Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimecres, 31 d’octubre de 2012

Prohibit quedar-se a casa

Martinet, per La Seu o pel Túnel del Cadí ?? Un cop feta la valoració entre quilòmetres i peatges, decidim passar per sota del Moixeró. Això només és vàlid per al meu cotxe, és clar...

De Cadí només trepitgem el bar de Guardiola; uns bons entrepans ens omplen el dipòsit.

El 20 de novembre comença la prohibició de passar per la pista que va d'Arànser a Cap del Rec. Així doncs, fem via cap a Les Pollineres 2129m on hi deixem el cotxe.


Per dreceres i per pista anem fent, abrigadets del vent gèlid que ve d'Andorra, cap al Refugi dels Estanys de La Pera 2354m. Petem la xerrada amb la guarda, que hi fa llenya a la porta, i continuem solitaris cap al Port de Perafita.


El vent, a més de gèlid, és molt fort i mou els núvols a pler. L'arribada al Port de Perafita 2570m és una lluita contra els elements. Curiosament, un cop fora del túnel de vent, a la carena s'hi està una mica millor; només una mica, eh...

L'arc de St. Martí ens dóna la benvinguda a Andorra, però no hi baixarem a firar-nos a les botigues.


Un prim però consistent arrebossat blanc guarneix la part final de l'ascensió. Trepitgem, doncs, la primera neu de la temporada. Encara queda molt, però, per a lliscar-hi.

Ja no recordava les moltes fites que donen nom al Pic de Perafita 2752m. Les parts més altes dels cims que ens envolten van prenent color, color blanc. Dalt del cim estant, s'albira, més enllà de lluny, l'arribada de l'impacient hivern...


I havent fet quatre fotos, decidim seguir per la carena, cap al Sud, descartant pujar el Monturull, com havíem pensat al principi. Arribats al Coll de Claror 2570m desertem, amb la consciència ben tranquil·la, cap a Les Pollineres.


Amb el cotxe, seguim la pista fins el refugi de Cap del Rec, on saludem l'Adolf, el guarda, i ens entaulem a entretenir el pap.


27 d'octubre, 2012

Pic de Perafita 2752m

Carmen, Ramon.

.

dimarts, 16 d’octubre de 2012

Racons inèdits

Al lloc i a l'hora prevista, però un dia després. La previsió de pluja ens desbarata els plans de pujar al refugi de l'Estany Forcat i ho deixem per a més endavant.

Enveig és el punt de trobada i l'amfitriona ens suggereix una excursió per la zona. Així no perdem temps ens desplaçaments i el podem aprofitar millor.


Deixem el cotxe en una zona d'aparcament, camí de Bena, al NW d'Enveig. Encetem la ruta per una pista que anem escurçant tot fent drecera. No tinc el mapa i no em sé els noms de lloc per on passem; a més, l'autora de la iniciativa ens demana discreció per tal de preservar aquests indrets de pixapins i/o similars.


Com aquell qui no vol la cosa enfilem una carena que al final es fa llarga i pesada. A cada nou cop d'ull se'ns apareix un nou tram de serralada, infinita ella.

Dues fites de considerables dimensions assenyalen un punt culminant de 2740m que nosaltres anomenarem Pic de les Fites de Collroig. Aquest és el nostre cim d'avui.


Malgrat alguna opinió divergent, convergim en que, pels núvols que acompanyen els tres quarts de tres, és millor que toquem el dos.

Tirem pel dret i anem a parar a la cabana del vaquer en què, allà on hi havia aparcat un quad, ara hi trobem un ca lligat.


A Puigcerdà, tot fent una cervesa, deixem anar uns quants riures més amb les previsions de les activitats de l'endemà.

L'endemà jo treballo i m'acomiado dels amics, coneguts i saludats fins la propera, que espero que sigui ben aviat.


13 d'octubre, 2012

Pic de les Fites de Collroig 2740m

Amparo, Carmen, Eloi, Eva, Pedro, Pi, Pilar, Toni, Txell, Xavi, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Collroig131012
.

dimecres, 3 d’octubre de 2012