Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


diumenge, 29 de setembre de 2013

Tant sí com no...

Va ser fa tres anys, l'octubre de 2010, quan acabant el GR20 vaig tenir la sensació que m'estaven prenent el pèl amb un itinerari que, sí o sí, havia d'arribar a un punt determinat de l'illa, encara que l'interès del recorregut fos nul.

Incomplint la meva promesa de fa tres anys, he tornat a embrancar-me en un GR i he tornat a tenir la mateixa sensació: presa de pèl.

Però no tot ha estat negatiu...

El pas de Puigcerdà a La Guingueta està parcialment tallat per alguna mena de festa major. El Túnel del Pimorèn està tancat per manteniment, hem de passar el port. Comencem bé.

Dissabte 21
Deixem el cotxe a l'aparcament del costat de l'estació de L'Hospitalet d'Andorra. Des del Pont de Sta. Susanne 1440m anem a buscar el camí del GR Transfronterer. En aquest llarg recorregut, ple de futures emocions, passarem per infinitat d'estanys. No debades té el sobrenom de "La volta als estanys".


També gaudirem de la constant companyia del Sol, que ens anirà torrant, ara d'un costat, ara d'un altre. La claredat del camí i la omnipresent senyalització ens menen sense problema pels estanys de Pédourrés 2177m, Couart 2240m i d'Alba 2376m, abans d'assolir el pas del Coll d'Alba 2541m, per on entrarem efímerament a Andorra per sortir-ne pel Coll de Juclar 2444m. Veiem els estanys i el refugi de Juclar, final d'etapa... de demà.


Tot i tenir el refugi de Rulhe a la vista, encara haurem de fer una bona marrada abans no hi arribem passant per l'Estanyol 2127m. Haurem superat amb escreix l'horari del web andorrà quan arribem al Refugi Rulhe 2185m. 7h30mn sobre les 5h30mn del web.


Diumenge 22
Només dues persones més i nosaltres enfilem el camí del Coll de Calmettes 2337m. Abandonem el GR10 cap al Sud seguint fites i un camí prou evident. Guanyem altura amb decisió i entrem al caos de roca final que ens menarà al cim del Pic de Rulhe 2783m.


Allí coincidim amb d'altra gent que hi ha pujat per un altre vessant; compartim l'escàs espai vital i ens alternem per fer les fotos.


Després de fer un mos a la terrassa del refugi, iniciem la segona part de la jornada. Deixem el Refugi Rulhe cap a l'Estanyol; abans d'arribar-hi ja trobem la cruïlla de Fontargenta. Un itinerari ben marcat però poc evident, massa forçat, ens portarà a la veïna vall i als Estanys de Fontargenta 2151m. El Port de Fontargenta 2262m ens obre la porta d'Andorra, novament, on ja hi romandrem la resta del dia.


Ens endinsem en territori andorrà a la recerca del "camí nou" que ens ha comentat el guarda del Rulhe. Un "camí" que ens ha d'evitar baixar al fons de la vall per tornar a pujar per l'altra. El trobem a la cota 2021 i aviat ens n'adonem que es tracta d'un recorregut artificial, tallat a pic entre la vegetació, que puja a sac per saltar a l'altre costat de la carena. A dalt comença una successió de collets que anirem creuant fins arribar a sota dels estanys de Juclar. Pugem fins el Refugi de Juclar 2313m. S'ha fet pregar; avui també més de l'anunciat. 4h30mn sobre les 3h15mn del web.


La recompensa ve en forma de sopar pantagruèlic i ben equilibrat -encara no sabem què bé que ens aniran els carbohidrats per l'endemà-.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5311201

Dilluns 23
La fresca de la matinada es fa sentir quan comencem la darrera etapa, amb el folre polar com abric. Com que anem de baixada, no tenim calor fins que arribem a la cota 2227 on s'enceta un altre camí poc natural per saltar a la vall veïna. Aquest GR fa un tuf de fet a mida que tomba d'esquena.

Arribem al Refugi de Siscaró 2158m esquivant el munt de tifes de vaca que l'envolten. Anem a cercar l'Estany Baix de Siscaró 2331m en la pujada cap al Port Dret 2565m. Un esguard cap a Soldeu i muntanyes de muntanyes, conegudes i no tant, és l'avantsala del final del recorregut lògic i què es dedueix sobre el mapa. Al Refugi de la Portella 2269m ens cruspim la "llonganissa del celler".


Amb la panxa contenta fem l'última ullada al mapa. Ens espera una llarga baixada fins L'Hospitalet, per la vall del riu de St. Josep.

Però tot d'una, dues creus ens barren el pas del còmode camí què seguim. Miro al meu voltant i "descobreixo" cap al NE uns desconcertants senyals de GR. No obstant, en una decisió equivocada -no tornem a consultar el mapa-, els seguim. Arribant al Coll del Filldeputa 2442m -el nom l'hi poso jo- ens n'adonem de la inutilitat i la cabronada de passar aquest coll per tornar a baixar per l'altre costat.


Decidim abandonar el GR. Ja n'estem tips de fer el préssec contra tota lògica. Sense camí, baixem més de 600 metres a buscar el corriol que voreja el riu. Hi tornem a trobar marques del GR, un pèl deteriorades. Per rematar-ho, constants bassals de fang en dificulten el seu seguiment.

Passem les Bordes de la Vaca Morta 1800m i tirem milles fins a trobar la carretera, el que ens faltava, per arribar a L'Hospitalet 1430m. No cal dir que hem tornat a trigar força més del compte. 7h50mn sobre les 5h del web.


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5311218


Aquest darrer tram, des del Refugi de la Portella, ens ha esguerrat la travessa. Quin criteri ha d'imperar en el disseny d'un itinerari? Només accepto una resposta: la lògica. Tota la resta són ximpleries. I si no ens agrada com queda un recorregut "de disseny", no el divulguem. La muntanya i els muntanyencs hem d'interaccionar en harmonia; anar-hi en contra, només pot portar males conseqüències.

21-22-23 de setembre, 2013

GR Transfronterer. Volta als estanys. Arieja-Andorra-Arieja.

Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/GRT_VoltaDelsEstanys21230913
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5311139
.

divendres, 20 de setembre de 2013

Carn d'Olla

Solitària clàssica per Núria, amb estricte compliment de la previsió meteorològica, malgrat alguns descreguts...

Per no tenir mandra d'agafar el primer tren, vaig a dormir a l'Alberg de Núria. Després d'una bona tempesta a quarts de sis de la matinada, la jornada es desperta serena i fresca, amb boires juganeres i un vent constant, del tot habitual als cims de Núria.

Temperatura ideal per caminar.



Alberg Pic de l'Àliga 2122m - passo per sota del Pic de l'Àliga - Pic de la Pala 2475m - Pic de Fontnegra 2728m - Cim de Rocs Blancs 2784m - Cim Baix de les Arques 2782m - Cim alt de les Arques 2792m - Coll de Noucreus 2785m - Pic de la Fossa del Gegant 2808m - Coll de Noucreus - Pic de Noucreus 2799m - Coll de Noufonts 2651m - Pîc de Noufonts 2861m - Pic d'Eina 2789m - Coll d'Eina 2682m - Pic del Coll d'Eina 2794m - Pic de Finestrelles 2828m - Puig de la Coma de Finestrelles 2744m - Coll de Finestrelles 2604m - Núria 1972m.

14 i 15 de setembre, 2013

quasi Olla de Núria

Ramon
.

dimarts, 10 de setembre de 2013

diumenge, 8 de setembre de 2013

Les calderes d'en Pere Botero

Des que van inaugurar el Refugi de Bachimaña, ara fa poc més d'un any, que hi volia anar. Havia pensat que fos de camí als Infiernos, però l'amic Pedro em va suggerir que fes l'ascensió per Pondiellos i baixés pels Ibones Azules.

Dit i fet. La ruta dels Azules ja la coneixia, però l'altra, no. I combinar-les ens oferia la possibilitat de fer un complet i exigent recorregut per aquestes muntanyes.


Com en d'altres ocasions, fem nit a la Casa de Piedra 1636m, on hi arribem just a l'hora de sopar. Prou tranquils per ser un cap de setmana d'agost.

