Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


divendres, 21 de febrer de 2014

Tancant la trilogia

Si prenem el Massís del Pedraforca com a punt de referència, i els pobles de Saldes i Gósol com a centre geogràfic compartit, podem triangular amb la Serra d'Ensija i la Serra del Verd i tindrem tres boniques i variades ascensions amb esquís.


Avui tanco la trilogia, iniciada el proppassat 25 de gener, amb la Serra d'Ensija.

El diumenge passat em crec la previsió meteorològica i em quedo a casa. Bé, a casa no, perquè me'n vaig a treballar a canvi de no fer-ho aquest dijous. I faig un bon ple, perquè el diumenge fa força mal temps i el dijous ha estat perfecte.

Aprofitant la seva disponibilitat, quedo amb en DaniMa, amb qui feia unes quantes temporades que no coincidia. De camí a Saldes ens anem posant al dia.

Després d'esmorzar al Forn El Roure, fem via cap a Gósol i seguim el joc de pistes cap a l'ermita de Sta. Margarida. Deixem el seu trencant a mà dreta i en el proper revolt a dretes, nosaltres seguim recte avall fins a sota del tallafocs de la línia elèctrica, on hi aparquem al costat del Torrent dels Reguerons 1569m.


Amb neu des del mateix cotxe, seguim la pista forestal durant uns 3,5km mentre el Pedraforca ens vigila des de la seva cara oculta. Anem passant torrents fins que trobem el Torrent Fosc 1800m, més ample que els anteriors i per on va el camí d'estiu.


Comencem a pujar-lo i en un canvi d'orientació se'ns comencen a fer uns pans de neu impressionants que no podem netejar i ens impossibiliten fer ziga-zagues. Enfilem amb tiralínies pel fons del torrent excavant un solc que ens fa suar de valent.


Quan ja veiem la sortida, el pendent es redreça i no podem pujar ni amb les alces llargues; com que tampoc no podem escapolir-nos en diagonal, acabem traient-nos els esquís i fent els darrers metres a peu.


A la Collada dels Belitres 2155m netegem, per fi, tota la fornada que duem enganxada a la sola dels esquís i  ja podem lliscar alegrement cap al Cap del Verd 2282m (2304m al GPS).


Hi romanem una bona estona, aprofitant les favorables condicions atmosfèriques i panoràmiques i fent una bona ullada a les muntanyes que ens envolten i les que hi ha més enllà de lluny...


I arriba el moment del descens per una bona neu, amb alguna taca de pols sahariana, què millora d'allò més quan ens deixem anar pel Torrent Fosc en una alegre dansa entre els arbres.

Novament a la pista, llisquem avall amb pas de patinador allà on la gravetat no té prou força per llançar-nos-hi.


20 de febrer, 2014

Cap del Verd 2282m

DaniMa, Ramon.


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6181511
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/CapDelVerd200214
http://zaxmotorrader.blogspot.com/2014/02/20-2-2014-cap-del-verd-2288mts.html
.

dilluns, 17 de febrer de 2014

Passant comptes pendents

Les darreres i diverses cròniques del Pedraforca -i en particular la de l'amic Dani- m'empenyen a no deixar passar més temps sense temptar-ne l'ascensió, abans no canviïn les condicions.

Ja no sé quants caps de setmana portem amb un o els dos dies de mal temps. Aquest no n'és l'excepció, però sembla que el dissabte s'aguantarà; si més no provarem sort.

Abans de posar-nos-hi anem a "descobrir" el Forn de Saldes, en tenim bones referències i a ciència certa que no és debades. Dolç i salat, llaminer i bé de preu. I amb bon tracte, fins i tot amb el local ple.


Així doncs, amb el paladar eixerit anem cap a la Zona de Barbacoes 1430m de la carretera del Refugi Estasen. Aquí comença el Camí de la Tartera, que farem amb els esquís a l'esquena en gairebé tot el seu recorregut. Pecant d'optimisme, ens posem els esquís a la cota 1737m per alleugerir l'esquena al més aviat possible. De pujada, la poca base no és un problema.


Com és d'esperar, no som els únics que apostem per la quasi exòtica possibilitat de fer el Pedra amb esquís. I no fem via amb gaire diferència horària; així, anem pujant tots plegats però prou distants per a no molestar-nos. En agradable companyia, vaja...


Passada l'estretor de la rosta canal que s'enfila pel costat esquerre -pujant-, entrem a l'amplitud de la tartera, sense rastre de cap pedra i amb diverses ziga-zagues ens plantem a l'Enforcadura 2359m on ens espera un fortíssim vent que convida a fugir-ne, amunt o avall.


Amb la Txell ens hem distanciat del Pedro i l'Amparo. Davant la impossibilitat d'esperar-los, decidim continuar l'ascensió. La majoria de la gent gira cua a l'Enforcadura. Donem l'encàrrec a un d'aquests grups que avisin els companys que som amunt.


Deixem els esquís ben clavats al bell mig del coll i anem a cercar el camí que s'enfila per la ruta normal, amb neu traçada pels pocs que ens precedeixen. La roca que ens envolta ens protegeix de les ventades i fa més còmoda la pujada; amb els bastons n'hi ha prou, no cal grampons.


Després d'un esgarrifós esguard cap a l'estimball de la Cara Nord, atansem el cim del Pedraforca, al Pollegó Superior 2510m. L'únic grup que hi trobem encara té temps de fer-nos la foto de cim, abans no marxen. Els núvols ens envolten pel Cadí, la Serra d'Ensija i la Serra del Verd, però no s'atreveixen amb el massís del Pedra.


