Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimecres, 21 de novembre de 2012

a l'altre costat

Malgrat haver sortit amb tres hores de diferència, hi arribem amb només vint minuts.

Uns anem per la Collada i fem parada a St. Quirze i els altres surten disparats per la C58 + la C16 i el Túnel del Cadí. Ens trobem al Refugi de Laurenti, prop de Queragut (Quérigut, en francès), capital del Donasà, una comarca d'Occitània. Quants noms estranys, oi?

L'Arieja és un terreny de joc relativament proper, però igual de desconegut. Amb moltes possibilitats i poca divulgació, és l'alternativa natural a les més freqüentades zones andorranes, pallareses i araneses.

Refugi de Laurenti 1616m

Que sigui divendres afavoreix en gran mesura que disposem el petit i lliure refugi de Laurenti 1616m per a nosaltres sols. Altrament hagués estat més incòmode, ja que l'espai vital és per a només cinc persones. No cal dir, però, que en cas necessari se n'hi podrien encabir el doble.


Mentre descobrim com dibuixar-nos amb la nova càmera del Pedro, anem sopant i a les onze es fa el silenci.

La comoditat del lloc fa que ens llevem a dos quarts de vuit, quan descobrim uns veïns que han dormit al cotxe. Ja no han gosat ni entrar-hi.

Ens posem en marxa pel rost i pedregós camí que, passant per la romàntica Cabana de Counc 1857m, arriba a l'Estany de Laurenti 1936m. Sempre per camí evident, ens anem separant del fons de la vall per anar guanyant altura cap al Coll de Laurenti 2400, havent passat per un estanyol sec i glaçat a la cota 2251

Tribuna, Baixollada i Roc Blanc a l'Estany de Laurenti

Els pics de la Tribuna, Baixollada i Roc Blanc, el nostre objectiu, tanquen el circ que presideix la vall.

La Dent d'Orlú ens dóna la benvinguda a la Reserva Natural que porta el seu nom i ens observa en la pujada dels darrers 140 metres que ens duran al cim del Roc Blanc 2542m.

al cim del Roc Blanc 2542m

Mentre hi fem un mos, una llarga ràfega de vent ens motiva a abrigar-nos un pèl més abans de tornar al Coll de Laurenti.

al Coll de Laurenti 2400m

Ens creuem amb uns catalans que van de travessa. Aquí, l'Amparo diu que ja en té prou i ens n'acomiadem fins després. La resta ens encigalem per sota del Pic de Canràs, cap a la carena que ens menarà al Pic de Baixollada 2546m.

al Baixollada 2546m

A la baixada trobem un accés més còmode per anar cap al "coll de l'Amparo" i reprendre l'itinerari de tornada fins el Refugi de Laurenti, on la presència de nombrosos cotxes a l'aparcament indiquen una alta ocupació de l'allotjament.

Estany de Laurenti 1936m

Nosaltres toquem el dos cap a Puigcerdà, a fer una clara. Abans deixarem la Pi a Enveig. La previsió de pluja per a l'endemà i d'altres històries ens empenyen cap a casa.

La primera vegada que vaig venir a aquest indret ens va foragitar un molest i gèlid vent que no va donar opció a res. Aquesta vegada he(m) tingut més bona acollida i he pogut acabar de conèixer-lo. M'encantarà tornar-hi.


16 i 17 de novembre, 2012

Pic de Roc Blanc 2542m
Pic de Baixollada 2546m

Amparo, Pedro, Pi, Txell, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Arieja16I171112
.

dimecres, 14 de novembre de 2012

pels pèls

Tot just, a Arinsal, acabo de tancar el cotxe i em poso la motxilla, comença a ploure. Són tres quarts de tres. Decidim esperar a veure què passa. I tancats a dins del cotxe passa una hora veient com el ruixat és prou important per a romandre-hi aixoplugats.

Mentrestant, pensem en alternatives com ara la Borda Jovell (que em sembla que ja no és el que era), a Sispony, o l'Aina, de Canillo. Ens hem donat de termini fins a les quatre, quan quedaran les dues hores de llum que necessitarem per arribar al Refugi de Comapedrosa.


S'atura la pluja i el cel es va aclarint. A tres quarts de quatre sortim pel GR11 1480m amb format de pista i que més endavant es transforma en corriol. Anem fent amb tranquil·litat tot gaudint els canvis de llum i formant part del joc de la boira, que ens empaita a tota velocitat.

Al Collet de Comapedrosa 2224m albirem el refugi quan queda un quart d'hora de llum, encara no.


Per a la nostra sort, som els únics hostes del Refugi de Comapedrosa 2260m. Ocupem el 50% de les places  lliures de la part lliure, o sigui, dues. Sent divendres i negra nit, difícilment haurem de compartir el reduït espai d'aquest auster refugi. Mobiliari de ferro per a evitar que els destralers cremin taula, banc i lliteres.


Ens entretenim cremant a la llar de foc l'escassa llenya seca que hi ha. A dos quarts de vuit, sopem i a les vuit ja som al sac. La nit és llarga i només ens desperta el so persistent de la pluja; la neu, la veiem quan traiem el nas per a veure el panorama.


Del refugi en amunt la muntanya s'ha tenyit de blanc i es posa els núvols per barret. Ara neva, ara fa vent i la temperatura ha baixat notablement.

Prop de les onze donem per acabada l'espera i ens en tornem cap a casa. De baixada ens creuem amb diversos caminants, de diferent gama, que ells sabran on van i on volen arribar.


9 i 10 de novembre, 2012

Vall de Comapedrosa

Carmen, Ramon.

.

dijous, 8 de novembre de 2012

parells 0 - senars 2

Avançant-me als esdeveniments, no faig pont. Tot i que això no augmenta la meva productivitat. Però això és una altra història.

Tenia, doncs, dues dates per a sortir i poca gent ben disposada. Així que, amb poca originalitat i amb un sentit pràctic i estalviador, enfoco l'assumpte com a activitats purament físiques, encara que amb un punt d'amor...

Dijous, dia de Tots Sants:

Monistrol 165m - Drecera de Tres Quarts - Camí de les Aigües - Monestir 705m - St. Miquel - St. Joan - camí dels "Gorros" - St. Jeroni 1237m - Pla dels Ocells - Pas dels Francesos - Monestir.

Cremallera i tren i cap a casa.

1 de novembre, 2012

Sant Jeroni 1237m

Ramon.


Dissabte, dia de quedar-se a casa:

Amb tren i cremallera, diferents dels del dijous, me'n vaig fins a Queralbs. Després d'esmorzar al bar que hi ha a prop de l'estació, me'n vaig cap al Pont de Daió i allí començo la travessa.

Pont de Daió 1184m - Gorges del Freser - Coma de Vaca 2000m - Camí dels Enginyers - Núria 1972m.

Cremallera i tren i cap a casa.

3 de novembre, 2012

Queralbs - Coma de Vaca - Núria.

Ramon.

.