El dissabte les boires amaguen les muntanyes. Fins i tot una escadussera pluja obre un dubte que s'esvaeix amb els núvols. La fresqueta ens anima a no esperar més i iniciem la caminada. Les boires no acaben de fer net, ans al contrari. Ens atansem els uns a l'altra i ens hi endinsem perdent de vista el món.


Ens separem de la majoria de la gent, que van al més assequible Garmo Negro. Un estret corriol fressat i guarnit amb fites ens porta cap al NW. Més endavant, el camí s'eixampla i perd inclinació. Hi sentim veus dels qui van al davant. Cada cop més veus. Potser massa veus, no? Fa una estona no hi havia tanta gent. Tres nois baixen contents; han fet el cim, el Garmo Negro. Recollons, ens hem passat de llarg el camí cap al coll.


La boira i les nombroses fites, potser massa, ens han enredat i hem anat massa cap a l'W. Reculem fins al riu que no fa gaire que hem creuat. Allí hi ha d'haver el camí que ens interessa. Un altre grup, que també va al Garmo, ens confirma que hem de tirar riu amunt. Nosaltres els informem que van massa alts i que un ample sender els espera uns vint metres per sota d'on som.


Més boira, més fites i menys camí; un pedregam ens mena al no gaire llunyà Cuello de Pondiellos 2809m. A l'altre costat el sol lluu esplèndid i il·lumina la paret SE dels Infiernos. A primer cop d'ull no sembla que s'hi pugui pujar tranquil·lament. Però el Pedro m'ha dit que ell hi va baixar i pujar sempre és més fàcil.


Mentre ens acostem a la paret, observem el descens de dues persones. Suposem que haurem de fer el seu camí a la inversa. Van a poc a poc, però constants. Ens creuem a la base de paret. Intercanviem informació i ens desitgem bona ruta. El terreny és descompost però no presenta dificultat. Anem atents, per l'esquerra de la canal, ara més a prop, ara més lluny.


Arribats a la Cresta dels Infiernos, hi deixem les motxilles per anar a fer l'Infierno SE 3079m, el primer dels tres. Recuperem l'equipatge i continuem pel fil, no gens estret, de l'aresta. Assolim l'Infierno Central 3083m, el més alt.

La muntanya canvia de color i entrem a la "Marmolera" i en sortim abans de petjar l'Infierno NW 3075m. Curiosíssim i interessant accident morfològic que caracteritza aquests cims.


Seguim l'irregular camí que discorre per l'esquerra de l'aresta, en sentit Nord. Arribem al Cuello del Infierno, al costat de l'Ibón de Tebarrai. La gana ens demana que ens aturem a fer  un mos. Encara queda una estona fins el refugi. Un bivac a recer del vent ens acull mentre dinem.

Seguim el GR11 cap a l'E. El primer tram nevat el passem seguint la traça, la neu ja està estovada. El segon l'esquivem perquè és massa dretot i no cal que ens hi fiquem.


Els Ibones Azules estan impressionants. De fet, l'aigua raja a dojo pertot. La relativa proximitat del refugi fa que hi hagi bastanta gent passejant-hi. I com dic, és relativa la distància fins al Refugi Bachimaña 2200m. Hi arribem després de voltar, per l'W, tot l'embassament de Bachimaña Alto, que no s'acaba mai, sobretot quan véns de tan lluny.


Massa a prop del cotxe, encara no dues hores, l'accés d'aquest refugi el fan massa "familiar" i l'ambient que s'hi respira no és precisament gaire alpí. En fi, això és una altra història i una causa perduda.

El diumenge no tenim temps de fer cap cim, però ens acostem fins el proper Port de Marcadau 2541m, d'on podríem passar al refugi Wallon. Serà en una altra ocasió. Tornem al Bachimaña, recollim i baixem fins la Casa de Piedra, on acabem la travessa per les calderes d'en Pere Botero.


23, 24 i 25 d'agost, 2013

Picos del Infierno

Carmen, Ramon.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5128842
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Infiernos23Al250813
.