Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimecres, 17 de desembre del 2014

A què collons juga ERC ??

Per no repetir allò que tothom ja sap, posaré com a punt de partida el 9N.

Els catalans vam sortir al carrer per sisena vegada en cinc anys, augmentant en nombre d'assistents de forma geomètrica,  i aquest 9N 2.344.828 persones van votar el, finalment anomenat, Procés Participatiu. Això, malgrat l'actitud colonial i antidemocràtica de l'Estat Espanyol.

Arribats aquí, el 25N el President Mas va explicar en una conferència el camí que vol seguir i que es resumeix en una Llista Única i unitària en què els partits renuncien a la seva identitat per posar el país per davant, per presentar-se a unes eleccions plebiscitàries.

La proposta d'en Mas em sembla astuta i intel·ligent. I interpreto, per les opinions que puc llegir als mitjans, que té el suport de la majoria de la societat civil sobiranista. Dels anònims i també de l'ANC, d'OMNIUM i de l'AMI.

Així les coses, hom espera que els partits hi posin de la seva part.

Amb el suport de Convergència, per raons òbvies, i la predisposició d'Unió, les contradiccions d'ICV pixant fora de test no vénen de nou. La CUP es manté en un discret marge

La notícia es produeix per la posició d'ERC. Els abanderats de l'independentisme. L'Oriol Junqueras fa una conferència on explica l'inexplicable. Pitjor encara, allò inintel·ligible.

Ningú no entén -tampoc algun sector d'ERC- a què juga el Junqueras. Bé, de fet ho entén tothom. El que no s'entén és que en Junqueras i ERC posin per davant del país els interessos de partit.

Una llista unitària, en unes eleccions plebiscitàries, amb l'aplicació de la Llei d'Hont, afavoreix un resultat d'àmplia majoria a favor de la Independència. I en conseqüència, una millor lectura de la voluntat dels catalans des de l'exterior. Vull dir des d'Europa. Espanya, amb una forta miopia democràtica, no llegeix res, ni amb binocles.

Per què, doncs, Junqueras trenca el consens en el moment més compromès del Procés?? Què hi guanyen ell i ERC?? Tant com ha costat arribar fins aquí, ara els egos dels de sempre ho llençaran tot per la borda??

És trist veure aquestes actituds d'aquells que s'omplen la boca d'independentisme i de proclamacions unilaterals. S'han escaquejat de rebre totes les hòsties que s'ha emportat en Mas i ara, que és el moment de donar la cara, es despengen amb fal·laces teories i trenquen la Unitat en contra de l'opinió majoritària de la societat.

Jo, ras i curt, n'estic fins els collons d'ERC. Ja van quedar retratats amb la votació de l'Estatut. Mai no han tingut capacitat de lideratge i ensopeguen una vegada i una altra, volgudament o no, amb la mateixa pedra: el Compromís.

Ahir vaig llegir que ERC pressiona l'ANC perquè no doni suport a la llista única. Era el que em faltava per sentir.

No em puc ni imaginar que el Procés se'n vagi en orris per l'actitud d'en Junqueras i ERC.

Ara mateix, penso -i no sóc l'únic- que si no hi ha llista única no aniré a votar; hi ha més gent que pensa així, suposo que fruit de l'emprenyament. Com suposo que, arribat el moment, sí que hi aniré. Però el que tinc clar és que MAI MÉS TORNARÉ A VOTAR ERC. ABANS NO VOTARÉ.  I això no és un rampell.
.