Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimecres, 18 de desembre de 2013

Bergwanderweg im Umfeld der Alemany Schutzhütte

Can Malet i Can Jepet, dues cases que omplen la història de Setcases. A la primera hi dormíem al seu paller, érem petits. A la segona hi mengem, quan pugem o quan baixem de les muntanyes d'Ull de Ter.

Deixem els cotxes a l'aparcament prop de la Jaça de Morenç. Ningú no ho coneix pel seu nom geogràfic. Per a tothom és... Vallter 2000, el nom comercial de les pistes que van eixerir aquest racó de la comarca. Per a mi, sempre serà Ull de Ter; jo ja hi era.

Així que estem a punt, fugim de la munió de "vallteristes" que no saben posar-se les botes d'esquí si no és que la música del cotxe eixordi tota la població esquiadora.


Cota 2155m. Ens endinsem a l'estreta Coma Sud de la Portella, clarament cap al NE, la neu dureta i el coll pelat. La Portella de Mentet 2412m és un repartidor a quatre direccions. L'Amparo, amb raquetes (a la motxilla), marxarà cap al NW seguint la neta carena cap al Pic de la Dona, mentre que nosaltres carreguem els esquís a l'esquena per anar a cercar, seguint al NE, la neu de la Coma Nord de la Portella.


Fem la segona transició i comencem a lliscar per neu canviant i diversa. La Reserva Natural de Mentet ens acull amb el contrast de l'agraïda solitud. L'absència de vent i de núvols li donen tot el protagonisme al Sol que s'emmiralla en el blanc de la neu que ens envolta.


Juguem amb els arbres, que observen altius els nostres viratges i les giragonses que dibuixem. Així arribem al refugi en construcció, encara no mig quilòmetre abans del Refugi de l'Alemany 1962m. No sabem si el nou substituirà l'antic, que vam trobar en un acollidor bon estat.


Aquest serà el punt de retorn. Si volguéssim continuar fins el poble de Mentet, ens hauríem de descalçar els esquís abans d'arribar-hi.

Posem les pells per recular les nostres passes fins a la ja ombrívola i freda Coma de la Dona, que es tanca sota el Pla d'Ombriaga. Per assolir-lo, triem la cara SE de la Serra de Bacivers. Hi pugem amb ganivetes per evitar-nos cap sorpresa, que no es donarà.




Encara arribem a temps d'acomiadar el Sol, més enllà del Pic de l'Infern, mentre caminem, ara esquís a l'esquena, cap a sota del Pic de la Dona a buscar la neu que ens tornarà a la Jaça de Morenç; ara ja sabeu de què parlem...


15 de desembre, 2013

Volta pel Refugi de l'Alemany, des de la Jaça de Morenç.

Amparo (Pic de la Dona), Graugés, Jordi, Pedro, Txell, Ramon.


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5796867
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/VoltaAlemany151213
.

diumenge, 15 de desembre de 2013

A cavall del Capcir

Millor ben acompanyat que sol.

Després de la solitària prospecció feta per la Cerdanya i el Capcir a primers de setmana, i haver enregistrat la situació de la Gîte, a la memòria -la meva memòria-, no al GPS, en què ens allotjarem, encetem el Pont de la Immaculada i punyetera Constitució que, interpretada pels feixistes espaÑols -no tots els espanyols- ens estreny.

Divendres 6

Ben esmorzats per afrontar la jornada inaugural, esquivem l'atapeït aparcament de Les Airelles i tot just sortir-ne cap a l'E, al final d'un revolt, trobem el lloc perfecte per deixar-hi els cotxes. Només hem de creuar la carretera per endinsar-nos en el bosc i començar -a la cota 1740- la tranquil·la ascensió a La Gallinera.


El brogit dels ginys mecànics ve de prou lluny per a que no ens emprenyi, així com els usuaris de les pistes que en algun moment, inevitablement, haurem de creuar. Ho fem al capdamunt de La Gallinera 2131m.

Llisquem cap a la Mollera dels Clots, sense arribar-hi. A mig camí, posem pells i fugim de nou pel bosc, al Nord, cap a un indret que no fa honor al seu nom. Al Roc de la Calma 2216m hi conflueixen tres telecadires. Només hi som el temps imprescindible per canviar a mode descens.


Baixem encarats, ara per pista, al llac de La Bollosa i els Pics Peric, fins l'extrem Sud del Pla de Bones Aures 1928m. Haurem de tornar per la mateixa pista; abans ens n'apartem per a fer un mos amb la calma que no té el cim propietari del nom.

El Sol ja ha començat el seu descens quan nosaltres fem el darrer ascens. L'ombra ens acompanya en el nostre anar contracorrent. Recuperem el Sol per a que ens il·lumini en la tornada al cotxe.


Enmig del blanc que arrebossa el Capcir, als Angles hi sobresurt un casalot, prop del Llac de Matamala, és la Gîte EquiSud. L'Olivier ja està cuinant el sopar quan hi arribem. El lloc és acollidor i més que ho serà quan, després de l'aperitiu, vegem i tastem el generós àpat.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5730191

Dissabte 7

Tenim un deute pendent de la temporada passada, un dia que no vam anar prou eixerits. Ara ho tenim a l'abast i no deixarem escapar l'oportunitat.


A dos quarts de deu -per a mi ja és massa tard- enfilem la pista de La Calmasella, a Formiguera 1757m, cap a la Serra de Mauri. Hi trobem més neu que l'hivern passat. I també més gent, alguns hi pugen amb els dos telecadires (tarifa Rando 5,00€).

Fem la Serra de Mauri fins el Collet 2404m que dóna pas a Camporrells. No cal anar al Refugi i baixem pel bosc en direcció NW fins els Plans de Camporrells. Fa un dia magnífic i no mandregem per aturar-nos una estona a recarregar el dipòsit.


El Pic de Morters 2605m encara es veu lluny, però no l'hem tingut mai tan a prop. Reprenem la traça i anem fent. Hi fem cap a l'hora prevista; com trobo a faltar la mitja hora del matí. El descens serà llarg i amb remuntada final. No ens entretenim gaire i anem a cercar la Vall de Galba.

Sense un itinerari 100% evident, anem seguint traces i fent cops d'ull al mapa fins que arribem a la Cabana de la Jaça de la Llosa 1760m, on ens permetem fer un àpat consistent. Deu fer més fred que no sembla, es glaça la neu de les fixacions.


Seguim pel fons de la Vall fins la Cabana de la Jaceta i el Pont dels Plans de l'Orriet 1625m. El creuem i anem a trobar, pista avall, l'inici del camí que zigzagueja bosc amunt fins la pista de raquetes que ens retorna a l'estació de Formiguera.

Ja fosqueja quan enfilem la carretera per tornar a la Gîte. Després de la dutxa ens acomodem al menjador i esperem amb cert neguit el menú d'avui. Sabem segur que la fusta de formatges serà tan diversa com la d'ahir.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5761932

Diumenge 8

Mentre l'Amparo i el Pedro trien fer esquí alpí als Angles, la resta escollim un itinerari inèdit per a nosaltres. A l'altre costat de la vall principal hi ha el petit poble de Ral, a la cua de l'embassament de Puigbalador.


El termòmetre del cotxe marca -9ºC. Aparquem al carrer on comença el Camí de Sansa, convertit en cul-de-sac per la neu acumulada. Sortim del poble, esquís als peus, cota 1464m i per alguna drecera i després pel camí indicat, arribem al Coll de Sansa 1783m.

Ara ens enfrontem a quasi tres km de pista més aviat plana, per on discorre el Tour del Capcir. Ja fa estona que guaitem el nostre objectiu. El nom l'hi és d'allò més escaient. Abandonem el Tour i anem girant en direcció E-SE. La pista s'acaba i ens endinsem al bosc pel fons de la coma.


La neu humida s'enganxa a la sola dels esquís en forma de pesants pans que en dificulten la progressió. M'haig de canviar les pells. A la cota 2100 ens envolta un seriós dubte; sembla que no arribarem mai a dalt. I comença a fer-se tard. Això és més llarg que no ens pensàvem.

En un exercici de voluntat més que de motivació, arribem al Coll de Passeduc 2284m. No gaire més amunt deixem els esquís i seguim pel pedregam que envolta el Pic de la Pelada 2370m, fidel al seu nom.


Enviem un sms als companys per advertir-los que encara trigarem una bona estona en reunir-nos.

Recuperem els esquís i, millor que no esperàvem, llisquem bosc avall fins la inevitable pista horitzontal que fem amb la talonera lliure. En arribar al Coll de Sansa, no baixem per on hem pujat. Continuem la pista principal seguint unes traces, però aquestes acaben ficant-se al bosc i al final no el podem evitar. Més avall retrobem la pista i, ara sí, ja la seguim fins al poble.

