Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dijous, 28 de març de 2013

Menys metres i més quilòmetres

Després d'uns quants estira i arronsa, ens trobem a Castillazuelo el dia i a l'hora convinguda. A cal Pedro som rebuts i acollits amb generositat.


Malgrat tot, encara ens ha quedat un serrell per pentinar; el Dani i el David tornaran el dimarts i el Pedro i jo, el dimecres. Bé, aquestes són les intencions. El temps dirà...

diumenge 24

Després d'haver esmorzat, bo i bé, a Escarrilla, s'esvaeix el darrer dubte i passem sense problemes El Portalet. Aviat, doncs, arribem al revolt prop de Gabas 1067m on deixarem el cotxe i ens calçarem els esquís des del primer minut.


Seguim plàcidament el tou de neu que cobreix la carretera de Bious-Artigues 1422m, amb la feixuga càrrega de la motxilla per a quatre dies. El refugi no està guardat; no obstant, el guarda, amb qui vaig parlar-hi un parell de dies abans, m'informà que a la part hivernal hi ha catorze places amb catorze flassades. També em va advertir que portéssim pala per si calia desenterrar la porta.


Al Pont de Bious prenem el GR10 i ens enfilem pel bosc seguint una traça de raquetes que ens facilita el camí. Però tot just arribem al Llac de Roumassot 1845m la traça fineix i gira cua. Poc menys de cent metres de desnivell ens separen del refugi, tot i que encara no el veiem.

Quelcom més tard del que esperàvem, es desferma una microtempesta de suau calamarsa que ens enxampa en el pas clau de la ruta: un pas estret i rost que ens obliga a fer uns 10/12 metres esquís al gep. Sortim del pas i s'esvaeix la calamarsa que es transforma en nevada.


El Refugi d'Ayous 1982m està colgat fins la teulada...per la part de darrere. La porta del dormitori hivernal i l'accés al balcó on hi ha el menjador hivernal, són accessibles. Ens estalviem la feinada de  palejar...i d'endevinar on és la porta.


Mentre va nevant, traslladem quatre matalassos al menjador i ens hi instal·lem confortablement. Una persona més ja hagués obligat a canviar la logística. No esperem visites en els propers dies.

dilluns 25

Quan ja havíem perdut l'esperança, els núvols decideixen tocar el dos a fer un passeig. Doncs nosaltres farem el mateix. A dos quarts d'onze, hora poc alpinística, sortim a fer un tomb cap a un llac que ens diu el Dani.


Estem impressionats de la quantitat de neu que hi ha i l'ambientàs que l'hi dóna a la muntanya. I amb el sentinella Midi d'Ossau vigilant-nos en tot moment.

Travessem el Llac Bersau 2082m sota un sol que convida a fer via. Ens encaminem cap al Coll des Moines. Ens toca fer un curt descens que en David traça pensant en la tornada. Caldrà anar amb compte amb les allaus.


Se'ns fan uns bons pans de neu sota els esquís tot pujant el Coll des Moines 2168m. El Pic des Moines serà massa entretingut i el deixem per a la propera. Ens atansem al més proper cim sense nom Cota 2278m, d'on albirem infinites muntanyes i propers núvols. És l'hora de tornar. Poc ens imaginàvem que avui faríem un cimet.


La neu està d'impressió i ens regala un descens d'acord a l'excel·lència del paisatge. Posem pells per  tornar cap al Llac Bersau i ja no les traiem fins el refugi. Una petita allau de fusió s'interposa entre un servidor i el Pedro; portem la distància necessària i queda en l'anècdota.

Torna a nevar i no deixarà de fer-ho en les pròximes catorze hores.

dimarts 26

Valorem l'estat de la muntanya i el Pedro i jo decidim acompanyar en Dani i en David, que ja havien previst marxar el dimarts. Ha nevat molt i  humit; no farem cap cim i la méteo per dimecres pinta pitjor.


Notem com n'està de pesada i perillosa la neu obrint traça. Ens escapolim del pas del Roumassot, ja l'hem batejat, anant més cap a l'Est. Baixem, clavats per les motxilles, fins l'entrada al bosc, on la neu, protegida per l'arbrada, presenta unes condicions de més bon esquiar.


De nou al Pont de Bious ja només ens queda desfer la blanca carretera, que a partir del Llac de Bious-Artigues ja és gairebé tot baixada, amb divertits trams sobre allaus i estrets passatges fregant el quitrà.


A l'arribada a Gabas ens felicitem per la sortida; tot i no haver fet cims, el lloc és un paradís que cal conèixer. I si pot ser quan no hi hagi ningú, molt millor.

A Tramacastilla fem el dinar de comiat, on brindem a la memòria de l'amic Eloi. Segur que ens ha estat espiant des de dalt del Midi d'Ossau.


23 al 26 de març, 2013

Circ d'Ayous, Aquitània.

Dani, David, Pedro, Ramon.

.

dimecres, 20 de març de 2013

Sense fronteres

No trobo lloc per aparcar al Bruc, a ca l'Anna, i segueixo fins la benzinera d'abans del Túnel. A part d'omplir el dipòsit, em cruspeixo un exquisit entrepà de truita de patates, feta al moment.

Sota els efectes d'aquesta grata sorpresa gastronòmica, devoro els quilòmetres que em separen de Huesca. I cap a Baños de Panticosa. Una trinxera excavada a la neu ens condueix, sense escapatòria, a la Casa de Piedra. Arribar i moldre; el sopar a taula.

dissabte 16

Una llarga corrua de cotxes es va distribuint pels diferents aparcaments de Formigal; nosaltres entrem al d'Anayet. Tot just estem a punt de sortir que les muntanyes es posen el barret i els cims desapareixen. Ens replantegem els objectius i anem fins el veí Portalet, on constatem que no tenim res a pelar.


Finalment, seguint el consell del David Latre, anem a Panticosa 1140m, a la part més baixa de l'estació, d'on iniciem un recorregut pel bosc, al marge de les pistes. Guanyem metres i passem pel costat de la Peña de Santa Cruz 1491m; es la sortida del bosc.


El temps, envejós del Portalet, es va embolicant. Baixa la boira i cauen els primers flocs de neu. Seguim fins al punt on, inevitablement, hem de creuar les pistes. Fem cim al Puntal de los Petros 1865m, desagradablement atapeït de gent, edificacions i ginys mecànics, des d'on decidim que no val la pena continuar cap al Mandilar.


Toca un còmode descens aprofitant una part de les pistes fins que en fugim i tornem per on hem pujat, esquivant quatre pedres que, els qui ens precedeixen, han deixat al descobert.

Donades les circumstàncies, ha estat una jornada ben aprofitada. Canviem de zona i ens n'anem cap a l'Aran.




diumenge 17

D'entrada, havíem pensat en pujar el Montcorbison; però, la presència de neu a la carretera de la Bassa d'Oles ens fa dubtar i repensem el diumenge. Aparquem a l'últim espai lliure que queda a eth Portilhon 1292m i baixem uns centenars de metres cap al Sud fins a trobar, a mà dreta, el trencant de la pista d'Aubàs.


Esquís als peus, núvols al cel, hem deixat l'escepticisme tancat al cotxe i emprenem la ruta que, arribem on arribem, serà el regal del cap de setmana. Avui tocava tot de mal temps.

Aviat trobem la primera drecera, traçada generosament, i comencem a escurçar quilòmetres, que no metres. La segona drecera és força més llarga i directa i va a parar ben a prop de la Cabana deth Cap deth Bòsc 1600m. En sortim i albirem l'entorn del Còth de Baretja. Ens hi atansem.


Una de les dues cabanes del Còth de Baretja 1749m està en perfectes condicions, malgrat la seva austeritat; hi coincidim amb uns francesos que l'acaben d'oKupar. Només ens hi aturem a menjar una barreta i continuem cap amunt.


Contra tot pronòstic assolim el Tuc d'Aubàs 2072m quan fa poca estona que s'ha desfermat, mandrosa ella, la nevada anunciada. No ens hi entretenim més del que cal per a guardar pells i immortalitzar el moment.


Novament a la Cabana deth Còth de Baretja, ara sí, ens hi entaulem. Amb el pap distret, reprenem la baixada, ara sense dreceres, fins Eth Potilhon, on arribem sota la pluja en què, ja fa estona, s'ha convertit la nevada.




dilluns 18

A quarts de cinc de la matinada neva amb intensitat a Casau i a tot l'Aran. A quarts de nou, els núvols van escampant la boira i els raigs de sol comencen a inundar, tímidament, la Vall.


Hem de reprogramar-nos i treure'ns la mandra de sobre. Encara podrem aprofitar el matí. Després d'esmorzar i recollir el bagatge, ens acomiadem de la María d'Era Verneda i enfilem cap a la Bonaigua.


No donàvem un duro pel dilluns i en canvi, ara, ens trobem lliscant, muntanya amunt, des del Port de la Bonaigua 2072m. Optem per l'opció més pràctica de cara a fer quelcom i no haver de córrer després per arribar a Lleida.

Déu n'hi do la gent que hi ha a pistes, sent dilluns. El pont de St. Josep a Madrid, Aragó i País Valencià es fa notar.


Fugim al més aviat possible de les rutes de colors i ens endinsem en el blanc alpí que ens mena a la Colhada de Montanhon 2420m. Posem ganivetes i enfilem amb decisió el costerut llom que precedeix l'esplanada cimera del Tuc de la Cigalera 2502m.


El sol comença a esvair-se entre els núvols i un vent fredolic abaixa la temperatura. Baixem per una boníssima neu pols fins a enllaçar amb les pistes i, barrejats entre els pisters, fem cap al Port de la Bonaigua. 



Davallem cap al Pallars per l'emparedada carretera de la Bonaigua. A l'Hostal del Llac ens donem un merescut homenatge i celebrem l'èxit imprevist del que havia de ser un cap de setmana ben passat per aigua i neu, i alguna cosa més. Cap a Lleida hi falta gent.


15 al 18 de març, 2013

Aragó; Panticosa, Puntal de los Petros 1865m
Aran; Tuc d'Aubàs 2072m; Tuc de la Cigalera 2502m

Carmen, Ramon.
.

dijous, 14 de març de 2013

Eloi


Del Petit Príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry:

  26b.jpg
Encara va dubtar una mica i després es va aixecar. Va fer un pas. Jo no em podia ni moure.

Tan sols hi va haver un llampec groc a prop del seu turmell. Es va quedar immòbil un instant. No va cridar. Va caure suaument, com cau un arbre. No va fer ni soroll, perquè tot era sorra.


I ara, és clar, ja fa sis anys…

Ara ja m’he consolat una mica. És a dir… no pas del tot. Però sé molt bé que ha tornat al seu planeta, perquè, al matí­, no en vaig trobar el cos. No era un cos gaire pesant… I a la nit m’agrada escoltar les estrelles. Són com cinc-cents milions de cascavells… 

 27a.jpg


Estimat amic,

La notícia de la teva mort em va tallar, literalment, la respiració.

Sense defugir la realitat, encara ho haig d'assimilar. Em prendré el temps que calgui.

Els records amb tu a la muntanya em col·lapsen; penso en els teus inicis en l'esquí de muntanya, en aquella baixada inoblidable de l'Algas en què vas anar més per terra que dret. I com ens ho passàvem de bé.



Les memorables escalades a la Ravier del Tozal, baixant a les fosques per les clàvies; i a la GAM de Diables, penjats d'aquells burins que ara no gosaríem ni tocar.

La por que vam passar amb les tempestes elèctriques baixant de la Dent du Gèant o al bivac del Perdiguero...

Tantes històries, tantes vivències que vam poder compartir.

Valguin aquestes paraules com a senzill homenatge i gratitud per la teva amistat.

Allà on siguis, cuida't i cuida'ns.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Eloi
.

dimarts, 12 de març de 2013

17,05€ tenen la culpa...

Barcelona - Queralbs 133km; accessos oberts + Cremallera de Núria.

Barcelona - Setcases 161km; accessos amb pas alternatiu entre Ripoll i St. Joan de les Abadesses.
Una gernació oKupa les muntanyes d'Ull de Ter.

Perdoneu el centralisme, però només ho proposo per a comparar, tot i que, com se sap, és inqüestionable que l'Àrea Metropolitana de Barcelona concentra la major part de la població catalana.

Així doncs, la qüestió és que, tot i ser 28km més lluny i haver de patir retencions pels talls alternatius de la N260, tothom se'n va cap a Ull de Ter - Vallter i ens deixa les muntanyes de Núria (les muntanyes, no la zona del Santuari) per a nosaltres sols.





I així és que sortim, sols com uns mussols, del Santuari 1970m cap a la Vall de NouFonts, un matí esplèndid i assolellat. Saludem dos raquetistes solitaris que passegen el gos. A l'altura de la Font d'en Llorenç, totalment colgada per la neu, ens avança un solitari esquialpinista amb pinta i velocitat de corredor. Aviat el perdem de vista.


Superat el flanqueig de la falda muntanyosa, entrem al fons del llit del Torrent de NouFonts i el resseguim còmodament.

Estratègicament, m'aturo en indrets determinats per a marcar "waypoints" en l'exercici que faig per aprendre a usar el GPS. Amb solet i bon temps sembla fàcil; en condicions de tempesta  hivernal no deu ser-ho tant.

Insòlitament, gaudim del paisatge dominical sense que res trenqui el so del silenci... bé, excepte el xerra-xerra del Pedro i la Pilar...


Ens aturem on es tanca el circ per a fer un glop i per posar-nos les ganivetes; no sembla que calguin, però la pujada al Coll de NouFonts s'enrosta i no serà un bon lloc per a fer equilibris. Ens separem uns quants metres l'un de l'altre per alleugerir la pressió sobre les possibles plaques de vent i assolim el Coll de NouFonts 2658m.


Elegants, els Pics Racons se'ns presenten com esvelts sentinelles, emmirallats en la blancor dels seus veïns Anyeller i Pic Rodó.

Si volguéssim fer una becaina, no podria ser a la Cabana de NouFonts sense una bona palejada per treure la neu de l'entrada. A saber la que hi ha dins.


El llom de l'aresta NW del NouCreus està ventat, pedregós i regelat. Esquivem els obstacles amb prou fortuna per arribar amb comoditat al Pic del NouCreus 2799m.


L'allargada i blanca silueta del Bastiments es deixa veure mig amagada darrere l'imponent Pic de l'Infern. Les piles de la càmera estan a les últimes i només en guardo el testimoni de l'esguard.


El Coll de NouCreus 2775m haurà de canviar de nom fins que no es fongui tota la neu, només n'hi ha una a la vista. Pugem fins el proper Pic de la Fossa del Gegant 2801m on ens espavilem a treure pells i estrènyer les tanques de les botes per fugir a tota velocitat d'un negríssim i dens núvol amenaçador (que ja havia deixat anar ruixats ben a prop nostre).


El Sol malda per fer-se un lloc entre els núvols que no paren de moure's i sortiran borrosos a la foto del MeteoSat. A la Coma de NouCreus trobem set agosarats que desafien els elements.

Una neu  E X C E P C I O N A L ens regala el millor descens de muntanya que recordo en molt de temps. Les emocions ens desborden i fruïm d'allò més en els vint-i-cinc minuts més curts de la història.


10 de març, 2013

Pic de NouCreus 2799m
Pic de la Fossa del Gegant 2801m

Pedro, Pilar, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/NouCreus100313
.