Que la muntanya s'està convertint en un circ o, potser, en un parc temàtic, és una realitat inqüestionable; cada cop hi ha més curses, raids, ultraraids, quilòmetres verticals i no sé quantes tonteries més.
D'entrada, aclarir que per a mi la muntanya és una activitat, una filosofia de vida, mai una competició. I això ho dic tot i haver participat en curses d'esquí de muntanya en una època determinada. Era l'època en què hi anàvem a passar-ho bé, a "picar-nos" amb els companys de cursa i a fer descensos com si ens hi anés la medalla d'or olímpica i després dinar tots plegats mentre en comentàvem els detalls.
Aviat, però, van començar a aparèixer equips "pseudoprofessionals" i les organitzacions van començar a escurçar els horaris de tall, deixant fora de les curses aquells qui anàvem, només, a gaudir-ne.
Van canviar els criteris i les curses d'equip van ser substituïdes per les individuals, quelcom absolutament contradictori en el món de la muntanya, mirall de la companyonia i la solidaritat entre alpinistes. El mirall, però, es va anar entelant.
I va aparèixer el Kilian Jornet i el mirall es va trencar.
Ara, tothom es pensa que per anar a la muntanya n'hi ha prou amb posar-se unes vambes i córrer molt. I si hi ha cap problema ja vindrá l'Organització de la cursa a treure'ns les castanyes del foc. I si no, trucarem al 112 i que vinguin els Bombers.
Al mateix Jornet el van haver de treure de l'Aiguille du Midi, als Alps.
No entenc aquesta dèria per organitzar curses i més curses, carregant-se els valors de la muntanya, si és que en quedaven gaires, i convertint-la en pistes de competició.
Crec que s'hauria de fer més pedagogia sobre la muntanya, els seus valors i, sobretot, els seus riscos. I explicar que quan truquem al 112 estem posant en marxa un engranatge molt car en diners i d'un valor incalculable en la vida del personal de socors.
Però, esclar, això no ven ni cinc. Els mitjans només parlen de la muntanya quan hi ha morts o quan el Jornet polvoritza un rècord. I alguns dels qui viuen de la muntanya s'apunten al que calgui per treure'n profit.
Per part meva, només em queda allunyar-me tant com pugui d'aquest tipus de món exclusivament competitiu. I mirar el calendari de curses abans d'anar a la muntanya, per no haver de coincidir amb aquest circ mediàtic i poder, així, gaudir de la muntanya tal i com l'he coneguda sempre, des de ben menut.
.