Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dimarts, 20 d’octubre de 2015

El primer fred de la temporada

La vaga parcial de Renfe, no se'n sap ben bé el motiu, fa que arribi vint minuts tard al punt de trobada amb el Josep. Almenys l'he pogut avisar.

Fem el viatge d'una tirada i ens plantem a la porta de la cabana quan ja fa fosqueja. No hi ha ningú en aquest refugi sense nom, que s'amaga entre dos revolts tancats, a la carretera que remunta la Neste de Couplan, subsidiària de la d'Aure.

El termòmetre del cotxe fa estona que parpelleja a 3ºC advertint del risc de glaçada a la carretera. El contrast amb la temperatura de casa fa que tinguem una sensació d'un fred que pela; una sensació ben real i que ens convida a abrigar-nos "full equip".


La cabana està en millors condicions que la darrera vegada que hi vaig romandre, pel St. Joan de fa dos anys. La taula té un hule i hi ha mitja dotzena de cadires; llenya per la llar de foc i també hi ha espelmes i, fins i tot, un llibre-registre. La porta i la finestra estan reparades. Està clar que algú en té cura. Moltes gràcies.


El meu sac de dormir, un René Desmaison de ploma, de fa quaranta anys, ja no és el que era. Després de sopar i petar una mica la xerrada, m'hi fico vestit i em tapo tant com puc, deixant només un foradet per respirar. Un cop agafada la temperatura, la nit és d'allò més plàcida.


Llostreja amb empegueïment quan obrim els ulls. El fred no es tan viu com esperàvem. Esmorzem i fem via cap al punt d'inici de l'excursió. Aparquem davant mateix de l'entrada a la Vall d'Estaragne, amb intenció d'assolir el cim que la bateja, un tresmil que ja blanqueja en les seves cotes més altes.


Amb el mocador protegint la closca i les mans enguantades, comencem a caminar a l'ombra d'aquest gegant pirinenc. No hi ha cap més ànima en aquest indret, cosa estranya tenint en compte la gentada que hem trobat en d'altres ocasions. Sense badar boca ens anem endinsant en la muntanya.


El que guanyem en metres ho perdem en comoditat. El camí es torna pedregós i costerut i hem de tibar de braços -amb els bastons- per alliberar les cames de tot l'esforç. La ruta normal presenta una capa de neu, a tenir en compte, sobre les inclinades plaques de pedres per on discorre. Probablement relliscarà prou per entorpir la marxa. Decidim anar a buscar l'Aresta Nord, a tocar del Coll d'Estaragne.


Seguim el camí traçat enmig de la tartera i girem a l'esquerra per atansar l'aresta. Ens tornem a posar els guants i el folre, que ens havíem tret en trobar-nos amb el sol. Ara, el vent, que es refreda en arrossegar-se per damunt la neu, ens fa companyia i ens destorba una mica.


Deixem les primeres petjades marcades a la neu que s'hostatja, per quedar-s'hi, a la muntanya. Avancem sense problemes fins la cota 2950m, punt en que l'aspecte del darrer tram de l'aresta, arrebossada i amb algun pas força aeri, ens fa prendre la decisió de girar cua.


Abans d'abandonar l'aresta, ens plantegem l'opció de baixar al vessant W i remuntar fins al collet al NE del Campbieil. L'alternativa d'un bon àpat a L'Ainsa, però, pren més força i quedem amb l'Estaragne que ja hi tornarem un altre dia.

La baixada és més confortable que no m'esperava per les pedreres soltes. Recuperem la caloreta de la vall i arribem al cotxe sense haver-nos creuat cap ésser viu.


Abans de marxar, anem a inspeccionar el refugi lliure de Cap de Long, més inhòspit - tot i que pot valdre en cas de necessitat- que la Cabana de la Neste de Couplan, que és com hem batejat el nostre aixopluc preferit.

A L'Ainsa també es respira aquesta mena de treva que les gernacions estiuenques donen a la Terra a partir del mes d'octubre. Que duri.


16 i 17 d'octubre, 2015

intent Pic d'Estaragne (fins a la cota 2950)

Josep Boixader, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/IntentEstaragne16I171015
https://onedrive.live.com/?cid=d35d9011897ea610&id=D35D9011897EA610%212523&authkey=%21ALgQRi7K2ZUe7WY
.

dimecres, 14 d’octubre de 2015

Tot esquivant la pluja

Deu ser de les poques vegades que tal i com arribo a Baños de Panticosa ja em poso a caminar.

Els tres dies del Pilar ens ofereixen la possibilitat d'estirar-nos, sense presses, per les muntanyes aragoneses més llunyanes. Un cim esvelt i entretingut ens crida l'atenció i, tot i no ser gaire solitari, tampoc no és l'imant de la zona.

El dissabte ens aturem a dinar a l'àrea de descans del Monrepós. Una amanida de pasta i un Oikos no ens distreuen gaire del viatge i sí que distreuen la gana, a més d'omplir el dipòsit per després.


L'aparcament de la Casa de Piedra (Baños de Panticosa) està força curull, però encara aconseguim encabir-hi el cotxe a tocar de l'inici del camí.


Enmig d'un ambient força festiu i ple de passejants, sortim de Baños 1636m cap al Nord pel fressat camí de Bachimaña. El sender puja a buscar la Vall del Caldarés i la recorre a diferents cotes fins a trobar la Cuesta del Fraile, un camí de ferradura que fa guanyar els metres decisius per acabar d'acostar-se al Refugi Bachimaña 2206m.


És del millors refugis aragonesos quant a tracte, comoditat i àpats. Llàstima que no disposi d'una habitació per a roncadors, idea que s'hauria d'implementar a tots els refugis del món. Els macarrons conviden a repetir-ne, i els roncs de la veïna de llitera conviden a fugir ben lluny.

Després de passar la nit del lloro, l'esmorzar no em ve gens de gust; no tinc gana, només son. Sortim del refugi gairebé a trenc d'alba, El diumenge és fred i amb núvols que es van trencant, com jo mateix, que molt aviat em vénen basques i em toca perbocar.


Afeblit i amb malestar m'enfronto a la que serà una llarga jornada. Flanquegem l'embassament de Bachimaña Alto fins la seva cua, on abandonem el GR11 i prenem la desviació cap al Port de Marcadau 2541m. Ja veiem el nostre objectiu d'avui, però encara no ens hi atansarem. Abans farem un tomb.


Canviem de país pel camí que baixa al Refugi Wallon, sense intenció d'arribar-hi. Ben abans, deixem el camí i, més per intuïció que per coneixement, anem a cercar un pas, tot mantenint l'altitud, per sota del contrafort que baixa del Pic Falisse i anant a parar al Llac de la Fache més petit.


El terreny és canviant i es torna feixuc, amb blocs granítics de tota mida que fan de mal caminar. Només em falta això, cansat com em trobo. Tan aviat com podem anem a trobar el camí traçat que puja del refugi Wallon i que m'ajudarà a recuperar-me una mica per arribar al Coll de la Fache 2673m



Hi fem una parada per manducar una mica. No em ve res de gust, però m'obligo a menjar fruita i no se'm posa pas malament. Amb més voluntat -jo- que ganes, arraconem les motxilles i ens disposem a enfilar la llarga Aresta Nord del Gran Facha, 332 metres de desnivell que discorren més aviat pel vessant W de l'aresta i en què cal ajudar-se amb les mans, sense complicacions, per acabar d'arribar al cim del Gran Facha 3005m



Els núvols ja fa estona que s'han fet presents, però encara ens donen una mica de treva per poder albirar les muntanyes que ens envolten a 360º. No perdem massa temps, però, perquè les pluges estan convenientment anunciades i amb ganes de comparèixer a la cita.


Amb més lleugeresa que a la pujada, ens afanyem a retornar al Coll de la Facha. Fem un llarg glop d'Aquarius i comencem a davallar cap a Respumoso. Les primeres gotes cauen amb timidesa, com si no gosessin deixar-se anar, però aviat perden l'apocament i s'alliberen d'allò més. Ens aturem a tapar la motxilla i posar-nos el jec de pluja.

Som un bon grapat de gent diversa fent el mateix trajecte, però res comparat amb la gentada que omple el Refugi Repumoso 2152m. Com que plou, tothom és a dins i això ho fa més carregós. Així són els refugis quan són plens.


Ens hi acomodem a l'habitació que compartirem amb set persones més; ens dutxem i baixem a fer una cocacola i cruspir-nos el pernil. Això sí que em ve de gust !! El tram de baixada m'ha ajudat a recobrar, una mica, la dignitat.

Les anteriors estades en aquest refugi no ens fan ser optimistes quant al sopar i, tot i la millora, no n'errem gaire l'expectativa. La botifarra no és com la de Calaf...

Dormim sense estralls i eixuguem el dèficit de son. L'esmorzar el complementem amb els propis recursos, fruit de l'experiència. Ara, només ens queda resoldre un dilema: el mal temps anunciat, serà puntual o es farà el ronsa? Jo, desconeixedor de com em trobaré, tinc la temptació de baixar a La Sarra i d'allà buscar-nos la vida per tornar a Baños de Panticosa. Però la mateixa raó de la incògnita fa que em convencin de fer l'itinerari previst. A veure com anirà.


Ja és de dia i els camins ja estan posats quan aquest dilluns ens posem en marxa. El cel s'esclareix alhora que els meus dubtes s'esvaeixen amb les primeres passes. Seguirem íntegrament el GR11 a buscar el pas que ens torni als origens.

Baixem a buscar la cua de l'embassament de Respumoso per iniciar la llarga pujada cap a la Vall de Llena Cantal fins l'Ibón del mateix nom. Marxem per un senderó poc freqüentat i molt fressat que guanya metres sense contemplacions però, a la vegada, amb comoditat, malgrat l'esforç a què se sotmeten els panxells.


El rost de petita pedra negra ens porta pel vessant Nord del Pico Tebarrai. El corriol s'enfila sense treva fins a situar-nos a la vertical del Coll de Tebarrai 2767m què atansem, amb pocs i fàcils passos de grimpada, després de regalar-nos un curt repòs i un glop. Puc dir que m'he trobat molt bé pujant i he pogut gaudir de l'esforç.


El pas és estret i poc confortable. De seguida baixem al vessant Sud per vorejar l'Ibón de Tebarrai en direcció al Cuello del Infierno 2730m on, coneixedors del lloc de quan vam fer els Infiernos, podem fer una parada ben còmoda en un dels bivacs de pedres que hi ha.


La boira ha anat amagant els cims al transcórrer de les hores i ara sembla que ens vingui al darrere cobrint fins i tot els colls que acabem de passar.

Revifats de l'ascensió, encetem el darrer tram de l'etapa i de la travessa. Baixem als Ibones Azules i tanquem el cercle en passar per l'encreuament amb el camí del Port de Marcadau. Pel mateix recorregut que ens va portar fins aquí, passem a prop del Refugi Bachimaña, sense atansar-nos-hi, i desfem la Cuesta del Fraile, per seguir cap a Baños de Panticosa.


Amb els estómacs queixant-se de valent, ens canviem i anem a cruspir-nos el llom al refugi Casa de Piedra, amb unes clares, olives i talladets ben calents.

Quin gran encert haver fet cas al suggeriment d'acabar la travessa com l'havíem prevista i no anant a La Sarra.

Una lleugera pluja cau quan comencem el viatge de tornada.


10, 11 i 12 d'octubre, 2015

Volta i ascensió al Gran Facha 3005m

Carmen, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/GranFacha10Al121215?authkey=Gv1sRgCIO6vOj8lOeNBw
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11082107
.

dijous, 8 d’octubre de 2015

Sortides d'aquestes setmanes

Resum d'activitat. Darreres excursions.

4 d'octubre, 2015

Marçà - Falset


Mola de Colldejou 992m

Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/MolaDeColldeJou041015
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11012283

_________________________________________________________________________________

26 de setembre, 2015

Collbató - Camí de les Bateries - St. Miquel - St. Joan (Pla de les Taràntul·les 972m) - i retorn pel mateix itinerari.

Carmen, Ramon.

_________________________________________________________________________________

25 de setembre, 2015

Ull de Ter























Pastuira o Puig de les Borregues 2700m                                                                   Gra de Fajol 2722m

Ramon(ot), Ramon(et).

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10955625

_________________________________________________________________________________

19 de setembre, 2015

Ogassa
























Taga 2045m                                                                                                                 St. Amand 1851m


Josep Boixader, Ramon.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10853451

_________________________________________________________________________________

16 i 17 de setembre, 2015

Vall de Núria


Puigmal 2910m


Coll de la Creu de Meians 1999m

Núria - Puigmal - Pas dels Lladres - Coll de St. Salvador - Coll de la Creu de Meians - Collada de Toses - La Molina.

Ramon.


_________________________________________________________________________________

12 de setembre, 2015

Ull de Ter - Refugi d'Ull de Ter - Coll de la Marrana - Creu del Bastiments 2865m - Coll de la Geganta - Pic de la Dona 2702m - Portella de Mentet - Estació de Vallter - Ull de Ter.

Carmen, Ramon.

_________________________________________________________________________________

4 i 5 de setembre, 2015

Vall d'Aísa, Aragó.


Pico Aspe 2745m


Pico de Aspe 2045m

Francesc, Ramon.


_________________________________________________________________________________

29 d'agost, 2015

Pardines


Cerverís 2204m

Cerverís 2204m

Carmen, Ramon.

.