Benvinguts a l' AYMAMÍPUNTCAT

Els itineraris que es descriuen en aquest Blog no fan, en cap cas, la funció de cap guia excursionista o de muntanya. Si en seguiu algun, ho feu sota la vostra responsabilitat.
Abans de sortir a la muntanya, informeu-vos bé de la ruta, la méteo i el material necessari per afrontar-la.


SALUT i MUNTANYES //*//

Ramon.


dilluns, 8 de febrer de 2016

Entre giragonses i trets

Quan abandonem la C-242 per agafar la T-713, ja fa estona que he començat a sentir-me malament. Tants de revolts, tot i haver-me assegut al davant, m'estan deixant ben grogui. Els darrers dos km fins el Pantà de Margalef se'm fan eterns.

En baixar del cotxe m'haig d'ajeure a terra; tinc la sensació que m'adormiria en un instant. No tinc ganes de res més. Necessito cinc minuts...

Mentre vaig tornant a aquest món, vaig sent conscient dels nombrosos lladrucs que trenquen el silenci. Però no acabo de saber ni imaginar què passa.


Carreguem motxilles i comencem a caminar per la base de la Serralada del Montsant. Aviat entenem el per què dels gossos cridaners: un cartell ens adverteix que hi ha Batuda. Cagada Roc !!!! De seguida, un dels caçadors ens demana cap a on anem i en dir-li el nostre objectiu ens desaconsella, val a dir que sempre de bones maneres, que fem camí. No obstant, ens proposa que fem el recorregut a l'inrevés, preveient que llavors, quan baixem, ja hauran plegat.


Així doncs, iniciem l'itinerari anant cap a La Rovellosa i el seu bosc que recorrem àmpliament mentre anem guanyant metres. Aquest bosc ens arrecera del vent que encara no sabem que bufa; fins i tot tenim sensació de calor, suficient per arremangar-nos.

Més amunt, comencem a sortir del bosc alhora que els núvols van envaint el cel i la seva humitat, en forma de boira pixanera, van mullant el terra.

Anem trobant algun dels controls de la Batuda. Ens diuen que no saben a quina hora plegaran; aviam si encara lleparem...


Quan traiem el nas a La Cogulla 1069m ens rep el fred vent que des del Sud fa baixar les temperatures. Ens abriguem i busquem aixopluc rere del rocam del cim per a fer un mos, ara que som a prop de la meitat de la jornada.


Fem un curt tram de la Serra Major fins a trobar el pal indicador que assenyala, entre d'altres, el Barranc de la Taverna. És el camí de tornada al Pantà. Quan iniciem el descens encara sentim trets, sembla que estan allargant el torn de cacera. Els controls, en veure'ns, van passant informació de la nostra presència, però això no alleugereix una certa sensació d'inseguretat.

Anem xerrant, ara que fa baixada, també per fer més evident la nostra compareixença en el perímetre de la Batuda. A tot això, crec que sense caçadors també és millor fer el recorregut en sentit antihorari, el trobo més còmode: pujada més forta i baixada més suau.


Arribem al pont que creua el pantà pel seu extrem Sud. Al cap de poca estona tanquem el cercle i tornem a l'aparcament on tenim el cotxe. Fi de l'excursió; bonica i entretinguda. Llàstima de la manca de visibilitat, avui.

Malgrat no poder evitar totes les corbes, cerquem una carretera alternativa per evitar mals majors. A La Granadella ens aturem a prendre quelcom abans de seguir el camí. Quan enfilem la C-12 i l'A-2, jo ja fa estona que dormo al seient del darrere.


6 de febrer, 2016

La Cogulla 1069m
Serra del Montsant

Andreu, Laia, Ramon.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12206899
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/LaCogulla060216
.

dimecres, 3 de febrer de 2016

Malgrat les adversitats

Premo el botó del comandament i les portes del cotxe no s'obren i els intermitents fan una llum molt pobra. Ho torno a provar i els intermitents ja no s'encenen. La bateria ha mort.

Són les set del matí. Truco al RACC i m'envien l'assistència; triguen una mica perquè vénen de Badalona. No em pregunteu per què. El mecànic, després de fer les comprovacions adients, conclou que la bateria ha mort. Ja m'ho havia semblat. M'ofereix d'instal·lar-me'n una de nova, cosa que accepto de bon grat amb l'expectativa de poder marxar ben aviat. Però no, la bateria nova té les connexions a l'inrevés que les del cotxe i els pols no concorden. El mecànic, delerós de resoldre el problema, em diu que pot anar a buscar-ne una d'adequada a la seu de Diagonal. Torno a acceptar amb l'esperança de no donar el dia per perdut. A les nou sortim amb bateria nova cap a trobar-nos amb la Txell i en Ximo que van fent via més tranquil·lament.

Enfilem autopistes i túnels i ens trobem a quarts d'una a l'entrada de la Vall d'Incles. Un senyal de "carretera tancada" ens fa dubtar, però fem l'orni i hi passem. No som els únics, de fet, l'estreta carretera és plena de cotxes aparcats a tots els racons possibles. Més endavant, la neu complica la circulació i davant la possibilitat de ficar-nos a la gola del llop decidim girar cua i anar a un lloc més accessible.


Sortim de Grau Roig, inevitablement per les pistes, fins a trobar l'itinerari raqueter del Circuit dels Pessons, per on ens endinsem al bosc i ens aïllem de les zones lúdiques. Abandonem aquest circuit, però no sortim del bosc i així arribem a l'Estany de Coma Estremera.


Ara, ja tenim quasi la totalitat del recorregut a l'abast visual, almenys fins a la Collada de Montmalús 2707m. La traça és ben marcada per la quantitat de gent que hi arriba a passar. Això ens anirà bé a la baixada, quan la neu comenci a encrostar-se.


Anem fent sense problemes, alguns amb ganivetes, fins al Coll esmentat. No hi ha cap secret en aquesta ascensió. Del Coll en amunt hi ha neu, però està molt trepitjada per la infanteria i no val la pena intentar-ho amb esquís. Caminem, doncs, fins el proper cim del Montmalús 2782m, culminant una jornada de difícil i dubtós inici. Premi a la resiliència.


El descens és "disfrutón a tope" donat el bon estat de la neu, tant de la part "verge" com de les pistes, malgrat alguna pedra solta.

A Guardiola ens fotem un bon àpat, pe acabar d'arrodonir el dia.


30 de gener, 2016

Montmalús 2782m

Carmen, Txell, Ximo, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Montmalus300116
.

Trobada de la SEM del MadTeam

A la Pleta del Prat hi falta gent.

Els més matiners hi arriben el divendres per aprofitar al màxim el cap de setmana. Jo, treballo de tarda i gairebé mai puc sortir en divendres. Després de fer una crida -sense resposta- per omplir cotxes per sortir el dissabte a migdia, surto tot sol cap a la Pleta del Prat on hi arribo cap a quarts de set del vespre, amb temps de fer un toc abans no sopem.

Fetes les presentacions, mentre endrapem anem concretant l'activitat de l'endemà. Anirem al Ventolau. El dissabte han fet el Campirme i el Coma del Forn, els clàssics de la zona.


El diumenge no ens estressem gaire per començar l'ascensió. Esmorzem tranquils i no sortim fins a un quart de deu. Costa una mica d'organitzar aquest grup bastant nombrós.

Sortim per l'itinerari de Raquetes cap a l'Estany de Mascarida, en comptes de fer-ho per la pista d'esquí, com ho he fet habitualment. No és pas més còmode, ans al contrari, ara que la neu està regelada i relliscosa.


Abandonem el Torrent de Mascarida cap a la cota 2150 per anar a buscar el Collet que ens menarà, baixant sense treure les pells, a sota del Coll del Forn per anar a buscar les pales de la Cara Sud del Ventolau.


Ara, el sol ens castiga de valent, amb aquesta primavera impostada que només s'alleugereix amb les brises de dalt del cim. Al Ventolau 2854m gaudim d'impressionants panoràmiques a 360º


La baixada la farem pel Barranc de la Coma del Forn, sense saber si trobarem neu fins al final. Aclarida la qüestió, la qualitat és diversa i canviant, però podem fer tot el recorregut sense treure'ns els esquís.

Arriba l'hora dels comiats i d'emplaçar-nos per la propera. Alguns, encara tenim temps d'anar a dinar a Ainet, a Can Samarra. A les sis del vespre anem passant cap a casa.


23 i 24 de gener, 2016

Ventolau 2854m

Josep Roig, Víctor, Ramon i uns quants més del MadTeam.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12064614
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Ventolau23I240116
.

Una a peu i una altra amb esquís

Cap de setmana aprofitat, malgrat les males previsions de la méteo.

Diumenge, 17 de gener

El dia que fa 56 anys que em van batejar, sense que ningú em preguntés si volia ser catòlic per imperatiu legal, ens aturem a esmorzar al bar de l'estació de Toses. Després del desconcert del primer moment, podem gaudir d'un gustós entrepà de botifarra que serà el combustible per encarar l'activitat de la jornada.


La carretera del Pimorèn està nevada i fem un parell de patinades que ens fan desistir de baixar fins L'Ospitalet. Tornem a Portè, a la part més baixa de l'Estació. Comencem a lliscar des del Telecadira de l'Estanyol. Aviat trobem una traça que ens convida a abandonar les pistes i fer via pel bosc, molt més agradable.


El dia és esplèndid i el vent anunciat no ha fet acte de presència. Això afavoreix l'activitat, que serà tranquil·la donada la minsa acumulació de neu. Fer esquí de muntanya per pistes, intentant fugir de les pistes, és una contradicció en sí mateix. No som els únics.


Voregem la Coma de l'Estanyol i pugem fins el Coll del mateix nom, tot i que al mapa no hi surt com a tal. Si volguéssim fer cap cim hauríem de treure'ns els esquís i pujar per una canal...i, la veritat, no en tenim ganes. Donem per bons els prop de 800 metres acumulats i ens preparem per al descens, que serà per pistes, on la neu està molt millor.

Malgrat el mal que em fan les botes, intento mantenir la dignitat.

A Puigcerdà completem el dia amb una adequada visita gastronòmica.


Jordi, Ramon

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/Pimoren170116
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11989974

_________________________________________________________________________________

Dissabte, 16 de gener

Hem quedat per trobar-nos a les 08:00 a L'Indià de l'Esclat, prop de Vic. Volíem anar al Comanegra, però les previsions de vents superiors a 100km/h ens fan plantejar-nos un altre objectiu menys exposat.


Mentre esmorzem, busquem itineraris per l'Osona i en trobem un ben a prop. El Sender de Taradell és un recorregut circular que comença i acaba en aquest poble i que discorre en bona part per bosc, estant així a recer dels fenòmens eòlics.


Taradell - St. Quirze - Capella de St. Quirze - L'Enclusa 866m - Collada de Mansa - Castell de Taradell - Coll de Taradell - Collet de Goitallops - Gasala - Can Talaia - Taradell.

Fem, doncs, un itinerari entretingut i plàcid, condicions que no haguérem trobat carenejant per la Garrotxa.

Tornem a L'Indià, a fer un mos abans de fer via cap a casa.


Andreu, Josep, Laia, Txell, Ximo, Ramon.

https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/SenderDeTaradell160116
https://onedrive.live.com/?authkey=%21AJkymjG7cTlka7I&id=D35D9011897EA610%212787&cid=D35D9011897EA610

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11968562
.