Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimarts, 8 de desembre del 2015

"La gallineta ha dit que prou..."

Al bar de la benzinera Petromiralles, de Cercs, a un quart de vuit ja tenen pa del dia, ben tendre. És aviat per esmorzar, però, ara que el dia és curt, val més anar d'hora pel món.

Arribem amb el cotxe, per una pista asfaltada, al Pla de la Creu de Fumanyà 1650m, lloc on començarem l'excursió amb la motxilla carregada de "per si de cas". Ha caigut alguna nevadeta, però la webcam d'Ensija mostra el terreny net i polit. No obstant, per si la "Llei de Murphy" ens empaités, anem preparats.


Prenem una pista cap al proper poble de Peguera 1608m, abandonat, però amb una casa en bon estat i amb la petita ermita de St. Miquel i el seu cementiri, també ben acurats.

Seguim per la pista principal, direcció NW, sota l'atenta mirada del sentinella Roc de Peguera. Retrobem la pista asfaltada i de seguida l'abandonem, al Portell dels Terrers 1658m, per seguir-ne una de terra que ens fa perdre més altitud.


La temperatura és ben freda i s'agraeixen els raigs del sol que ens arriben tímidament per damunt dels boscos més alts. El caparró ben protegit, pels cabells -qui encara en té- o per la gorra, en el seu defecte, ajuda a mantenir una sensació agradable.


Enmig de la pineda se'ns apareix la impressionant paret de la Roca Gran de Ferrús i aviat arribem a la Casa Ferrús 1640m, situada als seus peus. A partir d'aquí el camí s'estreny, s'endinsa al bosc i s'enfila de valent per la Canal Fonda. Recuperem els metres perduts des de l'inici.

El camí s'amaga, de vegades, sota les pedres menudes que en dificulten la progressió amb comoditat. Ens allunyem de la paret, cap a l'W, per anar a buscar el Coll de l'Estret 1950m, on fem una paradeta per a reagrupar-nos i fer un glop.


Ara ve la part més feixuga de l'ascensió. El camí es perd en un rocam per on cal progressar, a voltes amb l'ajut de les mans, buscant el millor pas. Sortim d'aquesta zona i només ens cal acabar d'arribar, xino-xano, al cim de la Roca Blanca 2289m.


Des d'aquí crestegem per l'ampla carena fins atansar la Gallina Pelada 2317m. Avui, el dia és fantàstic i brillant. L'aire és net i gaudim d'esplèndides vistes a 360º. No hi ha neu, tret quatre engrunes.


Baixem al Refugi d'Ensija 2156m a fer un mos a la taula que hi tenen a fora. El refu és tancat. Fem el primer torró de la temporada nadalenca i continuem el recorregut cap al collet entre la Creu de Ferro i el Pla de les Tores. D'aquí baixem, a sac, pel Torrent de les Pedregoses cap a trobar, al cap d'una bona estona, el punt d'inici que també ho és del final de l'excursió...

29 de novembre, 2015

Gallina Pelada 2317m

Andreu, Josep, Laia, Ramon.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11549221
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/GallinaPelada291115
https://onedrive.live.com/?authkey=%21APB1jMw0JW2AO1w&id=D35D9011897EA610%212619&cid=D35D9011897EA610
.

dimarts, 20 d’octubre del 2015

El primer fred de la temporada

La vaga parcial de Renfe, no se'n sap ben bé el motiu, fa que arribi vint minuts tard al punt de trobada amb el Josep. Almenys l'he pogut avisar.

Fem el viatge d'una tirada i ens plantem a la porta de la cabana quan ja fa fosqueja. No hi ha ningú en aquest refugi sense nom, que s'amaga entre dos revolts tancats, a la carretera que remunta la Neste de Couplan, subsidiària de la d'Aure.

El termòmetre del cotxe fa estona que parpelleja a 3ºC advertint del risc de glaçada a la carretera. El contrast amb la temperatura de casa fa que tinguem una sensació d'un fred que pela; una sensació ben real i que ens convida a abrigar-nos "full equip".


La cabana està en millors condicions que la darrera vegada que hi vaig romandre, pel St. Joan de fa dos anys. La taula té un hule i hi ha mitja dotzena de cadires; llenya per la llar de foc i també hi ha espelmes i, fins i tot, un llibre-registre. La porta i la finestra estan reparades. Està clar que algú en té cura. Moltes gràcies.


