Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


diumenge, 26 d’agost del 2012

Si fa sol, do re mi...

El termòmetre no baixa dels 37º fins que no arribo a Zuriza, on només estan a 34º. Aviat trobo els companys, fent una cervesa al bar del càmping, acabats d'arribar d'una bona pallissa de caminar. Jo, m'he fotut una pallissa de 400km.

El Pedro em cedeix, a la seva tenda, el lloc que ha deixat vacant l'Amparo per una lesió. Com que m'ha dit que em respectarà, accepto de bon grat l'oferiment.


Sopem de carmanyola al caliu dels fogonets. Amb vells amics i belles companyes petem la xerrada i fem plans per a l'endemà. L'Eloi em regala l'Hiru Erregeen Mahaia.

A dos quarts de vuit del matí, el vent bufa calent. És una desagradable sensació que ens fa intuir una dura jornada. Ens acostem amb cotxe al refugi de Linza 1340m des d'on sortim, alguns de manera esperitada. Jo, m'afegeixo al grup de cua.


El vent, ara, és una mica més agradable i rebaixa la sensació de calor; encara és d'hora. Al Collado de Linza 1935m fem un reagrupament parcial. L'equip de cap no perd pistonada.

Perdem altura cap al Nord per, un cop recuperada, seguir un llarg flanqueig cap a sota del cim. El camí és prou còmode i gairebé impossible de perdre. I farcit de caminants.


Més estirats que al principi, anem arribant al llarg pic de l' Hiru Erregeen Mahaia 2448m i ens anem repartint l'espai vital amb tota la gentada que hi puja. Ens cruspim els àpats que cadascú ha pujat; hi fem fotos; i tant estirats com hem arribat anem tocant el dos.


El vent se m'endú el barret amb què em protegia del sol, faig una batuda per mirar de recuperar-lo, però ja no el trobo. M'hi poso un mocador, el sol pica de valent.

De nou al Collado de Linza, quatre desaprensius se'n van cap al Petretxema. Fa una calor asfixiant i no convida gens a suar més d'allò estrictament inevitable. La resta anem fent cap al refugi de Linza, on no donen a l'abast amb les cerveses.


Al capvespre, mentre uns es banyen al riu, d'altres ens n'anem a voltar per la veïna Nafarroa, a Izaba i Erronkari, on són de festa major amb una temperatura fora de lloc.

Sopem agermanats al restaurant del càmping. És la fi de festa dels companys que han fet uns dies de vacances plegats. Ara, uns marxen cap als Alps; alguna, creuarà el "charco"; d'altres s'ho pensen; i la resta, a treballar.


La calor desaconsella fermament qualsevol intent esportiu, el diumenge. Així doncs, fem una tornada esglaonada i repartida, amb diferents objectius i components.

Jo m'apunto al dinar a Colungo, on un intent frustrat de tempesta d'estiu em deixa el cotxe ben brut de fang. Això sí, la panxa contenta.

17, 18 i 19 d'agost, 2012

Hiru Erregeen Mahaia 2448m

Angèlica, David, Dani, Eloi, Eva, Helen, Jordi, Josep, Pedro, Pi, Pilar, Ramon B., Roger, Txell, Xavi, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/HiruErregeenMahaia17190812?noredirect=1
.

dijous, 23 d’agost del 2012

Si no vols pols no vagis a l'era

Si la memòria no em traeix, no hi havia estat mai a Prats de Molló. Aquest racó de la Catalunya Nord és el punt de referència per a situar el recorregut de l'ascensió que havíem preparat.

Envoltats en una de les onades de calor d'aquest estiu, potser no és la millor elecció ja que és un itinerari orientat a Sud. Però confiem en que a la muntanya no sigui tan rigorós.


Entre Prats de Molló i La Presta surt, a mà dreta, una pista no del tot bona de 13km que mena al refugi dels Estables 1760m. Del refugi es veu el coll de Bocacers. No hi ha camí, tret d'algun corriol de bestiar, i és qüestió de tirar pel dret. Es troba alguna fita; el recorregut és evident i lògic.


La calor ens fon mentre caminem pel clot del riu dels Estables, massa protegits de qualsevol corrent d'aire. Arribats al Coll de Bocacers 2281m, ens rep un deliciós ventet que alleugereix la sufocació. El mateix ventet que empeny, més ràpid que no ens pensem, unes negrors des del NW.


Enfilem la carena cap al NE per assolir el Pic dels Set Homes, al Sud del Canigó, mentre mirem de cua d'ull les nuvolades que ens assetgen. Les primeres gotes ens fan posar la jaqueta, també per protegir-nos del vent que ara bufa més fort. Les primeres tronades ens fan tocar el dos quan som a 200 metres del cim.


Aviat deixa de ploure, però una tempesta seca es desferma entre el núvols amb un festivals de focs d'artifici que, per sort, no arriben a terra.

La sensació és que la zona no acaba de ser prou engrescadora per tornar-hi un altre cop. Potser ho provarem pel Costabona. O per la Collada de les Roques Blanques, on sembla que s'hi pot arribar des de La Presta.


Encabat, la tempesta ens persegueix quan ja som al cotxe. Fugim d'una intensa pedregada que cau al Coll d'Ares.

11 d'agost, 2012

intent al Pic dels Set Homes

Carmen, Ramon.
.

dilluns, 13 d’agost del 2012

Complint la tradició

L'agost acostuma a ser un mes diferent. Diferent de la resta de l'any i igual que cada agost.

Cada agost desapareix tothom. Cada agost vaig dos o tres cops a Núria, sol i en absoluta comunió amb el lloc. El santuari de Núria, les seves valls i els seus cims, sempre ha estat el meu santuari.

És com si jo en formés part, de la seva terra, del seu cel, de la seva aigua, del seu vent...

Surto a les 10:40h de Núria 1965m, cap al Puigmal. La gent que ha dormit a Núria ha matinat i ja me'ls trobo de baixada. Tot i així, encara queden trescadors quan arribo al Puigmal 2913m, a les 12:20h. Només m'hi aturo a menjar un plàtan i fer un glop. M'he sentit bé i no vull relaxar el ritme.

Passo pel Segre 2843m i en arribar al Coll de Finestrelles 2604m hi trobo tres nois que em miren i em diuen "bones"... Són catalans. Bones? El què? Potser s'estan cruspint unes peres i em fan saber que són bones? O s'han fixat en les meves vambes i han vist que són bones i no se'n poden estar de fer una exclamació espontània... Segueixo cap amunt, rumiant què ha fet malament aquest país per a ser l'únic del món que renuncia a la seva llengua.

El vent juga amb la boira i no la deixa passar cap al Nord. Tot just m'embolcalla i m'allibera de la calor que patiria si no.

Al Finestrelles 2828m faig el segon "pit-stop" camí del Coll d'Eina 2682m, on veient que encara vaig d'hora decideixo seguir per la carena. De sobte, enmig de la boira apareix una noia que va en sentit contrari. Ens saludem sense aturar-nos.

Petjo el Pic d'Eina 2789m i tampoc no m'hi aturo. Arribo al NouFonts 2861m a les 14:55h i abans d'arribar al Coll de NouFonts 2651m, a les 15:15h, faig la darrera aturada per a menjar i beure. Bones, les peres.

Vull agafar el Cremallera de les 16:30h. Així que ja toca baixar. Segueixo aquest tram del GR11 i arribo a Núria a les 16:00h. Tinc mitja hora per treure'm la ronya de les cames i poder posar-me les sandàlies sense haver d'acotar el cap.

A l'estació de Ribes, mentre espero el tren, l'entrepà de truita supera totes les expectatives.

5 d'agost, 2012

Puigmal, Segre, Finestrelles, Eina, NouFonts.

Ramon.
.

dimarts, 7 d’agost del 2012

De sorpresa en sorpresa

Heu viatjat mai per les autopistes franceses un dissabte d' "Operació sortida-tornada" ?? No ho feu mai !!!!

Dissabte 21. Quan després de quilòmetres i quilòmetres de cues entre Montpeller i Valence, arribem, tard, a la gîte de l'Argentière, la senyora, que ja estava avisada, ens diu que no ens ha fet sopar. Resulta que estem sols i, en no haver-hi ningú més, no s'ha complicat la vida. Ens l'ha complicada a nosaltres.

Una pizzeria amb bon ambient ens resol el problema.

Diumenge 22. Després de zigzaguejar per entre les vinyes penjades de Martigny, anem a buscar la vall d'Anniviers per fer cap a Zinal, poblet des d'on hem de pujar al refugi.

Comprem el mapa i constatem el meu error en llegir la ressenya que deia "Cabana de Tracuit 2h38mn". Aquest horari és parcial i jo me l'havia pres com a total. La realitat és que de Zinal al refugi tenim 1500 metres de desnivell. Hi truquem per avisar-los que sortim tard, tres quarts d'una del migdia. I recomanen arribar-hi abans de les cinc...


Més lleugers que no ens pensàvem anem fem desnivell per un camí, en general, ràpid. Complim l'horari amb puntualitat suïssa en arribar a la Cabana Tracuit 3256m.

El guarda en cap ens inscriu i ens cobra abans de donar-nos les dues places més dolentes del refugi, en un racó inaccessible i xafogós. Negocio amb el guarda becari el canvi de lloc i dormim en una habitació per a nosaltres sols; la glòria !!!!

Dilluns 23. A quarts de sis comencem a esgarrapar el gel de la Turtmanngletscher. Les seves condicions fan que considerem que no cal encordar-se i així arribem al Bishorn 4153m. La impressionant aresta Nord del Weisshorn empetiteix el nostre cim, que sembla un apèndix del Pic Blanc.




Ens aturem a la Tracuit a fer un mos i a recollir les quatre coses que hi hem deixat, abans de completar els 2500 metres de baixada total fins a Zinal, on arribem acalorats i amb els genolls destrossats.

Sense gaires miraments, fotem les cames en una font amb abeurador, per alleugerir, més que res.

Mentre anem cap a Saas Grund tenim clar que els nostres genolls es mereixen un descans, així doncs, demà ens dedicarem a la contemplació. Això vol dir descartar l'intent de l'Alphubel, més tenint en compte que el refugi de Langflue, des d'on hi volíem anar, està tancat.

El càmping Schönblick, tot just a la sortida de Saas Grung, serà el nostre camp base els propers dies. En fer-hi la inscripció ens donen el Bürgerpass, que no és pas la darrera hamburguesa del McDonalds sinó una targeta per viatjar de franc amb els busos de línia de la vall i, més important encara, amb tots els telefèrics !!!! És una nova promoció que s'han empescat a la vall de Saas per atraure visitants. Us ho imagineu? Telefèrics de franc al país més car d'Europa...


Dimarts 24. La contemplació la fem del Matterhorn, des de Zermatt, on anem a passar el dia.


Dimecres 25. Amb el Bürgerpass pugem amb un parell de telefèrics des de Saas Fee a Felskin per anar cap a la Britannia Hütte 3030m. La facilitat d'accés fa que el camí sigui un rosari de turistes que hi van a veure'l i a beure cerveses. Aquí hi posen voluntat per a donar-nos un bon lloc per a dormir.


Dijous 26. A 3/4 de tres ens desperten per a l'esmorzar. No sense esforç, ens empassem el pa amb mantega i melmelada, més per convenciment que per necessitat.

És negra nit quan a tres quarts de quatre encetem el camí que baixa cap a al final del Hohlaubgletscher. En arribar-hi hi ha un desconcert general i ningú té del tot clar cap a on s'ha d'anar. Seguim uns navarresos que ens encigalen cap a l'Allalin. Ens n'adonem a temps i fem mitja volta a buscar allò que la intuïció ens havia proposat.

Hem perdut una hora ben bona. De què serveix, doncs, sortir a les fosques si no en coneixes el camí?


Trobem el pas cap a l'Allalingletscher, que remuntarem en tota la seva interminable i esquerdada llargària fins arribar a l'Adlerpass, des d'on, per l'aresta NW, atansarem el pic de l'Stralhorn 4190m. Avui no ens cal aixecar el cap per mirar el Cervino.


De tota la gentada del refugi, només una cordada txeca, els navarresos -que al final l'han encertada-, dos més i nosaltres, hem triat aquest llarg itinerari. La resta han anat cap a l'Allalin o el Rimpfischhorn, més propers.


El sol crema de valent i estova d'allò més la neu i els ponts de les esquerdes. La baixada és fa més feixuga i perillosa. Per dues vegades trepitjo el buit que s'amaga sota el mantell blanc.

De nou a la Britannia, ens refem de la gana i la set. Barrejats entre els turistes, tornem cap a Felskin a amortitzar l'hamburguesa del McDonalds.

La dutxa i els macarrons, al càmping, són impagables.

Divendres 27. El veí nordcatalà ens avisa que el temps canvia i vénen tempestes, quan li explico que ara marxem cap a Chamonix per a intentar el Mont Blanc. Recollim el campament i fem via cap a la Forclaz i els Grands Montets per entrar a la Haute Savoye. A la Maison de la Montagne ens informem de la méteo; el veí nordcatalà tenia raó: tempestes i forts vents és el que ens esperarà si temptem la sort.


Anem cap a St. Gervais, on tenim allotjament a La Maison du Vernay. Mentre sopem a la terrassa d'un dels restaurants de la vila, acabem de prendre consciència que amb aquesta previsió no sembla convenient pujar al Gôuter. Perdrem els calés de la reserva, no ens els tornen si anul·lem, encara que sigui per mal temps.

Era una possibilitat...

Dissabte 28. El dia es desperta tapat i plujós. Per si en teníem cap dubte. No és pla pujar els 1700 metres fins el Gôuter sota la pluja. Ja ho tornarem a provar.

La tornada és quasi tan agònica com l'anada. Cues i més cues no ens donen la més mínima oportunitat d'anar a fer uns cargols a La Quadra, a Maçanet de Cabrenys.

Això també ho tornarem a provar.

21 al 28 de juliol, 2012

Alps del Valais
Bishorn 4153m
Stralhorn 4190m

Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/AlpsValais21Al280712
.