Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimecres, 28 d’agost de 2013

La Glacera Perduda

Formatge de Trenta (Slovenija), sobrassada de Menorca, botifarres de Graus, tomàquets de Castillazuelo i un Montesierra jove, són l'excusa que no ens cal per asseure'ns al voltant de la taula.

A cal Pedro preparem l'estada a la vall de Bujaruelo. Un parell d'objectius ens volten pel cap, un de vell i un de nou i viceversa, El vell del Pedro és nou per a mi i el meu vell és nou per al Pedro, i tots dos són nous per l'Amparo i la Txell.


Dissabte 17
Amb bon criteri ens instal·lem al Càmping Valle de Bujaruelo, força més acollidor i organitzat que el de San Nicolás, i al mateix preu. A l'hora que se'ns ha fet ja ens fa mandra sortir a fer metres. A tots menys al Pedro, que s'acomiada de nosaltres camí de l'Ibón de Bernatuara. Quina moral, amb la calor que fa.


Nosaltres fem una passejada cap al Puente d'Oncins i després baixem a Torla a fer un toc, abans de tornar a recollir en Pedro i retornar al nostre camp base.


Sopem una amanida "Km 0" i els obligats macarrons per carregar el dipòsit per a l'endemà.

Diumenge 18
Ara fa deu anys, amb en Josep i en Roger vam patir un accident quan baixàvem dels Gabiétous per la seva glacera. Aquell agost del 2003 la neu vestia el rocam que donava pas al coll dels Gabiétous. De baixada, quan ja érem a prop del camí de Serradets, després de passar el tram de roca inferior, en Josep i jo vam caure pendent avall. Ell, un fèmur trencat per no sé quants llocs; jo, quatre costelles i hemopneumotòrax. Hi havia cobertura i, amb l'ajut del Llobarro, els Gendarmes ens van treure d'allí en helicòpter.


Sortim de Bujaruelo 1338m cap al Port de Bujaruelo 2273m. Hi fem una paradeta per distreure l'estómac mentre els gavatxos que hi pugen en cotxe, des de Gavarnia, només han de caminar prop d'un quart per terreny pla, per arribar-hi. El progrés no sempre és positiu, depèn de com es miri, és clar.


Deixem el camí de Serradets i ens dirigim cap a la paret que tanca la glacera dels Gabiétous. Just a l'esquerra (dreta orogràfica) del torrent hi ha una fita que en senyalitza l'entrada. Una grimpada fàcil però delicada, per terreny descompost, seguint fites, ens situa al capdamunt.


De sobte, la il·lusió es fon com la neu de la glacera. La seva part superior ha deixat despullada una barrera rocosa que, a primer cop d'ull, ens barra el pas cap al Cuello de Gabieto. Ens ho mirem d'esquerra a dreta i viceversa. Des d'on som no es veu clar i tampoc no portem material per aventurar-nos-hi. Decidim, a contracor, girar cua.


(A casa, amb les fotos ampliades, es veu un possible pas, tot i que hi ha una part oculta que no sabem què amaga)


Desgrimpem ràpid amb l'ajut de les fites que hi havia i les que hem posat nosaltres. De nou al camí de Serradets, retornem al Port de Bujaruelo i, sense pressa i lliures d'adrenalina, dinem tranquil·lament abans de tornar a Bujaruelo.

Mentre no arriba l'Amparo, ens remullem, parcialment o total, al riu Ara. Quin plaer...

Dilluns 19

Sortim a peu del mateix càmping, cap al Nord. De seguida, a uns dos-cents metres, trobem la indicació del camí 1272m del Barranco del Turbón, cap a l'Oest. El camí del bosc és costerut però ombrívol i permet mantenir un bon ritme. Quan la vegetació ja no ens protegeix, el camí es va perdent i cal anar buscant la ruta més còmode possible, enmig del rascler (lapiaz).


Passem per l'avenc de la Grallera del Turbón i seguim fins el Cuello de Otal 2351m.

Ara ve el tram més entretingut. Seguim la carena cap al S i l'W. Pugem la tartera fins la primera canal i ens endinsem en la paret. També aquí les fites ens guien en la grimpada, procurem anar prou junts per no llançar-nos pedres.



Compartim el cim de la Peña de Otal 2701m amb veïns habituals que, amablement, ens cedeixen l' espai vital.

Emprenem el retorn cap a la vall. Encara ens queda un objectiu molt motivador. Soparem a Colungo...


17 al 19 d'agost, 2013

intent Gabiétous; Peña de Otal.

Amparo, Pedro, Txell, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Bujaruelo17Al190813
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5081220
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5081319
.

diumenge, 11 d’agost de 2013

Prosim, ne govorim slovensko...

TRIGLAVSKI NARODNI  PARK

Julijskih Alp


La tria
Com en d'altres ocasions, un article a la revista Vèrtex (Deu dies al Parc Nacional del Triglav, Manel Broch) m'ajuda a escollir una destinació desconeguda per a mi. No farem el mateix recorregut, però n'aprofitarem la informació. M'agrada la idea de sortir dels circuits arxiconeguts i atapeïts de gent i "descobrir-ne" de nous i més tranquils. I, precisament per això, molt més atractius.


El Triglav, la seva muntanya més coneguda (i més alta), dóna nom a l'únic parc nacional del país i el seu massís concentra una bona pila de cims.

El país
Slovenija; amb més sort que Catalunya, es va independitzar de Iugoslàvia el 1991. Fronterer amb Itàlia a l'W i Àustria al N, els Alps Julians són la seva zona muntanyosa més important i amb més possibilitats d'activitats força interessants, tant d'ascensions com de travesses.

La muntanya

El Parque Nacional del Triglav se sitúa dentro de los llamados Alpes Julianos, que constituyen la estribación más oriental de los Alpes. La litología predominante en todo el macizo es carbonática. La formación de estos carbonatos se produce por la precipitación de los mismos en ambientes marinos someros (< 50 m de profundidad) que le otorgan el color blanco tan característico. La edad de formación es Triásico-Jurásico (entre 250-150 millones de años de antigüedad). La acción de la tectónica alpina ha modelado el paisaje creando importantes desniveles entre las cumbres aserradas y los valles glaciares. La morfología kárstica (cuya nomenclatura proviene de la región eslovena de Carso) aparece en forma de poljes, dolinas, lapiaces, simas etc. a lo largo de todo el macizo del Triglav.

Rey-Moral, C. (2013)


Com hi anem
Fer quasi 1500km per carretera no ens sedueix de cap manera. A més, allí no ens caldrà el cotxe per a res. El transport públic, amb bus, és suficient, sobretot al juliol i l'agost, per als desplaçaments que ens calguin. Així, doncs, triem l'avió per anar cap allà. Estalviem temps i, amb el meu cotxe, diners. De les diferents possibilitats, fem la ruta cap a München i Ljubljana. I la tornada, via Zürich.

Trenta (si hi vas amb cotxe)
Però si hi voleu anar amb cotxe, la vostra destinació és el menut poble de Trenta, al cor del Parc Nacional. I el seu Info Center Dom Trenta us fornirà de tota la informació que us calgui, així com d'allotjament. Només heu de tenir la precaució de fer les reserves amb antelació.

Els refugis
L'Associació Alpina d'Eslovènia (Planinska zveza Slovenije) disposa d'una extensa xarxa de refugis que abasteixen àmpliament tot el territori i, sobretot, el Parc Nacional del Triglav.

Ara, esborreu l'esquema mental que teniu dels refugis de casa nostra. També els dels Alps Occidentals. Els refugis eslovens no tenen horari; bé, el tenen diferent. De 06:00 a 21:00 funciona la cuina i fins les 22:00 hi són les "guardesses" (al Triglav, totes les guardes són dones). No hi ha mitja pensió; pots sopar, dormir i esmorzar (i dinar, i berenar) i prendre radlers, però tot és a la demanda. La varietat de plats és escassa i si feu una travessa més o menys llarga, acabareu avorrint la klobasa. Això sí, per esmorzar, els ous ferrats van a dojo.


A tots us diran que l'aigua no és potable. Qüestió de negoci. No és cert; l'aigua és de pluja, amb regust calcari, però bona. Allà on hi hagi una aixeta, en podeu agafar. No obstant, millor posar-hi Isostar o algun producte similar. L'alternativa, 4,00€ per 1,5l.

Com a curiositat, pots demanar una tassa d'aigua calenta i fer-te la teva pròpia infusió. Us cobraran 50 o 60 cèntims per tassa.

Finalment, als refus més grans hi ha l'opció d'agafar habitació; als més petits, els més autèntics, dormitori general. Amb un sac de llençol en tindreu prou, tot i que als més grans no us caldrà, tenen llençolets.

Només hi ha dutxa als refus més baixos i què s'hi arriba en cotxe (Aljazev, Poštarski).

Alguns preus: aigua 1,5l. 4,00 - cocacola 3,50 - cervesa 4,00 - cafè 1,50

Itinerari
Juliol

dissabte 13.- Vol a Ljubljana.

diumenge 14.- Trasllat al Refugi Aljazev 1002m (ens hi porten en cotxe; s'hi va des de Ljubljana a Mojstrana en bus i caminant o en autostop fins al refu). (sopar 16,00 - dormir 24,02 - esmorzar 12,30).

dilluns 15.- Refugi Aljazev - Pragweg - Refugi Triglavski dom 2515m 5h30mn. Itinerari que puja per la Cara Nord del Triglav; força equipat amb clàvies i esglaons i cables. (sopar 19,70 - dormir 34,02 - esmorzar 12,30).


