Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


divendres, 21 de febrer del 2014

Tancant la trilogia

Si prenem el Massís del Pedraforca com a punt de referència, i els pobles de Saldes i Gósol com a centre geogràfic compartit, podem triangular amb la Serra d'Ensija i la Serra del Verd i tindrem tres boniques i variades ascensions amb esquís.


Avui tanco la trilogia, iniciada el proppassat 25 de gener, amb la Serra d'Ensija.

El diumenge passat em crec la previsió meteorològica i em quedo a casa. Bé, a casa no, perquè me'n vaig a treballar a canvi de no fer-ho aquest dijous. I faig un bon ple, perquè el diumenge fa força mal temps i el dijous ha estat perfecte.

Aprofitant la seva disponibilitat, quedo amb en DaniMa, amb qui feia unes quantes temporades que no coincidia. De camí a Saldes ens anem posant al dia.

Després d'esmorzar al Forn El Roure, fem via cap a Gósol i seguim el joc de pistes cap a l'ermita de Sta. Margarida. Deixem el seu trencant a mà dreta i en el proper revolt a dretes, nosaltres seguim recte avall fins a sota del tallafocs de la línia elèctrica, on hi aparquem al costat del Torrent dels Reguerons 1569m.


Amb neu des del mateix cotxe, seguim la pista forestal durant uns 3,5km mentre el Pedraforca ens vigila des de la seva cara oculta. Anem passant torrents fins que trobem el Torrent Fosc 1800m, més ample que els anteriors i per on va el camí d'estiu.


Comencem a pujar-lo i en un canvi d'orientació se'ns comencen a fer uns pans de neu impressionants que no podem netejar i ens impossibiliten fer ziga-zagues. Enfilem amb tiralínies pel fons del torrent excavant un solc que ens fa suar de valent.


Quan ja veiem la sortida, el pendent es redreça i no podem pujar ni amb les alces llargues; com que tampoc no podem escapolir-nos en diagonal, acabem traient-nos els esquís i fent els darrers metres a peu.


A la Collada dels Belitres 2155m netegem, per fi, tota la fornada que duem enganxada a la sola dels esquís i  ja podem lliscar alegrement cap al Cap del Verd 2282m (2304m al GPS).


Hi romanem una bona estona, aprofitant les favorables condicions atmosfèriques i panoràmiques i fent una bona ullada a les muntanyes que ens envolten i les que hi ha més enllà de lluny...


I arriba el moment del descens per una bona neu, amb alguna taca de pols sahariana, què millora d'allò més quan ens deixem anar pel Torrent Fosc en una alegre dansa entre els arbres.

Novament a la pista, llisquem avall amb pas de patinador allà on la gravetat no té prou força per llançar-nos-hi.


20 de febrer, 2014

Cap del Verd 2282m

DaniMa, Ramon.


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6181511
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/CapDelVerd200214
http://zaxmotorrader.blogspot.com/2014/02/20-2-2014-cap-del-verd-2288mts.html
.