Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


diumenge, 25 de març de 2012

Hi ha vida més enllà del Pirineu

Després de 600km en tren i 400 en cotxe, arribo a Cervera de Pisuerga. Hi ha un camí més curt, però el bitllet de tren estava comprat abans de fer cap pla.

Diuen que les casualitats no existeixen. Jo també ho crec. El número 175 de la revista Grandes Espacios publica un "Especial Alta Montaña Palentina". El senyal no pot ser més evident i no m'hi repenso més.

Ara fa dos anys, vaig conèixer la Montaña Palentina pujant l'Espigüete. Feia temps que n'havia sentit a parlar de la vall del Río Carrión. Després, vaig poder conèixer-la virtualment, de la mà del company Vidal Rioja i el seu magnífic Blog. I vaig decidir que hi havia d'anar com més aviat millor, després de veure aquest magnífic Video que tantes vegades com l'he vist em posa la "gallina de piel". No ha pogut ser, encara, amb esquís. Potser a la tercera...


Expliquen que el seu nom prové del poder guaridor de les aigües del llac que hi havia al seu vessant Nord, capaces de protegir els ramats que en prenien. El Curavacas és el cim que volem pujar en aquesta ocasió. Malauradament famós pels accidents que s'hi han donat, la bellesa d'aquest cim atrau sense contemplacions a primer cop d'ull.

A la sortida de Vidrieros, deixem el cotxe just després de creuar el "arroyo" Cabriles. La ruta normal de la cara Sud és del tot evident des del seu inici. Seguint el curs del torrent, ara per un marge, ara per l'altre, arribem a la Majada Cabriles i comencem a guanyar altura de forma més sostinguda, també la neu hi és més present.

El Callejo Grande és la canal de fins a 35º per on arribarem a la carena i al pas de La Llana, punt especialment perillós on no hi ha marge d'error, que dóna accés a la cara Nord, per on es culmina l'ascensió al pic del Curavacas 2524m.


La méteo no es decideix i els núvols baixos i el sol s'alternen en prendre possessió de l'atmosfera. Al cim coincidim amb el sol i això ens va molt bé. No ens hi entretenim gaire perquè la baixada serà força treballada en el seu tram més redreçat.


Deslliurats dels grampons i tota la faramalla, anem cercant les pales de neu per escapolir-nos de les tarteres de conglomerat fins on sigui possible. Reprenem el camí de la vall i arribem al cotxe juntament amb dos grups més que també han trescat per aquesta muntanya.

L'endemà triem i deixem el Peña Prieta per a una altra ocasió. El Pico Murcia és més a prop i hem de comptar que en acabar ens esperen 400km.

Ningú de la zona no sap d'on li vé aquest nom. A l'ombra de l'Espigüete, que fa de continu sentinella, el Murcia és força més esquiable... quan hi ha prou neu, és clar.


Des de Cardaño de Arriba anem a cercar la vall d'Arilla per una pista pedregosa. Atansem la carena que va girant de l'W cap al N, passant per El Sillareto i El Castillo de Arrilla. Tornem a girar a l'W per Las Cerezuelas, on ens rep una violenta borrufada de l'E. Al coll de Valcabe ens posem els grampons, per si de cas; hi ha trams de neu dura barrejats amb pedres i herba a l'aresta final.


Assolim el Pico Murcia 2355m en el moment just que s'esvaeixen les boires, però el vent ens convida a tocar el dos ben aviat.

Al mateix bar d'ahir, a Triollo, fem uns ous ferrats amb patates, ben merescuts.

Ens acomiadem d'aquesta terra i de la seva gent, que ens ha tractat de manera exquisida.


Breu apunt geològic: 
El pico de Curavacas está formado por conglomerados procedentes de un antiguo delta existente durante el periodo Carbonífero, hace 315 millones de años. Actualmente los cantos del conglomerado, principalmente cuarcíticos, están recubiertos por una gran cantidad de hongos, lo que le confiere su aspecto tan característico, casi negro. Nada tienen que ver con la “juventud” de los conglomerados de Montserrat que aunque tienen el mismo origen deltaico tienen “sólo” 65 millones de años. En éstos los hongos están ausentes y el color es pardo-rojizo” (Rey-Moral, C., 2012).


17, 18 i 19 de març, 2012

Curavacas 2524m
Pico Murcia 2355m

Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/MontanaPalentina17190312

.

diumenge, 4 de març de 2012

dijous, 1 de març de 2012

és el que hi ha

Declarada deserta la convocatòria de la sortida dominical, em llevo disciplinadament al primer toc de despertador. O ara o mai.

A la carretera tampoc no hi acudeix ningú; en dues hores em planto a La Seu i m'aturo a fer un cafè. Segueixo la ruta fins a Ransol. Sóc l'últim en aparcar i posar-me en marxa.


Amb la idea de fer el Coma de Senyac enfilo la carretera que s'endinsa a la Coma de Ransol i segueixo les traces cap a la vall dels Meners.

Fot una calor important, només alleugerida per les ratxes de vent.


Darrere d'uns francesos m'enfilo pel tub de l'esquerra i guanyo alçada fins arribar a l'Estany dels Meners. Em quedo sol anant al cim escollit, mentre la resta de gent se'n va cap a la Serrera.

Quan m'enfilo cap a l'aresta SW apareixen quatre esquiadors que vénen del pic. Em comenten que la neu està força bona.


M'afanyo a trepitjar el Pic de la Coma de Senyac 2853m i em regalo una esplèndida vista sobre el Circ de Meners i l'Estanyó, al Sud; i el Tomasset i companyia, cap al Nord.


Inicio el descens en solitari. No queda ningú a la vista. Vaig fent amb compte, però sense deixar de gaudir. Em trobo neu de tota mena i encaro la carretera -nevada- sense perdre pistonada fins el mateix cotxe.

Carretera i manta i cap a casa. Els cotxes del cap de setmana marxen tots junts...


26 de febrer, 2012

Pic de la Coma de Senyac 2853m

Ramon.


https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/ComaDeSenyac260212
.