dimarts 16.- Ascensió al Triglav 2864m 2h pujar i baixar. Itinerari totalment equipat amb clàvies, esglaons i cables. Refugi Triglavski dom - Dom Planika - Refugi na Doliču 2151m 2h15mn. (sopar 29,20 - dormir 23,02 - esmorzar 13,50).


dimecres 17.- Refugi na Doliču - Luknja Pass 1758m - Bovski Gamsovec 2392m - Refugi Pogačnikov dom 2050m 5h45mn. (sopar 14,45 - dormir 22,00 - esmorzar 15,00).

dijous18.- El camí del Razor està tancat per esllavissades; això ens obliga a fer una variant per anar al següent refugi. Refugi Pogačnikov dom - Trenta 620m 3h15mn. A Trenta agafem un bus que ens porta al Vršič Pass 1611m 6,00€ d'on caminem 15mn fins el Refugi Poštarski dom 1688m (sopar i esmorzar 36,50 - dormir 26,02).


divendres 19.- Refugi Poštarski dom - Vršič Pass - Refugi pod Špičkom 2064m 4h. L'etapa més avorrida, el refugi més autèntic. (sopar 23,05 - dormir 18,00 - esmorzar 11,50).

dissabte 20.- Ascensió al Jalovec 2643m 4h pujar i baixar. Itinerari força equipat amb clàvies, esglaons i cables. Més compromès que el Triglav. L'únic dia (a part del Triglav) que deixem bastons, piolet i grampons al refugi, no ens hagués anat malament portar-los. Un austríac ens deixa un parell de bastons per a la baixada; moltes gràcies!!!! Refugi pod Špičkom - Refugi Izviru Soče 886m 2h20mn (sopar 19,00 - dormir 20,00 - esmorzar 11,00).


diumenge 21.- Refugi Izviru Soče - Trenta 620m 2h. A Trenta, la millor opció d'allotjament la trobarem al Centre d'informació del Parc Nacional. Nosaltres vam llogar-los una habitació (40,00) en un edifici proper, equipat amb cuina comunitària. Trenta només té un bar restaurant (esmorzar 11,80 - dinar 18,60) al nucli urbà i un altre a 1km (sopar 29,20) i un petit super, però que té de tot i bo.

dilluns 22.- Trenta - Refugi na Prehodavcih 2071m 4h30mn. (sopar 18,20 - dormir 25,00 - esmorzar 13,70).


dimarts 23.- Excursió d'anar i tornar al Refugi Triglavskih jezerih 1685m 5h. Recorregut pels 7 llacs del Triglav, totalment prescindible. (segona nit al Prehodavcih sopar 15,40 - dormir 25,00 - esmorzar 5,20).

dimecres 24.- Volíem fer el Kanjavec abans de baixar a Trenta, però la méteo no aconsellava l'intent (amb bon criteri, perquè va ser arribar a Trenta i caure el diluvi universal). Refugi na Prehodavich - Trenta 620m 2h45mn. Allotjament del Centre d'informació del Parc Nacional (dormir 40,00).


Tots els preus dels refugis que hem fet constar són per a dues persones. En tots fan el 50% de descompte si estàs federat.

Si teniu un dia lliure, us podeu acostar a Bovec, a 50 minuts de Trenta en bus (5,40 anar i tornar/pax).

De Trenta a Ljubljana hi ha bus directe (12,50/pax 3h30mn).

Una molt bona opció d'allotjament a Ljubljana, cèntric i alhora tranquil: http://www.mescanka.si/

Material
En principi no cal portar material específic. No obstant, els recorreguts equipats estil "ferrada" són susceptibles de fer-se amb talabard i casc.
Quant a piolet i grampons, no han calgut, tot i que al Jalovec vam passar un tram nevat on no haurien sobrat. Cal tenir en compte que aquest hivern, com a casa nostra, ha nevat molt i encara en queden restes.

Bibliografia i cartografia
La guia: Trekking in Slovenia. The Slovene High Level Route; autors, Justi Carei i Roy Clark, editorial Cicerone.
El mapa: Julische Alpen / Alpi Giulie; 1:25000; editorial Kompass. Cobreix tota la travessa.

Sensacions
Tranquil·litat seria el mot que millor defineix l'estada a les muntanyes eslovenes. El sistema de funcionament dels refugis, amb els horaris esmentats, fa que no hi hagi aglomeracions.
El comportament de la gent, nadiu i estranger, ha estat, sempre, respectuós en tots els aspectes.
Els camins estan molt ben indicats, potser massa i tot per al que estem acostumats al nostre Pirineu.

Agraïment
Vull agrair especialment a la Irena i en Primož, l'acollida a la seva llar i el seu suport logístic, què ens va facilitar moltíssim les gestions de reserva als refugis i el transport a l'inici de la travessa.

Hvala. Nasvidenje !!!!


13 al 28 de juliol, 2013

Triglavski Narodni Park
Triglav, Bovski Gamsovec, Jalovec

Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Slovenija13Al280713
.