Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dijous, 3 de setembre del 2015

Cavalcant al Vent per la Cerdanya i el Berguedà

Un cop instal·lats al Cortals de l'Ingla fem temps fins l'hora de sopar. Hi arriba un corredor que la fa "en menys de 24 hores". Diu que és així com s'ha de fer. Li contesto que depèn de la pressa que tinguis. Em diu que no, que es va dissenyar per fer-la en menys de 24 hores. Li dic que "vale noi, que et vagi bé" i passo d'ell.

L'estómac comença a rondinar quan, amb aspecte cansat, arriben dues noies -l'Eva i la Sandra- que vénen del Niu de l'Àliga. S'han perdut i han invertit més temps del que calia. Un cop dutxades, compartim taula amb elles -i amb la Imma i l'Arturo, que no fan la travessa- mentre ens expliquen l'aventura.


No es pot dir que la tria de començar la Travessa Cavalls del Vent al Refugi Cortals de l'Ingla fos feta amb gaire rigor científic. No m'hi vaig esmerçar gaire en investigar el millor punt d'inici. Em vaig deixar portar per la info del seu web i ja em va semblar bé. Un cop mirats els horaris i els desnivells, vam acabar de lligar les etapes.

La méteo a curt i mig termini ens dóna motius per espavilar-nos el dilluns i el dimarts i prendre'ns-ho amb més calma la resta dels dies. I així ho fem.


Dilluns, 17 d'agost
Etapa 1. Cortals 1610m - Prat d'Aguiló 2010m
http://www.cavallsdelvent.com/la-travessa/itinerari/cortals-de-lingla-prat-daguilo/
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10598796

A més de la taula, amb les noies, compartirem espai i temps, encara que no sempre en la mateixa relació. Esmorzem plegats i ens acomiadem fins més tard. Es tracta de fer via per arribar-hi abans que les tempestes.

Amb els darrers consells de la Guarda deixem el refugi i, sense gaire transició, ens submergim en un verd viu i intens que tenyeix els boscos de què gaudirem els propers dies. Els sentits se'ns posen alerta, desitjosos d'embeure's colors, olors i sons.


La memòria em porta llunyans records d'infantesa en passar pel Coll del Pendís..."no en sabíem més, teníem quinze anys", encara no.


A voltes, el sol ens ve de cara i no ens deixa veure el món. A contrallum, palpegem el camí sense perdre'l, posant-hi tota l'atenció.

Arribem al Coll de la Moixa abans la boira no amaga del tot el Pedraforca. Fem la Serra de la Moixa, sense pujar cims, fins el Collet de les Vaques i caminem per sota dels paredots, sentinelles del Serrat de la Muga, fins que, arribats a sota del Pas del Bou, ens n'allunyem cap al S-E.



Em faig l'orni a la demanda del Ramon(ot) d'aturar-nos cinc minuts. Els núvols han arribat abans que nosaltres i potser ens ve d'aquests cinc minuts.

Fem cap al Refugi Prat d'Aguiló, en absoluta calma, a primera hora del migdia.


Quan es desferma la tempesta, més tard de l'esperat, ja fa un parell -mallorquí- d'hores que som a recer. Han arribat la Sandra i l'Eva, i també han arribat un noi i una noia -l'Ana i el Vicente, germans- que, en veure una placa que anomena el refugi com a Cèsar August Torras, es pensen que s'han confós de lloc. Aclarit el malentès, s'hi acomoden i s'afegeixen al grup d'hostes.


Dimarts, 18 d'agost
Etapa 2. Prat d'Aguiló 2010m - Refugi Estasen 1668m - Refugi del Gresolet 1243m
http://www.cavallsdelvent.com/la-travessa/itinerari/prat-daguilo-lluis-estasen/
http://www.cavallsdelvent.com/la-travessa/itinerari/lluis-estasen-gresolet/
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10598796

Em desperto amb els braços farcits de fiblades de puces. I això que el refu no té mantes, sinó edredons força nous, però... I només m'han picat a mi i a la Sandra, en un peu.

Avui fa pinta que ens mullarem. Els núvols, ben baixos, amaguen les muntanyes. Caminem embolcallats per la boira i a estones no ens veiem entre nosaltres. Fem pinya amb les noies i els germans; convenim que en aquestes condicions és millor fer la ruta junts.


El Pas dels Gosolans ens obre la porta a l'altiplà de la Serra Pedregosa. Fa fresca, el vent hi ajuda, i plou a estones. Transitem més per força que per gust; el calendari mana i les travesses tenen això d'obligat compliment.


Sense veure gaire res del que ens envolta, passem el Prat Llong i comencem a davallar per camins tifats per les vaques. Dos prats més, Socarrat i Toixones, ens menen al Coll de les Bassotes. Més avall, prenem la llarga pista que ens durà, sota la pluja i sota la paret Nord del Pedra, al corriol d'accés al Refugi Estasen.


El guarda del refu em llegeix el pensament i m'ofereix, a més del brou, ous amb cansalada. Hi venia pensant i em fa venir aigua a la boca. I no en sóc l'únic. Ens desfem de la mullena i ens entaulem; també tenim ganes de seure.


Les noies fan nit en aquest refugi. Ostres, ara que hem fet equip sap com a greu separar-se'n. Però demà ens retrobarem al St. Jordi. Amb l'Ana i el Vicente reprenem la marxa, amb molta mandra, pel camí del Gresolet. Aquest viarany, força pendent i molt esvarador, es fa pesat fins que no trobem el sender que ve de Saldes, més còmode.


Malgrat haver-lo vist de lluny, l'arribada al Refugi del Gresolet és espectacular. Tot d'una, traiem el nas en una esplanada de gespa molt ben acurada i acollidora, presidida per la casa que, amb la seva arquitectura, sembla que et vulgui abraçar per a donar-te la benvinguda.


Després de la dutxa, ens prenem una clara de mig que se'ns fa petita d'un parell de glops prou llargs. Tindrem temps de fer i desfer abans no sigui l'hora de sopar. El Pedra, ocult rere les boires, no ens donarà la bona nit, però la nit serà bona a les golfes del refugi.


Dimecres, 19 d'agost
Etapa 3. Gresolet 1243m - Refugi St. Jordi 1565m
http://www.cavallsdelvent.com/la-travessa/itinerari/gresolet-sant-jordi/
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10598796

Les bruixes del Pedraforca han fet net i el massís se'ns mostra en tota la seva esplendor. El Sol lluu amb força, com per recuperar les hores perdudes. Avui, per fi, podrem gaudir de la caminada, en tots els aspectes. Només ens falten les "nenes". Hauran rebut el missatge on les advertíem del mal estat del camí del Gresolet??


Mentre esmorzem, una xicota ens fa cinc cèntims d'un nyap que trobarem pel camí. Per l'explotació forestal, algú ha marcat els arbres que han de tallar amb el mateix color dels senyals de la Cavalls. Quan ho veiem ens en fem creus de tanta incompetència.


El Gat de l'Homedes ens mira de cua d'ull quan ens endinsem al bosc de la Baga de Gresolet. El Sol juga a fet i amagar amb els faigs i, ara sí, ara no, els vapors prenen cos i ànima. A l'alçada del Coll de la Bauma ens avança un corredor força més assenyat que el del primer dia; ens donem informació mútua i ens desitgem una bona jornada. Tant costen aquests gestos??

Ara que el terreny anirà de baixada aprofitarem per fer-la petar amb l'Ana i el Vicente. D'Alacant i rodalies, ho tenen magre per venir al Pirineu si no és en vacances. Aquesta és la seva.

Al Coll de la Bena ens despistem i fem uns 500 metres de franc per una pista que ara no toca. L'absència de marques ens en fa adonar i girar cua a temps. Prenem el camí bo i ja no el deixem fins que no arribem al punt del nyap de colors. Obviem la decoració ambiental i tornem a agafar la pista, ara sí, que havíem deixat al coll i que, compartida amb motos de trail i quads, ens acostarà a l'ermita de St. Martí del Puig. on hi fem una parada per dinar.


Al Veïnat de l'Hostalet ens retrobem amb la Imma i l'Arturo, que estan fent excursions per la zona. Ens expliquem com ens va i ens acomiadem fins una altra. La muntanya és un mocador.

Com que jo ja el conec, m'espero a que els companys visitin el Bullidor de la Llet, un espectacular brollador natural que impressiona per la seva força. Tot seguit, anem avançant passejants pel camí dels Empedrats -amb ganes de fer-nos una remullada- i més amunt ja tresquem sols pel corriol que, com més a prop del refugi som, més enfangat està.


Al St. Jordi ens llegeixen la cartilla abans de fer res. És un refugi petit i hi cal una certa organització. Seguim les instruccions fil per randa i en un tres i no res ja ens empassem una clara i unes croquetes de ceps que desvetllen el paladar més rovellat.


Amb el Vicente hem calculat que les noies arribaran cap a les 7 del vespre. Ja hem avisat els guardes perquè els guardin el sopar. Mentre als campanars més nostrats toquen la darrera hora de la tarda, unes veus conegudes anuncien la seva arribada. L'Eva i la Sandra treuen el cap d'entre el boscatge. Quina il·lu veure'ns novament. Ara que, fa tres dies que ens coneixem i ja és el segon cop que les esperem a sopar...


Dijous, 20 d'agost
Etapa 4. St, Jordi 1565m - Refugi Rebost 1640m
http://www.cavallsdelvent.com/la-travessa/itinerari/sant-jordi-rebost/
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10598796

De nou tot l'equip al complet, encetem la darrera etapa junts. Noies i germans acaben al Rebost i a nosaltres encara ens mancaran dues etapes.

Un còmode camí en lleuger descens ens deixa anar la llengua. Xerrem i caminem animadament fins que, de cop i volta, un senyal de color taronja ens adverteix que hem d'estalviar les forces per remuntar un rost de 150 metres de desnivell, fins el Coll d'Escriu. En aquest curt tram ja suem de valent la samarreta.


Avui és, sens dubte, el dia més calorós de la travessa. Una pista que baixa fins més avall de Gréixer ens alleugereix de l'esforç alhora que ens minva la ventilació. Tot plegat ens fa buscar l'ombra quan ens aturem al fons de la vall, tot just passat el Pont de St. Nazarí, per fer un mos i carregar les piles per afrontar la pujada cap al Rebost.

Passem per sota de la carretera que du al mal anomenat Túnel del Cadí, ja que hi forada el Moixeró. Però és més fàcil dir Cadí que Moixeró, no??


Em pensava que el camí pujaria més de cop, però encara ronsegem una estona abans no enfilem, definitivament, el darrer tram. Anem travessant la carretera de Coll de Pal, on uns cartells ens fan una mena de compte enrere del temps que ens manca fins el refugi.

Fem parades per reagrupar-nos i escurar les cantimplores. Ja ho tenim a prop. Ara el camí discorre horitzontalment. Reconec l'indret i sé que ja som a tocar de l'objectiu. Darrere d'uns matolls se'ns apareix la silueta del Refugi Rebost.


L'Ana, l'Eva, la Sandra i el Vicente han acabat la travessa; nosaltres, la quarta etapa. Les/el felicitem i ho celebrem. Que corri l'alcohol i el menjar. Fem fotos dels quatre i dels sis. I arriba l'hora dels adéus. Talment, és com si fes molt de temps que ens coneixem; una barreja de sensacions sura a l'ambient.




Petons i abraçades i bons desitjos i les figures dels amics que desapareixen darrere del refugi, camí dels cotxes. Els Ramons ens quedem una mica orfes. Entrem al Rebost i ens presentem als guardes, tot seguint les seves indicacions.


Divendres, 21 d'agost
Etapa 5. Rebost 1640m - Refugi Niu de l'Àliga 2520m
http://www.cavallsdelvent.com/la-travessa/itinerari/rebost-niu-de-laliga/
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10598910

Ahir, vam compartir el sopar amb en Francesc -ens havíem vist al Gresolet-, el Marcelino -un gallec que ens trepitja els talons des del St. Jordi- i la Laura -una madrilenya que comença aquí la travessa.

En Francesc va en sentit contrari. El Marcelino va a la seva bola. I la Laura ens acompanya en la nostra curta etapa d'avui i després segueix fins El Serrat.


La ressenya amb què vam decidir les etapes és un article de la revista Vèrtex. Del Rebost al Niu donaven 3h30 i quasi mil metres de desnivell. Això ens va fer descartar unir-la a la St. Jordi - Rebost. I si l'estiràvem fins El Serrat, també ens semblava que llavors ens deixava molt curta la darrera etapa fins a Cortals.

El que no esperàvem era ventilar-nos el recorregut més ràpid del previst.

Avui comencem pujant. Sortim, doncs, del Rebost cap al Pla Bagà, amb la Laura donant-nos conversa. La noia va sobrada i costa seguir-li el ritme; es fa el que es pot. Un bosc preciós, com tots els que hem passat aquests dies, ens acull per un camí fressat que no deixa espai per a cap dubte.


Un canvi de pendent, que es redreça per atansar la Collada de Comafloriu, ens porta a la carena del Serrat Gran, tot trepitjant el Cap del Serrat Gran 2402m, la Collada de Comabella i el Puig de Comabella 2436m.

No tardarem gaire en arribar al Niu de l'Àliga, que tot i l'estructura de refugi, sembla més un restaurant d'altura, que no d'alçada, a l'abast dels remuntadors de Masella i La Molina, cosa que afavoreix una clientela molt poc muntanyenca, tret dels ski-alpinistes que hi fan cap a l'hivern.


Ens acomiadem de la Laura, que segueix el seu camí en solitari, i ens disposem a afrontar una llarga jornada de lleure. Fem el molt proper cim de la Tosa d'Alp 2537m i anem a fer un tomb fins el telecabina de La Molina. La resta del dia no és per emmarcar.

Sopem quasi en la intimitat amb el gallec i dos corredors catalans que han fet nit aquí perquè s'han perdut i no els ha donat temps d'arribar al Serrat. Bona nit i tapa't.


Dissabte, 22 d'agost
Etapa 6. Niu de l'Àliga 2520m - El Serrat de les Esposes 1511m - Cortals de l'Ingla 1610m
http://www.cavallsdelvent.com/la-travessa/itinerari/niu-de-laliga-serrat-de-les-esposes/
http://www.cavallsdelvent.com/la-travessa/itinerari/serrat-de-les-esposes-cortals-de-lingla/
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10598938

La méteo ens diu que hi pot haver plugims fins el migdia i pluges de llavors ençà. Sortim tan d'hora com podem i això és a dos quarts i cinc de vuit. Però no som els primers a saludar el nou dia. Uns isards fa estona que perfilen la carena de la Tosa. El vent no els deixa ensumar-nos i s'hi passegen tranquil·lament, aliens a les nostres mirades captives.


Ens llancem muntanya avall per un corriol pedregós i ben marcat. Aviat deixem enrere el refugi encimbellat i veiem per sota nostre les Penyes Altes del Moixeró. Abans de pujar-hi, però, passarem pel Coll de Jou i pels boscos que atapeeixen el vessant Nord del Serrat de la Miquela.

Ens creuem amb un parell de corredors i el seu gos.

Les boires amaguen la Vall del Bastareny; els núvols i el ventet ens regalen una molt bona temperatura per caminar. Després de fer-se pregar més que no esperàvem, atansem el cim de les Penyes Altes 2279m.


Mentre ens fem les fotos apareix el gos dels corredors, sense els corredors. Ara ens hi fixem que no porta collar. Aquest ca fa pinta que vagareja sense amo; fa pinta que l'amo l'ha abandonat. Entre un altre grup que ha arribat al cim i nosaltres tria aquesta darrera opció. Quan comencem el descens ens hi acompanya sense rumiar-s'ho gens. Vol sentir-se cuidat i el Ramon(ot) es desfà en moxaines i afalacs. Crec que l'hauríem d'anomenar Penyes Altes...

Ara en som tres i sumem quatre parells de potes. Passem el Collet Raset i el Pla de Moixeró. Seguim la línia de cota una llarga estona. En Penyes Altes no es desempallega del Ramon(ot). S'espanta en veure un ramat de vaques i no hi vol passar de cap de les maneres, excepte a braços del seu cuidador.


Passem per un collet sense nom entre el Morro del Moixeró i el Roc Cremat. A partir d'aquí comencem a perdre altitud i aviat ens endinsem al bosc per un corriol que baixa endimoniadament durant uns 350 metres. Anem amatents de no caure, el sòl està humit i força relliscós. Per fi, arribem a una pista i posterior camí que ens menarà al Serrat de les Esposes.

Tornem a ser dos. En Penyes Altes s'ha quedat festejant una femella que anava amb uns boletaires. Per més que el Ramon(ot) l'ha cridat, no hi ha hagut manera que vingués. De desagraïts, el món n'és ple.


La Guarda del Serrat surt a saludar-nos. El lloc està, ara mateix, tranquil. Ens ve de gust fer-hi una cervesa. Jo, a més, em demano un entrepà de botifarra i unes olivetes. Això ja ho tenim a tocar. Les nuvolades comencen a créixer i ennegrir-se. Ja som en horari de pluges, però encara no es compleix la previsió.

Pugem i flanquegem llargament la muntanya per arribar al Collet de Font Freda, d'on baixem i flanquegem llargament la muntanya fins arribar a la Pleta dels Cortals, on hi ha el Refugi dels Cortals.



Ja està. Ja som Cavallers del Vent. Hem acabat la travessa i les bones sensacions s'amunteguen sota el meu buff. Un recorregut molt ben triat, uns boscos màgics i fantàstics, uns colors d'allò més vius, cims altius i balconades excepcionals, refugis acollidors i amb bones menges. Què més es pot demanar?? Doncs fer i gaudir de tot això amb bona companyia i això s'ha complert amb escreix.

Ha estat un plaer.


Del 16 al 22 d'agost, 2015

Travessa dels Cavalls del Vent
Cortals de l'Ingla - Prat d'Aguiló - Estasen - Gresolet - St. Jordi - Rebost - Niu de l'Àliga - El Serrat de les Esposes - Cortals de l'Ingla

Ana, Eva, Ramon(ot), Sandra, Vicente, Ramon(et).

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/CavallsDelVent16Al220815?authkey=Gv1sRgCPism5_nyKbiGQ
https://picasaweb.google.com/113828983896047255066/CAVALLSDELVENT?authkey=Gv1sRgCJuV16S1qfmI3wE&feat=email
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10584862

Observacions: Diuen que el dimoni sap més per vell que per dimoni. Ara començaria la travessa al Rebost i faria les etapes així: Rebost - El Serrat - Prat d'Aguiló - Gresolet - St. Jordi - Rebost.
.