Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dijous, 30 de maig de 2013

55 i 56 d'abril

Aquest vuitè cap de setmana d'abril es presentava una mica complicat, meteorològicament parlant, però a darrera hora es va arreglar.

Com que les estacions d'esquí no volen aprofitar la neu, els apartaments estan d'oferta i no deixem escapar l'ocasió. A Arans, ben a prop de la carretera de Sorteny. Tan a prop, que al capvespre, abans de sopar, fem una incursió a la Vall de Rialb per veure on comença la neu.

Els espavilats del restaurant de l'aparthotel no ens ofereixen el menú a 12,00€ que diu la informació de la reserva. Cap problema, només hem de creuar el carrer i entrar al restaurant La Font d'Arans, on una entranyable senyora francesa, que ens explica com va anar de Paris a Chicago i encabat a Andorra, ens ofereix el menú de 10,00€ tan bo com bé de preu.


Deixem l'Amparo pesant les figues que li van sobrar a l'Eva, a Benás. Aparquem a l'entrada de la Vall de Rialb 1790m i caminem fins el Refugi de Rialb 1995m, ja envoltat de neu.


Creuem el riu i ens calcem els esquís. No hi ha cap traça; tothom deu d'estar fent cua al Pas de Mahoma. Enfilem cap al Port de Siguer 2405m on hi arribem havent usat les ganivetes que no ens traurem per baixar, fent escaleta, cap a l'altre costat per una neu molt dura; hem descartat el flanqueig. El Pedro, directament, opta pels grampons i ja no se'ls traurà.


L'Estany Blau 2341m és ben blanc i el podem creuar sense problemes, fent més còmode el camí que després puja rost i sense treva fins el Pas de la Solana 2577m. Aquí canviem els esquís pels grampons i hi deixem la Pilar G que els cutodiï, se'ls ha oblidat a casa...


Els 164 metres que ens separen del cim es fan pregar, però només per a mi. Mentre el Pedro s'enfonsa encara no dos dits, jo m'arribo a enfonsar fins el genoll en el pitjor dels casos. La Pilar M s'hi passeja sense més problemes. Això, alternat amb trams força durs, ens distreu fins el cim del Pic de Tomasset 2741m.


No fem esperar gaire la Graugés i aviat tornem amb ella. El Pedro, amb grampons, comença a passar, mentre nosaltres ens preparem pel descens per una neu increïble per a l'època i l'hora. Apurem el flanqueig per sobre de l'Estany Blau per estalviar-nos un bon tram de remada. En sortir-ne posem pells i ganivetes per tornar al Port de Siguer sense perdre altura.


Mentre l'Amparo fon la VISA, el Pedro recupera els esquís i ens acompanya en una altra increïble esquiada, a les tres de la tarda, per una neu excel·lent.

Fem una mica de trampa i estirem la neu fins ben passat el refugi de Rialb. Ara ja toca carregar esquís i acabar de desfer el caminet fins el cotxe.


Al restaurant de la benzinera Valentí, a Montferrer, ens ofereixen el menú; res excepcional si no fos que són les sis de la tarda. Així dóna gust. Queda apuntat per a futures ocasions.


25 i 26 de maig, 2013

Pic de Tomasset 2741m

(Amparo), Pedro, P Graugés, P Míguez, Ramon.

.

dimarts, 28 de maig de 2013

dimecres, 22 de maig de 2013

una de cinema

Ara feia temps que no posava un suggeriment cinèfil. Doncs aquí en va un que no es pot deixar escapar.Vaja, al meu criteri, és clar...


.

dilluns, 20 de maig de 2013

anem a l'escola... només a dormir...

Em trec els dits índex de les orelles per mirar quina hora és. No puc dormir pels roncs i tampoc no puc dormir amb els dits a les orelles, però en algun moment m'he adormit i no he sentit les dues alarmes del rellotge. Encenc el llum a les 06:00 una hora més tard del previst...

Ara no ens estresséssim pas. Deixem que l'Eva segueixi pesant figues i baixem a esmorzar al bufet lliure; "alguna" n'aprofita l'ocasió...


La neu barra el pas a la carretera, just abans del pont sobre l'Aigüeta de Remuñe. Carreguem esquís i anem a buscar l'entrada -cota 1800m- de la vall de Remuñe, a prop del Forau de la Llana. Caminem, encara, un quart no gaire llarg fins que ens posem els esquís. Aquesta vall, presenta, també, una innivació excepcional per a l'època. Anem a gaudir-ne.


El sol, a la coma, escalfa de valent i busquem un bri d'aire fresc allà on sigui. Pel camí, ens anem trobant desconeguts i encontrem coneguts (del Piri) que fan la mateixa ruta. Ara sabem que el Plus i el Fa són per allà dalt, que hi han dormit, i després sabrem que han llepat per falta de material. Aaiiii, aquest jovent...


Girem al S per sortir de la coma i guanyar altura i tornem a girar a l'W vers el Portal de Remuñe 2831m. Ens hi aturem per reagrupar-nos i distreure una mica el pap. La xocolata i la barreta energètica que em cruspeixo no es posen d'acord i inicien una batalla estomacal que acaba amb un servidor fent fora els àliens del meu cos pel mateix camí d'entrada.

Passem de la calor al fred, sense transició, pel vent, més que res. La màniga curta es queda massa curta i hi afegeixo dues capes més; una més del compte. Aviat regularitzo la qüestió tèrmica.


Els darrers dos-cents metres transcorren amb vistes al Circ de Lliterola (Perdiguero, Royo, Cabrioules) i, més amunt, a la vora de la cornisa que mira al Malpás i el Bom. Més senzill que no semblava, tracem curtes ziga-zagues cap al N-NW fins arribar a l'estret llom del cim. Som a la Tusse Remuñe 3040m.


Ens ho prenem amb calma. El vent occità ens passa pel damunt dels caps i, ben a recer, no ens emprenya gens. Al Nord, els núvols ho amaguen tot, només els cims més alts en treuen el nas.

Iniciem el descens per una neu transformada, però no més del compte, que ens permet gaudir a fons del llarg desnivell. Les vàries inclinacions del terreny configuren un recorregut divertit i amb opcions per a tots els gustos. Al fons de la coma, quasi plana, ens costa  una mica lliscar, però ens en sortim amb força dignitat.


Apurem els darrers metres fins ben entrat el bosc, abans de carregar els esquís a la motxilla per arribar fins el cotxe.

Mentre el Xavi se'n va a buscar l'Eva, nosaltres anem a buscar lloc al Llibrada per a donar-nos l'homenatge que ens mereixem.


11 i 12 de maig, 2013

Tusse Remuñe 3040m

dijous, 9 de maig de 2013

un pont sencer... per fi...

Lluny de la idea de refer ponts que manifesten alguns polítics (pensant només en el seu interès, condició intrínseca d'aquests personatges), passem el pont que ens separa de l'Hospital de Benás 1746m i hi aparquem, fent cas omís del cartell que ho prohibeix als no clients. Iniciem el Pont de l'1 (2 i 3 +4) de maig.


Finalment, l'evolució de les previsions de la méteo ens engresca a instal·lar-nos a La Renclusa 2140m tots els dies, evitant així desplaçaments i pèrdues de temps. Ho farem fins el dissabte, tractant d'evitar la gentada que, amb seguretat, envairà el refugi el cap de setmana.

Dijous 2

El mantell nival presenta un aspecte immillorable; gruixut, uniforme, extens... només solcat per una neta i elegant traça per a cada itinerari. Anirem fent d'W a E. Triem començar per un extrem i així és que ens endinsem per sobre dels Ibons de la Renclusa.


L'encant es desfà amb la traça que desapareix sota la trinxada trinxera dels d'infanteria, enraquetats o no. Nosaltres mateixos ens encarreguem de tornar-nos a encantar traçant un nou i net camí per sortir del caos i anar a trobar, de nou, les ziga-zagues que guanyen altura amb comoditat.

L'Alba és l'objectiu, tot i que falta matisar quina opció. Després d'un cop d'ull al terreny i repassant l'estadística d'ascensions, ens decidim pel Pic (d'Alba), descartant la Dent, la "Muela" i el Gendarme del mateix nom. Anem a buscar l'entrada cap a la cara W, que fem abandonant els esquís i calçant-nos els grampons.


Sort del camí obert a la neu per anònims companys d'afició, que ens permet progressar, no sense esforç, per la inclinada pala de la cara W. Així assolim el Pic d'Alba 3107m en solitària companyia; els més propers es mouen per les Maladetas Occidentals.


Recuperem els esquís i, fora pells, iniciem el descens. Cap a la meitat del trajecte variem el recorregut de pujada, més cap a l'E, per evitar haver de remar. Ens en sortim força bé i fem cap a La Renclusa pensant en entaular-nos per apaivagar el rum-rum estomacal.


Divendres 3

Hi havia dues previsions del tot oposades per avui i dues propostes conseqüents. A les 06:00 no neva i això activa la proposta conseqüent amb la previsió optimista. No sé si m'explico...

Amb vistes a l'Aneto (com a objectiu per a l'endemà, no com a panoràmica) i seguint la progressió plantejada (d'W a E) per a no repetir itineraris, repetim l'itinerari d'ahir... només en el primer tram i el deixem per encarar, netament al S, la Glacera de la Maladeta.


Anem fent en harmoniosa companyia amb efímers anònims companys d'afició. Ara tu, ara jo, mantenim oberta la traça per a posteriors visitants. En apropar-nos al contrafort del Cordier, s'esdevé una selecció de personal per objectius. El nostre, menys ambiciós i més polèmic (una cota "3000" amb pretensió de cim que només ho sembla si es mira des de baix), també és el menys freqüentat.


Deixem els esquís i entrem al passadís d'una estreta aresta de neu, que posa el toc d'emoció per arribar a la Torre Cordier 3052m. Cim estrany, aquest, que fem perdent altura des del punt d'accés. En fi...

Boires baixes amenacen d'esborrar el relleu i fer-nos el descens més feixuc. Però només van de passada i aviat s'esvaeixen. Gaudim, doncs, de les irregularitats del terreny, ben empolsinades de blanc element.

Avui canviem la clara per la Cocacola, tenim més sed, per acompanyar el tiberi.


Dissabte 4

La que havia de ser la nit més plàcida, perquè ens canvien del dormitori general a una habitació de sis, esdevé la pitjor pels insofribles roncs del bola de greix calb que ocupa una de les places. Dormim el que podem i esmorzem mig ensopits.


L'arribada d'en Pedro, amb qui havíem quedat per fer l'Aneto, ens esperona i aixequem el cul de la cadira. Ens abillem per a l'ocasió i inaugurem aquest dissabte, amb renovada ambició.

El guirigall de traces ha empobrit la uniformitat del terreny de dies passats. Sempre, la traça d'esquí, es veu envaïda i destrossada pels raquetistes i alhora redestrossada pels d'infanteria pura. La conseqüència és haver d'anar saltant d'una traça a l'altra, o fer-ne o refer-ne d'altres.


Malgrat tot, podem agafar un ritme constant que ens mena al Portillón Sup. 2900m. El passem, a peu, sense problemes i caminem fins la "pedra de l'esmorzar" on ens aturem a omplir el pap. Aquesta aturada esdevindrà estratègica, ja que ens fornirà de l'energia necessària per a prosseguir l'ascensió en confortable travessa de la Glacera d'Aneto, fins el Coll de Coronas 3195m.


Els darrers 200 metres els guanyarem sense canviar de tàctica, tot i la pressió d'altres aspirants anetistes, més ràpids, que ens escalfen el clatell. No ens sorprèn que siguin bascos.

L'espai de l'avantcim presenta una sobreocupació que vulnera l'espai vital. Diverses opcions omplen el ventall de possibilitats, abans del Pas de Mahoma. Nosaltres triem deixar la motxilla amb els esquís i posar-nos els grampons. El "tozolón" d'en Pedro diu que ell ja l'ha fet i que ens espera al costat dels esquís. Ens fa el reportatge...


El Pas de Mahoma el gestionem amb tranquil·litat i sense embussos. Les puntes dels grampons es claven a la neu i esgarrapen la roca en el curt i mixt recorregut horitzontal que ens separa del cim. L'amplitud de l'Aneto 3404m ens acull sense estretors. Només set persones fem torns per immortalitzar-nos al costat de la creu, mig enterrada a la neu, per cert. Abraçades anònimes ens feliciten i les hi tornem amb gratitud.


Recuperem els esquís i iniciem el llarg descens de 1700 metres fins el cotxe. La neu es presenta d'una qualitat pols insuperable i això gairebé fins al final de la llarga Glacera d'Aneto, a Barrancs. Sense veure ni una pedra, tan emprenyadores en altres ocasions, arribem a Aigualluts 2051m en la millor esquiada de l'Aneto mai viscuda.


Per anar més còmodes, posem pells i anem fent per Aigualluts, passant pel Forau. En arribar a la cruïlla de La Renclusa, buidem una motxilla i me n'hi vaig a recuperar el material que hi havíem deixat per no anar gaire feixucs. Els companys m'esperen fent el ronso.

Acabem de baixar a La Besurta i fem la pista cap a l'Hospital de Benás. Cloem la llarga jornada del llarg pont que escurcem per tornar a casa i gaudir del diumenge lluny d'aglomeracions muntanyenques. Suc de taronja, croissants, colacao... 


1 al 4 de maig, 2013

La Renclusa
Pic d'Alba 3107m; Torre Cordier 3052m; Aneto 3404m.

Carmen, Ramon. I el Pedro.

.