ja només pensem en sortir d'aquí al més aviat possible. Ens queda molt per arribar a La Sarra. Renunciem. Les deixem lligades a la base. Qui necessiti rapelar, que ho faci, però que no se les emportin per la cara.
Després de l'infinit pedregam d'Arriel, arribem als llacs i prenem el camí, ja era hora. Just arribem al trencant de La Sarra, ens cau una bona tamborinada. Estàvem avisats.
Passada la tempesta, fem via cap a La Sarra, contents per l'aresta i amb un cert mal regust per haver-hi deixat les cordes. Fou un mal menor.
22 i 23 de setembre, 2011
Aresta Robach al Frondella SW 3004m
Jordi, Ramon.
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/FrondellaSW22I230911
.
dijous, 6 d’octubre del 2011
JA N'HI HA PROU !!!!
Barcelona, 6 d’octubre de 2011
Ahir, el Govern va cedir a la pressió mediàtica i d’opinió pública i va afirmar que aquest any
Aquesta va ser la resposta a la filtració –potser estratègicament estudiada- a la premsa de la
Es tracta d’una nova retallada, d’una nova agressió a les condicions laborals dels treballadors
bé sigui per incompliment de beneficis socials
que s’apliquen des dels orígens d’aquesta
empresa.Tot plegat, forma part de l’àmplia criminalització del sector públic per part dels mitjans de
Des del mes de juny del 2010, la plantilla d’FGC pateix una retallada del 5% del seu sou, en un
sou. Ningú no ha alçat la veu per defensar les condicions econòmiques d’aquests treballadors.
Al contrari.
Des de l’aplicació del mateix decret, la plantilla d’FGC s’ha anat reduint amb motiu de la
actuals.
La situació de greuge comparatiu amb d’altres empreses del sector i d’altres àmbits, ens deixa
Renfe i TMB són massa potents per a que l’administració s’atreveixi a retallar-los les seves
condicions.
Amb tota aquesta situació de crisi global i particular, els treballadors d’FGC trobem a faltar, per
provada professionalitat i dedicació dels seus treballadors, sotmesos a un esgotador i continu
linxament mediàtic.
Lluny d’aquesta mancança, la Direcció aprofita la conjuntura per collar en tot el que pot els
acords, escrits o no, en una actitud desconeguda i desconcertant de la Direcció, carregant-se
sense miraments la pau social, raonablement instal·lada des dels temps a FGC.
El Govern ja “amenaça”, a través de la premsa, amb la retirada de la paga de Nadal a tots els
pública, en general, aplaudeix aquestes mesures amb una animadversió cap a l’empleat públic
que només s’entén des de pensaments retrògrads i d’enveja cap a condicions laborals
guanyades amb molts anys de lluita i també de sacrifici.
A l’opinió pública els demanem que quan agafin el tren en cap de setmana, els dies festius, el
aquelles estacions i en aquells trens hi treballen persones que no podran fer el mateix.
A la premsa, els demanem un tractament més objectiu i realista de la situació dels treballadors
empresa pública.
A la Direcció de l’Empresa, els demanem que defensi fermament allà on toqui la
cap als treballadors.
Finalment, deixar clar que els treballadors d’FGC sempre hem estat sensibles a les situacions
arrossegant en els últims anys i per la qual cosa sempre hem actuat amb sentit comú davant
aquestes situacions.
PER LA DEFENSA DE LA DIGNITAT DELS TREBALLADORS D’FGC !!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)