Baixem sense més problemes quan, a punt d'arribar a l'Enforcadura, trobem el Pedro; l'Amparo ho ha deixat córrer més avall. La Txell s'aixopluga en un còmode racó, a mig recer del vent i jo acompanyo el Pedro fins el cim.

El 7 de febrer del 2009 vaig fer un intent al Pedra i em vaig quedar a l'Enforcadura per anar massa tard; amb el Pedro, puc acomplir la part pendent d'aquella ascensió. Gràcies, Pedra.


Ens retrobem amb la Txell que ja treu el nas, avorrida d'esperar-nos. Fem mans i mànigues per posar-nos els esquís en una intensa lluita amb les forces eòliques i fotem el camp tan bon punt estem abillats. En perdre altura ens escapolim del vent.


La neu no és per fer-ne festes, però, sense lluir estil, anem fent pendent avall. El dubte és a la canal, però els qui han passat abans ens han deixat el terreny a punt. Cadascú amb la seva tècnica, la baixem millor que no ens pensem.


Ja només ens queda arribar a l'entrada del bosc, on ens traiem els esquís i els carreguem a la motxilla. Xino-xano anem a retrobar l'Amparo, que ens espera pacientment per anar a fer un mos al Forn de Saldes. Una bona excusa per a tastar i comprar noves llaminadures.


15 de febrer, 2014

Pedraforca 2510m

Amparo, Pedro, Txell, Ramon.


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6147559
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Pedraforca150214
.

dilluns, 3 de febrer de 2014

Els senyals de la Muntanya

Sempre em sorprèn que els alpinistes, que se suposa que estimen la muntanya, utilitzin els verbs "atacar" i "conquerir" per referir-se a assolir un cim, quan és la muntanya qui ho decideix.

Quan després d'un episodi de mal temps generalitzat, els profetes meteorològics et prometen el manà celestial, el problema és triar on anar a menjar-te'l.

No obstant, de vegades, quantes més opcions més costa fer la tria. I com que cadascú se'l vol cruspir d'una manera pròpia, i passa que no es pot repicar i anar a la processó, dóna la sensació que, al capdavall, aquell dia no toca. I al final, deixes que cadascú se'l mengi com vulgui, si és que se l'ha de menjar.

Jo, em menjo una botifarra de Calaf, èxit assegurat, a Ca l'Anna del Bruc. Torno enrere, a Collbató, per a emprendre una caminada ja coneguda i no per això menys interessant.

Collbató 410m - Camí Vell - trencall a St. Joan - St. Joan 1010m - Pla de les Taràntules - St. Jeroni  1237m - Pla dels Ocells - Monestir 715m - St. Miquel - cota 840 - Camí de les Bateries - Collbató.


2 de febrer de 2014

Un tomb per Montserrat

Ramon.
.

diumenge, 2 de febrer de 2014

per eliminació

El gat escaldat de l'aigua tèbia en fuig...

Per això, (després d'esperar a que sigui de dia per veure a les webcams la méteo de la zona i prendre una decisió) en arribar a Gósol i començar a pujar, amb el cotxe, la pista de Santa Magdalena i veure-hi la fangada que hi ha, no esperem a trobar gaire neu i girem cua abans no ens emmerdem massa.
El Pedraforca, amb la tartera ben nevada, compleix les condicions allavoses d'orientació Est.
Ens queda l'opció de la Serra d'Ensija; anem a veure què...


Per arribar a la Pleta de la Vila 1611m passem un primer tram de carretera nevat, que de bon matí deu d'estar glaçat. Curiosament, de la meitat en amunt l'asfalt està net. Què ha passat? O millor dit, la màquina ha volat els dos primers km i n'ha netejat els dos segons?

Deixem aquesta feina per al Professor D'Arbó.

Aquí hi ha neu i no hi ha allaus. Fem ple, doncs.


Esquís als peus, continuem per la pista del Coll de Pradell fins el trencall de la Font Freda, que prenem per endinsar-nos al bosc per un estret corriol que, quan arriba al Torrent de la Font d'Ensija, ens obliga a treure'ns els esquís per fer el curt tram de camí que segueix paral·lel al torrent.


Aviat en sortim cap al marge dret i ens tornem a calçar els esquís per anar fent amb comoditat. Seguim una traça matxucada per raquetes que ens va portant, sense esforç, cap a la sortida del bosc, ara ja molt esclarissat.

Albirem el Refugi d'Ensija 2161m i ens hi atansem, tot i estar tancat, a posar-hi un waypoint, abans d'enfilar-nos al darrer tram de la Serra d'Ensija, copat pel cim de la Gallina Pelada 2316m.



No hi romanem gaire al cim; el vent ens incomoda i quan aconseguim plegar les pells i fer quatre fotos, amb l'omnipresent Pedraforca, iniciem el descens. Les primeres neus són de difícil gestió, però tant com anem baixant anem trobant una millor qualitat del mantell nival que ens permet fruir fins a trobar, de nou, l'estretor del torrent.


Així, ens tornem a carregar els esquís a l'espatlla i baixem, ja, fins la pista, d'on tornem a esquiar cap al cotxe.

Tard hem començat i en proporció hem acabat, però, sens dubte, ha estat la millor tria del dia i de la zona.


25 de gener, 2013

Pic de la Gallina Pelada 2316m

Carmen, Ramon.


.