El meu sac de dormir, un René Desmaison de ploma, de fa quaranta anys, ja no és el que era. Després de sopar i petar una mica la xerrada, m'hi fico vestit i em tapo tant com puc, deixant només un foradet per respirar. Un cop agafada la temperatura, la nit és d'allò més plàcida.


Llostreja amb empegueïment quan obrim els ulls. El fred no es tan viu com esperàvem. Esmorzem i fem via cap al punt d'inici de l'excursió. Aparquem davant mateix de l'entrada a la Vall d'Estaragne, amb intenció d'assolir el cim que la bateja, un tresmil que ja blanqueja en les seves cotes més altes.


Amb el mocador protegint la closca i les mans enguantades, comencem a caminar a l'ombra d'aquest gegant pirinenc. No hi ha cap més ànima en aquest indret, cosa estranya tenint en compte la gentada que hem trobat en d'altres ocasions. Sense badar boca ens anem endinsant en la muntanya.


El que guanyem en metres ho perdem en comoditat. El camí es torna pedregós i costerut i hem de tibar de braços -amb els bastons- per alliberar les cames de tot l'esforç. La ruta normal presenta una capa de neu, a tenir en compte, sobre les inclinades plaques de pedres per on discorre. Probablement relliscarà prou per entorpir la marxa. Decidim anar a buscar l'Aresta Nord, a tocar del Coll d'Estaragne.


Seguim el camí traçat enmig de la tartera i girem a l'esquerra per atansar l'aresta. Ens tornem a posar els guants i el folre, que ens havíem tret en trobar-nos amb el sol. Ara, el vent, que es refreda en arrossegar-se per damunt la neu, ens fa companyia i ens destorba una mica.


Deixem les primeres petjades marcades a la neu que s'hostatja, per quedar-s'hi, a la muntanya. Avancem sense problemes fins la cota 2950m, punt en que l'aspecte del darrer tram de l'aresta, arrebossada i amb algun pas força aeri, ens fa prendre la decisió de girar cua.


Abans d'abandonar l'aresta, ens plantegem l'opció de baixar al vessant W i remuntar fins al collet al NE del Campbieil. L'alternativa d'un bon àpat a L'Ainsa, però, pren més força i quedem amb l'Estaragne que ja hi tornarem un altre dia.

La baixada és més confortable que no m'esperava per les pedreres soltes. Recuperem la caloreta de la vall i arribem al cotxe sense haver-nos creuat cap ésser viu.


Abans de marxar, anem a inspeccionar el refugi lliure de Cap de Long, més inhòspit - tot i que pot valdre en cas de necessitat- que la Cabana de la Neste de Couplan, que és com hem batejat el nostre aixopluc preferit.

A L'Ainsa també es respira aquesta mena de treva que les gernacions estiuenques donen a la Terra a partir del mes d'octubre. Que duri.


16 i 17 d'octubre, 2015

intent Pic d'Estaragne (fins a la cota 2950)

Josep Boixader, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/IntentEstaragne16I171015
https://onedrive.live.com/?cid=d35d9011897ea610&id=D35D9011897EA610%212523&authkey=%21ALgQRi7K2ZUe7WY
.

dimecres, 14 d’octubre del 2015

Tot esquivant la pluja

Deu ser de les poques vegades que tal i com arribo a Baños de Panticosa ja em poso a caminar.

Els tres dies del Pilar ens ofereixen la possibilitat d'estirar-nos, sense presses, per les muntanyes aragoneses més llunyanes. Un cim esvelt i entretingut ens crida l'atenció i, tot i no ser gaire solitari, tampoc no és l'imant de la zona.

El dissabte ens aturem a dinar a l'àrea de descans del Monrepós. Una amanida de pasta i un Oikos no ens distreuen gaire del viatge i sí que distreuen la gana, a més d'omplir el dipòsit per després.


L'aparcament de la Casa de Piedra (Baños de Panticosa) està força curull, però encara aconseguim encabir-hi el cotxe a tocar de l'inici del camí.


Enmig d'un ambient força festiu i ple de passejants, sortim de Baños 1636m cap al Nord pel fressat camí de Bachimaña. El sender puja a buscar la Vall del Caldarés i la recorre a diferents cotes fins a trobar la Cuesta del Fraile, un camí de ferradura que fa guanyar els metres decisius per acabar d'acostar-se al Refugi Bachimaña 2206m.


És del millors refugis aragonesos quant a tracte, comoditat i àpats. Llàstima que no disposi d'una habitació per a roncadors, idea que s'hauria d'implementar a tots els refugis del món. Els macarrons conviden a repetir-ne, i els roncs de la veïna de llitera conviden a fugir ben lluny.

Després de passar la nit del lloro, l'esmorzar no em ve gens de gust; no tinc gana, només son. Sortim del refugi gairebé a trenc d'alba, El diumenge és fred i amb núvols que es van trencant, com jo mateix, que molt aviat em vénen basques i em toca perbocar.


Afeblit i amb malestar m'enfronto a la que serà una llarga jornada. Flanquegem l'embassament de Bachimaña Alto fins la seva cua, on abandonem el GR11 i prenem la desviació cap al Port de Marcadau 2541m. Ja veiem el nostre objectiu d'avui, però encara no ens hi atansarem. Abans farem un tomb.


Canviem de país pel camí que baixa al Refugi Wallon, sense intenció d'arribar-hi. Ben abans, deixem el camí i, més per intuïció que per coneixement, anem a cercar un pas, tot mantenint l'altitud, per sota del contrafort que baixa del Pic Falisse i anant a parar al Llac de la Fache més petit.


El terreny és canviant i es torna feixuc, amb blocs granítics de tota mida que fan de mal caminar. Només em falta això, cansat com em trobo. Tan aviat com podem anem a trobar el camí traçat que puja del refugi Wallon i que m'ajudarà a recuperar-me una mica per arribar al Coll de la Fache 2673m



Hi fem una parada per manducar una mica. No em ve res de gust, però m'obligo a menjar fruita i no se'm posa pas malament. Amb més voluntat -jo- que ganes, arraconem les motxilles i ens disposem a enfilar la llarga Aresta Nord del Gran Facha, 332 metres de desnivell que discorren més aviat pel vessant W de l'aresta i en què cal ajudar-se amb les mans, sense complicacions, per acabar d'arribar al cim del Gran Facha 3005m



Els núvols ja fa estona que s'han fet presents, però encara ens donen una mica de treva per poder albirar les muntanyes que ens envolten a 360º. No perdem massa temps, però, perquè les pluges estan convenientment anunciades i amb ganes de comparèixer a la cita.


Amb més lleugeresa que a la pujada, ens afanyem a retornar al Coll de la Facha. Fem un llarg glop d'Aquarius i comencem a davallar cap a Respumoso. Les primeres gotes cauen amb timidesa, com si no gosessin deixar-se anar, però aviat perden l'apocament i s'alliberen d'allò més. Ens aturem a tapar la motxilla i posar-nos el jec de pluja.

Som un bon grapat de gent diversa fent el mateix trajecte, però res comparat amb la gentada que omple el Refugi Repumoso 2152m. Com que plou, tothom és a dins i això ho fa més carregós. Així són els refugis quan són plens.


Ens hi acomodem a l'habitació que compartirem amb set persones més; ens dutxem i baixem a fer una cocacola i cruspir-nos el pernil. Això sí que em ve de gust !! El tram de baixada m'ha ajudat a recobrar, una mica, la dignitat.

Les anteriors estades en aquest refugi no ens fan ser optimistes quant al sopar i, tot i la millora, no n'errem gaire l'expectativa. La botifarra no és com la de Calaf...

Dormim sense estralls i eixuguem el dèficit de son. L'esmorzar el complementem amb els propis recursos, fruit de l'experiència. Ara, només ens queda resoldre un dilema: el mal temps anunciat, serà puntual o es farà el ronsa? Jo, desconeixedor de com em trobaré, tinc la temptació de baixar a La Sarra i d'allà buscar-nos la vida per tornar a Baños de Panticosa. Però la mateixa raó de la incògnita fa que em convencin de fer l'itinerari previst. A veure com anirà.


Ja és de dia i els camins ja estan posats quan aquest dilluns ens posem en marxa. El cel s'esclareix alhora que els meus dubtes s'esvaeixen amb les primeres passes. Seguirem íntegrament el GR11 a buscar el pas que ens torni als origens.

Baixem a buscar la cua de l'embassament de Respumoso per iniciar la llarga pujada cap a la Vall de Llena Cantal fins l'Ibón del mateix nom. Marxem per un senderó poc freqüentat i molt fressat que guanya metres sense contemplacions però, a la vegada, amb comoditat, malgrat l'esforç a què se sotmeten els panxells.


El rost de petita pedra negra ens porta pel vessant Nord del Pico Tebarrai. El corriol s'enfila sense treva fins a situar-nos a la vertical del Coll de Tebarrai 2767m què atansem, amb pocs i fàcils passos de grimpada, després de regalar-nos un curt repòs i un glop. Puc dir que m'he trobat molt bé pujant i he pogut gaudir de l'esforç.


El pas és estret i poc confortable. De seguida baixem al vessant Sud per vorejar l'Ibón de Tebarrai en direcció al Cuello del Infierno 2730m on, coneixedors del lloc de quan vam fer els Infiernos, podem fer una parada ben còmoda en un dels bivacs de pedres que hi ha.


La boira ha anat amagant els cims al transcórrer de les hores i ara sembla que ens vingui al darrere cobrint fins i tot els colls que acabem de passar.

Revifats de l'ascensió, encetem el darrer tram de l'etapa i de la travessa. Baixem als Ibones Azules i tanquem el cercle en passar per l'encreuament amb el camí del Port de Marcadau. Pel mateix recorregut que ens va portar fins aquí, passem a prop del Refugi Bachimaña, sense atansar-nos-hi, i desfem la Cuesta del Fraile, per seguir cap a Baños de Panticosa.


Amb els estómacs queixant-se de valent, ens canviem i anem a cruspir-nos el llom al refugi Casa de Piedra, amb unes clares, olives i talladets ben calents.

Quin gran encert haver fet cas al suggeriment d'acabar la travessa com l'havíem prevista i no anant a La Sarra.

Una lleugera pluja cau quan comencem el viatge de tornada.


10, 11 i 12 d'octubre, 2015

Volta i ascensió al Gran Facha 3005m

Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/GranFacha10Al121215?authkey=Gv1sRgCIO6vOj8lOeNBw
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11082107
.

dijous, 8 d’octubre del 2015

Sortides d'aquestes setmanes

Resum d'activitat. Darreres excursions.

4 d'octubre, 2015

Marçà - Falset


Mola de Colldejou 992m

Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/MolaDeColldeJou041015
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11012283

_________________________________________________________________________________

26 de setembre, 2015

Collbató - Camí de les Bateries - St. Miquel - St. Joan (Pla de les Taràntul·les 972m) - i retorn pel mateix itinerari.

Carmen, Ramon.

_________________________________________________________________________________

25 de setembre, 2015

Ull de Ter























Pastuira o Puig de les Borregues 2700m                                                                   Gra de Fajol 2722m

Ramon(ot), Ramon(et).

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10955625

_________________________________________________________________________________

19 de setembre, 2015

Ogassa
























Taga 2045m                                                                                                                 St. Amand 1851m


Josep Boixader, Ramon.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10853451

_________________________________________________________________________________

16 i 17 de setembre, 2015

Vall de Núria


Puigmal 2910m


Coll de la Creu de Meians 1999m

Núria - Puigmal - Pas dels Lladres - Coll de St. Salvador - Coll de la Creu de Meians - Collada de Toses - La Molina.

Ramon.


_________________________________________________________________________________

12 de setembre, 2015

Ull de Ter - Refugi d'Ull de Ter - Coll de la Marrana - Creu del Bastiments 2865m - Coll de la Geganta - Pic de la Dona 2702m - Portella de Mentet - Estació de Vallter - Ull de Ter.

Carmen, Ramon.

_________________________________________________________________________________

4 i 5 de setembre, 2015

Vall d'Aísa, Aragó.


Pico Aspe 2745m


Pico de Aspe 2045m

Francesc, Ramon.


_________________________________________________________________________________

29 d'agost, 2015

Pardines


Cerverís 2204m

Cerverís 2204m

Carmen, Ramon.

.

dijous, 3 de setembre del 2015

Cavalcant al Vent per la Cerdanya i el Berguedà

Un cop instal·lats al Cortals de l'Ingla fem temps fins l'hora de sopar. Hi arriba un corredor que la fa "en menys de 24 hores". Diu que és així com s'ha de fer. Li contesto que depèn de la pressa que tinguis. Em diu que no, que es va dissenyar per fer-la en menys de 24 hores. Li dic que "vale noi, que et vagi bé" i passo d'ell.

L'estómac comença a rondinar quan, amb aspecte cansat, arriben dues noies -l'Eva i la Sandra- que vénen del Niu de l'Àliga. S'han perdut i han invertit més temps del que calia. Un cop dutxades, compartim taula amb elles -i amb la Imma i l'Arturo, que no fan la travessa- mentre ens expliquen l'aventura.


No es pot dir que la tria de començar la Travessa Cavalls del Vent al Refugi Cortals de l'Ingla fos feta amb gaire rigor científic. No m'hi vaig esmerçar gaire en investigar el millor punt d'inici. Em vaig deixar portar per la info del seu web i ja em va semblar bé. Un cop mirats els horaris i els desnivells, vam acabar de lligar les etapes.

La méteo a curt i mig termini ens dóna motius per espavilar-nos el dilluns i el dimarts i prendre'ns-ho amb més calma la resta dels dies. I així ho fem.


Dilluns, 17 d'agost
Etapa 1. Cortals 1610m - Prat d'Aguiló 2010m
http://www.cavallsdelvent.com/la-travessa/itinerari/cortals-de-lingla-prat-daguilo/
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10598796

A més de la taula, amb les noies, compartirem espai i temps, encara que no sempre en la mateixa relació. Esmorzem plegats i ens acomiadem fins més tard. Es tracta de fer via per arribar-hi abans que les tempestes.

Amb els darrers consells de la Guarda deixem el refugi i, sense gaire transició, ens submergim en un verd viu i intens que tenyeix els boscos de què gaudirem els propers dies. Els sentits se'ns posen alerta, desitjosos d'embeure's colors, olors i sons.


La memòria em porta llunyans records d'infantesa en passar pel Coll del Pendís..."no en sabíem més, teníem quinze anys", encara no.


A voltes, el sol ens ve de cara i no ens deixa veure el món. A contrallum, palpegem el camí sense perdre'l, posant-hi tota l'atenció.

Arribem al Coll de la Moixa abans la boira no amaga del tot el Pedraforca. Fem la Serra de la Moixa, sense pujar cims, fins el Collet de les Vaques i caminem per sota dels paredots, sentinelles del Serrat de la Muga, fins que, arribats a sota del Pas del Bou, ens n'allunyem cap al S-E.



Em faig l'orni a la demanda del Ramon(ot) d'aturar-nos cinc minuts. Els núvols han arribat abans que nosaltres i potser ens ve d'aquests cinc minuts.

Fem cap al Refugi Prat d'Aguiló, en absoluta calma, a primera hora del migdia.


Quan es desferma la tempesta, més tard de l'esperat, ja fa un parell -mallorquí- d'hores que som a recer. Han arribat la Sandra i l'Eva, i també han arribat un noi i una noia -l'Ana i el Vicente, germans- que, en veure una placa que anomena el refugi com a Cèsar August Torras, es pensen que s'han confós de lloc. Aclarit el malentès, s'hi acomoden i s'afegeixen al grup d'hostes.


Dimarts, 18 d'agost
Etapa 2. Prat d'Aguiló 2010m - Refugi Estasen 1668m - Refugi del Gresolet 1243m
http://www.cavallsdelvent.com/la-travessa/itinerari/prat-daguilo-lluis-estasen/
http://www.cavallsdelvent.com/la-travessa/itinerari/lluis-estasen-gresolet/
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10598796

Em desperto amb els braços farcits de fiblades de puces. I això que el refu no té mantes, sinó edredons força nous, però... I només m'han picat a mi i a la Sandra, en un peu.

Avui fa pinta que ens mullarem. Els núvols, ben baixos, amaguen les muntanyes. Caminem embolcallats per la boira i a estones no ens veiem entre nosaltres. Fem pinya amb les noies i els germans; convenim que en aquestes condicions és millor fer la ruta junts.


El Pas dels Gosolans ens obre la porta a l'altiplà de la Serra Pedregosa. Fa fresca, el vent hi ajuda, i plou a estones. Transitem més per força que per gust; el calendari mana i les travesses tenen això d'obligat compliment.


Sense veure gaire res del que ens envolta, passem el Prat Llong i comencem a davallar per camins tifats per les vaques. Dos prats més, Socarrat i Toixones, ens menen al Coll de les Bassotes. Més avall, prenem la llarga pista que ens durà, sota la pluja i sota la paret Nord del Pedra, al corriol d'accés al Refugi Estasen.


El guarda del refu em llegeix el pensament i m'ofereix, a més del brou, ous amb cansalada. Hi venia pensant i em fa venir aigua a la boca. I no en sóc l'únic. Ens desfem de la mullena i ens entaulem; també tenim ganes de seure.


Les noies fan nit en aquest refugi. Ostres, ara que hem fet equip sap com a greu separar-se'n. Però demà ens retrobarem al St. Jordi. Amb l'Ana i el Vicente reprenem la marxa, amb molta mandra, pel camí del Gresolet. Aquest viarany, força pendent i molt esvarador, es fa pesat fins que no trobem el sender que ve de Saldes, més còmode.


Malgrat haver-lo vist de lluny, l'arribada al Refugi del Gresolet és espectacular. Tot d'una, traiem el nas en una esplanada de gespa molt ben acurada i acollidora, presidida per la casa que, amb la seva arquitectura, sembla que et vulgui abraçar per a donar-te la benvinguda.


Després de la dutxa, ens prenem una clara de mig que se'ns fa petita d'un parell de glops prou llargs. Tindrem temps de fer i desfer abans no sigui l'hora de sopar. El Pedra, ocult rere les boires, no ens donarà la bona nit, però la nit serà bona a les golfes del refugi.


Dimecres, 19 d'agost
Etapa 3. Gresolet 1243m - Refugi St. Jordi 1565m
http://www.cavallsdelvent.com/la-travessa/itinerari/gresolet-sant-jordi/
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10598796

Les bruixes del Pedraforca han fet net i el massís se'ns mostra en tota la seva esplendor. El Sol lluu amb força, com per recuperar les hores perdudes. Avui, per fi, podrem gaudir de la caminada, en tots els aspectes. Només ens falten les "nenes". Hauran rebut el missatge on les advertíem del mal estat del camí del Gresolet??


Mentre esmorzem, una xicota ens fa cinc cèntims d'un nyap que trobarem pel camí. Per l'explotació forestal, algú ha marcat els arbres que han de tallar amb el mateix color dels senyals de la Cavalls. Quan ho veiem ens en fem creus de tanta incompetència.


El Gat de l'Homedes ens mira de cua d'ull quan ens endinsem al bosc de la Baga de Gresolet. El Sol juga a fet i amagar amb els faigs i, ara sí, ara no, els vapors prenen cos i ànima. A l'alçada del Coll de la Bauma ens avança un corredor força més assenyat que el del primer dia; ens donem informació mútua i ens desitgem una bona jornada. Tant costen aquests gestos??

Ara que el terreny anirà de baixada aprofitarem per fer-la petar amb l'Ana i el Vicente. D'Alacant i rodalies, ho tenen magre per venir al Pirineu si no és en vacances. Aquesta és la seva.

Al Coll de la Bena ens despistem i fem uns 500 metres de franc per una pista que ara no toca. L'absència de marques ens en fa adonar i girar cua a temps. Prenem el camí bo i ja no el deixem fins que no arribem al punt del nyap de colors. Obviem la decoració ambiental i tornem a agafar la pista, ara sí, que havíem deixat al coll i que, compartida amb motos de trail i quads, ens acostarà a l'ermita de St. Martí del Puig. on hi fem una parada per dinar.


Al Veïnat de l'Hostalet ens retrobem amb la Imma i l'Arturo, que estan fent excursions per la zona. Ens expliquem com ens va i ens acomiadem fins una altra. La muntanya és un mocador.

Com que jo ja el conec, m'espero a que els companys visitin el Bullidor de la Llet, un espectacular brollador natural que impressiona per la seva força. Tot seguit, anem avançant passejants pel camí dels Empedrats -amb ganes de fer-nos una remullada- i més amunt ja tresquem sols pel corriol que, com més a prop del refugi som, més enfangat està.


Al St. Jordi ens llegeixen la cartilla abans de fer res. És un refugi petit i hi cal una certa organització. Seguim les instruccions fil per randa i en un tres i no res ja ens empassem una clara i unes croquetes de ceps que desvetllen el paladar més rovellat.


Amb el Vicente hem calculat que les noies arribaran cap a les 7 del vespre. Ja hem avisat els guardes perquè els guardin el sopar. Mentre als campanars més nostrats toquen la darrera hora de la tarda, unes veus conegudes anuncien la seva arribada. L'Eva i la Sandra treuen el cap d'entre el boscatge. Quina il·lu veure'ns novament. Ara que, fa tres dies que ens coneixem i ja és el segon cop que les esperem a sopar...


Dijous, 20 d'agost
Etapa 4. St, Jordi 1565m - Refugi Rebost 1640m
http://www.cavallsdelvent.com/la-travessa/itinerari/sant-jordi-rebost/
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10598796

De nou tot l'equip al complet, encetem la darrera etapa junts. Noies i germans acaben al Rebost i a nosaltres encara ens mancaran dues etapes.

Un còmode camí en lleuger descens ens deixa anar la llengua. Xerrem i caminem animadament fins que, de cop i volta, un senyal de color taronja ens adverteix que hem d'estalviar les forces per remuntar un rost de 150 metres de desnivell, fins el Coll d'Escriu. En aquest curt tram ja suem de valent la samarreta.


Avui és, sens dubte, el dia més calorós de la travessa. Una pista que baixa fins més avall de Gréixer ens alleugereix de l'esforç alhora que ens minva la ventilació. Tot plegat ens fa buscar l'ombra quan ens aturem al fons de la vall, tot just passat el Pont de St. Nazarí, per fer un mos i carregar les piles per afrontar la pujada cap al Rebost.

Passem per sota de la carretera que du al mal anomenat Túnel del Cadí, ja que hi forada el Moixeró. Però és més fàcil dir Cadí que Moixeró, no??


Em pensava que el camí pujaria més de cop, però encara ronsegem una estona abans no enfilem, definitivament, el darrer tram. Anem travessant la carretera de Coll de Pal, on uns cartells ens fan una mena de compte enrere del temps que ens manca fins el refugi.

Fem parades per reagrupar-nos i escurar les cantimplores. Ja ho tenim a prop. Ara el camí discorre horitzontalment. Reconec l'indret i sé que ja som a tocar de l'objectiu. Darrere d'uns matolls se'ns apareix la silueta del Refugi Rebost.


L'Ana, l'Eva, la Sandra i el Vicente han acabat la travessa; nosaltres, la quarta etapa. Les/el felicitem i ho celebrem. Que corri l'alcohol i el menjar. Fem fotos dels quatre i dels sis. I arriba l'hora dels adéus. Talment, és com si fes molt de temps que ens coneixem; una barreja de sensacions sura a l'ambient.




Petons i abraçades i bons desitjos i les figures dels amics que desapareixen darrere del refugi, camí dels cotxes. Els Ramons ens quedem una mica orfes. Entrem al Rebost i ens presentem als guardes, tot seguint les seves indicacions.


Divendres, 21 d'agost
Etapa 5. Rebost 1640m - Refugi Niu de l'Àliga 2520m
http://www.cavallsdelvent.com/la-travessa/itinerari/rebost-niu-de-laliga/
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10598910

Ahir, vam compartir el sopar amb en Francesc -ens havíem vist al Gresolet-, el Marcelino -un gallec que ens trepitja els talons des del St. Jordi- i la Laura -una madrilenya que comença aquí la travessa.

En Francesc va en sentit contrari. El Marcelino va a la seva bola. I la Laura ens acompanya en la nostra curta etapa d'avui i després segueix fins El Serrat.


La ressenya amb què vam decidir les etapes és un article de la revista Vèrtex. Del Rebost al Niu donaven 3h30 i quasi mil metres de desnivell. Això ens va fer descartar unir-la a la St. Jordi - Rebost. I si l'estiràvem fins El Serrat, també ens semblava que llavors ens deixava molt curta la darrera etapa fins a Cortals.

El que no esperàvem era ventilar-nos el recorregut més ràpid del previst.

Avui comencem pujant. Sortim, doncs, del Rebost cap al Pla Bagà, amb la Laura donant-nos conversa. La noia va sobrada i costa seguir-li el ritme; es fa el que es pot. Un bosc preciós, com tots els que hem passat aquests dies, ens acull per un camí fressat que no deixa espai per a cap dubte.


Un canvi de pendent, que es redreça per atansar la Collada de Comafloriu, ens porta a la carena del Serrat Gran, tot trepitjant el Cap del Serrat Gran 2402m, la Collada de Comabella i el Puig de Comabella 2436m.

No tardarem gaire en arribar al Niu de l'Àliga, que tot i l'estructura de refugi, sembla més un restaurant d'altura, que no d'alçada, a l'abast dels remuntadors de Masella i La Molina, cosa que afavoreix una clientela molt poc muntanyenca, tret dels ski-alpinistes que hi fan cap a l'hivern.


Ens acomiadem de la Laura, que segueix el seu camí en solitari, i ens disposem a afrontar una llarga jornada de lleure. Fem el molt proper cim de la Tosa d'Alp 2537m i anem a fer un tomb fins el telecabina de La Molina. La resta del dia no és per emmarcar.

Sopem quasi en la intimitat amb el gallec i dos corredors catalans que han fet nit aquí perquè s'han perdut i no els ha donat temps d'arribar al Serrat. Bona nit i tapa't.


Dissabte, 22 d'agost
Etapa 6. Niu de l'Àliga 2520m - El Serrat de les Esposes 1511m - Cortals de l'Ingla 1610m
http://www.cavallsdelvent.com/la-travessa/itinerari/niu-de-laliga-serrat-de-les-esposes/
http://www.cavallsdelvent.com/la-travessa/itinerari/serrat-de-les-esposes-cortals-de-lingla/
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10598938

La méteo ens diu que hi pot haver plugims fins el migdia i pluges de llavors ençà. Sortim tan d'hora com podem i això és a dos quarts i cinc de vuit. Però no som els primers a saludar el nou dia. Uns isards fa estona que perfilen la carena de la Tosa. El vent no els deixa ensumar-nos i s'hi passegen tranquil·lament, aliens a les nostres mirades captives.


Ens llancem muntanya avall per un corriol pedregós i ben marcat. Aviat deixem enrere el refugi encimbellat i veiem per sota nostre les Penyes Altes del Moixeró. Abans de pujar-hi, però, passarem pel Coll de Jou i pels boscos que atapeeixen el vessant Nord del Serrat de la Miquela.

Ens creuem amb un parell de corredors i el seu gos.

Les boires amaguen la Vall del Bastareny; els núvols i el ventet ens regalen una molt bona temperatura per caminar. Després de fer-se pregar més que no esperàvem, atansem el cim de les Penyes Altes 2279m.


Mentre ens fem les fotos apareix el gos dels corredors, sense els corredors. Ara ens hi fixem que no porta collar. Aquest ca fa pinta que vagareja sense amo; fa pinta que l'amo l'ha abandonat. Entre un altre grup que ha arribat al cim i nosaltres tria aquesta darrera opció. Quan comencem el descens ens hi acompanya sense rumiar-s'ho gens. Vol sentir-se cuidat i el Ramon(ot) es desfà en moxaines i afalacs. Crec que l'hauríem d'anomenar Penyes Altes...

Ara en som tres i sumem quatre parells de potes. Passem el Collet Raset i el Pla de Moixeró. Seguim la línia de cota una llarga estona. En Penyes Altes no es desempallega del Ramon(ot). S'espanta en veure un ramat de vaques i no hi vol passar de cap de les maneres, excepte a braços del seu cuidador.


Passem per un collet sense nom entre el Morro del Moixeró i el Roc Cremat. A partir d'aquí comencem a perdre altitud i aviat ens endinsem al bosc per un corriol que baixa endimoniadament durant uns 350 metres. Anem amatents de no caure, el sòl està humit i força relliscós. Per fi, arribem a una pista i posterior camí que ens menarà al Serrat de les Esposes.

Tornem a ser dos. En Penyes Altes s'ha quedat festejant una femella que anava amb uns boletaires. Per més que el Ramon(ot) l'ha cridat, no hi ha hagut manera que vingués. De desagraïts, el món n'és ple.


La Guarda del Serrat surt a saludar-nos. El lloc està, ara mateix, tranquil. Ens ve de gust fer-hi una cervesa. Jo, a més, em demano un entrepà de botifarra i unes olivetes. Això ja ho tenim a tocar. Les nuvolades comencen a créixer i ennegrir-se. Ja som en horari de pluges, però encara no es compleix la previsió.

Pugem i flanquegem llargament la muntanya per arribar al Collet de Font Freda, d'on baixem i flanquegem llargament la muntanya fins arribar a la Pleta dels Cortals, on hi ha el Refugi dels Cortals.



Ja està. Ja som Cavallers del Vent. Hem acabat la travessa i les bones sensacions s'amunteguen sota el meu buff. Un recorregut molt ben triat, uns boscos màgics i fantàstics, uns colors d'allò més vius, cims altius i balconades excepcionals, refugis acollidors i amb bones menges. Què més es pot demanar?? Doncs fer i gaudir de tot això amb bona companyia i això s'ha complert amb escreix.

Ha estat un plaer.


Del 16 al 22 d'agost, 2015

Travessa dels Cavalls del Vent
Cortals de l'Ingla - Prat d'Aguiló - Estasen - Gresolet - St. Jordi - Rebost - Niu de l'Àliga - El Serrat de les Esposes - Cortals de l'Ingla

Ana, Eva, Ramon(ot), Sandra, Vicente, Ramon(et).

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/CavallsDelVent16Al220815?authkey=Gv1sRgCPism5_nyKbiGQ
https://picasaweb.google.com/113828983896047255066/CAVALLSDELVENT?authkey=Gv1sRgCJuV16S1qfmI3wE&feat=email
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10584862

Observacions: Diuen que el dimoni sap més per vell que per dimoni. Ara començaria la travessa al Rebost i faria les etapes així: Rebost - El Serrat - Prat d'Aguiló - Gresolet - St. Jordi - Rebost.
.