Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


diumenge, 22 de gener del 2012

ski-alpinisme indoor

No hi ha cap crònica d'esquí de muntanya del Pirineu que no parli de neu escassa i molt dura i/o glaçada. Davant d'aquesta perspectiva, no sé si queden gaires alternatives, fora d'anar a buscar-se problemes i acabar com el rosari de l'Aurora.

Amb aquest panorama, opto per repetir, per enèssima vegada, un itinerari segur.

Sense necessitat de matinar gaire, i previ suficient desdejuni a Guardiola, fem cap a Masella. La muntanya presenta un aspecte desolador; només la neu artificial tenyeix de blanc amples franges de terreny, mentre la resta es mostra tan marró com el panorama d'aquest hivern.


Sense més preàmbuls, conduïm contra direcció pel voral dret de l'autopista blanca, plena d'incontrolats elements que llisquen anàrquicament com si fugissin d'un atac alienígena.

Ens avancen, vist i no vist, dos bòlids llargs i prims (parents d'en Bufa), enfundats en cridaneres granotes de competició. Tot just tenim temps de preguntar-los si la neu arriba al cim.



La neu artificial no proporciona la mateixa adherència a les pells de foca, es nota força en pendents forts amb acumulacions de neu. Inauditament, davant la impossibilitat de fer ziga-zagues per les pistes, ens cal posar ganivetes per progresar amb comoditat.

Quan arribem al Cap del Bosc (Coma Oriola) ens escapolim de la gentada per una pista tancada (Panoràmica) que fuig a la dreta i ens permet gaudir d'una certa tranquil·litat.


Arribem a la Tosa d'Alp 2535m i ens traiem els esquís ens els darres metres abans del refugi. Montserrat emergeix enmig de les boires i l'obaga enfosqueix la cara Nord del Pedra.




Un car cafè amb llet precedeix el descens pel camí per on hem vingut. El més perillós del descens, sense cap mena de dubte, han estat els snow-borders i pistaires que baixen a tota fava sense cap mena de criteri.

Sans i estalvis, repetim parada gastronòmica a Guardiola. Tenen uns plats combinats d'allò més temptadors.


21 de gener, 2012

Masella
Tosa d'Alp 2535m

Carmen, Ramon.

.

diumenge, 15 de gener del 2012

escalada 2.0

Mentre esmorzem tranquil·lament a ca l'Anna (d'El Bruc), ens replantegem fer la via que havíem pensat. Potser avui no toca. Millor anem a aquella que parlàvem l'altre dia; però coi!! no tenim la ressenya...

Ep, un moment, cap problema: tenim la solució...


Trobem el que cerquem i cap allà que hi anem.


Ens plantem a peu de via i comencem, mà a mà, la Pique Longue. Arribem a la R5 i temptegem el llarg de 6a. Després de diversos "saques", ho deixem estar; ens manca múscul i ganes de patir. Més, quan hi ha una alternativa per escaquejar-se d'aquest tram sense problemes.

La ressenya diu: L7(V) Anem caminant fins una agulla que ens queda just davant. Aquesta tirada és vertical, amb bones mans -seguint la tònica de tota la via- però els últims metres estan una mica descompostos...

Llegit això, donem per acabada l'escalada. La cordada que ens segueix, fan el mateix a la R4. Muntem el ràpel, en dos trams, i cap avall que fa baixada.


15 de gener, 2012

Montserrat
Monestir
Paret de La Granota
via Pique Longue (quasi)

Jordi, Ramon.

(no existeix testimoni gràfic d'aquesta sortida)

.

divendres, 13 de gener del 2012

dimecres, 11 de gener del 2012

Reis de glaç

A l'Aran, als qui no són bons minyons, els Reis no els hi porten carbó. Els hi glacen la neu...

Després de les nevades, tardanes i escasses, va arribar l'anticicló i es va instal·lar al damunt del Pirineu aprofitant la millor oferta de vacances del Corte Inglés. "El veranito" que cantava el Georgie Dann el va seduir i va decidir que, amb creuer o sense, les muntanyes del Sud d'Europa eren un bon lloc per a romandre-hi per temps indefinit.

Així, la neu es va anar fonent de dia i glaçant de nit, convertint-se en una sòlida peça de color blanc, inalterable al pas dels esquís i a l'erosió de piolets i grampons.

Entrem a l'Aran per la Bonaigua, on hi bufa un vent que ha fet tancar els remuntadors d'aquesta zona. Ens ho rumiem un instant i decidim baixar a Beret.


Sense més aspiracions que no haver-nos de quedar dins del cotxe, pugem lleugerament cap al NW per amples pales seguint una traça ambigua que més amunt anirà desapareixent i barrejant-se amb els durs cristalls de neu.

A l'arribar al pla Tuc deth Miei 2250m un fortíssim vent ens dóna la benvinguda i fins grans de neu ens colpegen la cara. No dubtem ni un moment, pleguem les pells com podem i tirem avall sense albirar cap altra opció.


No ens ho hem guanyat, però anem a fer un dinar-berenar a Salardú abans de fer cap a l'Hostal Era Verneda de Casau.

És la nit de Reis i en Martí i en Pau esperen nerviosos l'arribada de ses Majestats. No haurà estat debades i la mitjanit farceix de joguines la sala d'estar de l'Hostal.

Les botes estan tan buides com les vam deixar al balcó. Ara que hi penso, no vam avisar que no seríem a casa.

La Borda de Servat, a Aiguamòg, és fins on es pot arribar amb cotxe. Amb esquís, seguim per la glaçada carretera que remunta la vall. La Coma de Montaner col·lecciona tots els tipus de neu que ens podem trobar i els agrumolla en una irregular superfície que, pensant en la tornada, ens fa donar mitja volta i practicar un descens en pèssimes condicions.

Amb més vent que el dia anterior, tampoc no podíem aspirar a gaire més que una passejada.

El dissabte se'ns presenta radiant. Ens acomiadem de la Maria i l'Ernest i tornem a la Bonaigua. Teníem pendent l'intent del Tuc dera Llança.


No podem pujar per fora de les pistes. Observem un grup que va cap a la Cigalera que pateix de valent per remuntar els primers pendents. Nosaltres ens ho prenem amb calma i circulem contra direcció per l'autopista blanca, plena d'elements que baixen esbojarrats a fer cua als remuntadors.

Des del final de la pista de la Llança, em calço les ganivetes i pujo fins la carena rumiant com m'ho faré per baixar. Una llengua de neu ventada m'alleugereix el primer tram i després esgarrapo el gel pensant que si caic no em trobaré cap obstacle.


Baixem per la pista del Muntanyó, molt més despoblada i més engrescadora. Això ha estat pseudoesquí de muntanya.

A Escaló, ens aturem a dinar a la fonda Castellarnau, on l'Eulàlia encara se'n recorda de quan amb el Cargol Team anàvem a la Cursa del Bassiero. Era en aquella època en què hi havia neu; us en recordeu?


5, 6 i 7 de gener, 2012

Tuc deth Miei, Coma de Montaner, "sots"Tuc dera Llança
Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/AranReis2012

.