Sempre em sorprèn que els alpinistes, que se suposa que estimen la muntanya, utilitzin els verbs "atacar" i "conquerir" per referir-se a assolir un cim, quan és la muntanya qui ho decideix.
Quan després d'un episodi de mal temps generalitzat, els profetes meteorològics et prometen el manà celestial, el problema és triar on anar a menjar-te'l.
No obstant, de vegades, quantes més opcions més costa fer la tria. I com que cadascú se'l vol cruspir d'una manera pròpia, i passa que no es pot repicar i anar a la processó, dóna la sensació que, al capdavall, aquell dia no toca. I al final, deixes que cadascú se'l mengi com vulgui, si és que se l'ha de menjar.
Jo, em menjo una botifarra de Calaf, èxit assegurat, a Ca l'Anna del Bruc. Torno enrere, a Collbató, per a emprendre una caminada ja coneguda i no per això menys interessant.
Collbató 410m - Camí Vell - trencall a St. Joan - St. Joan 1010m - Pla de les Taràntules - St. Jeroni 1237m - Pla dels Ocells - Monestir 715m - St. Miquel - cota 840 - Camí de les Bateries - Collbató.
2 de febrer de 2014
Un tomb per Montserrat
Ramon.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada