Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dijous, 11 de juliol de 2013

"No grites mucho, que están durmiendo..." Jesús; campista de Zaragoza.

Quan preparem una sortida a la muntanya, sempre hem de tenir en compte les variables que hi influeixen. Així doncs, la info dels itineraris; la méteo; els refugis, en aquest cas el càmping; i l'estat de la muntanya són els ingredients que, degudament combinats, faran que el còctel surti perfecte.

La info dels itineraris

Ai !!!! Comencem bé. A partir d'un article d'en Jordi Longás, a no sé quin número del Vèrtex, sobre les valls d'Anso i Echo, fem una previsió d'ascensions a la zona d'Echo.


De vegades passa que, intentant seguir les descripcions d'un itinerari, et dóna la sensació que, precisament, qui ho escriu no ha estat; o no ho sap explicar bé. Amb aquesta sensació ens quedem nosaltres després de l'experiència.

Bisaurín: Proposta d'itinerari llarguíssim i no crec que gaire lògic per a qui no conegui la zona. Nosaltres hi optem des de Gabardito.


Dimecres 3. Sortim del Refugi Gabardito 1381m seguint, sense cap problema, el GR 11.1 fins el Colláu de Lo Foratón 2016m.


Aquí, enfilem directament cap al S els 650 metres de pala que ens separen del cim. La neu i la boira són els únics companys d'ascensió.


Al Bisaurín 2670m no s'hi veu res. Ens posem els grampons per baixar més còmodament fins que s'acaba la neu. I tornem per on hem vingut. 

Lariste: Un error d'interpretació ens porta pel camí més curt... i lògic. Ens estalviem una volta tan llarga com inútil. I per baixar cap a l'Ibón d'Acherito tampoc no filen massa prim; no en fem cas i ens en sortim per un recorregut molt més recomanable.

Dijous 4. Aparquem tot just creuat el Barranc d'Acherito, en una esplanada anomenada La Mina 1228m. Prenem el camí de l'Ibón d'Acherito, sempre N-NE, obviant la primera desviació al Puerto de lo Palo.


En arribar al segon indicador cap a aquest port, deixem el camí d'Acherito i continuem direcció NE cap a las Foyas de Sta. Maria, que passarem per l'W. Fa estona que veiem el cim.


Sense camí evident, no costa gaire dirigir-se cap al coll al N del Marmida. Ara canviem a N-NW per un rost que ens durà al Pic de Lariste 2169m. Les abelles ens fan fora...
Des d'aquí, navegació  pura i dura cap a l'W, sense baixar mai més de 200 metres, per atansar el Colláu de la Ralla 2007m i anar cap al Mallo de la Foyas 2126m.



La neu condiciona la baixada cap a l'Ibón d'Acherito. Triem baixar-hi per un  efímer collet, descompost, a l'W del cim. Sense neu, o amb grampons, hi ha una altra possibilitat, més evident, al N-NE del cim.
A l'Ibón d'Acherito 1880m hi remullem els peus mentre dinem. La còmode ruta HRP de l'Ibón ens retorna al cotxe.

Chipeta Alto: El "marcat camí" que ascendeix cap a l'W, desapareix en el tram més costerut i cal imaginar-se'l entre les vaques i les pedres. Del coll al cim fem 150 metres més del desnivell descrit. I això que apliquem la llei del mínim esforç.



Divendres 5. Aparquem al costat del Refugi Forestal d'Oza 1146m i enfilem el Barranc d'Estriviella. El bosc ens protegeix de la calor emergent, fins que s'acaba i sortim a ple sol. La vall es tanca i s'intueix un pas lògic per la dreta, mirant amunt. El camí s'esborra del terra allà on més falta fa. Un pendent dret ens fa suar de valent fins que assolim aquest pas i entrem al tercer terç de l'ascensió al Coll.


La neu fa acte de presència a partir dels 1800m. Posem grampons per anar més còmodes i així fem cap al Coll d'Estriviella 2001m.
Les impressionants parets de la Serra d'Alano són testimonis únics de la nostra presència. Pugem l'Estriviella 2046m i el Pico Tortiella 1988m per una muntanya russa. Tornem a baixar i a pujar fins el collet al NW del Sayéstico, que no ens sedueix i el deixem estar.


Enfilem la darrera pujada fins el cim allargassat del Chipeta Alto 2175m. Hi dinem al costat d'un grupet de francesos.
La baixada la fem cap al Coll de Pietraficha 1965m i seguim el GR11 fins La Mina, on havíem aparcat el dia anterior. Avui, però, tenim el cotxe a 4 km.


Fa una calda important; ens aturem a l'ombra d'un gran arbre. Dos "hippis" alemanys ens acullen a la seva furgo i ens porten fins el cotxe.
Ens fotem dues clares de mig, impressionants.

Agüerri: Proposta d'itinerari surrealista per un esperó (??). Parlem amb la guarda de Gabardito i ens dóna la info correcta. Pugem per Costatiza i baixem pel Barranc de Secús. Ni rastre de l'esperó.

Dissabte 6. Repetim l'itinerari del dimecres fins la desviació del Bisaurín, què avui deixem de banda per baixar cap al Barranc d'Agüerri, seguint-lo ben a prop del seu llit fins creuar-lo anant a buscar el Barranc de Taxeras.


Comencem a guanyar altura, passant pel Refugi de Secús, fins la Foya de Secús, a l'entrada d'un ampli Circ en què ja veiem clarament el Coll de Costatiza. Cap allà que hi anem, després de fer un mos.
Per atansar-nos-hi sense trepitjar neu, hi pugem cap al costat S. Arribem al Coll de Costatiza 2214m per terreny descompost i dificultós.


La paret NE de l'Agüerri, a primer cop d'ull, no sembla donar facilitats per a la seva ascensió. No obstant, buscant la lògica de la muntanya, acabem trobant el "camí" més adient. I encara més amunt, un camí de debò.
Fem la Punta Agüerri 2447m.


La Txell, tot i el seu genoll i el seu peu, vol baixar per la directa. La veritat és que el camí d'anada pot ser un llarg retorn. Així que ens acostem al coll entre la Punta i la Peña d'Agüerri i veiem factible l'opció de descens pel marge esquerre del Barranc de Secús, malgrat no haver-hi camí, passant pel seu Refugi i retrobant el Barranc d'Agüerri de camí a Gabardito.



La méteo

Ai !!!! Quina calor. La previsió és bona per a tot els dies, amb augment progressiu de les temperatures. Fil per randa...

El càmping

Una bassa d'oli, fins el divendres al matí, el Cámping Valle de Hecho, ben a prop del poble d'Echo, ens ofereix el necessari espai vital i la necessària tranquil·litat per a romandre-hi de forma agradable. Els serveis, amplis i nets i polits i el poder anar caminant fins el poble a fer una clara i comprar queviures frescs, són un valor afegit.


Però, al tanto !!!! Vesteix un bastó i semblarà un senyor. Malgrat tot, un càmping buit pot ser un rabeig de pau i ja en tindrem prou. El divendres a la tarda, els nouvinguts transformen la fesomia del lloc i el silenci s'omple de brogit com els lavabos de gent i de sons desagradables. I l'espai es torna menys vital.

Màxim exponent: El Jesús, la Tere i el seu fill David, un potencial psicòpata d'uns 10 anys, arriben al cámping i s'hi instal·len a la darrera plaça lliure que queda, justament al costat nostre. Aquesta família de Zaragoza esmercen dues hores de rellotge per plantar la tenda, familiar, marca Quechua, com totes les tendes dels nouvinguts el divendres a la tarda. Casualitat ??


La comunicació interfamiliar es basa en els crits, malgrat ser un ben a prop de l'altre. Mentre el David, potencial psicòpata, no ho oblideu, martelleja sens parar una piqueta que no aguanta cap vent, en Jesús i la Tere es barallen amb la tenda fins aconseguir donar-li una forma més o menys digne.

S'ha fet fosc i nosaltres ja anem a dormir. "Buenas noches: Ya vamos a dormir, que M A Ñ A N A  H A Y  Q U E  M A D R U G A R". Ens acomiadem dels veïns, emfasitzant el nostre objectiu de dormir i descansar, per a la qual cosa és necessària la seva col·laboració.


Per no allargar-me, a quarts de dotze de la nit, la família de Zaragoza sopa a la llum de les llanternes. Mentre la Tere rep una telefonada de l'Olga (no en tenim més dades), que no podrà venir, el David juga a crits amb el seu amiguet Gabo (tampoc no en tenim més dades) i el pare, en Jesús, conscient de la situació, li diu al nen: "No grites mucho, que están durmiendo".

Gràcies, Jesús. Si no fos per tu...

Ja teníem previst marxar el dissabte, però, si no fos així, haguéssim canviat els plans.

Quant al Refugi de Gabardito, donen dinars entre les 14:00 i les 16:00 Si arribes més tard, de fer un cim, no amb el cotxe, et fots perquè estan atabalats preparant el sopar i només t'ofereixen un entrepà de pernil i gràcies. Temps estimat per a que et serveixin un parell de clares: prop de 10 minuts, de rellotge. 

A Alfarràs hi sopem de puta mare, a Can Macho.

L'estat de la muntanya

Doncs tenint en compte les abundants nevades de l'hivern, no volem confiar-nos i ens emportem pìolet i grampons. Finalment, el piolet el deixem al cotxe, però els grampons ens els calcem en dues de les quatre ascensions, i en les altres dues fem mans i mànigues per estalviar-nos-els.



A Echo s'hi celebra el PIR Festival de música i cultura Pirinenca; no ens hi podrem quedar, però fa bona pinta.

Prop de 400km, uns quants més a VdM, ens separen de casa; un dissabte al vespre no hi ha gaire trànsit i podem fer bona via. Amb l'avituallament a Can Macho, tornem contents i satisfets.


2 al 6 de juliol, 2013

Bisaurín 2670m; Lariste 2169m; Mallo de las Foyas 2126m; Chipeta Alto 2175m; Agüerri 2447m

Txell, Ramon.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4802675
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4802785
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4802875
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4807812
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/ECHO2Al60713
.