La nit anterior a la nit de Reis, la Val d'Aran es tenyeix de blanc en les seves cotes més baixes i la vigília de Reis es fa de dia amb l'avís que la treva s'acabarà al migdia.
No volem moure gaire el cotxe ni repetir llocs. Hi ha uns quants cims no gaire alts, a la Vall, als que s'hi accedeix per llargues pistes forestals. La neu impedeix passar-hi en cotxe i això afegeix hores sense més interès que treure el cap a cel obert.
Sortim de Betren 1010m amb els esquís a l'esquena i la falsa esperança de descarregar-los al més aviat possible. L'espessor del bosc ens amaga la crua realitat, que es tradueix en 400 metres de desnivell sense continuïtat de neu. Dues hores després ens podem posar els esquís.
En més d'un moment m'assalta la idea de girar cua, però ni per horari ni per alternatives sembla recomanable fer-ho. Així, doncs, en un ampli exercici de paciència, concentro la meva energia en sortir d'aquest parany.
Per fi s'acaba el bosc i arribem a la Cabana 1943 -número de l'any, no de l'altura, que és 1600m- que servirà per diferenciar les dues parts de l'ascensió. Finalitzada l'aproximació a la muntanya, ens disposem a iniciar l'ascensió del cim al mateix moment en què la méteo es disposa a donar per acabada la treva.
Amb la satisfacció de veure quasi el final, comencem a pujar per les antigues pistes de la Tuca durant 600 metres, gairebé en línia recta, fins el punt més alt. La boira, el vent i la neu arriben un pèl abans que nosaltres a Era Cauva 2219m. El Pedro ni s'atura i gira cua a l'instant, amb pells i tot. La Carmen i jo lluitem contra els elements per fotre el camp tan aviat com puguem.
Els primers metres del descens els fem a cegues, anant d'un pal de l'antic teleesquí al següent, enmig de la boira. Més avall ja se'ns obre el panorama i només ens enfrontem a una forta borrufada i una pesada neu en els darrers 100 metres abans de la Cabana, on ens aturem a fer un mos reparador.
Sota una intensa pluja, ens endinsem en el bosc fins que la neu s'acaba i, ara ja sabent el que ens espera, tornem a carregar els esquís a la motxilla. Ens ho prenem amb filosofia fins a Betren.
Els nervis dels més petits floreixen l'espera de la Nit de Reis, que s'allarga fins que no arriben.
El dia de Reis ens deixem d'experiments i anem a lo segur. Sortim, esquís als peus, on han de ser sempre, de la Borda Servat 1474m, a la Val d'Aiguamòg. Fem via per la pista, tranquil·lament, fins a trobar l'entrada a la Coma de Montanèr. Una traça ben fressada ens convida a endinsar-nos-hi.
El darrer tram s'enrosta fins a sortir del bosc, tot creuant la pista que ja va cap a Pruedo. Entrem al Pletiu de Salana a l'esguard del seu cim. La neu regelada brilla i ens reserva una crosta que no hem demanat a la carta als Reis.
Veiem un grup que fa el Tuc i comença a baixar. Ens creuem a cent metres del cim i no reconeixem la Lara, ni ella ens reconeix a nosaltres. Amagats rere les ulleres de sol, intercanviem anònimes salutacions cordials.
A la cota 2400 deixem els esquís; el terreny clapeja i no ens volem embolicar. Assolim el Tuc d'era Salana 2483m i gaudim d'un magnífic panorama a 360º. Només les Maladetes s'amaguen rere els núvols.
Recuperem els esquís i iniciem una davallada d'allò més diversa. La crosta no ens dispensa i ens fa la guitza una estona. Més avall s'ha transformat i recuperem la dignitat. La Coma presenta una neu fonda i pesada que tampoc no ens permet gaires filigranes.
Així arribem a la pista, on, ara sí, fruïm de la millor neu del dia en la tornada cap a la Borda Servat.
Mentre ens fotem la clareta reglamentària a l'Alberg de Salardú, per acompanyar el pernil, donem per acabat aquest llarg cap de setmana. Alhora, s'acaben les festes de Nadal i per fi tornarem a la normalitat.
Que tinguem tots un molt Bon Any //*//
4 al 6 de gener, 2014
Era Cauva 2219m
Tuc d'era Salana 2483m
Amparo, Carmen, Pedro, Ramon.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5913820
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5913830
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/AranReis2014
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada