Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.



SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


divendres, 7 d’octubre del 2016

Acabant la temporada d'estiu

18 de setembre, 2016

La Bollosa
Cat Nord





Puig de la Grava 2685m

Josep, Ramon.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14798851
https://get.google.com/albumarchive/115397720341576987582/album/AF1QipMnnYqtXOUMuXbElPrODp1eJEdckDC0VAeytUBh

_________________________________________________________________________________

3 de setembre, 2016

Saldes
Pedraforca, Cara Sud.





Pollego Inf. 2448m
per la Gran Diagonal

Carmen, Ramon.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14629259
https://get.google.com/albumarchive/115397720341576987582/album/AF1QipOgsYNwR4hr0kcg84BgPkimySyDOJM8ijWNLos0

_________________________________________________________________________________

27 i 28 d'agost, 2016

Serra d'Ensija Integral
Refugi d'Ensija




Serrat Voltor 2281m
Creu de Ferro 2306m
Pla de les Tores 2285m
Gallina Pelada 2317m

Ramon.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14549186
https://get.google.com/albumarchive/115397720341576987582/album/AF1QipN_EA_DRAtGK32Dp2o88WqDG-QI1R6BPmCXusbF

_________________________________________________________________________________

20 d'agost, 2016

Planoles
Coll de les Barraques



Puigmal 2913m

Ramon.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14472419
.

dijous, 15 de setembre del 2016

Refugi nou, guardes sense sang.

Aquest estiu, a primers de juliol, es va inaugurar el Refugi de Cap de Llauset, que dóna cobertura als Ballibierna i als Russell, a més de ser etapa de GRs i travesses diverses.

Abans d'arribar al Túnel de Vielha, prenem el trencant del poble d'Aneto -que dóna nom al cim- i seguim la carretera i pista fins el túnel que dóna accés a la Presa de Llauset. A l'altre costat d'aquest túnel hi ha una zona d'aparcament, des d'on surt el camí del refugi.


Ens ho prenem amb calma perquè del cotxe al refu hi ha una hora i quart. Sense matinar, fem carretera i ens aturem a dinar a una àrea de descans, Encabat, continuem el viatge fins la Presa de Llauset 2218m. Ens posem en marxa sota la solana, seguint el GR que ens menarà, sense cap problema, al Refugi Cap de Llauset 2426m.


Bastit de nou, el refugi compta amb avenços que el fan més respectuós amb el medi. Per dins és tot nou i, per tant, prou acollidor. Ara bé, els guardes, que no sé d'on els han tret, estan mancats de sang. No tenen iniciativa i els has d'anar al darrere contínuament. Aviam si van espavilant. L'esmorzar -l'assignatura pendent de molts refugis- és escàs i gens adient.


Així doncs, amb l'estómac buit, el diumenge sortim continuant el GR cap al Coll de Ballibierna 2735m, on abandonarem el Sender. Ja veiem els Russells i  el Coll dels Isards 2803m, proper punt de pas. Cap al Nord, unes fites ens aniran marcant el camí, ja no tan còmode, que ens hi menarà.


Aquí, en comptes de seguir l'Aresta Sud, com vaig fer el 2005, anem a buscar, cap al N-NE, uns estanyols per situar-nos sota l'aresta que baixa de la Punta del Russell Oriental. Sense atansar-la, anem girant cap al'W, a cercar una canal ben visible, tota pedregosa, que remuntarem feixugament, sota un sol implacable que ens fa suar de valent.

Així arribem a l'Avantcim SE del Russell 3206m, on aprofitem per a descansar una mica, abans d'acostar-nos al cim principal del Pic Russell 3207m, que fem tot seguint el camí que els uneix.


De cop i volta, hi trobem tot de gent. Fins ara, només havíem vist un grupet davant nostre. Als cims, és ple de gent que ha pujat per la vall de Llosàs. Uns amunt, els altres avall, ens anem creuant. Deixem les motxilles al Russell i anem cap al NW, a fer la Punta de la Bretxa de Russell 3197m. Aquí, ja no hi ha quasi ningú.


L'Aneto, com sempre, és ple de gent, i també hi ha afluència al Tempestats. Una cordada progressa lentament per la Cresta de Salenques. Amb tot això, nosaltres comencem a tocar el dos. Recuperem les motxilles i anem desfent el camí. Quan som a l'entrada de la canal pedregosa per on hem pujat, ens plantegem acostar-nos a l'Agulla Sud, però, tot i la proximitat, el terreny és molt entretingut i no volem que se'ns faci tard. Ho deixem estar i fem via cap al Refugi Cap de Llauset.


Fem un piscolabis i perdo la paciència per poder demanar un tallat -fred i dolent-. Definitivament, aquests guardes són un desastre.

Els núvols van i vénen i el sol no ens castiga gaire camí de la Presa de Llauset. No obstant, la calor es deixa notar. El cotxe és un forn; l'obrim del tot mentre ens canviem i ja frisem per arribar a Vilaller, on ens hidratarem convenientment per afrontar el viatge de tornada a casa.


13 i 14 d'agost, 2016

Avantcim SE Russell 3206m
Pic Russell 3207m
Punta Bretxa de Russell 3197m

Carmen, Ramon.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14373830
https://get.google.com/albumarchive/115397720341576987582/album/AF1QipMOuBVm8cdclPVvBZEa8DrF7faDEeVLtXAVc3VW
.


Caminades estiuenques

6 i 7 d'agost, 2016

Queralbs
Refugi Coma de Vaca





Puig Pastuira o de les Borregues 2700m
Puig de la Coma o de Font Lletera 2591m
Balandrau 2592m

Ramon.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14274226
https://get.google.com/albumarchive/115397720341576987582/album/AF1QipMVQZs7KiThOtVKG-f-1yLf1YovlZMl2j7XDzUB

__________________________________________________________________________

31 de juliol, 2016

Rasos de Peguera





Cim d'Estela 1870m

Ramon(ot), Ramon(et).

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14187621
https://get.google.com/albumarchive/115397720341576987582/album/AF1QipNV9SAAghKXODZio18A--KCUomhdNlUaKF1uUYV
https://get.google.com/albumarchive/113828983896047255066/album/AF1QipMU2nxQO_KR8YC0r_kS1zLY3DOR_bbxTRJyp7Bk?source=pwa&authKey=COCXi6HI67e6sAE
.

Anem al Circ

Quan era petit, no m'agradava anar al circ. Per alguna raó que desconec, em deprimia. La sensació de nomadisme i de món marginal, m'entristia més que no em distreia. Fins i tot els pallassos em feien patir. No hi vaig anar mai més.

El Circ de Troumouse, un imponent amfiteatre de pedra, amb estimballs de vertigen i diversos pics de tresmil metres, sempre és al mateix lloc. Els actors mai no són els mateixos. I no hi té pallassos (bueno, això potser no és sempre així). Aquest Circ sí que m'atrau. Hi torno per segona vegada; la primera la recordo molt llunyana en el temps.

Per la quilometrada que ens espera, ens agafem un dia extra i comencem el cap de setmana el divendres pel matí. Tranquil·lament, fem via cap a la Vall d'Aran i, després de creuar-la cap al Nord, ens endinsem a l'Occitània. Després d'un tram d'autopista, prenem la carretera de Gavarnie i, tot just passat el poble de Gèdre, un cartell ens indica el camí cap al Circ de Troumouse. Per arribar-hi cal passar per un punt de peatge, que nosaltres ja trobem tancat. Al cap d'una estona arribem a l'alberg Le Maillet, on hi romandrem dues nits.


La boira ho embolcalla tot. Al refugi ens han dit que cap a mig matí s'esvaeix; aviam si és veritat. Pugem amb el cotxe fins al final de la carretera, on hi ha una bona esplanada per aparcar-hi. Ens abillem i ens posem en marxa al voltant de tres quarts de vuit del matí.

Sense veure res, ajudats pel GPS, iniciem l'aproximació cap a la base de l'extrem Nord del Circ. El farem en sentit horari. La rosada i la boira ho mullen tot i la vegetació remulla ben aviat les nostres botes. Anem en direcció a la Cabana des Aires.


Passem per l'Est del Tuc de l'Escaudère i anem cercant el millor camí -virtual- per guanyar els darrers 400 metres que ens separen del Coll de la Sède 2651m. La boira continua impassible i ens impedeix la visibilitat. Però aquesta mateixa circumstància ens allibera de veure la timba de quatre-cents metres, per on fem equilibris recorrent l'exposat corriol dels Tubs de Gerbats.


Superats aquests dos primers handicaps, el desnivell fins al Coll i l'esgarrifós camí dels Tubs, ens incorporem a la carena i caminem amb comoditat fins el Petit Pic Blanc 2962m. No ens aturarem gaire als cims, no tenim panoràmiques i no disposem de temps per l'admiració. Fem via, ara per la cresta, ara per on podem, fins el Pic Heid 3022m.


Per fi, un tram còmode on podem caminar sense contemplacions. Alguna ullada de sol ens deixa veure els Llacs de Barroude, cap al NE, però és com un miratge. Arribem al Pic de Troumouse 3085m, característic amb el seu trípode gegant.


I pensar que des d'aquí dalt podríem veure quasi tot el Pirineu...la boira s'hi quedarà tota la jornada.

Seguim el camí i aviat ens plantem a la base del Sierra Morena. Tenim trenta-cinc metres de paret per davant. La dificultat és menor, però la meteorologia -vent i boira- hostil converteix la situació en desagradable.

Cerquem el millor pas per entrar a la paret; ens costa una mica pel pes de la motxilla. Al final, la solució passa per deixar la càrrega, sense la qual el problema desapareix ipso facto. A continuació, unes maniobres de corda m'ajuden a recuperar l'equipatge. Acabem de grimpar (III+/III) el Sierra Morena 3090m.


Ara ens podem relaxar mentre baixem cap al Coll Paget Chapelle 3031m, on hi ha un bon bivac sense sostre, i tornem a guanyar metres cap a la Petita Múnia 3096m i el proper cim de La Múnia 3133m. Com que seguim sense visibilitat, no ens aturem ni cinc minuts. Comencem el llarg descens.


Anem crestejant, per terreny fàcil però entretingut. El Pas del Gat trenca la monotonia; un pany de paret d'uns cinc metres, amb una fissura vertical al mig. Una corda fixa ajuda a passar-hi amb comoditat i podem continuar per la cresta.


Quan arribem al Collado de la Múnia abandonem la cresta i iniciem la baixada cap al Nord. Les fites ens marquen prou bé el camí, fins arribar a Le Passet. El terreny presenta un tall abrupte on no s'hi veu cap pas. Després d'una estona de voltar buscant la sortida, trobem la instal·lació de ràpel -en un lloc poc lògic, segons la meva opinió- que ens ajudarà a escapolir-nos de l'escomesa. Dotze metres de ràpel ens deixen a la base d'una canal.


Seguim avall xino-xano, esquivant les congestes de neu que anem trobant, fins que ensopeguem amb la darrera, que ens obligarà a calçar-nos els grampons. Quan ens els traiem, només ens quedarà anar seguint el corriol pedregós i, més endavant, terrós que ens menarà a l'aparcament.

Ara sí, se'ns desferma la gana. Quan es baixen les alertes, el cos recupera les nocions. Ens afanyem a endreçar els estris al cotxe i baixem els quatre km que ens separen de l'Alberg. Anem de pet a taula; només ens pregunten què volem per beure...



22 i 23 de juliol, 2016

Circ de Troumouse
Petit Pic Blanc 2962m
Pic Heid 3022m
Pic Troumouse 3085m
Sierra Morena 3090m
Petita Múnia 3096m
La Múnia 3133m

Carmen, Ramon.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14110553
https://get.google.com/albumarchive/115397720341576987582/album/AF1QipNpgD28_F04DhNFFTwm8zCWB4g_gOVoqK96-51-?authKey=CNrw_af50sH52gE
.

dimecres, 27 de juliol del 2016

Cinc per tres no en fan quinze

Cada cop m'agraden menys els refugis guardats; cada cop més, són hotels de muntanya regentats per guardes mutats a hotelers d'alçada, i no per la seva categoria, precisament. Cada cop més, els "clients" dels refugis transformats en hotels, són menys muntanyencs i més urbanites passats per l'adreçador del Decathlon. Ha arribat el moment de tornar als orígens: armari i refugis lliures.

Un dels que més m'agraden és el d'Airoto. Situat en un indret privilegiat, amb la seva arquitectura de tenda canadenca i un interior d'allò més confortable. El primer cop que hi vaig anar va ser amb esquís, des del Nord, amb un ambient hivernal encisador. Ara hi he tornat des del Sud, a peu i amb una calorada que fa feixuc qualsevol moviment.


Tot i sortir d'hora de casa, arribar a Isil 1180m, havent parat a esmorzar a La Pobla de Segur, requereix el seu temps. Preparem les motxilles i fem un bon glop d'aigua fresca a l'abeurador de l'inici del camí. És quasi l'una del migdia.

Ens endinsem directament al bosc, per un corriol que puja fort i no dóna cap treva. L'aire no corre i la sensació de xafogor és desesperant. Aviat suem de valent i comencem a buidar el camel-back.


Estaria bé no trobar gaire gent al refu. Hi ha vuit places còmodes i la possibilitat de dormir al terra de l'espai del "menjador". Nosaltres ja en som cinc. No sé si tindrem sort un cap de setmana de juliol...

Sortim del bosc i ens airegem una mica, però el sol escalfa força i no en tenim prou. De tant en tant, ens aturem en alguna ombra a fer baixar la temperatura.


L'altímetre ens diu que només ens queden 200 metres, però la distància per recorre'ls fa que no s'acabin mai. És més, el darrer tram és de baixada i com que el refugi està mig amagat, no el veiem fins que no som ben a prop. Airoto 2200m.


Només hi ha dos nois acabant de fer un àpat i ens donen una bona notícia: no es queden a dormir. Tot el refu per a nosaltres. Ens afanyem a ocupar les nostres places abans no vingui algú més. Hem tingut la sort que val l'esforç que hem esmerçat en l'aproximació.

No hem dinat i els estómacs noten la buidor. No allarguem més l'espera i ens entaulem a fora del refugi, aprofitant els darrers raigs del sol. Ara ja tenim companyia, tres xicots han arribat no fa gaire. Cap problema, hi cabem tots i encara n'hi ha un que vol fer bivac; perfecte.


A l'hora que és ja no crec que vingui més gent, són les vuit tocades. Eh... d'aixòòò... que se senten veus. Un grup familiar i una parelleta hi fan cap. Però la sort no ens abandona, tots dormiran a fora, amb tenda o al cel ras. I tots contents. Clapo com una marmota tota la nit...zzzzzzz...

A les set esmorzem, més per força que per gana i aviat ens disposem a començar l'ascensió al Moredo. El mapa del Parc Natural de l'Alt Pirineu és d'escala 1:50.000 i no ofereix gaire detall, així que ens ajudem més del GPS que del mapa. El camí, no obstant, està ben clar i ben fitat.


Quan arribem al Coll del Clot de Moredo 2440m, però, el track i les fites ens porten avall i no ho entenem, perquè segons el mapa hem d'anar cap amunt. Mirem i remirem i, sense tenir-ho clar, ens resignem a perdre metres. Aviat ho entenem: han volgut escapolir-se del caos de blocs granítics tot voltant-lo i això obliga a baixar per tornar a pujar. Potser no calia...

Recuperem altura progressant per lliure; ja no hi ha sender. Un fort rost ens mena al Coll de Roca Blanca 2562m per on passem al costat Est de la muntanya. Ara veiem des de dalt per on hem vingut; a la tornada intentarem mantenir la cota.


Unes llastres inclinades que baixen del cim, o un corredor verd que s'enfila com una autopista directa al pic. Provem les llastres i triem el corredor de 200 metres, també costerut i sense camí, però molt més còmode.


Arribem al Moredo 2766m i hi romanem una bona estona guaitant tot el que ens envolta, entre el que reconeixem les Maladetes, la Pica, el Mont-Roig... Fa un dia espectacular. Però no hem d'oblidar que tenim una llarga baixada fins Isil. Haurem d'anar tocant el dos.


L'experiment de mantenir la cota per no fer una sifonada funciona a mitges. Surfegem per blocs de granit i vegetació espessa, sense viarany. I no ens escapem de fer alguna marrada. Diguem-ne que cal buscar una opció intermèdia, però avui ja no hi som a temps.

Passem pel refugi a recollir la màrfega i el sac i fem via cap al cotxe. Un descens interminable amb una calor brusenta. En arribar a l'abeurador, poso el cap sota el raig d'aigua i no trobo el moment de treure'l.

A Esterri ens aturem a rehidratar-nos i a omplir el pap. Hem d'encarar el retorn a casa en bones condicions.

16 i 17 de juliol, 2016

Refugi d'Airoto 2200m
Pic de Moredo 2766m

Héctor, Josep, Mari, Rubén, Ramon.


_________________________________________________________________________________

10 de juliol, 2016

Arànser
Estanys de la Pera






Pic de la Colilla 2845m
Pic de Sirvent 2760m
Pic de Perafita 2762m

Josep, Pep, Ramon(ot), Ramon(et).


_________________________________________________________________________________

2 de juliol, 2016

Saldes
Coll de Bassotes






Costa Cabirolera 2608m

The Ramones

.