Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dissabte, 24 de desembre del 2011

BON NADAL



.

divendres, 23 de desembre del 2011

Llocs per a gaudir

Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa, li darem un tall...

Aquestes vacances de Nadal, qui les tingui, poden ser una bona ocasió per a gaudir, a les nostres muntanyes, d'un parell d'establiments on allotjar-se i passar-hi uns dies en perfecta comunió amb la natura.


A l'Aran, al petit i tranquil poble de Casau, hi ha l'Hostal Era Verneda on la Maria i l'Ernest us faran sentir com a casa. Prou lluny i prou a prop de Vielha per a no sentir el seu brogit o per anar a fer-hi un tomb o a prendre una xocolata a Eth Brèç.

A la Cerdanya, quasi 1000 metres més alt que Casau, passat el poble de Lles, hi ha el refugi de Cap del Rec en què l'Adolf i la Montse tindran cura de la vostra estada i notareu que sou en un refugi diferent.


Amb el Cadí present a tothora en pantalla panoràmica, podeu fer ascensions pels cims que envolten el refugi i la seva àrea d'influència, fins els Estanys de la Pera. O, simplement, passejar pels seus boscos.

Doncs ja ho sabeu, si en teniu l'oportunitat, no la deixeu escapar.

Bones vacances.

.

dilluns, 19 de desembre del 2011

Neva al Pirineu !!!!

Amb els esquís amagats dins del cotxe, faig cap a Estana. Només hi vaig a fer el cafè amb els companys del CEG que han anat a tombar per allí.

Plegats, fem via a Cap del Rec. Una fina capa de neu enfarina la carretera i hi posa un pèl d'emoció als revolts.

Feia força temps que no hi pujava a Cap del Rec 1960m i, ves per on, hi trobo vells coneguts al càrrec del refugi. Després de les salutacions ens posem al dia.


La tranquil·litat dels refugis quan hi ha poca gent, és impagable. Si a sobre et tracten bé, és collonut.

No tinc intenció de treure els esquís del seu amagatall. Botes de caminar i paraneus, ben abrigats, ens endinsem al bosc per encetar l'ascensió de la Tossa Plana. La passejada fins el Refugi del Pradell discorre per un paisatge bucòlic d'arbres curulls de neu que ens protegeixen del vent del Nord.


Obrim traça per un mantell de neu molt irregular, amb importants acumulacions o clapes de herba a la part baixa i clapes de neu molt dura a la part alta.

El vent enforteix el fred i ens abriguem per a l'ocasió: tres capes, gorra, caputxa, guants i manyoples. Paciència i cap amunt. Quan vénen les ràfegues ens hem de girar d'esquena al vent i esperar que passin.


Sense aturar-nos per res més, arribem a la Tossa Plana de Lles 2916m on només hi romanem per trepitjar el cim i donar mitja volta. Ni foto de cim. Cames ajudeu-me cap avall que fa baixada.


Perdent metres, recuperem, de mica en mica, el confort i tornem a passejar amb tranquil·litat per tornar al refugi. Dinem i cap a casa.

17 i 18 de desembre, 2011

Tossa Plana de Lles 2916m
Maria, Xavi, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/TossaPlana181211
https://picasaweb.google.com/113029430959211501160/201112TossaPlanaIPratDeCadi

.

Bon vent i... cava i torró

Ja no vaig arribar a Ull de Ter; l'Albert em va trucar, el fortíssim vent hi feia impossible qualsevol activitat.

Ens vam trobar a St. Pau de Segúries després que ell i el Rafa se les veiessin per baixar des de l'aparcament de l'estació de Vallter, amb cadenes i esquivant els cotxes que s'atravessaven a la carretera.


Esquís i raquetes es van quedar al cotxe per una altra ocasió. Anem cap a Alpens. Cava i torró a la motxilla, passegem fins el Puig Cornador per a donar l'entrada a la temporada d'hivern del C.E.Rubí.

Ara, només hi falta la neu, que aquest any ve amb retard.

Doncs, Salut i muntanyes.

17 de desembre, 2011

Puig Cornador
Albert, Jordi, Jordi, Montse, Orland, Rafa, Rosa... (no recordo tots els noms), Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/PuigCornador171211

.

diumenge, 11 de desembre del 2011

Estem arreglats...

Mentre els polítics s'instal·len al luxe de la Conferència sobre el Canvi Climàtic a Durban, per no arribar a cap acord per salvar el medi ambient, el Pirineu presenta la seva pitjor imatge al començament de desembre.

Mai un pont de la puríssima i immaculada constitució espanyola havia negat la possibilitat d'estrenar la temporada d'esquí amb dignitat. Aquest any, però, la neu està de vaga. Potser és que el Govern li ha abaixat el sou...

Llegint les cròniques dels més agosarats, queda clar que l'opció més viable és el Pirineu Oriental. Ja ho veurem. Per a no trobar-hi massa gent, sortim de dilluns a divendres, evitant els caps de setmana.

Dia 5: Refresquem la tècnica fent unes baixades amb forfet de migdia a Vallter. La darrera pujada la fem amb les motxilles per baixar cap al Refugi d'Ull de Ter 2235m on amb prou feines arribem a la dotzena d'hostes. La cosa està més fotuda que no em pensava.


Dia 6: És difícil fugir de les clàssiques repeticions a la zona d'Ull de Ter. Triem a la baixa i anem a buscar el Coll de la Geganta 2611m per anar cap al Bacivers. La previsió de la méteo dóna vents de 60km/h.

El sol lluu al cel que les ventisques tenyeixen del blanc del polsim de la neu. En treure el nas al coll, el vent ens rep amb la mateixa força que arrossega els núvols i ens foragita sense contemplacions.


Esvaïts els dubtes, no ens estem per històries i ho deixem estar. No ha estat gaire reeixit l'inici de la temporada. Fotem el camp.

Dia 7: A La Tor de Querol, a l'Alta Cerdanya (Catalunya Nord), hi trobem allotjament al Village Club d'Yravals, ben situat respecte de Puigcerdà, per anar a sopar, i dels objectius muntanyencs susceptibles de ser abordats amb sanes intencions.

Dia 8: Quan arribem al Coll de Pimorèn 1920m tinc la impressió que haurem de marxar amb una mà al davant i una al darrere. Però la crònica del Xavif parla de la pista que s'enfila per la Coma d'en Garcia.


Ens hi endinsem amb el cotxe fins els 2140m en què comença la neu. Caminem cinc minuts i ens calcem els esquís. La neu presenta bones condicions. Compartim l'itinerari amb d'altres esquiadors àvids de neu.


Assolim la Portella de la Coma d'en Garcia 2534m i seguim fins el cim del Puig de Coma d'Or 2826m. Tornem per on hem vingut.

Dia 9: Descartem el Puigmal per no haver de traginar els esquís a l'esquena -20 minuts diuen-. Amb poques esperances enfilem cap a Andorra. El Pedrons no és cap excepció i la cota de neu s'eleva més enllà d'allò raonable per anar a cercar-la.

Pelegrinem pel Pas de la Casa i Grau Roig sense trobar-hi cap motivació engrescadora. Es confirmen les pitjors previsions. La neu és escassa i està molt alta.


Fugim d'Andorra i la bogeria que l'acompanya, amb neu o sense. El magnetisme d'aquest país sobre la massa consumidora, és tot un misteri per a mi. No em quedaré a esbrinar el per què.


5 al 9 de desembre, 2011

Ull de Ter.
Puig de Coma d'Or 2826m

Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/UllDeTer5I61211
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/PicComaDOr081211

.

dijous, 1 de desembre del 2011

ensaïmada de sobrassada

Des de les meves primeres visites a Mallorca, tenia interès per recórrer la Serra de Tramuntana. Per això, calia trobar el moment i disposar dels dies necessaris. Aplegats els dos primers assumptes, ens llancem a l' "aventura" a mans del tercer element: la méteo.

La travessia sencera ocupa vuit jornades que no farem. Ens fem la ruta a mida i, cercant la comoditat, reduïm la travessia a cinc dies, de refugi a refugi. D'Esporles a Pollença. És el tram senyalitzat i amb refugis oberts i guardats. I quan menys gent hi trobarem.

En aquest cas, el mot refugi és ben bé un eufemisme. Els refugis del Consell de Mallorca són establiments que ofereixen un confort i un servei que supera el que s'espera d'un refugi convencional. Per molts anys !!!!


Després de setmanes de no caure ni una gota i d'un diumenge més que calorós, el dilluns arriba una borrasca que obre l'aixeta i ens té tres dies condicionats.

Així doncs, sense pressa per començar a caminar, aprofito per passar-me per Fora Corda a comprar-me uns pantalons per fer la ruta, me'ls he deixat a casa...

Dilluns 21: A l'Estació Intermodal -Pl. Espanya- prenem el bus que ens deixarà a Deià i ja no hi caminarem des d'Esporles.

Refugi de Can Boi

Dimarts 22: Els núvols ens ofereixen una treva-trampa. Sortim cap a la Cala Deià i després seguim l'itinerari del GR221. Al cap d'una estona comença a ploure i ho farà de forma intermitent fins que arribem al refugi Muleta, a prop del Port de Sóller.

Far de Cap Gros

En tornar de fer-hi un tomb, trobem un grup d'illencs i madrilenys amb qui coincidirem la resta de les etapes.

Dimecres 23: Amb el tramvia de Sóller escurcem l'inici d'etapa per anar a Biniaraix. Abans d'arribar-hi, però, la pluja ens torna a fer la guitza. Busquem alternativa en el bus L354, sense sort amb els horaris. Entre quatre hores sota la pluja o 27,00€ de taxi, ens inclinem per la segona opció per anar a l'Embassament de Cúber i arribar al refugi Tossals Verds, ara plou, ara no plou...

Tramvia de Sóller

Aquí hi retrobem la parella "british".

Dijous 24: Es consolida el bon temps arribat ahir a la tarda i ens posem en marxa amb normalitat. Ja era hora. Pugem cap al Coll del Telègraf i ens ve a rebre la boira. És que té collons la cosa. Per no deixar passar l'oportunitat, pugem l'únic cim de la travessia: Puig d'en Galileu 1181m i iniciem la baixada cap al Santuari de Lluc i el refugi Son Amer.

Santuari de Lluc

Havent dinat, anem a sentir cantar "Els Blauets" a la Basílica del Santuari de Lluc.

Sopar de germanor amb el queda del grup illenc-madrileny i amb els "british". Demà darrera etapa.

Divendres 25: Igual que ocorre amb el GR20, la darrera etapa del GR221 no té cap lògica i és per dir que arribes fins a l'altre extrem de l'illa. Després d'una lleugera pujada cap al Coll Pelat i el Coll des Pedregaret, comencem la davallada final per pistes i carreteres. Arribats a la Ma-10 fem autostop fins a Pollença, donant per acabada la travessia a la plaça del poble.

Pollença

Posats a fer consideracions, llevat que la darrera etapa seria més elegant si acabés a LLuc, és un tipus de recorregut de baixa i mitja muntanya, amb terreny molt pedregós que rellisca molt quan està mullat. L'etapa més interessant és la pujada al Barranc de Biniaraix, que no vam poder fer per la pluja.


21 al 25 de novembre, 2011

Serra de Tramuntana. Mallorca
Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Tramuntana21251111

.