Ens queden cinc minuts de sol mentre ens canviem.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5761962

Arribem a Puigcerdà a l'hora prevista i allà mateix ens acomiadem. Nosaltres encara ens hi quedem a fer un entrepà i un cafè calentó.


6, 7 i 8 de desembre, 2013

Font-romeu (La Gallinera, Roc de la Calma)
Pic de Morters 2605m
Pic de la Pelada 2370m

Amparo, Carmen, Pedro, Txell, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/CerdanyaCapcir6Al81213
.

dijous, 5 de desembre de 2013

Comença la temporada

Amb el pont de la Puri Consti a la vista, aprofito uns dies de vacances per començar a fer el rodatge de la temporada...

dilluns 02/12
Tosa d'Alp
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5730170

Pic Ginevre

dimarts 03/12
Pic Ginevre
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5730182

Estany de La Bollosa i Pics Peric

dimecres 04/12
Font Romeu
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5730191

2 al 4 de desembre, 2013

Cerdanya - Capcir

Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/CerdanyaCapcir2Al41213
.

diumenge, 1 de desembre de 2013

Lluny de la Casa de Piedra

Ha trigat, però la neu ha arribat tota de cop. Ja no en cabria més als dipòsits celestials.

Havíem previst anar a Baños de Panticosa, instal·lar-nos al refugi Casa de Piedra i provar a pujar l'Argualas, però no. Les abundants nevades dels darrers dies han canviat el panorama substancialment i les muntanyes i les carreteres no hi conviden.

Així, doncs, busquem uns objectius més assequibles i igualment interessants. L'Aínsa està estratègicament situada i hi tenim pendent la Peña Montañesa.


Deixem la capital econòmica del Sobrarbe en direcció Campo, primer, i cap al Monestir de San Beturián, després. Passem Oncins i just abans d'arribar a l'Ermita del Pilar hi trobem un trencant a mà dreta on també hi ha una esplanada per a deixar-hi el cotxe. Pocs metres enrere hi ha l'inici del camí 1090m que puja a la Peña Montañesa.


Comencen, doncs, el segon intent d'ascensió a aquest cim; la vegada anterior, la boira ens va foragitar. El bosc en protegeix del vent i fa més còmoda la pujada. A la cota 1700 comencem a trobar neu amb continuïtat. Aviat sortim a cel obert, passem per sota d'As Gotelleras i anem guanyant altura entre matolls, ens hem despistat del camí, cap a una Cabana 1903m.


No gaire més amunt, passat el Pluviòmetre, ens posem els paraneus, la neu ja és abundant. Trobem unes fites que ens enreden i les seguim cap a una canal. Pugem pel seu costat un tros fins que ens n'adonem que no pot ser aquest el camí. Una curta ensigalada que ens ha fet perdre un temps preciós.


Tornem enrere fins una gran fita i, ara sí, fem el camí que toca. Perdem alguns metres abans d'encarar el tram final de la pujada al cim. Un ampli ventall de muntanyes, moltes desconegudes, s'obre als nostres ulls des del pic de la Peña Montañesa 2295m.


És un pèl tard i optem per no entretenir-nos gaire amb les fotos. Desfem el camí sense cap contratemps i per on toca, procurant no perdre cap fita de vista. Voluntàriament, però, ens acostem a la Cabana per a omplir una mica el pap i continuem la davallada.

En tot el dia no hi trobem ningú. Em pensava que era una muntanya més visitada. Potser a l'estiu, tot i ser cara Sud...


Perdem la cursa amb el Sol, però encara hi ha claror quan arribem al cotxe. Tot i els entrebancs, aquest cop hem pogut assolir l'objectiu. Tornem cap a L'Aínsa.

El diumenge tenim ganes d'estirar les cames sense complicacions. Provem d'anar al Sestrales per La Plana Canal, però la pista que ens ha de menar a aquest coll és molt llarga i està nevada. No sabem si hi podrem arribar i donem mitja volta.


A l'altre costat del Sestrales hi ha el Cañón de Añisclo Hi anem fins l'aparcament i passegem per la poc exigent però agradable ruta del Circuit de San Úrbez.

Al GPS del mòbil hi posem Colungo. Des de L'Aínsa són 50km de carretera inèdita molt poc concorreguda. Al restaurant tampoc hi ha gaire gent. Hi dinem de conya, abans d'anar cap a Barbastro.


22, 23 i 24 de novembre, 2013

Peña Montañesa 2295m

Carmen, Ramon.

.