Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dissabte, 25 de febrer de 2012

collons !!!! quina calor...

Abrigats i mentalitzats per passar fred, la #primaveraAndorrana ens escaldufa dins les nostres samarretes tècniques que s'arrapen i s'amaren de suor.

En un puja-i-baixa al dia, ens acostem al país dels Pirineus a cercar la neu més propera. Per les infos que corren als fòrums, triem Sorteny. Hi arribem cap a les deu tocades i l'aparcament 1770m s'omple en un tres i no res. Deu ser l'hora punta d'aquest indret.


La majoria de gent se'n va cap a Rialb. Nosaltres ho fem cap a Sorteny amb una intenció que no complirem. Aviat apreciem l'important tou de neu caiguda els darrers dies. Sembla que hem escollit bé.

Passem pel refugi de Sorteny 1969m on hi fem un cop d'ull. Està bé, prou net.


Com que hi ha una traça oberta, canviem de plans i decidim seguir-la; suposem que va a la Serrera. La neu està pesadeta i humida i se'ns comencen a fer pans a les pells. Aquesta circumstància ens penalitzarà d'allò més durant tota la jornada i ens alentirà força.

Deixem la vall de la Cebollera, que puja cap al Salt i anem a cercar el Pas de la Serrera. Baixem a la vall de la Serrera, hi ha un refugi lliure que no surt a l'Alpina, almenys a l'edició del 2000.


Ens creuem amb els més matiners, dos individus que no van junts. El segon s'atura a xerrar amb nosaltres. L'altre deuria ser francès. Ens comenta que la neu està bé i que ell ha obert la traça que va pel fons de la vall. És més llarga, però més suau. La seguim.


Els pans de neu ens estan aixafant la guitarra. Amb les pells molles ja no hi ha manera d'evitar-ho, encara que els hi posem cera. Així arribem a la Collada dels Meners 2700m on canviarem esquís per grampons per continuar per l'Aresta SE de la Serrera.


És tard però el dia és perfecte, ni un núvol, ni vent. Sol i neu. Ara ens creuem amb una parella que baixen del cim. Han vingut per Ransol. I veiem també baixant del cim un dels dos raquetaires que pujaven directes per la pala.


Arribem i estem sols al Pic de la Serrera 2912m. Malgrat el bo, no ens entretenim i comencem el descens aviadet. La neu està un xic pesada però es deixa treballar. Més avall, l'obaga comença a encrostar-la i ens complica la negociació de la baixada.

Davallem la traça de pujada pel bosc i desfem la pista fins l'aparcament. El sol ha fet via i l'ambient es torna a refredar. A Oliana hi posem remei amb una bona "escudella de la iaia".


18 de febrer, 2012

Pic de la Serrera 2912m

Carmen, Ramon.


https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Serrera180212

.

diumenge, 12 de febrer de 2012

collons !!!! quin fred...

Ripoll, 8 del matí, 11º sota zero...

Al punt de trobada establert arribem puntuals els quatre cotxes des de quatre punts diferents. Després del suc, tallat i cafès amb llet diversos, apliquem les retallades que suren a l'ambient i reduïm a dos la flota de vehicles amb què anirem a Ull de Ter.

Per no patir tant la rigurositat d'aquest fred que enyora el 1956, ja pugem equipats als cotxes, amb l'ARVA i tot, tot i que no fa cap falta, però és el costum. Dues capes a les cames i tres al cos, gorra "windstopper", guants prims i manyoples.

Aparcament inf. de VallTer

El dia se'ns presenta esplèndidament assolellat, però gèlidament hivernal, adobat amb un fort vent que enfila els 16º sota zero del Bastiments fins una sensació tèrmica de --26ºC.

Pugem per la Pista del Xalet. La neu està força dura i com més amunt, més. A l'ombra del Gra de Fajol em poso les ganivetes per atansar el Coll de la Marrana.

Pista del Xalet

Tranquil·lament, anem guanyant altura i anem congregant-nos gent a la pala del Bastiments. La traça està completament glaçada i fins i tot amb ganivetes és fa complicada la progressió.

Entrada al Coll de la Marrana

En aquestes que se m'acosta un "Click-ski-alpinista" de Famòbil sense ganivetes. Li deixo la traça lliure per a que m'avanci. Va molt justet, relliscant més que lliscant. Un parell de ziga-zagues més amunt, el "Click" fot patinada i cau pel rost. M'aturo a veure'n la trajectòria. Primer per a que no m'arrossegui, i després per veure on s'atura. Salten pells, esquís i pals... stop uns 150 metres més avall. Sense conseqüències.

Bastiments. Punt de retorn

Ben mirat, sí que en té de conseqüències. Decidim que no val la pena arriscar per un cim que hem fet manta vegades. Uns que baixen engramponats ens confirmen que a dalt està tot gelat. No dubtem ni un instant més. Bé, n'hi ha un parell que canvien esquís per grampons per intentar-ho a peu. Però el fort vent els foragita quan encara no veuen el cim.

Al refu d'Ull de Ter

Ens reunim al refugi d'Ull de Ter, que està tancat i deixa de guanyar els calerons que estàvem disposats a afluixar per a gaudi del nostre pap. Un bar de Llanars s'emporta el premi.

A Ripoll hi falta gent. Tornem a tirar de beta i cadascú, com ha vingut, se'n torna cap a casa, encara amb el fred al cos.

12 de febrer, 2012

Ull de Ter
intent Bastiments

Albert, Eloi, Lluís, Pilar González, Pilar Graugés, Pilar Míguez, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/IntentBastimentsHiperHivernal120212

.

dijous, 9 de febrer de 2012

Onada inoportuna

A Sibèria no van trobar un moment més adient per obrir la porta i que se'ls escapés el gat. Havia de ser, precisament, aquest cap de setmana. Toca't els collons...

Així les coses, decidim canviar l'equipació i prendre les botes d'hivern, les de caminar. Amb sort, podrem estirar les cames i lliurar-nos del sofà.

Arribem a Jaca, on el vent aixeca la pols del terra llançant-la contra la cara, com la ventisca de neu. Es fa difícil anar del cotxe a la porta de l'Eroski.

A ca l'Alberto ja ens esperen. Després de la rebuda i abans del sopar, estudiem les possibilitats caminadores de l'endemà. Un endemà que ens rep amb una matinera nevada i el mateix fort vent.


Triem l'opció més domèstica, llevat d'anar a comprar el diari i xurros per la xocolota. A prop de Jaca hi ha la Peña Oroel, que permet la seva ascensió malgrat les adverses condicions. Fem la ruta habitual que surt des d'El Parador, a 9 km de Jaca.


A la seva creu, la de l'Oroel 1769m fot un fred que pela i no ens hi estem més de dos minuts. La boira ho amaga quasi tot i no cal romandre-hi més.

Com que és d'hora, aprofitem per baixar cap al Sud a visitar l'ermita de la Virgen de la Cueva. Fem un curt mos i tornem al Collado de las Neveras 1727m per baixar pel mateix camí cap a El Parador.


No sé si ens ho hem guanyat prou, jo crec que sí, perquè el més fàcil era quedar-se a la casa; en qualsevol cas, la raclette que ens espera és d'allò més.

Aixequem la sobretaula i ens acomiadem de l'Alberto, dels seus pares -que ens han acollit amb una encantadora hospitalitat-, de la Pilar i de l'Ara. Canviem els terços i marxem cap a Baños de Panticosa, tenim reserva a la Casa de Piedra.

Set mantes, sí, set mantes, ens calen per aïllar-nos de l'intens fred que les pobres estufes del refugi no són capaces d'apaivagar. Fora, una intensa nevada guarneix els 12 sota zero que espesseix el gasoil i en dificulta l'arrencada dels motors.

Esmorzem d'hora per tocar el dos al més aviat millor. Ens aixopluguem al bar del Casino de Sallent de Gállego, avui sí, llegint el diari i fent un cafè. La neu envaeix la carretera fins al Monrepós. Marxem abans no sigui massa tard.

3, 4 i 5 de febrer

Jaca
Peña Oroel 1769m

Alberto, Carmen, Pilar, Ramon
.