Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimecres, 13 de novembre de 2013

Un cavall sense muntura

Les portes del túnel del temps estan obertes. Ens hi endinsem sense recança, coneixem el destí, condició més que favorable per a enfrontar-nos-hi.

Un dels pocs refugis catalans que resta obert gairebé tot l'any és el de Conangles, situat estratègicament a peu de carretera, amb accés directe cap a les valls de Molières, Conangllos i Besiberri. Des que va tancar l'Espitau de Vielha, és l'única opció de refugi guardat de la zona. Ens hi instal·lem.

Abans hem substituït una curta ascensió al Pic de Gelada, a Senet, per un tranquil dinar a Pont de Suert. Després ja farem una passejada pel Bosc de la Contesa, abans no es faci fosc, a les sis del vespre.

Majoria de valencians al menjador del refugi a l'hora del sopar. Ens entenem perfectament, malgrat les pretensions "PPpolítiques" d'anar contra la ciència i la unitat de la llengua.

Tot just clareja quan escampem la mantega al pa, sense torrar, de l'esmorzar i ens prenem el cafè amb llet. Són quarts de vuit; una vella coneguda, la Cots, arriba quan nosaltres marxem. Intercanviem salutacions i com ens va la vida.

Una Peugeot Partner, a l'aparcament del refugi, ha fos la bateria després de quedar-se tota la nit amb els llums encesos. Probablement, els seus usuaris són a la vall de Besiberri; els hi deixem una nota al vidre.


Fem l'aproximació automobilística a la Presa de Llauset, pel poble d'Aneto. La carretera està una mica atrotinada, però no presenta cap problema d'accés. Les portes del túnel estan obertes; a l'aparcament de l'Embassament de Llauset hi ha d'altres cotxes, més matiners que nosaltres.

Ens posem en marxa vorejant l'Estany de Llauset 2200m quan el sol encara no escalfa gaire i la màniga llarga és prou adient. Tot seguint el GR11 fem via cap a la Cabana de Botornàs 2343m i el seu Estany, que voregem per l'Est.


Més al Nord prenem dues desviacions quasi consecutives per deixar el GR11 i anar cap a l'Ibon Chelat i el Redó. Netament cap a l'W, travessem una zona de blocs granítics abans de trobar un camí terrós que ens menarà, tot zigzaguejant, a la cresta Est del Ballibierna.

Fins aquí no havíem trobat ningú. La solitud del recorregut li dóna un valor afegit a la seva bellesa, guarnida pel seu silenci.


El vent és més notable lliures de la protecció de la muntanya. La substituïm per les jaquetes mentre ens movem per les altures. Els núvols ens amaguen els cims d'Aneto, Tempestats, Margalida, Russell i aquests mateixos cims ens protegeixen dels seus núvols sense deixar-los marxar.


Fem cap al Ballibierna 3056m quan comença a alleugerir-se de gent. Uns que van, d'altres que vénen. Nosaltres anem. Ens espera el conegut Pas de Cavall per passar al Culebres. Tampoc nosaltres, com la resta de gent, passem a cavall el Pas de Cavall. És molt més còmode i segur passar en "bavaresa" penjats sobre la cara Nord.


La Tuca de les Culebres 3051m ens acull amb més amplitud que el seu veí. Fem una ullada a l'entorn, allà on no ho escapcen els núvols, abans d'iniciar el descens cap al Coll de Culebres, sense arribar-hi, per tombar cap al Coll de Llauset 2865m.


El vent ens deixa tranquils quan comencem a davallar la Vall de Llauset; anem a retrobar el GR11 que voreja l'Estany de Llauset. De nou s'imposa la màniga curta sota el sol de primera hora de la tarda.

A l'aparcament hi ha força cotxes. Ens demanem on deu ser la gent que hi ha pujat. Si no els hem vist per on baixàvem, són tots cap a Botornàs o Angllos ?? 


1 i 2 de novembre, 2013

Ballibierna 3056m
Tuca de les Culebres 3051m

Carmen, Ramon.

.