En baixar del cotxe m'haig d'ajeure a terra; tinc la sensació que m'adormiria en un instant. No tinc ganes de res més. Necessito cinc minuts...
Mentre vaig tornant a aquest món, vaig sent conscient dels nombrosos lladrucs que trenquen el silenci. Però no acabo de saber ni imaginar què passa.
Carreguem motxilles i comencem a caminar per la base de la Serralada del Montsant. Aviat entenem el per què dels gossos cridaners: un cartell ens adverteix que hi ha Batuda. Cagada Roc !!!! De seguida, un dels caçadors ens demana cap a on anem i en dir-li el nostre objectiu ens desaconsella, val a dir que sempre de bones maneres, que fem camí. No obstant, ens proposa que fem el recorregut a l'inrevés, preveient que llavors, quan baixem, ja hauran plegat.
Així doncs, iniciem l'itinerari anant cap a La Rovellosa i el seu bosc que recorrem àmpliament mentre anem guanyant metres. Aquest bosc ens arrecera del vent que encara no sabem que bufa; fins i tot tenim sensació de calor, suficient per arremangar-nos.
Més amunt, comencem a sortir del bosc alhora que els núvols van envaint el cel i la seva humitat, en forma de boira pixanera, van mullant el terra.
Anem trobant algun dels controls de la Batuda. Ens diuen que no saben a quina hora plegaran; aviam si encara lleparem...
Quan traiem el nas a La Cogulla 1069m ens rep el fred vent que des del Sud fa baixar les temperatures. Ens abriguem i busquem aixopluc rere del rocam del cim per a fer un mos, ara que som a prop de la meitat de la jornada.
Fem un curt tram de la Serra Major fins a trobar el pal indicador que assenyala, entre d'altres, el Barranc de la Taverna. És el camí de tornada al Pantà. Quan iniciem el descens encara sentim trets, sembla que estan allargant el torn de cacera. Els controls, en veure'ns, van passant informació de la nostra presència, però això no alleugereix una certa sensació d'inseguretat.
Anem xerrant, ara que fa baixada, també per fer més evident la nostra compareixença en el perímetre de la Batuda. A tot això, crec que sense caçadors també és millor fer el recorregut en sentit antihorari, el trobo més còmode: pujada més forta i baixada més suau.
Arribem al pont que creua el pantà pel seu extrem Sud. Al cap de poca estona tanquem el cercle i tornem a l'aparcament on tenim el cotxe. Fi de l'excursió; bonica i entretinguda. Llàstima de la manca de visibilitat, avui.
Malgrat no poder evitar totes les corbes, cerquem una carretera alternativa per evitar mals majors. A La Granadella ens aturem a prendre quelcom abans de seguir el camí. Quan enfilem la C-12 i l'A-2, jo ja fa estona que dormo al seient del darrere.
6 de febrer, 2016
La Cogulla 1069m
Serra del Montsant
Andreu, Laia, Ramon.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12206899
https://picasaweb.google.com/115397720341576987582/LaCogulla060216
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada