Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimecres, 18 de desembre del 2013

Bergwanderweg im Umfeld der Alemany Schutzhütte

Can Malet i Can Jepet, dues cases que omplen la història de Setcases. A la primera hi dormíem al seu paller, érem petits. A la segona hi mengem, quan pugem o quan baixem de les muntanyes d'Ull de Ter.

Deixem els cotxes a l'aparcament prop de la Jaça de Morenç. Ningú no ho coneix pel seu nom geogràfic. Per a tothom és... Vallter 2000, el nom comercial de les pistes que van eixerir aquest racó de la comarca. Per a mi, sempre serà Ull de Ter; jo ja hi era.

Així que estem a punt, fugim de la munió de "vallteristes" que no saben posar-se les botes d'esquí si no és que la música del cotxe eixordi tota la població esquiadora.


Cota 2155m. Ens endinsem a l'estreta Coma Sud de la Portella, clarament cap al NE, la neu dureta i el coll pelat. La Portella de Mentet 2412m és un repartidor a quatre direccions. L'Amparo, amb raquetes (a la motxilla), marxarà cap al NW seguint la neta carena cap al Pic de la Dona, mentre que nosaltres carreguem els esquís a l'esquena per anar a cercar, seguint al NE, la neu de la Coma Nord de la Portella.


Fem la segona transició i comencem a lliscar per neu canviant i diversa. La Reserva Natural de Mentet ens acull amb el contrast de l'agraïda solitud. L'absència de vent i de núvols li donen tot el protagonisme al Sol que s'emmiralla en el blanc de la neu que ens envolta.


Juguem amb els arbres, que observen altius els nostres viratges i les giragonses que dibuixem. Així arribem al refugi en construcció, encara no mig quilòmetre abans del Refugi de l'Alemany 1962m. No sabem si el nou substituirà l'antic, que vam trobar en un acollidor bon estat.


Aquest serà el punt de retorn. Si volguéssim continuar fins el poble de Mentet, ens hauríem de descalçar els esquís abans d'arribar-hi.

Posem les pells per recular les nostres passes fins a la ja ombrívola i freda Coma de la Dona, que es tanca sota el Pla d'Ombriaga. Per assolir-lo, triem la cara SE de la Serra de Bacivers. Hi pugem amb ganivetes per evitar-nos cap sorpresa, que no es donarà.




Encara arribem a temps d'acomiadar el Sol, més enllà del Pic de l'Infern, mentre caminem, ara esquís a l'esquena, cap a sota del Pic de la Dona a buscar la neu que ens tornarà a la Jaça de Morenç; ara ja sabeu de què parlem...


15 de desembre, 2013

Volta pel Refugi de l'Alemany, des de la Jaça de Morenç.

Amparo (Pic de la Dona), Graugés, Jordi, Pedro, Txell, Ramon.


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5796867
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/VoltaAlemany151213
.

diumenge, 15 de desembre del 2013

A cavall del Capcir

Millor ben acompanyat que sol.

Després de la solitària prospecció feta per la Cerdanya i el Capcir a primers de setmana, i haver enregistrat la situació de la Gîte, a la memòria -la meva memòria-, no al GPS, en què ens allotjarem, encetem el Pont de la Immaculada i punyetera Constitució que, interpretada pels feixistes espaÑols -no tots els espanyols- ens estreny.

Divendres 6

Ben esmorzats per afrontar la jornada inaugural, esquivem l'atapeït aparcament de Les Airelles i tot just sortir-ne cap a l'E, al final d'un revolt, trobem el lloc perfecte per deixar-hi els cotxes. Només hem de creuar la carretera per endinsar-nos en el bosc i començar -a la cota 1740- la tranquil·la ascensió a La Gallinera.


El brogit dels ginys mecànics ve de prou lluny per a que no ens emprenyi, així com els usuaris de les pistes que en algun moment, inevitablement, haurem de creuar. Ho fem al capdamunt de La Gallinera 2131m.

Llisquem cap a la Mollera dels Clots, sense arribar-hi. A mig camí, posem pells i fugim de nou pel bosc, al Nord, cap a un indret que no fa honor al seu nom. Al Roc de la Calma 2216m hi conflueixen tres telecadires. Només hi som el temps imprescindible per canviar a mode descens.


Baixem encarats, ara per pista, al llac de La Bollosa i els Pics Peric, fins l'extrem Sud del Pla de Bones Aures 1928m. Haurem de tornar per la mateixa pista; abans ens n'apartem per a fer un mos amb la calma que no té el cim propietari del nom.

El Sol ja ha començat el seu descens quan nosaltres fem el darrer ascens. L'ombra ens acompanya en el nostre anar contracorrent. Recuperem el Sol per a que ens il·lumini en la tornada al cotxe.


Enmig del blanc que arrebossa el Capcir, als Angles hi sobresurt un casalot, prop del Llac de Matamala, és la Gîte EquiSud. L'Olivier ja està cuinant el sopar quan hi arribem. El lloc és acollidor i més que ho serà quan, després de l'aperitiu, vegem i tastem el generós àpat.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5730191

Dissabte 7

Tenim un deute pendent de la temporada passada, un dia que no vam anar prou eixerits. Ara ho tenim a l'abast i no deixarem escapar l'oportunitat.


A dos quarts de deu -per a mi ja és massa tard- enfilem la pista de La Calmasella, a Formiguera 1757m, cap a la Serra de Mauri. Hi trobem més neu que l'hivern passat. I també més gent, alguns hi pugen amb els dos telecadires (tarifa Rando 5,00€).

Fem la Serra de Mauri fins el Collet 2404m que dóna pas a Camporrells. No cal anar al Refugi i baixem pel bosc en direcció NW fins els Plans de Camporrells. Fa un dia magnífic i no mandregem per aturar-nos una estona a recarregar el dipòsit.


El Pic de Morters 2605m encara es veu lluny, però no l'hem tingut mai tan a prop. Reprenem la traça i anem fent. Hi fem cap a l'hora prevista; com trobo a faltar la mitja hora del matí. El descens serà llarg i amb remuntada final. No ens entretenim gaire i anem a cercar la Vall de Galba.

Sense un itinerari 100% evident, anem seguint traces i fent cops d'ull al mapa fins que arribem a la Cabana de la Jaça de la Llosa 1760m, on ens permetem fer un àpat consistent. Deu fer més fred que no sembla, es glaça la neu de les fixacions.


Seguim pel fons de la Vall fins la Cabana de la Jaceta i el Pont dels Plans de l'Orriet 1625m. El creuem i anem a trobar, pista avall, l'inici del camí que zigzagueja bosc amunt fins la pista de raquetes que ens retorna a l'estació de Formiguera.

Ja fosqueja quan enfilem la carretera per tornar a la Gîte. Després de la dutxa ens acomodem al menjador i esperem amb cert neguit el menú d'avui. Sabem segur que la fusta de formatges serà tan diversa com la d'ahir.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5761932

Diumenge 8

Mentre l'Amparo i el Pedro trien fer esquí alpí als Angles, la resta escollim un itinerari inèdit per a nosaltres. A l'altre costat de la vall principal hi ha el petit poble de Ral, a la cua de l'embassament de Puigbalador.


El termòmetre del cotxe marca -9ºC. Aparquem al carrer on comença el Camí de Sansa, convertit en cul-de-sac per la neu acumulada. Sortim del poble, esquís als peus, cota 1464m i per alguna drecera i després pel camí indicat, arribem al Coll de Sansa 1783m.

Ara ens enfrontem a quasi tres km de pista més aviat plana, per on discorre el Tour del Capcir. Ja fa estona que guaitem el nostre objectiu. El nom l'hi és d'allò més escaient. Abandonem el Tour i anem girant en direcció E-SE. La pista s'acaba i ens endinsem al bosc pel fons de la coma.


La neu humida s'enganxa a la sola dels esquís en forma de pesants pans que en dificulten la progressió. M'haig de canviar les pells. A la cota 2100 ens envolta un seriós dubte; sembla que no arribarem mai a dalt. I comença a fer-se tard. Això és més llarg que no ens pensàvem.

En un exercici de voluntat més que de motivació, arribem al Coll de Passeduc 2284m. No gaire més amunt deixem els esquís i seguim pel pedregam que envolta el Pic de la Pelada 2370m, fidel al seu nom.


Enviem un sms als companys per advertir-los que encara trigarem una bona estona en reunir-nos.

Recuperem els esquís i, millor que no esperàvem, llisquem bosc avall fins la inevitable pista horitzontal que fem amb la talonera lliure. En arribar al Coll de Sansa, no baixem per on hem pujat. Continuem la pista principal seguint unes traces, però aquestes acaben ficant-se al bosc i al final no el podem evitar. Més avall retrobem la pista i, ara sí, ja la seguim fins al poble.

Ens queden cinc minuts de sol mentre ens canviem.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5761962

Arribem a Puigcerdà a l'hora prevista i allà mateix ens acomiadem. Nosaltres encara ens hi quedem a fer un entrepà i un cafè calentó.


6, 7 i 8 de desembre, 2013

Font-romeu (La Gallinera, Roc de la Calma)
Pic de Morters 2605m
Pic de la Pelada 2370m

Amparo, Carmen, Pedro, Txell, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/CerdanyaCapcir6Al81213
.

dijous, 5 de desembre del 2013

Comença la temporada

Amb el pont de la Puri Consti a la vista, aprofito uns dies de vacances per començar a fer el rodatge de la temporada...

dilluns 02/12
Tosa d'Alp
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5730170

Pic Ginevre

dimarts 03/12
Pic Ginevre
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5730182

Estany de La Bollosa i Pics Peric

dimecres 04/12
Font Romeu
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5730191

2 al 4 de desembre, 2013

Cerdanya - Capcir

Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/CerdanyaCapcir2Al41213
.

diumenge, 1 de desembre del 2013

Lluny de la Casa de Piedra

Ha trigat, però la neu ha arribat tota de cop. Ja no en cabria més als dipòsits celestials.

Havíem previst anar a Baños de Panticosa, instal·lar-nos al refugi Casa de Piedra i provar a pujar l'Argualas, però no. Les abundants nevades dels darrers dies han canviat el panorama substancialment i les muntanyes i les carreteres no hi conviden.

Així, doncs, busquem uns objectius més assequibles i igualment interessants. L'Aínsa està estratègicament situada i hi tenim pendent la Peña Montañesa.


Deixem la capital econòmica del Sobrarbe en direcció Campo, primer, i cap al Monestir de San Beturián, després. Passem Oncins i just abans d'arribar a l'Ermita del Pilar hi trobem un trencant a mà dreta on també hi ha una esplanada per a deixar-hi el cotxe. Pocs metres enrere hi ha l'inici del camí 1090m que puja a la Peña Montañesa.


Comencen, doncs, el segon intent d'ascensió a aquest cim; la vegada anterior, la boira ens va foragitar. El bosc en protegeix del vent i fa més còmoda la pujada. A la cota 1700 comencem a trobar neu amb continuïtat. Aviat sortim a cel obert, passem per sota d'As Gotelleras i anem guanyant altura entre matolls, ens hem despistat del camí, cap a una Cabana 1903m.


No gaire més amunt, passat el Pluviòmetre, ens posem els paraneus, la neu ja és abundant. Trobem unes fites que ens enreden i les seguim cap a una canal. Pugem pel seu costat un tros fins que ens n'adonem que no pot ser aquest el camí. Una curta ensigalada que ens ha fet perdre un temps preciós.


Tornem enrere fins una gran fita i, ara sí, fem el camí que toca. Perdem alguns metres abans d'encarar el tram final de la pujada al cim. Un ampli ventall de muntanyes, moltes desconegudes, s'obre als nostres ulls des del pic de la Peña Montañesa 2295m.


És un pèl tard i optem per no entretenir-nos gaire amb les fotos. Desfem el camí sense cap contratemps i per on toca, procurant no perdre cap fita de vista. Voluntàriament, però, ens acostem a la Cabana per a omplir una mica el pap i continuem la davallada.

En tot el dia no hi trobem ningú. Em pensava que era una muntanya més visitada. Potser a l'estiu, tot i ser cara Sud...


Perdem la cursa amb el Sol, però encara hi ha claror quan arribem al cotxe. Tot i els entrebancs, aquest cop hem pogut assolir l'objectiu. Tornem cap a L'Aínsa.

El diumenge tenim ganes d'estirar les cames sense complicacions. Provem d'anar al Sestrales per La Plana Canal, però la pista que ens ha de menar a aquest coll és molt llarga i està nevada. No sabem si hi podrem arribar i donem mitja volta.


A l'altre costat del Sestrales hi ha el Cañón de Añisclo Hi anem fins l'aparcament i passegem per la poc exigent però agradable ruta del Circuit de San Úrbez.

Al GPS del mòbil hi posem Colungo. Des de L'Aínsa són 50km de carretera inèdita molt poc concorreguda. Al restaurant tampoc hi ha gaire gent. Hi dinem de conya, abans d'anar cap a Barbastro.


22, 23 i 24 de novembre, 2013

Peña Montañesa 2295m

Carmen, Ramon.

.

dimecres, 13 de novembre del 2013

Un cavall sense muntura

Les portes del túnel del temps estan obertes. Ens hi endinsem sense recança, coneixem el destí, condició més que favorable per a enfrontar-nos-hi.

Un dels pocs refugis catalans que resta obert gairebé tot l'any és el de Conangles, situat estratègicament a peu de carretera, amb accés directe cap a les valls de Molières, Conangllos i Besiberri. Des que va tancar l'Espitau de Vielha, és l'única opció de refugi guardat de la zona. Ens hi instal·lem.

Abans hem substituït una curta ascensió al Pic de Gelada, a Senet, per un tranquil dinar a Pont de Suert. Després ja farem una passejada pel Bosc de la Contesa, abans no es faci fosc, a les sis del vespre.

Majoria de valencians al menjador del refugi a l'hora del sopar. Ens entenem perfectament, malgrat les pretensions "PPpolítiques" d'anar contra la ciència i la unitat de la llengua.

Tot just clareja quan escampem la mantega al pa, sense torrar, de l'esmorzar i ens prenem el cafè amb llet. Són quarts de vuit; una vella coneguda, la Cots, arriba quan nosaltres marxem. Intercanviem salutacions i com ens va la vida.

Una Peugeot Partner, a l'aparcament del refugi, ha fos la bateria després de quedar-se tota la nit amb els llums encesos. Probablement, els seus usuaris són a la vall de Besiberri; els hi deixem una nota al vidre.


Fem l'aproximació automobilística a la Presa de Llauset, pel poble d'Aneto. La carretera està una mica atrotinada, però no presenta cap problema d'accés. Les portes del túnel estan obertes; a l'aparcament de l'Embassament de Llauset hi ha d'altres cotxes, més matiners que nosaltres.

Ens posem en marxa vorejant l'Estany de Llauset 2200m quan el sol encara no escalfa gaire i la màniga llarga és prou adient. Tot seguint el GR11 fem via cap a la Cabana de Botornàs 2343m i el seu Estany, que voregem per l'Est.


Més al Nord prenem dues desviacions quasi consecutives per deixar el GR11 i anar cap a l'Ibon Chelat i el Redó. Netament cap a l'W, travessem una zona de blocs granítics abans de trobar un camí terrós que ens menarà, tot zigzaguejant, a la cresta Est del Ballibierna.

Fins aquí no havíem trobat ningú. La solitud del recorregut li dóna un valor afegit a la seva bellesa, guarnida pel seu silenci.


El vent és més notable lliures de la protecció de la muntanya. La substituïm per les jaquetes mentre ens movem per les altures. Els núvols ens amaguen els cims d'Aneto, Tempestats, Margalida, Russell i aquests mateixos cims ens protegeixen dels seus núvols sense deixar-los marxar.


Fem cap al Ballibierna 3056m quan comença a alleugerir-se de gent. Uns que van, d'altres que vénen. Nosaltres anem. Ens espera el conegut Pas de Cavall per passar al Culebres. Tampoc nosaltres, com la resta de gent, passem a cavall el Pas de Cavall. És molt més còmode i segur passar en "bavaresa" penjats sobre la cara Nord.


La Tuca de les Culebres 3051m ens acull amb més amplitud que el seu veí. Fem una ullada a l'entorn, allà on no ho escapcen els núvols, abans d'iniciar el descens cap al Coll de Culebres, sense arribar-hi, per tombar cap al Coll de Llauset 2865m.


El vent ens deixa tranquils quan comencem a davallar la Vall de Llauset; anem a retrobar el GR11 que voreja l'Estany de Llauset. De nou s'imposa la màniga curta sota el sol de primera hora de la tarda.

A l'aparcament hi ha força cotxes. Ens demanem on deu ser la gent que hi ha pujat. Si no els hem vist per on baixàvem, són tots cap a Botornàs o Angllos ?? 


1 i 2 de novembre, 2013

Ballibierna 3056m
Tuca de les Culebres 3051m

Carmen, Ramon.

.

diumenge, 20 d’octubre del 2013

Vells objectius

Ni me'n recordo des de quan tenia al cap el Salòria. No ha estat fins ara que he trobat el moment.

Després d'intentar-ho sense èxit, ara fa dos anys llargs, per Alins, aquesta vegada ho hem provat per Os de Civís. Aquest poble de l'Alt Urgell té la particularitat que s'hi ha d'accedir, per carretera, des de St. Julià de Lòria, a Andorra.


Davant de l'Hotel Os de Civís la carretera es transforma en pista força irregular que en 6,3km ens menarà al Coll de Conflent 2177m., on hi ha una zona d'aparcament. Si mirem cap al NW veurem una mena de solc que esquerda la continuïtat de la vegetació. És el camí que puja, intempestivament, a buscar la carena SE del Salòria.


Sense temps per escalfar, els bessons s'estiren sobre la marxa en el rost camí que enfilem. El notable vent del Sud ens acompanya des del primer minut i ens aconsella protegir-nos-en amb la jaqueta. Per la carena progressem sense contratemps.


Aviat assolim el Pic de Salòria 2789m, sostre comarcal de l'Alt Urgell. Malgrat els núvols, el paisatge muntanyenc s'estén fins on arriba la vista. La Pica d'Estats, al Nord, presideix el panorama.


Hem començat tard i la méteo canvia a pitjor. No obstant, seguim la carena cap al NE fins el proper cim Sense Nom 2766m, des d'on podríem continuar cap al Bassiets i la Torre de Cabús Sud. al Nord del Pic de la Bassera hi ha una altra Torre de Cabús.


Del Sense Nom baixem, sense camí, cap a la vall del Riu Salòria. Ho fem fins a trobar un corriol que marca el mapa del GPS i que ens mena, sense perdre altura, al Coll de Conflent, on donem per acabat el recorregut. 

       

Quan marxem del Coll de Conflent, els núvols ja amaguen els cims. Ens aturarem més avall a cruspir-nos el llom empebrat. El tallat el farem a Montferrer.


19 d'octubre, 2013

Pic de Salòria 2789m

.

diumenge, 13 d’octubre del 2013

de Madrid al cielo...

El tren de Cercedilla a Cotos ens deixa a l'estació del Puerto de Navacerrada 1765m punt on iniciem l'excursió pel Guadarrama.


Pugem pel traçat d'un antic telecadira, deixant a un costat el Sendero Arias, que puja cap a l'Alto del Telegráfo. Assolim el Puerto de Navacerrada 1858m, frontera entre Madrid i Castilla-León. Des d'aquí prenem el còmode camí que ens menarà a La Bola del Mundo 2265m on destaquen les seves característiques antenes.




















Els núvols amenacen d'estroncar l'enlairament d'en Tintín cap a la Lluna.


Nosaltres ens afanyem per si de cas. Baixem al proper Collado del Piornal per fer el darrer tram de pujada, envoltats de molta gent, fins el cim de La Maliciosa 2227m

Coincidim amb una sortida d'un nombrós grup d'invidents, amb els seus guies. De mica en mica van marxant i anem gaudint d'una certa de tranquil·litat, que aprofitem per menjar-nos l'entrepà. El sol està segrestat per un gruixut embromat i ens cal abrigar-nos una mica.





















Tornem al Collado del Piornal i prenem el camí del Valle de la Barranca fins al poble de Navacerrada 1200m on donem per acabada l'excursió. Tindrem temps de fer un toc abans d'agafar el bus 691 amb què tornarem a Madrid, després de passar pel cel.


5 d'octubre, 2013

La Maliciosa, Guadarrama.

Carmen, Ramon.
.

diumenge, 29 de setembre del 2013

Tant sí com no...

Va ser fa tres anys, l'octubre de 2010, quan acabant el GR20 vaig tenir la sensació que m'estaven prenent el pèl amb un itinerari que, sí o sí, havia d'arribar a un punt determinat de l'illa, encara que l'interès del recorregut fos nul.

Incomplint la meva promesa de fa tres anys, he tornat a embrancar-me en un GR i he tornat a tenir la mateixa sensació: presa de pèl.

Però no tot ha estat negatiu...

El pas de Puigcerdà a La Guingueta està parcialment tallat per alguna mena de festa major. El Túnel del Pimorèn està tancat per manteniment, hem de passar el port. Comencem bé.

Dissabte 21
Deixem el cotxe a l'aparcament del costat de l'estació de L'Hospitalet d'Andorra. Des del Pont de Sta. Susanne 1440m anem a buscar el camí del GR Transfronterer. En aquest llarg recorregut, ple de futures emocions, passarem per infinitat d'estanys. No debades té el sobrenom de "La volta als estanys".


També gaudirem de la constant companyia del Sol, que ens anirà torrant, ara d'un costat, ara d'un altre. La claredat del camí i la omnipresent senyalització ens menen sense problema pels estanys de Pédourrés 2177m, Couart 2240m i d'Alba 2376m, abans d'assolir el pas del Coll d'Alba 2541m, per on entrarem efímerament a Andorra per sortir-ne pel Coll de Juclar 2444m. Veiem els estanys i el refugi de Juclar, final d'etapa... de demà.


Tot i tenir el refugi de Rulhe a la vista, encara haurem de fer una bona marrada abans no hi arribem passant per l'Estanyol 2127m. Haurem superat amb escreix l'horari del web andorrà quan arribem al Refugi Rulhe 2185m. 7h30mn sobre les 5h30mn del web.


Diumenge 22
Només dues persones més i nosaltres enfilem el camí del Coll de Calmettes 2337m. Abandonem el GR10 cap al Sud seguint fites i un camí prou evident. Guanyem altura amb decisió i entrem al caos de roca final que ens menarà al cim del Pic de Rulhe 2783m.


Allí coincidim amb d'altra gent que hi ha pujat per un altre vessant; compartim l'escàs espai vital i ens alternem per fer les fotos.


Després de fer un mos a la terrassa del refugi, iniciem la segona part de la jornada. Deixem el Refugi Rulhe cap a l'Estanyol; abans d'arribar-hi ja trobem la cruïlla de Fontargenta. Un itinerari ben marcat però poc evident, massa forçat, ens portarà a la veïna vall i als Estanys de Fontargenta 2151m. El Port de Fontargenta 2262m ens obre la porta d'Andorra, novament, on ja hi romandrem la resta del dia.


Ens endinsem en territori andorrà a la recerca del "camí nou" que ens ha comentat el guarda del Rulhe. Un "camí" que ens ha d'evitar baixar al fons de la vall per tornar a pujar per l'altra. El trobem a la cota 2021 i aviat ens n'adonem que es tracta d'un recorregut artificial, tallat a pic entre la vegetació, que puja a sac per saltar a l'altre costat de la carena. A dalt comença una successió de collets que anirem creuant fins arribar a sota dels estanys de Juclar. Pugem fins el Refugi de Juclar 2313m. S'ha fet pregar; avui també més de l'anunciat. 4h30mn sobre les 3h15mn del web.


La recompensa ve en forma de sopar pantagruèlic i ben equilibrat -encara no sabem què bé que ens aniran els carbohidrats per l'endemà-.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5311201

Dilluns 23
La fresca de la matinada es fa sentir quan comencem la darrera etapa, amb el folre polar com abric. Com que anem de baixada, no tenim calor fins que arribem a la cota 2227 on s'enceta un altre camí poc natural per saltar a la vall veïna. Aquest GR fa un tuf de fet a mida que tomba d'esquena.

Arribem al Refugi de Siscaró 2158m esquivant el munt de tifes de vaca que l'envolten. Anem a cercar l'Estany Baix de Siscaró 2331m en la pujada cap al Port Dret 2565m. Un esguard cap a Soldeu i muntanyes de muntanyes, conegudes i no tant, és l'avantsala del final del recorregut lògic i què es dedueix sobre el mapa. Al Refugi de la Portella 2269m ens cruspim la "llonganissa del celler".


Amb la panxa contenta fem l'última ullada al mapa. Ens espera una llarga baixada fins L'Hospitalet, per la vall del riu de St. Josep.

Però tot d'una, dues creus ens barren el pas del còmode camí què seguim. Miro al meu voltant i "descobreixo" cap al NE uns desconcertants senyals de GR. No obstant, en una decisió equivocada -no tornem a consultar el mapa-, els seguim. Arribant al Coll del Filldeputa 2442m -el nom l'hi poso jo- ens n'adonem de la inutilitat i la cabronada de passar aquest coll per tornar a baixar per l'altre costat.


Decidim abandonar el GR. Ja n'estem tips de fer el préssec contra tota lògica. Sense camí, baixem més de 600 metres a buscar el corriol que voreja el riu. Hi tornem a trobar marques del GR, un pèl deteriorades. Per rematar-ho, constants bassals de fang en dificulten el seu seguiment.

Passem les Bordes de la Vaca Morta 1800m i tirem milles fins a trobar la carretera, el que ens faltava, per arribar a L'Hospitalet 1430m. No cal dir que hem tornat a trigar força més del compte. 7h50mn sobre les 5h del web.


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5311218


Aquest darrer tram, des del Refugi de la Portella, ens ha esguerrat la travessa. Quin criteri ha d'imperar en el disseny d'un itinerari? Només accepto una resposta: la lògica. Tota la resta són ximpleries. I si no ens agrada com queda un recorregut "de disseny", no el divulguem. La muntanya i els muntanyencs hem d'interaccionar en harmonia; anar-hi en contra, només pot portar males conseqüències.

21-22-23 de setembre, 2013

GR Transfronterer. Volta als estanys. Arieja-Andorra-Arieja.

Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/GRT_VoltaDelsEstanys21230913
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5311139
.

divendres, 20 de setembre del 2013

Carn d'Olla

Solitària clàssica per Núria, amb estricte compliment de la previsió meteorològica, malgrat alguns descreguts...

Per no tenir mandra d'agafar el primer tren, vaig a dormir a l'Alberg de Núria. Després d'una bona tempesta a quarts de sis de la matinada, la jornada es desperta serena i fresca, amb boires juganeres i un vent constant, del tot habitual als cims de Núria.

Temperatura ideal per caminar.



Alberg Pic de l'Àliga 2122m - passo per sota del Pic de l'Àliga - Pic de la Pala 2475m - Pic de Fontnegra 2728m - Cim de Rocs Blancs 2784m - Cim Baix de les Arques 2782m - Cim alt de les Arques 2792m - Coll de Noucreus 2785m - Pic de la Fossa del Gegant 2808m - Coll de Noucreus - Pic de Noucreus 2799m - Coll de Noufonts 2651m - Pîc de Noufonts 2861m - Pic d'Eina 2789m - Coll d'Eina 2682m - Pic del Coll d'Eina 2794m - Pic de Finestrelles 2828m - Puig de la Coma de Finestrelles 2744m - Coll de Finestrelles 2604m - Núria 1972m.

14 i 15 de setembre, 2013

quasi Olla de Núria

Ramon
.

dimarts, 10 de setembre del 2013